domingo, 29 de noviembre de 2015

LA EXHUMACIÓN DEL PADRE DE ASCENSIÓN MENDIETA. NOTA DE NUESTRA ABOGADA ANA MESSUTI.



He recibido de la familia de Ascensión Mendieta la autorización para comunicar a toda la Ceaqua la marcha del procedimiento iniciado para la exhumación de los restos de Timoteo Mendieta, padre de Ascensión.

Muchos  habrán podido ver el programa de la Sexta, El Intermedio, en el que se entrevista a Ascensión y a su hija Chon, y también al Juez decano de Guadalajara, transmitido el miércoles  25 de noviembre. Este programa fue consecuencia de una primera audiencia con las partes (la familia, la letrada, la ARMH y el Ayuntamiento de Guadalajara) que tuvo lugar el día anterior  y en la que se acordó celebrar otra audiencia con las mismas partes durante este mes para concretar detalles.

Si bien parecería que ya hemos logrado nuestro propósito, no es todavía así. El juez que se ocupa del caso nos ha pedido proceder aún con la máxima cautela. Por ello he preferido esperar antes de difundirlo, pero con la autorización de la familia y la difusión que ha tenido a través del programa de TV, he decidido hacerlo.

Ha sido un proceso largo y complejo. Fue necesario que la Jueza Servini enviara dos exhortos, porque la respuesta al primero fue denegatoria de la exhumación por causas técnicas. Cuando le solicitamos que enviara un segundo exhorto, adjuntamos un escrito de la ARMH en el que se describía un proyecto de exhumación y se demostraba que esta era posible.

Desde que se envió el primer exhorto han transcurrido casi dos años y se han presentado numerosos escritos. Ahora contamos con la autorización judicial. Sin embargo, el juez ha debido  esperar que el Ayuntamiento se pronunciara dándole la licencia pertinente (parece raro, pero así dispone el artículo 13 de la Ley de Memoria Histórica).  Para expedir esa licencia el Ayuntamiento debía publicar edictos citando a todos los familiares de las personas presuntamente enterradas en la misma fosa. Ese trámite ya se ha cumplido pero todavía queda precisar detalles técnicos y fijar la fecha para la exhumación.

Si no hay nada que entorpezca los próximos pasos, habremos logrado una victoria: la primera exhumación que se realiza en España en el marco de un proceso penal. Importante precedente que nos abre las puertas para solicitar  otras.

Y lo que es más importante aún, Ascensión, que cumple hoy 90 años, recupera los huesos de su padre.



  

viernes, 27 de noviembre de 2015

EL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ APROVA UNA MOCIÓ DE CONDEMNA DEL FRANQUISME I PER LA JUSTÍCIA UNIVERSAL DONANT SUPORT I ESTUDIANT PERSONAR-SE A LA QUERELLA ARGENTINA

Notícia del bloc del Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, entitat personada a la Causa 4591/10 i que forma part de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.



Els grups municipals de CeC-CpC, Esquerra Republicana i ICV-EUiA van presentar conjuntament al Ple d'ahir, 26 de novembre del 2015, una Moció de condemna del franquisme i per la justícia universal que va ser aprovada amb els vots de totes aquestes forces i del PSC. El PP va votar en contra i amb els seus comentaris despectius va insultar les víctimes del franquisme fent apologia de les mentides de la dictadura i la transició, tractant el cop d'estat contra la legalitat republicana de fet històric i insistint en l'oblit i la impunitat. 

Agraïm als grups ponents la seva solidaritat mostrada a través d'aquesta Moció a les víctimes del franquisme en general i en particular als querellants a l'Argentina contra els crims de lesa humanitat imprescriptibles, comesos pels feixistes espanyols del 17/07/1936 al 15/06/1977. l al PSC, que amb aquesta aprovació reconeix el paper dels socialistes en una transició, que no va fer els seus deures democràtics d'acabar amb la impunitat i que no va fer possible que els drets humans, que la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició fossin una realitat que hagués tancat unes ferides que encara resten obertes. Un deute que ja és l'hora de pagar.

Aquesta moció va ser esmenada pel PSC; al punt 3 s'ha sustituit el terme adhesió per donar suport. I el punt 4 amb la següent esmena: "analitzar legalment que aquest ajuntament es personi en la querella argentina ..." expressat com a compromís de estudi de la viabilitat de personar-se com Ajuntament. Recordem que ja han estat diferents ajuntaments els que han aprovat personar-se entre aquests el de Badalona quan l'alcalde era Xavier García Albiol instat per l'oposició, inclòs el PSC, i el de Mollet del Vallès amb el vot positiu del PSC. També volem recordar que són centenars de Consistoris els que han donat suport a la Causa 4591/10.





MOCIÓ DE CONDEMNA DEL FRANQUISME I PER LA JUSTÍCIA UNIVERSAL

Aquest 20 de novembre es compleixen 40 anys de la mort del general colpistaFrancisco Franco. En aquest nefast aniversari del dictador d’una Espanya molt petita i confinada en el terror d’un Règim que va començar com va acabar, assassinant, volem condemnar contundentment la dictadura franquista i fer les següents observacions:

L’estat espanyol va patir una salvatge dictadura fruit d’un cop d’estat sagnant en contra de la legalitat democràtica republicana. Va començar un 17 de juliol de 1936, ja que a molts llocs no va haver-hi guerra només repressió ferotge i no va finalitzar amb la mort del dictador el 20 de novembre de 1975.

Que tots els crims comesos són catalogables com a crims de lesa humanitat i/o genocidi.

Que aquests crims han restat en la més absoluta de les impunitats emparats en lallei d’amnistia de 1977 feta a mida per garantir la llibertat dels botxins i col·laboradors del règim dictatorial.

Que el 1978 es va aprovar en un referèndum votat per una minoria del cens actual una constitució monàrquica sense opció a restablir la legalitat republicana abolida per la força de les armes.

Que aquest referèndum va tenir com a conseqüència legitimar com a cap d’estat un rei designat per Francisco Franco, que el 22 de juliol de 1969 va jurar fidelitat als "principios fundamentales del movimiento"  i va ser coronat rei el 22 de novembre de 1975, al cap de dos dies de la mort del dictador.

Que cap govern de l’estat d’aquesta feble democràcia des de llavors ha condemnat el franquisme ni ha treballat com a deure democràtic a favor dels drets humans per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes dels crims de l’estat franquista.

Que el 2007 el govern socialista va aprovar la llei 52/2007 anomenada de la Memòria, més aviat de l’oblit i punt final, que no ha arribat a aplicar-se en la seva totalitat.

Tot això és indicatiu del dèficit democràtic espanyol que menysprea les víctimes i les equipara amb els seus botxins constituint un greuge inadmissible, amb el vell i fals argument dels dos bàndols, quan la immensa majoria de les víctimes ho van ser després de la victòria dels feixistes.

Que no s’ha produït la ruptura democràtica i que les estructures franquistes han perdurat sota altres noms, com ho han fet les persones que les van conformar, funcionaris, forces i seguretat de l’estat, judicatura, jerarquia eclesiàstica, alts càrrecs i el poder econòmic. Alguns d’aquests representants acomiadats amb tots els honors mentre els desapareguts resten sota terra sense localitzar.

Que les i els que presentem aquesta moció ho fem en nom de les moltes i molts cornellanencs que van patir la repressió franquista en qualsevol de les seves formes i aspectes, des de l’agressió física, psicològica, social o econòmica a la de l’anormalitat quotidiana de la dictadura que va marginar i estigmatitzar grups, col·lectius, llengües, idees i creences de tota mena, sent la dona, pilar de la resistència i la subsistència la primera discriminada i sotmesa.

És per tot l’exposat que proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents:

1.     Una condemna contundent i sense pal·liatius de la dictadura franquista i dels seus crims. Crims amb víctimes que van patir: l’exili, la deportació, els camps de concentració espanyols, francesos i alemanys, les presons de la dictadura i la transició, que van ser assassinades i assassinats amb consells de guerra o sense, desaparegudes, soterrades en fosses, depurades, vexades en preventoris, robats les seves filles i fills, persones torturades, vexades, espoliades, les dones represaliades, la comunitat LGBTI, les víctimes de bombardejos, del treball esclau per empreses que encara existeixen, les idees, la llengua, les creences, el trauma generacional… Víctimes de la dictadura i la transició. Un terrible ventall de crims que van patir ciutadanes i ciutadans d’aquesta ciutat des del 1936,persones filles de Cornellà i vingudes d’arreu de l’estat exiliats econòmics per motius polítics, els nostres avis i pares, que es van incorporar a la lluita pels drets de la classe treballadora i per les llibertats del país.

2.     Amb motiu del 75 aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover el 15 d’octubre de 1940 demanem la condemna del seu assassinat així com l’anul·lació del seu judici sumaríssim.

3.     L’adhesió a la Causa 4591/10, coneguda com a querella argentina, pels delictes de genocidi i/o crims de lesa humanitat comesos a l’estat espanyol per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977 que instrueix la jutgessa María Servini de Cubría al jutjat Nacional en lo Criminal y Correccional Federal número 1 de Buenos Aires. Ho demanem com a mostra de suport a les veïnes, veïns i col·lectius d’aquesta ciutat querellants a l’Argentina.

4.     Instem a aquest ajuntament que es personi en la querella argentina en nom dels seus regidors afusellats al Camp de la Bota de Barcelona i dels que van ser sotmesos a consell de guerra i van patir la repressió franquista en forma de tortura, presó o van formar part dels batallons de treballadors com a mà d’obra esclava.

Regidors afusellats:

Josep María González i Vera. 41 anys, casat. Soldador. Nascut a Berlanga (Badajoz). Veí de Cornellà de Llobregat. CNT. President Comitè. Alcalde Tercer segons acta 14/10/1936. Jutjat 16/08/1939. Acusat de Rebel·lió. Executat el 26/10/1939 al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera.

Esteban Llorenç i Gascón. 31 anys, solter. Mecànic. Nascut a Barcelona. Veïnatge Cornellà de Llobregat. PSUC. Comissari EPR. Regidor del juliol de 1936 a desembre 1937. Jutjat 24/08/1939. Acusat de Rebel·lió. Executat el 10/11/1939 al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera.

Regidors que en algun moment del període juliol 1936 - gener 1939 van formar part de l'Ajuntament i van ser jutjats en consell de guerra.

Jaume Boada i Ambrós ERC
Enric Manero i CelmaERC
Josep Balada i Coronas ERC
Sebastiá Llopart i Dot CNT
Enric Ibáñez i Giménez CNT
José María González i Vera CNT
Josep Esqué i Costa CNT
Miquel Mata i Secall ERC
Ramón Montserrat i Balada CNT
Ventura Ribas i Coca PSUC
Manuel Ricart i Cebrián PSUC
Antoni Senserrich i Llivina – PSUC
Esteve Llorenç i Gascón - PSUC
Josep Teixidó i Vila PSUC
Joan Vallhonrat i Pujol Unió de Rabassaires

5.     Informar d’aquest acord al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a les entitats memorialistes i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal número 1 de Buenos Aires.



Cornellà de Llobregat, 19 de novembre de 2015

jueves, 26 de noviembre de 2015

FELICITEM L'ASCENSIÓN MENDIETA, L'ANA MESSUTI I FELICITEM-NOS TOTES I TOTS. PRIMERA EXHUMACIÓ DE LA QUERELLA ARGENTINA.

Hem de felicitar i molt a l'Ascensión Mendieta, a la seva filla i a la nostra advocada Ana Messuti, que les ha acompanyades en aquest camí de la querella argentina, pel seu triomf que és de totes i tots nosaltres, querellants, denunciants i de tota la societat que li ha donat suport a aquesta Causa de Veritat, Justícia i Reparació.

La querella argentina està donant els seus fruits, en aquest cas ha demostrat que és una eina de justícia palpable i l'Ascensión podrà tenir un os del seu pare que l'acompanyi quan ens deixi, que esperem sigui molt tard, perquè hem d'aprendre molt de la seva perseverança i la seva empenta a les portes dels seus 90 anys.

Felicitem-nos tots i continuem lluitant, aquesta és la senda.

Vídeo de l'Ascensión.


Aquesta vegada ha estat possible l'exhumació de la fossa de Guadalajara on resten els ossos del pare de l'Ascensión Mendieta perquè hi ha hagut una ordre de la jutgessa María Romilda Servini de Cubría des de la justícia argentina, ho diu el Jutge degà de Guadalajara. 

La querella que va començar a caminar el 14 d'abril de 2010 ha estat una eina molt valuosa per l'Ascensión, aquesta reparació és motiu d'alegria per a la nostra Xarxa que felicita la tenacitat d'aquesta dona que no s'ha resignat a l'oblit i no ha renunciat als seus drets.

Vídeo Jutge Degà de Guadalajara

viernes, 20 de noviembre de 2015

EMOTIU ACTE REIVINDICATIU 20-N JUSTÍCIA PELS CRIMS DEL FRANQUISME



En aquest acte unitari ha estat present la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina com a col·laboradora.



















I tots plegats vam cantar L'estaca com a comiat.






"No volem venjança, volem justícia": clam contra la impunitat del franquisme


En un acte davant la presó Model de Barcelona, més d'un miler de persones reclamen la condemna dels crims de la dictadura i l'anul·lació dels judicis i sentències encara vigents. L'esdeveniment, impulsat per Òmnium, ha comptat amb el testimoni de familiars de les víctimes, historiadors i artistes




Reclamar justícia. Aquesta és la força motriu que ha portat més d'un miler de persones a reunir-se aquest divendres davant la  presó Model de Barcelona per condemnar els crims del franquisme i reclamar l'anul·lació dels judicis i sentències encara vigents de la dictadura del règim de Franco. Aplegats en un lloc simbòlic de la repressió franquista i en l'aniversari dels 40 anys de la mort de Franco, han acompanyat els familiars de les víctimes en un acte emotiu i reivindicatiu que ha  volgut ser un clam massiu contra la impunitat dels responsables dels crims de la dictadura.
Amb la col·laboració d'artistes i historiadors i la interpretació de diverses peces de la Nova Cançó de fons, l'acte s'ha iniciat amb la intervenció de l'advocada Magda Oranich amb un missatge clar: "No volem venjança, volem justícia i no pararem fins aconseguir-la". En el seu discurs, visiblement emocionada, ha recordat els assassinats del règim amb especial record per Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil per la dictadura l'any 1974, i Joan Paredes, conegut com a Txiqui, el  darrer afusellat pel franquisme a Catalunya.
"Ens han amagat la història però som aquí per recordar-la", ha reivindicat Oranich dalt d'un escenari on de fons es projectaven noms de víctimes del franquisme, entre els quals el president de la Generalitat Lluís Companys, a qui "van afusellar per ser president de Catalunya", ha clamat l'advocada. Va ser acusat de rebel·lió militar per aquells que, precisament –ha recordat–, s'havien aixecat en contra de la Segona República, un govern escollit democràticament.
El discurs més polític, però, ha anat a càrrec del del president d'Òmnium Cultural, Quim Torra. "Fins ara el 20-N només sortien els feixistes per un atac de nostàlgia, avui hem pres el carrer els demòcrates en un acte de reivindicació i homenatge". Aquest no és un any qualsevol, ha recordat Torra, referint-se al 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, i ha afegit que és una "vergonya" que 40 anys més tard encara no s'hagi demanat perdó pels crims comesos i que "l'Estat no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari".
Al seu torn, l'economista Arcadi Oliveras ha condemnat el feixisme i la "ignorància cultural" en temps de Franco, i ha recordat, així, històries personals i anècdotes de la lluita de l'esquerra en contra del règim.
Tot i els parlaments, l' acte l'ha protagonitzat el testimoni dels familiars de les víctimes, com el germà de Juan Paredes, de Cipriano Martos, el fill de Carrasco i Formiguera o les germanes de Salvador Puig Antich, que han recordat, a través d'un vídeo, les seves vivències personals explicant episodis de tortures, violència i assassinats. També s'ha recollit la veu de Neus Català, la  darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Al final, més d'un miler de persones han cantat a una sola veu 'L'Estaca', de Lluís Llach.
Objectiu: fer justícia
Tres missatges: escalf i agraïment als lluitadors, denúncia de la impunitat dels responsables i un nou país que condemni els crims del franquisme i repari les víctimes. Així de clar ha estat el president d'Òmnium Cultural a l'hora d'explicar els motius d'aquest "clam massiu contra la impunitat".
L'esdeveniment l'ha impulsat Òmnium Cultural i una trentena d'entitats com la Comissió de la Dignitat, l'ANC o l'Associació Catalana d'expresos polítics del franquisme. Tenia l'objectiu d'exigir la condemna i la compensació dels crims del franquisme i anul·lar els processos encara vigents –com el de Lluís Companys. Alhora, també posar de manifest la "impunitat dels responsables" dels crims de la dictadura espanyola, que, a diferència d'altres països, no han estat mai jutjats. En canvi, els judicis fets durant el franquisme segueixen vigents i les polítiques de suport a les víctimes han arribat "tard i malament".
A l'esdeveniment hi han acudit diverses autoritats, com ara la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el conseller de Cultura,Ferran Mascarell, el número dos de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i els diputats Eduardo Reyes, Josep Rull, Gabriela Serra i Muriel Casals.
http://www.vilaweb.cat/noticies/mes-dun-miler-de-persones-demanen-justicia-pels-crims-del-franquisme-en-un-emotiu-acte-davant-de-la-model-2/

miércoles, 11 de noviembre de 2015

ELS ÚLTIMS AFUSELLATS DEL FRANQUISME I LA QUERELLA ARGENTINA A TORREDEMBARRA


En un acte organitzat per la CUP, ERC i ICV-EUiA es va projectar el documental "Septiembre del 75" dins del cicle de Memòria Històrica i republicanisme que han iniciat i que tindrà continuitat en els propers mesos. Després es va donar pas a un col·loqui conduït pel company Felipe Moreno que va parlar com a represaliat del franquisme l'any 75 i com querellant a l'Argentina. 


El públic es va mostrar molt interessat i participatiu fent una connexió entre aquells fets i el moment actual, denunciant com no ens hem deslligat del sistema franquista que és la llavor del nostre dèficit democràtic. En aquest context el company Felipe va exposar la importància de la querella més enllà del seu àmbit natural que és el judicial, dient que és cabdal la denúncia i la lluita per la veritat, la justícia i la reparació. Va explicar quin ha estat el recorregut de la Causa oberta a l'Argentina fins a les declaracions fetes a Catalunya en seu judicial aquest estiu i ha animat a participar-hi en aquest procés, tot donant suport des de les diferents institucions i com a particulars. Aquest suport social és molt important, per això vam recollir més signatures d'adhesió que aviat enviarem a l'Argentina.


Gràcies a totes i tots els participants i aquells que han fet possible aquest acte de Memòria, recordatori indispensable per fer futur.


SUPORT DE L'AJUNTAMENT DE PLATJA D'ARO ALS QUERELLANTS A L'ARGENTINA





miércoles, 4 de noviembre de 2015

PRESENTACIÓ DE L'ACTE UNITARI JUSTÍCIA PELS CRIMS DEL FRANQUISME EL 20-N ON COL·LABORA LA NOSTRA XARXA







                                                 

http://www.directe.cat/acn/692962/omnium-porta-el-20-n-a-la-model-un-gran-acte-per-demanar-justicia-pels-crims-del-franquism

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/911685-omnium-porta-a-la-model-un-gran-acte-el-20-n-per-demanar-ljusticia-pels-crims-del-franquismer.html

http://www.ara.cat/politica/Omnium-convoca-contra-impunitat-franquisme_0_1461453977.html

http://www.vilaweb.cat/noticies/ampliacioomnium-porta-el-20-n-a-la-model-un-gran-acte-per-demanar-justicia-pels-crims-del-franquisme-i-homenatjar-les-victimes/

Vilaweb

Òmnium Cultural aprofitarà l’efemèride dels 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco per fer un gran acte amb el que pretén reclamar “justícia pels crims del franquisme” i homenatjar les víctimes d’aquell període. El president de l’entitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimecres l’acte, i ha explicat que han decidit celebrar-lo a les portes de la presó Model, a Barcelona, pel simbolisme de “repressió i tortura” que aquest recinte té pel que va suposar durant la dictadura. A més d’organitzar aquest acte, Òmnium ha elaborat un text de “condemna” del franquisme i reclamant la “reparació” de les víctimes, que pretén que es voti com a moció a tots els ajuntaments de Catalunya.
El 20 de novembre és la data que Òmnium Cultural ha escollit per celebrar un gran acte de condemna del franquisme i homenatge a les víctimes d’aquella dictadura. La data, simbòlica per ser l’aniversari de la mort de Franco, és simbòlica, com també ho és el lloc escollit. La porta de la presó Model a la cantonada dels carrers Nicaragua i Rosselló de Barcelona, serà el fons de l’escenari per on desfilaran testimonis del franquisme, familiars de les víctimes i historiadors. Els parlaments s’intercalaran amb actuacions musicals –coordinades pel músic Alfons Olmo- amb versions actualitzades de cançons de Raimon, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor o Lluís Llach, entre altres. L’acte, que començarà a les 19.00 hores de la tarda, serà obert i a l’aire lliure, cosa que fa preveure a l’organització que pugui acabar sent un dels actes d’homenatge a les víctimes més grans que s’han fet en una data tan simbòlica per al franquisme com el 20-N. Els detalls s’han presentat aquest dimecres en una roda de premsa a la seu d’Òmnium Cultural. El president de l’entitat, Quim Torra, ha explicat que s’han decidit a organitzar l’acte amb l’afany “de condemnar públicament, des de la societat civil, el franquisme i els seus crims”, de “denunciar la impunitat de què han gaudit els seus responsables i la vigència d’elements franquistes”. A més, Torra diu que es pretén “recordar i homenatjar les víctimes de la repressió franquista” i “arrencar el compromís de les forces polítiques perquè, en el futur estat català, s’obri un procés judicial i polític contra els crims del franquisme i els seus responsables”. En aquest sentit, Torra ha detallat que Òmnium també ha preparat “un text de mocions perquè s’aprovin als ajuntaments, per condemna del franquisme i pel reconeixement de les víctimes”. A l’acte de presentació han intervingut, a més de Quim Torra, el president de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes, el periodista Antoni Batista, el músic Alfons Olmo, i l’advocada Magda Oranich. Tots ells han reforçat la idea que el franquisme segueix “impune” i que les víctimes dels seus crims romanen sense cap “reparació”. Oranich, per exemple, ha arribat a dir que “les ferides no estan curades”. “Hi va haver una llei d’amnistia. Hi va haver un indult i van sortir alguns presos i al 1977 va arribar l’amnistia. Hi vam estar contents, però ells –els franquistes- es van considerar amnistiats. En aquest país no s’ha pogut fer justícia”, ha afegit.




MALLORCA: APLAUDIM LA DIGNITAT DEL "MUR DE LA MEMÒRIA" I CONDEMNEM LA VERGONYA DEL MONUMENT FEIXISTA.

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina condemna l'acte d'exaltació feixista del dia 1 de novembre al monument de la vergonya de sa Feixina a Mallorca on es van poder veure banderes de Falange. Al mateix temps al "Mur de la Memòria" s'incorporava una placa amb 41 noms de noves víctimes assassinades a Mallorca.

Mostrem tota la solidaritat amb les companyes i companys de l'Associació Memòria de Mallorca i els felicitem per la seva lluita de dignitat, coratge i compromís per la Veritat, la Justícia i la Reparació per a les víctimes del franquisme a l'illa. 

L'enhorabona per la vostra tasca, tot el nostre suport i estimació.

Sempre endavant!

Enderroquem sa Feixina!

http://www.elplural.com/2015/11/02/banderas-falangistas-punetazos-y-gritos-de-independentistas-a-la-fosa-ante-el-monolito-franquista-de-palma/

http://multimedia.diariodemallorca.es/videos/diario-de-palma/20151101/incidentes-ofrenda-floral-monolito-feixina-1594817.shtml





lunes, 2 de noviembre de 2015

L'AJUNTAMENT DE MOLLET ES PERSONARÀ A LA QUERELLA ARGENTINA PEL SEU ALCALDE AFUSELLAT JOSEP FORTUNY

Felicitem a l'Ajuntament de Mollet del Vallès i a la seva Junta de Portaveus per portar al Ple de l'octubre aquesta Moció i per la seva aprovació. Ens congratulem com a Xarxa de Suport Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, però sobretot ens alegrem pel nostre company Pere Fortuny que ha lluitat tota la seva vida perquè el seu pare, Josep Fortuny i Torrens, alcalde de Mollet per ERC, rebés justícia.  Els diferents ajuntaments de Catalunya, que tenen alcaldes i regidors afusellats, haurien de seguir l'exemple dels ajuntaments que ja s'han afegit a la Causa 4591/2010.