martes, 15 de mayo de 2018

EL PLE DE LA VERGONYA. REUS NO TINDRÀ UN CARRER AMB EL NOM CIPRIANO MARTOS.


El dia 14 a Reus vam viure un ple de la vergonya, per molts motius, però en parlarem del que va ser el més colpidor per a la nostra Xarxa. La CUP portava una moció amb una proposta per posar el nom de Cipriano Martos a un carrer de la localitat. La Xarxa va estar representada per companyes i companys arribats des de Barcelona i familiars d'en Pascual Carrilero Carrilero, també querellants a l'Argentina i amics del company de militància de Pascual, Cipriano. 



Va ser llarg i esgotador arribar a la darrera proposta al voltant de les 11 de la nit per haver d'empassar-nos les intervencions d'alguns dels grups del consistori. Tot això en mig d'un circ de tres pistes de Tabàrnia com a claca de Ciutadans i PP, embolcallats en la seva imaginària bandera i com bons patriotes en la bandera del atado y bien atado, que com a republicans, més enllà de com  o d'on ens sentim, no ens representa. I parlem d'aquesta gent en el nostre context de defensors dels drets humans que treballem per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme i la transició, perquè mentre es donava lectura a una proposta contra el feixisme, l'odi i la xenofòbia aquesta gent reia i mostrava diferents cartells que ens posaven davant els ulls amb una manca de respecte pels presents que volien honorar les víctimes del feixisme en peu, en silenci, amb una dignitat i solemnitat que en contrast amb l'actitud de befa d'aquells que no tenen ni humanitat, posava la pell de gallina.





Si anem a l'actitud dels polítics, voldríem parlar de dos grups en concret, de Ciutadans i de PDeCAT. De Ciutadans ja es podia esperar una negativa com va ser també la del PP, però els seus arguments contra aquesta petició barrejant terrorisme amb la qüestió plantejada per la CUP, per atacar al seu grup, mentre nosaltres érem allà en representació de les víctimes del terrorisme d'estat va ser a més d'una manca de respecte un despropòsit. Tornar altre cop a llençar a la cara de víctimes sense reparació les víctimes reparades com si arrosseguéssim un pecat original que no ens permet demanar justícia sense que surtin les víctimes de primera i passar-nos la mà per la cara com pagadors eterns de falses reconciliacions. La nostra Xarxa forma part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, que fa 9 anys que és al carrer el darrer dissabte de cada mes defensant els drets de les víctimes del feixisme espanyol, aquesta concentració parla just d'aquest tema: víctimes i reconciliacions, i voldríem reproduir un paràgraf de la seva convocatòria:

És curiós que en el grup de víctimes respectades per l’estat no es faci cap distinció, que la utilització de la vara de mesurar sigui la mateixa per a torturadors com Melitón Manzanas o membres del govern de la dictadura feixista espanyola com Carrero Blanco i estiguin fins i tot més reconeguts que moltes de les víctimes anònimes i oblidades de diferents grups terroristes, que tristament també existeixen. El PP ha desemparat o insultat a certes víctimes poc atractives pel seu discurs polític pensant en rèdits electorals. Així Aznar va concedir una medalla póstuma a l’alumne de la Gestapo el sàdic policia Manzanas i una indemnització a la seva família, mentre es va dedicar a menysprear a l’expresidenta de l’associació de víctimes de l’11-M. Hi ha hagut víctimes de primera, subjectes polítics amb pes específic en les decisions del legislatiu sense que ningú les hagi votades, convertides en lobby de pressió al dictat del PP. A aquestes víctimes ningú les ha dit rancunioses, ni venjatives, ni que fan ús dels seus familiars morts per a obtenir subvencions, ningú les ha parlat de l’oblit necessari per tancar ferides, ningú les ha dit que han de renunciar a la justícia, que han de perdonar i passar full, ningú les ha parlat de reconciliació ni de pagar cap preu en nom d’aquesta. Ningú les retreu que no s’alegrin de la dissolució d’una banda terrorista, que vulguin que continui la dispersió dels seus presos, que es detinguin tots aquells que van matar i no han estat jutjats, que es resolguin totes les morts, es respecta que no vulguin signar cap pau, ni fer cap concessió, ningú les demana generositat per respecte al seu dolor. Les víctimes del franquisme i la transició sempre han d’anar pel davant amb la justificació del no volem venjança, ni tenim rancor, només volem justícia, i encara així ens diuen sempre que estem ancorats al passat i que som un element negatiu que hipoteca el futur democràtic perquè sembrem l’odi i el trencament social. Tenim víctimes recents com Cipriano Martos, Puig Antich, les del 27 de setembre, Germán Rodríguez, Guillem Agulló, més recents que Melitón Manzanas o Carrero Blanco. De quin passat ens parlen? Llegir sencer

Ciutadans deia condemnar l'odi mentre aquest sortia per la seva boca amb un cinisme insultant.

Volem també criticar durament la posició del PDeCAT perquè el seu argument per votar no, després de dir que compartien la moció, insulta la nostra intel·ligència. Les senyores i senyors d'aquest grup ens van dir que va haver-hi moltes víctimes i que per tant era un greuge comparatiu donar un carrer amb una i que per no fer distincions i ser equànimes no es podia fer una excepció amb Cipriano Martos. Per aquesta regla de tres cap represaliat pel feixisme podria tenir cap carrer a cap poble. Aquesta pobra justificació no té més sentit que negar-se "elegantment" a donar un carrer a Cipriano. Totes les víctimes mereixen la mateixa justícia però totes no són iguals  quant a la seva representativitat i aquest cas en el context de la ciutat de Reus és una excepcionalitat. Es tracta d'una mort en terribles condicions per tortures execrables i gens comunes  l'any 1973. El PDeCAT dóna excuses de mal pagador i mentre negava un reconeixement a Cipriano el President de la Generalitat penjava al seu Instagram la portada del llibre sobre el seu cas escrit pel periodista Roger Mateos. Recomanem la seva lectura a aquest grup per veure com les seves explicacions no tenen cap sentit.

Demanem a l’Ajuntament que si no es pot donar un carrer a Cipriano Martos almenys es posi una placa explicativa davant la caserna de la Guàrdia Civil on va ser torturat com a reparació a la família Martos. 

També volem criticar la postura còmoda d'alguns que s'emparen en l'exposició de motius per votar No als acords de la moció, un esport nacional als ajuntaments del país. Els aconsellem que votin els acords deixant constància de que no comparteixen els motius de la seva exposició. I que no facin d'aquest argument un subterfugi per ocultar que tampoc volen els acords. 



Gràcies al grup municipal de la CUP per portar aquesta petició al ple i lamentem profundament que ni Cipriano, ni Guillem hagin pogut tenir aquest reconeixement a la ciutat de Reus. 

miércoles, 9 de mayo de 2018

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "CASO CIPRIANO MARTOS" A LA LLIBRERIA DOCUMENTA DE BARCELONA



L'Antonio Martos mirant l'aparador ple dels llibres sobre el seu germà.




Aquesta tarda s'ha presentat el llibre que recull tota la biografia del militant antifeixista Cipriano Martos, torturat a la caserna de la Guardia Civil de Reus l'estiu de 1973. Tortures que li van causar la mort després de 21 dies de patiment, tot sol, a una sala de beneficència de l'Hospital Sant Joan de Reus,  mentre era custodiat les 24 hores per una parella de guàrdies i sense notificar-ho a la seva família, que no va poder ni veure el seu cos. Una terrible història de repressió d'una dictadura que va començar com va acabar, assassinant.





La presentació ha estat una conversa entre l'historiador Xavier Casals i l'autor del llibre Roger Mateos, presentada pel responsable de la llibreria Documenta, amic personal d'en Mateos i la responsable de l'editorial Anagrama que ha lloat aquest llibre tant pel seu contingut com per la seva forma. 




El Caso Cipriano Martos és una història silenciada que s'havia de compartir i divulgar com a deure democràtic de memòria. Un llibre que neix del treball d'investigació de la nostra Xarxa per fer possible la querella que l'Antonio Martos va presentar a la justícia Argentina i que és una realitat gràcies a la gran feina de més de 3 anys de recerca  d'en Roger Mateos, de recull de testimonis de persones que van conèixer i compartir militància amb Cipriano Martos. Tot això fa de "Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista" un llibre totalment necessari.



L'acte ha estat molt emotiu i compartit amb molts companys i companyes que van militar al PCE (m-l) i al FRAP, que porten a la seva memòria i al seu cor a Cipriano Martos, un militant antifranquista, una molt bona persona moguda pels seus ideals. Un lluitador que volia canviar la negror de sang d'una dictadura que no volia morir per la llum d'una nova República, que amb els valors i el llegat de la que van robar per la força de les armes, portés l'esperança d'una terra mare de justícia i solidaritat contra la tirania i l'opressió del franquisme. Gràcies també amb elles i ells pel seu sacrifici i compromís d'abans i els seus testimonis que han fet d'aquest llibre, un relat que us enganxarà fins al seu últim paràgraf. 




També ha estat present el Director del Memorial Democràtic i moltes companyes i companys que formen part de la querella argentina i membres de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes. 




Moltes i moltes gràcies a totes i tots.

jueves, 3 de mayo de 2018

CENTENARS DE SIGNATURES DE SUPORT A LA QUERELLA ARGENTINA VIATGEN AVUI A BUENOS AIRES



Avui ha viatjat a la República Argentina la solidaritat del món amb les víctimes del franquisme i la transició. 1500 signatures recollides a les concentracions de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, persones d'arreu del planeta que agraïdes i emocionades amb la nostra querella argentina han deixat el seu suport per escrit. Aquest compromís amb els drets humans, amb la veritat, la justícia i la reparació arribarà al Jutjat de Buenos Aires que instrueix la Causa 4591/2010, la nostra digna causa. Milers de gràcies a totes les persones que ens han donat suport i molts ànims per continuar amb la nostra lluita per les víctimes del feixisme espanyol. Continuem treballant.