jueves, 19 de octubre de 2017

COMUNICAT DE LA NOSTRA XARXA SOBRE L'ELECCIÓ DEL REGNE D'ESPANYA COM A MEMBRE DEL CONSELL DE DRETS HUMANS DE L'ONU

Comunicat de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina de rebuig a la decisió de l'ONU de votar al Regne d'Espanya com a membre del seu Consell de Drets Humans.




La nostra Xarxa mostra el seu estupor davant la notícia de l'elecció del Regne d'Espanya com a membre del Consell de Drets Humans de l'ONU durant els pròxims 3 anys. Un nomenament que arriba després d'un nou informe d'aquesta organització datat el 7 de setembre de 2017, on es continua denunciant la manca de justícia per a les víctimes del franquisme. Arriba sense tenir en compte totes les violacions dels drets humans, des dels murs de filferro tallant, els morts a les fronteres, els CIE, les devolucions en calent, després de la violència d'estat desfermada contra persones que volien expressar-se en pau i llibertat a Catalunya, després de la complicitat amb els feixistes que insulten les nostres víctimes i colpegen a tothom que no proclama la unitat d'Espanya exhibint simbologia franquista. 

És increïble que un estat erigit sobre una gran fossa tancada i oblidadaconegut arreu per la seva defensa de la impunitat del franquisme sigui votat per a ocupar un càrrec d'aquestes característiques, encara que sigui per ser l'única candidatura per a Europa. Una Europa que arrossega també la culpa dels 40 anys de dictadura del colpista Franco i d'una transició dissenyada a la seva mida, passant per sobre de milers i milers de persones antifeixistes assassinades i represaliades per defensar la legalitat republicana. Dels 193 vots, va assolir 180, però com la votació és secreta no podem saber la llista de països que observa la nostra manca de drets, des de la llei d'Amnistia de 1977 a la llei Mordassa, i no ha dubtat en votar al Regne d'Espanya. Un estat amb un jutjat hereu del franquisme com l'Audiència Nacional filla del TOP, un cas únic a Europa. Després d'aquesta votació el ministre Dastis, conegut per les seves mentides als periodistes europeus, va piular "nuestros principios y valores nos avalan", los principios del Movimiento, sense cap dubte. I Mariano Rajoy va piular "satisfecho por la elección de España", com no estar-ho després de rebre un premi per violar els drets humans en un Regne de corrupció on no han deixat d'haver presos polítics des de la dictadura. 

Nosaltres no podem mostrar-nos més que decebuts després de tants anys de lluita de tanta gent ,que abans de morir vol obtenir justícia en un món on només els drets els sustenta el paper. 

Continuarem lluitant per la veritat, la justícia i la reparació.


lunes, 18 de septiembre de 2017

HOMENATGE A CIPRIANO MARTOS A REUS AL 44 ANIVERSARI DE LA SEVA MORT A MANS DE LA GUARDIA CIVIL


Emotiu acte en record de Cipriano Martos Jiménez al cementiri de Reus amb més d'un centenar de persones que van retre un sentit homenatge a aquest jove sindicalista mort en mans de la Guardia Civil de la localitat el 1973. 

En aquest acte obert a tothom i convocat per la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina van participar els germans d'en Cipriano, 






membres històrics del seu partit, els joves del Partit Comunista Marxista Leninista hereus de la seva lluita, 





la dona i la filla d'en Pascual Carrilero Carrilero,  també detingut en les mateixes dates i salvatgement torturat sempre amb el seu company a la seva memòria. Sense la imprescindible col·laboració de l'Ester aquest acte no hauria estat possible.





Volem donar les gràcies a totes i tots i en especial a l'artista visual Lola Lasurt per la seva obra i la seva solidaritat amb el cas d'en Cipriano




i a l'historiador Salvador Palomar, que ha estat cabdal en la querella d'en Cipriano Martos a la justícia argentina i que ens ha recordat que ens uneix la defensa de les llibertats en aquests temps de repressió.


També agrair la presència de les companyes i companys de la nostra Xarxa i també querellants, així com la intervenció del poeta Manuel López Álvarez.


Després d'aquest acte de veritat, justícia i reparació on s'ha demanat a la Generalitat en compliment de la seva llei de fosses que compleixi amb el seu compromís amb l'exhumació d'en Cipriano Martos s'ha fet una ofrena floral davant del monòlit que els seus companys de partit van col·locar el 1979 a la fossa comuna on resten, segons documents de temps de dictadura, les restes d'en Cipriano. 





En aquest mateix lloc s'ha dedicat una cançó a en Cipriano i a continuació s'ha entonat La Internacional amb els punys enlaire.















 Galeria fotogràfica:




















domingo, 23 de abril de 2017

UN POLLENCÍ DESAPAREGUT A LA QUERELLA ARGENTINA: JOAN LOSA


Ahir a Pollença xerrada sobre Joan Losa i la querella argentina, amb la nostra companya Maite i el nostre company Felipe, acompanyats per la Consellera Fanny Tur i convidades per l'Ajuntament Pollença. 



Fotos Memòria de Mallorca.

domingo, 5 de marzo de 2017

XERRADA SOBRE LA QUERELLA ARGENTINA DEL COMPANY FELIPE MORENO AL CONGRÉS DEL SINDICAT D'ESTUDIANTS




Ahir la tarda el nostre company i portaveu Felipe Moreno va parlar de la Causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme i la transició al Congrés del Sindicat d'Estudiants. La xerrada va girar entorn la impossibilitat de trobar veritat, justícia i reparació a l'estat espanyol,  estem tan convençuts avui com el 14 d'abril de 2010 que es va interposar les primeres querelles dins d'aquesta Causa. De fet, aquest convenciment és el que ens va dur a la República Argentina després de moltes negatives i del rebuig de la justícia de l'estat espanyol a totes les iniciatives jurídiques de víctimes i familiars de víctimes. Només ens quedava la Justícia Universal per trencar la impunitat que suposen lleis com la d'Amnistia del 77, llei de punt final a mida dels botxins, i el atado y bien atado, que encara funciona. Tenim moltes mostres d'aquesta protecció dels crims de la dictadura, les actuacions de la fiscalia a ordres del govern de torn, perquè aquesta impunitat no és cosa només del PP, el bipartidisme ha protegit aquest sistema d'oblit. Les resolucions judicials com la darrera del mes passat a Vitòria que rebutja obrir causa per investigar els crims del 3 de Març com havia sol·licitat la Diputació d'Araba. A més d'una llei de Memòria poruga i indecent, amb dotació pressupostària 0 des de l'entrada d'un Rajoy que ens ha retallat tots els nostres drets. Per això la nostra Xarxa s'oposa a interposar querelles a l'estat espanyol perquè no podem esperar justícia quan no existeix la voluntat de fer-la i perquè aquesta via posa en perill tot el treball amb esforç i molta il·lusió  fet a l'Argentina que ha obert aquesta causa segons el principi del seu dret a jutjar crims de lesa humanitat i/o genocidi quan no siguin jutjats al país on s'han produït els mateixos. Continuem treballant doncs en aquest camí de la Causa 4591/10 oberta a Buenos Aires.

La lluita de la Memòria és una lluita de futur, és la vostra i és la de totes les persones, col·lectius i pobles que reivindiquen drets, justament el que van fer els represaliats del franquisme i la transició des de les seves idees. Moltes i molts estudiants van ser represaliats, torturats empresonats i morts. No podem oblidar.































jueves, 1 de diciembre de 2016

COMUNICAT AL GOVERN DE LA GENERALITAT EN RELACIÓ ALS CINC EXHORTS EMESOS PER LA JUTGESSA MARÍA SERVINI, EN VISTES A LA IDENTIFICACIÓ GENÈTICA DELS DESAPAREGUTS 1936-1977 A CATALUNYA.


 
Ja és sabut que la justícia espanyola es troba immersa en un negacionisme permanent dels crims del franquisme, negacionisme que rau en la privació a les famílies de les garanties que ens atorga el Dret Internacional. L’atzucac d’aquests darrers mesos amb la Fiscalia General de l'Estat [1], té repercussions directes en les nostres reclamacions. És per això que hem decidit fer pública aquesta
declaració.

La Querella Argentina és una porta que obre a les famílies amb parents desapareguts entre 1936 i 1977 —presumptes víctimes de Desaparició Forçada—, el camí per adreçar-se a un tribunal de justícia i fer valer els seus drets a la Veritat, la Justícia i la Reparació.

Com a donants del Banc d’ADN de la Universitat de Barcelona/Fundació Bosch i Gimpera, vam decidir prendre aquest camí i reclamar el dret a identificar els cossos dels nostres parents (pares, oncles, avis, rebesavis). Per això, el 26 de març de 2015, varem consultar a l’advocada de la Querella, Sra. Ana Messuti, la possibilitat de sol·licitar a la jutgessa Servini li demanés a la Generalitat que procedís a comparar les més de 100 mostres d’ADN de persones vives, que es conserven al banc genètic, que vam iniciar el 2011, amb les mostres de DNA de desenes i desenes de cossos ja exhumats pel Govern de la Generalitat, el que, de fa més de 30 anys, té competències en arqueologia.

Deu mesos després, el 29 de gener d’enguany, enllestíem una denúncia que signàvem davant la seu del Banc d’ADN de la UB/FBG, a l’Hospital Clínic de Barcelona, fent-ne entrega al lletrat argentí Máximo Castex. Vint dies després, el 18 de febrer de 2016, la nostra denúncia era admesa a tràmit al «Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal n.1» de Buenos Aires. Els 257 folis que la
integraven demostren que, des de fa 5 anys, hi ha dades fefaents de vius i morts esperant ser comparades.

L’onze d’abril, la jutgessa Maria Servini emetia 5 exhorts que, pel conducte del Ministerio de Justicia espanyol, s’han enviat als jutjats de: La Fatarella, Gandesa, Tarragona, Mataró i Barcelona. Aquests exhorts no van contra cap persona. S’adrecen a 5 departaments de la Generalitat: Presidència, Exteriors, Justícia, Interior i Cultura. Tots ells tenen part de les competències estatals en resoldre els casos de Desaparició Forçada inclosos dins el període 1936-1977. (Fem referència a la Desaparició Forçada [2] perquè és la qualificació que, dins l’àmbit del dret penal internacional, correspon als delictes que originen la nostra causa).

Malgrat que aquests cinc exhorts [3] han arribat als jutjats catalans a mitjan juliol, cap d’aquests jutjats no ens ha donat informació oficial sobre la seva destinació. Aquesta manca de transparència en aquesta mena de diligències, no fan altra cosa que empitjorar la situació de desempara a les víctimes dels greus crims assenyalats. Com sigui, la minsa informació rebuda ens indica que alguns dels exhorts han estat retornats a la justícia argentina, això és, que la seva execució ha estat denegada, incomplint d'aquesta manera el Tractat Bilateral d’Extradició i Cooperació Judicial mútua, en matèria penal, concertat entre l’Argentina i Espanya el 1987.

En aquestes circumstàncies, de totes totes, l'únic que demana en aquests exhorts la jutgessa argentina és que s'engegui la feina que s'ha de fer, és a dir, que es faci ús de tots els recursos disponibles per a la identificació de les restes ja exhumades de possibles víctimes d'assassinats durant el període comprès entre 1936-1977, i que aquesta feina es faci bé, conforme als estàndards internacionals, és per això que ens omple d’esperança que el Govern de la Generalitat anunciés, el 7 de setembre passat, el «Programa d’Identificació Genètica» amb les conselleries d’Exteriors, Justícia i Salut.

En concordança, volem transmetre a la Generalitat la voluntat de tots els qui signem aquesta denúncia, de continuar treballant en aquesta tasca, en ferm, i a la que hi hem dedicat els nostres coneixements i esforços de fa anys. Hi hem sigut des del principi, apostant per una eina estratègica com és la genètica, i no redundaria en benefici de ningú —encara menys dels familiars afectats—, que aquests coneixements i esforços quedessin desaprofitats.

El Govern pot tenir la certesa que ens tindrà sempre al seu costat per vetllar que la feina pendent, que és molta, es faci amb el rigor merescut.

Sra. Ana Messuti
Advocada
Sr. Máximo Castex 
Advocat
Sr. Marc Antoni Malagarriga i Picas
Representant general de la denúncia
Sr. Felipe Moreno Martín
Representant del «Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat»
Sr. Joan Ruana i Llop
Representant de «Lo Riu, associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre»
Sra. Glòria Martí i Prunera 
Representant de l’«Associació del Banc d'ADN de Familiars de Desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola i Postguerra»
Sr. Francesco Mengo
Representant de l’«Associació AltraItàlia»









 











[ 1 ] 30.09.2016 Escrit de la Fiscal General de l'Estat, Sra. Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, a totes les fiscalies territorials de l'Estat Espanyol.
http://www.altraitaliabcn.org/wp-content/uploads/2016/11/FiscaliaGeneralDelEstado_nRefST412_2016-A_ConsueloMadrigalMartinezPereda.pdf

L'esperit d'aquest comunicat queda perfectament resumit en el segon paràgraf de la penúltima pàgina: «El procedimiento penal seguido en Argentina es un proceso inviable y ajeno, por tanto, al interés de la Justicia».

[ 2 ] «Convención Internacional para la protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas»
(Naciones Unidas/Derechos Humanos/Oficina del Alto Comisionado)
http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/ConventionCED.aspx

[ 3 ] 11.04.2016 A la documentació dels cinc exhorts, idèntics, que la justícia argentina ens ha fet arribar com a part denunciant, mereix destacar-hi dos fragments: on es declara la responsabilitat de la Generalitat sobre les restes humanes ja exhumades però encara sense identificar: «… hagan uso de todos los recursos disponibles para la identificación de les restos ya exhumados de posibles represaliados víctimas de asesinatos que tuvieron lugar en Catalunya en escenarios diversos de la Guerra Civil Española y posterior dictadura, durante el período comprendido entre los años 1936-1977, depositados en diferentes dependencias bajo custodia del gobierno catalán, a saber…» i on es declara l'existència del Banc d'ADN de la UB, como reservori genètic dels familiars vius, autèntic leitmotiv de la demanda: «Hágase conocer a la autoridad exhortada, conforme se denunciara en autos, de la existencia y disponibilidad de un Laboratorio de Genética Forense en la Facultad de Medicina de la Universitat de Barcelona, con una larga trayectoria en genética humana…».

Comunicado en castellano:

domingo, 6 de noviembre de 2016

COMUNICADO DE JUECES POR LA DEMOCRACIA EN RESPUESTA AL DOCUMENTO DE LA FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO


logo_jpd

COMUNICADO SOBRE LA CARTA DE LA FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO EN RELACIÓN AL AUXILIO JUDICIAL A LA JUEZA ARGENTINA 

Hemos tenido conocimiento de la carta emitida sin ningún tipo de publicidad por la Fiscal General del Estado a los Fiscales Jefes de las Audiencias Provinciales de 30 de septiembre de 2016 a cuenta de las comisiones rogatorias remitidas por el Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº 1 de la República Argentina en la causa en que se investigan delitos cometidos durante la Guerra Civil Española y la postguerra.

Jueces para la Democracia muestra su sorpresa por dicho documento puesto que es difícil encuadrarla dentro de los instrumentos jurídicos de organización que recoge la Ley 50/1981, de 30 diciembre 1981, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal. Ni siquiera lleva título la referida carta, recordando que la Fiscal General del Estado puede impartir a sus subordinados órdenes o instrucciones (art. 25) sin que dicha carta invoque ninguno de esos apelativos. Sin embargo, impone un criterio específico de informe a los fiscales involucrados en el despacho de estos asuntos, contra el principio de independencia (art. 7), mucho más allá del contenido de cualquier orden o instrucción, sólo referido a asuntos de servicio o al ejercicio de las funciones, no a su contenido.

Más allá del contenido jurídico de la citada carta, sobre lo que es de competencia de las autoridades judiciales encargadas de prestar asistencia, Jueces para la Democracia quiere recordar a la Fiscalía General del Estado que está obligada constitucionalmente por el Derecho Internacional, en concreto, por el Tratado de Extradición y Asistencia Judicial en materia penal entre el Reino de España y la República Argentina, firmado en Buenos Aires el 3 de marzo de 1987 (BOE núm. 170, de 17 de julio de 1990), cuyo art. 28 exige prestar asistencia mutua en materia penal incluso cuando por cualquier razón los hechos no sean punibles, o, como dice la Fiscalía General del Estado, los responsables estén muertos, haya prescrito el delito o esté amnistiado. El único límite para denegar la asistencia es que no haya un "interés de la Justicia". Y en este caso hay un demostrado interés por la Justicia. 

Desde Jueces para la Democracia queremos recordar una vez más, en este caso a la Fiscalía General del Estado, que el Grupo de Trabajo sobre Desapariciones Forzadas de la ONU viene instando al Estado Español a adoptar las medidas legales y judiciales necesarias para asegurar que las desapariciones forzadas no sean crímenes sujetos a amnistía y a los responsables directos de la administración de justicia, jueces y fiscales, a que se personen en las exhumaciones y luego analicen y actúen sobre los resultados que las mismas arrojen. Seguimos siendo el segundo país del mundo, tras Camboya, con mayor número de personas víctimas de desapariciones forzadas cuyos restos no han sido recuperados ni identificados.

Jueces para la Democracia, como asociación judicial comprometida con la defensa de los Derechos Humanos universalmente reconocidos, vuelve a expresar públicamente en esta ocasión su compromiso con los familiares y asociaciones de familiares de desaparecidos para garantizar sus derechos, y denuncia los incumplimientos del actual gobierno español de las previsiones de la Ley de Memoria Histórica. Ello está llevando no sólo a la impunidad por los delitos cometidos durante la dictadura, sino a que queden materialmente sepultados en el olvido.

Desde Jueces para la Democracia queremos denunciar la insensibilidad de la Fiscalía General del Estado y recordar que nuestras instituciones estatales siguen haciendo dejación de sus funciones y permiten que sigan existiendo decenas de miles de personas enterradas en fosas comunes. Resulta inadmisible que un Estado democrático siga negando a toda la sociedad el derecho a conocer el pasado y que se dé cumplido homenaje y protección a todas aquellas personas que fueron asesinadas con ocasión del golpe militar de 1936 y la posterior represión franquista.

SECRETARIADO DE JUECES PARA LA DEMOCRACIA

lunes, 31 de octubre de 2016

LA QUERELLA ARGENTINA A LA 3a JORNADA FEM MEMÒRIA. FALSET 22/10/2016




El dia 22 es va celebrar a Falset la tercera jornada Fem Memòria, un acte ple d'imatges, paraules, sons i molta solidaritat. Aquest primer vídeo és un resum de 10 minuts del que vam compartir. Vam estar molt honorats de poder explicar què és la querella, el punt en el qual ens trobem i el camí que encara ens queda per recórrer.


Gràcies a totes i tots els que vau fer possible aquesta jornada. I gràcies, eternes gràcies a les i els brigadistes internacionals, que es mereixen honor i veritat, justícia i reparació. Pels que van caure a la batalla, pels que van patir els camps de concentració, les presons, els consells de guerra, la tortura, la mort, dins i fora de les nostres fronteres.







domingo, 30 de octubre de 2016

XERRADA SOBRE LA NOSTRA CAUSA A L'ARGENTINA I PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL MI MANZANICA


Gràcies a Alfredo Aloisio per convidar-nos a aquesta xerrada per la veritat, la justícia i la reparació on vam poder gaudir del documental "Mi Manzanica", de poder obrir un interessant col·loqui amb els directors i amb els ponents. Esperem tornar-nos a trobar en els espais de defensa dels drets humans i la Justícia Universal. 


Els directors d'aquest emotiu documental, un d'ells el besnét de la protagonista, l'Aurora Marco, ens van exposar com va néixer aquesta filmació. No hi quep cap dubte que una part molt important neix de l'amor familiar, però també de la necessitat de transmetre la importància d'aquesta història de guerra que parla de valors universal que ens donen el títol d'humanitat. Ells volen amb aquest treball involucrar la gent més jove en la recuperació de les seves memòries familiars com a punt de partida en una implicació més ambiciosa de conscienciació de la importància de recuperar socialment els drets i les llibertats que es van defensar i pels quals els avis van lluitar donant tot el que tenien, el seu sacrifici i la seva vida. 

El marit de l'Aurora va lluitar pel futur de la seva filla, la seva manzanica, i el seu amor per l'àvia del director va donar els seus fruits en aquest documental que el porta a la vida com un home treballador, honest, fidel, solidari i valent. Un heroi que ja no serà un desconegut. Gràcies a l'Aurora perquè ella també va ser una heroïna anònima de les milers que han escrit en silenci la història real i oblidada d'aquesta Espanya que no reconeixem.






 



 

La xerrada la va obrir el nostre company Felipe que va explicar l'insult que suposa l'escrit de la Fiscal General de l'Estat desglossant punt per punt un document que atenta als drets de les víctimes del franquisme i la transició, a la idea de democràcia i justícia. Un document que s'atrinxera en les excuses de sempre, que nega i falta a la veritat, però que no aconseguirà frenar aquest procés que per l'estat espanyol hauria de ser de la vergonya. Llei d'Amnistia, Constitució, reconciliació, no retroactivitat, prescripció dels crims, defectes de forma, tot un argumentari ple de pols de la impunitat franquista. Un document que coacciona la llibertat dels jutges que esperem compleixin amb el seu jurament i amb la seva independència perquè la fiscalia no pot fiscalitzar la seva tasca. La pregunta final és quina mena de justícia podem esperar d'aquest estat? La resposta, a la vista del vergonyós escenari viscut aquest cap de setmana és cap.


A continuació va intervenir la nostra companya Flor que va explicar les seves querelles i denúncies. Ella ha estat una de les 9 companyes i companys que han pogut declarar als jutjats catalans entre 2015 i 2016, un fet que ha estat un pas molt important i reparador en la seva reivindicació de justícia. No només va parlar-nos del seu pare Antonio Calzada i dels seus oncles assassinats, també ho va fer dels companys d'aquests, que van compartir el patiment de la seva família, sindicalistes anarquistes que volien millorar les condicions de la classe treballadora de la conca minera de Riotinto. Ella sempre diu que quan parla del seu pare està parlant pensant en totes les víctimes, totes són nostres. Us deixem el link amb totes aquestes històries:
 



Horacio va parlar del paper de la Central de Treballadors de l'Argentina i del seu suport a la nostra Causa posant infraestructures al nostre servei a la ciutat de Buenos Aires. Els hem de donar les gràcies per la seva implicació i col·laboració. També ens va parlar de la dictadura argentina, dels desapareguts, dels torturats, dels assassinats, germans en el sofriment del feixisme, del terrorisme d'estat, però no pas en la impunitat, ells jutgen als seus botxins, aquí se'ls protegeix. Estem d'acord amb les seves paraules, en què el silenci que empara aquesta impunitat és fill del terror que produeix l'extermini organitzat del dissident i del seu entorn encara que sigui aliè a les seves activitats. 

Després es va produir un debat molt interessant i una de les conclusions va ser una de molt evident, escau el relleu generacional en la lluita contra la impunitat i la recuperació de la memòria d'acord amb els drets humans i els seus principis de veritat, justícia i reparació, des de l'àmbit educatiu i des de l'entorn familiar, perquè com sempre diem la Memòria no és una qüestió de passat sinó una eina de futur i indispensable per un present en què haurem de lluitar pels nostres familiars i amics, les nostres víctimes i per les seves idees, perquè avui més que mai hem de construir un món millor per les noves filles i fills de la terra.