lunes, 26 de septiembre de 2016

AVUI HA DECLARAT LA NOSTRA COMPANYA MAITE ALS JUTJATS D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT


Avui ha declarat al Jutjat Número 3 d'Esplugues de Llobregat la nostra companya María Teresa Blázquez Losa, ho ha fet per ratificar-se en la querella presentada a la República Argentina per la desaparició forçosa del seu avi Joan Losa Campomar. Ens agradaria poder dir que la declaració de la Maite a requeriment de l'exhort de la jutgessa María Romilda Servini ha estat una experiència positiva però no ha estat així. El tracte rebut al jutjat ha estat marcat per un seguit de circumstàncies que el funcionariat ha volgut emmarcar en el capítol de la manca de recursos del seu jutjat però que va més enllà d'això,  perquè el fet que no hi hagi una sala on recollir les declaracions de les ciutadanes  i ciutadans no és excusa. Passi que s'hagi de declarar davant de funcionaris i usuaris però les converses creuades entre els que ocupaven l'espai i les interrupcions han fet que la Maite no pogués centrar-se en la seva demanda de veritat, justícia i reparació. Tant ha estat així que en un moment donat la Maite ha demanat respecte aixecant la veu entre la indignació i el plor dient: "Ni respetan la memoria de los muertos, ni la declaración de los vivos". Encara que li han demanat disculpes han convertit un dia molt important de denúncia i justícia en una experiència desagradable. Les companyes i companys que l'esperaven fora, sabedors del que havia passat, han rebut entre aplaudiments a una Maite nerviosa i emocionada. Maite ha fet la declaració amb la foto dels seus avis al pit i el mocador de l'Associació Memòria de Mallorca al coll.



Maite a la seva declaració ha demanat poder recuperar els ossos del seu avui perquè per fi puguin descansar al costat de la seva àvia. Esperem que ben aviat aquesta fossa sigui oberta tal com es va comprometre el Govern de Les Illes amb l'Associació Memòria de Mallorca. Ha demanat que s'obrin totes les fosses. Però no ha oblidat els consells de guerra, el treball esclau i tants crims de lesa humanitat comesos pel franquisme.



Joan Losa Campomar era mecànic dentista, militant d'Esquerra Republicana, estava casat i tenia una filla de mesos que no va poder ser estimada pel seu pare. Joan vivia al Port de Pollença, a Mallorca, quan va ser empresonat després del cop d'estat contra el govern legal de la República. El 22 de gener de 1937 va ser posat en llibertat però mai va tornar a casa, l'esperava un camió conduït per falangistes que el van traslladar al cementiri de Porreres on el van fer desaparèixer dins una fossa comuna amb 26 companys més. Va ser assassinat a l'edat de 34 anys. 


Tot el nostre suport a la companya Maite. 



Entrevista a Maite Blázquez a Ona Mediterrània el 17 de febrer de 2015:


jueves, 15 de septiembre de 2016

HAN DECLARAT A CORNELLÀ TRES QUERELLANTS A L'ARGENTINA



Ahir va ser un dia molt emotiu per la Flor, en David i en Xavier, declaraven a un jutjat de l'estat espanyol a requeriment de la justícia argentina a través de l'exhort de la jutgessa María Servini de Cubría que instrueix la Causa 4591/10 contra els crims del franquisme. Va ser l'estiu de 2012 quan aquesta companya i aquests companys de la nostra Xarxa van entregar la seva querella a la nostra advocada Ana Messuti, que les va remetre al nostre advocat a l'Argentina Máximo Castex a Buenos Aires. Quatre anys més tard es trobaven a les portes dels jutjats de Cornellà de Llobregat amb el neguit de l'espera i el desig de poder ratificar-se en les seves querelles. Companyes i companys de la Xarxa, de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes i d'altres entitats i partits querellants a l'Argentina a més d'altres persones que van donar el seu suport a aquest acte de justícia van suportar un sol poc clement amb un gran somriure de satisfacció. Gràcies a totes i a tots.







Però pels querellants els protagonistes del dia van ser els seus familiars, Antonio, José i Justo, les seves històries i les seves paraules, que en la seva absència van ser traslladades per la Flor, en David i en Xavier al jutge del jutjat n. 2 de Cornellà al que volem agrair el seu tractament, cortesia i respecte pels declarants, que va fer més fàcil que els nervis i l'emoció no trenquessin el fil dels seus discursos. La nostra companya i advocada Pilar Rebaque també va ser present en aquestes declaracions acompanyant i donant suport als querellants. Les cintes enregistrades seran enviades al Juzgado Nacional en lo Correccional y Criminal Federal nº 1 de Buenos Aires.

Pilar entrant amb Flor, David i Xavier als jutjats de Cornellà de Llobregat


L'emoció va expressar-se també en forma de llàgrimes de justícia, de deure complert, de catarsi, en un pas més cap a la justícia que exigeixen, que exigim, un pas més cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les seves cares satisfetes, les seves mans subjectant les fotografies d'aquells que van ser víctimes de crims de lesa humanitat, totes víctimes d'un franquisme viu i impune que l'estat espanyol empara sense gens de vergonya, són la imatge de la lluita pels drets humans, de la perseverança i de l'esperança. Sou un exemple.




Cornellà de Llobregat és una de les ciutats de Catalunya amb més querellants, particulars i col·lectius. 

Flor Calzada Díaz va denunciar a la justícia argentina, al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de Buenos Aires, la repressió que va sofrir el seu pare Antonio Calzada i el patiment familiar per aquests fets. També va posar denúncia al consolat argentí de Barcelona pels seus oncles Ramón i Enrique Herrada Domínguez, el primer desaparegut i el segon afusellat després d'un consell de guerra que el va condemnar a mort. 



Més informació sobre l'Antonio Calzada, nascut a La Campana, Sevilla, militant de la CNT que va ser condemnat a mort i commutada la seva pena per la de reclusió: 




David Lora Barajas va denunciar el cas del seu avi, José Barajas Galiano, un militant de les Joventuts Socialistes que amb 20 anys va marxar voluntari al front a defensar la República i que justament per això va patir l'horror i la misèria dels Batallons Disciplinaris com a esclau del franquisme construint a pic i pala les carreteres del Pirineu de Navarra. 



José Barajas va néixer a Huelma, Jaén, i va morir el 2012 a Barcelona als 96 anys.

Vídeo on José Barajas explica la seva història.



Xavier Pérez va denunciar el cas del seu avi, un militant socialista Tinent d'Alcalde de la població de A Cañiza, Pontevedra, que va ser condemnat a mort en consell de guerra i  afusellat a la ciutat de Vigo el 31 d'octubre de 1936. El seu nét ho va fer seguint el desig del seu avi que va deixar una petició de justícia al seu testament escrit darrere la foto dels seus tres fills petits. 

Més informació sobre Justo Moure Giráldez:


Links premsa: