JORNADA SOBRE ELS CRIMS DE L'ESTAT ESPANYOL DURANT LA TRANSICIÓ.

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina va formar part d'aquesta necessària jornada sobre la transició. Vam comptar a uns magnífics ponents que van posar aquest període històric en el seu lloc amb dades molt interessants, que tothom hauria de conéixer. No vam poder gaudir del plaer de sentir la intervenció de la Pilar Rebaque per parlar de la repressió patida per les dones en la transició, en el seu lloc vam comptar amb el company Josep Cruanyes de la Comissió de la Dignitat. 

Programa de la jornada

Benvinguda de Marc Muñoz, querellant a la República Argentina pel crim de lesa humanitat del seu germà Gustau a la sala d'actes de la Model, abans l'espai de comunicació dels presos els dies de visita.

Bon dia,

benvingudes a les primeres jornades sobre els crims de l'estat espanyols durant la transició.Som molts els que des de fa temps neguem la versió oficial que la transició va ser un exemple de concòrdia i convivència, exempt de violència.

Els estats maten, no tenen cap problema en fer servir la violència per combatre la dissidència política i això es diu terrorisme d'estat. Aquesta repressió del període anomenat transició, que va des de la mort del dictador fins als mitjans dels 80, que no vol dir que aquí s'acabés aquí, va ser una etapa més de crims d'estat. Mentre no es depurin les forces armades, la judicatura o els cossos policials. Mentre no es faci justícia i reparació a les víctimes, nosaltres no la donarem per acabada.

Segons diverses fonts, els morts produïts directament relacionats amb les actuacions dels cossos policials o la ultradreta, serien entre 200 i 300 persones. Això no són uns fets espontanis, això va ser una estratègia d'estat.

I amb això estem, sigui devant de l'opinió pública o davant de la justícia Argentina, que és l'únic país que té oberta una causa per investigar el franquisme i la transició. Sigui en xerrades públiques o al carrer, nosaltres hi serem.

Volem revertir el relat oficial i aportar proves a la justícia Argentina.

Els treballs que us presentarà tot seguit la companya Blanca, van en aquesta línia, són un exemple de compromís amb la memòria, de coherència política i de militància, per això els volem compartir amb vosaltres, i és del tot important donar-los a conèixer. 

Nosaltres seguim, el nostre silenci és la seva impunitat. 

Gràcies per venir.

Salut.

11:10 - Els oblidats de la transició. Presentació del fanzine de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) de Conca.

Pablo Mayoral, membre del Col·lectiu pels Oblidats de la Transició (COT).

Máximo Molina i Matías Viotti Barbalato, membres de l’ARMH de Cuenca.

11:30 - La sombra de Franco en la Transición. Presentació del llibre d’Alfredo Grimaldos, reeditat enguany per l’editorial El Garaje Ediciones.

Andreu García Ribera, advocat i director del diari El Otro País encarregat de la revisió i ampliació del llibre.

Manolo Blanco Chivite, periodista i editor del llibre.

12:00 - Taula rodona: Contra l’oblit, la violència de l’estat espanyol durant la transició.

Maria Jose Bernete, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.

Josep Cruanyes, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat.

Manolo Blanco Chivite, periodista, escriptor i editor.

Marc Muñoz, querellant a la República Argentina.

Coordinadora: Blanca Martínez de Foix.

La nostra aportació al debat. 

1- Les entitats de memòria i la transició. 

Per algunes entitats es va fer evident que mentre la transició fos una etapa sublimada i blindada d'impunitat pels repressors i els corruptes de la dictadura, un continuisme sense veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme, era el nostre deure assenyalar-la amb el dit acusador, cosa gens fàcil. Moltes ens van veure qüestionades i criticades per fer-ho, fins i tot per associacions memorialistes, que eren satèl·lits de partits que van ser signants dels Pactes de la Moncloa, pactes de silenci, i continuaven justificant la transició i disculpant-la. 

2- La transició ens va robar la república o repúbliques. 

Ens va imposar una constitució monàrquica per la via d'unes urnes enverinades de por i xantatge. No van consultar si es volia república perquè sabien que guanyaria aquesta opció i els morts van restar a les cunetes, els botxins als seus càrrecs i una capa pètria d'oblit sobre els represaliats i les seves famílies. No es van depurar els estaments de poder, ni tan sols amb castics aïllats exemplaritzants. No s'hauria d'haver esperat fins al 2007 per a tenir una llei de memòria indigna i al 2022 per a una llei poruga, amb un text que va admetre en part que allò que ens deien impossible el 2007 no ho era. Una mostra de què encara la seva transició no s'ha acabat. 

3- La violència de l'estat. 

El monopoli de la força, de la violència, rau en l'estat espanyol, li diuen estat de dret, fins i tot li diuen democràcia, però quina democràcia pot haver-hi si l'estat ha vulnerat i vulnera drets humans sense cap conseqüència. Violència és una paraula molt devaluada quan es pot picar al cap i trencar ossos als manifestants sense titllar-ho de violència i sense donar explicacions, mentre consideren un crim bolcar un contenidor. Aquesta mateixa pràctica era el modus operandi dels primers anys de la transició, criminalitzar a qui no va acotar el cap i colpejar i assassinar amb l'ajuda d'un seguit de grups feixistes amb total impunitat. Allò continuava sent Règim i això també. 

4- Víctimes i víctimes. 

A les eleccions a Euskal Herria aquesta setmana hem comprovat una vegada més com hi ha víctimes de primera i de segona. Un candidat ha hagut de demanar perdó a les víctimes d'ETA, per exigència de qui no ha demanat perdó a les del franquisme i menys a les de la transició. És un fet inaudit vandalitzar un monument a segons quines víctimes, tindria la repulsa majoritària de la societat, però els erigits en honor de les nostres víctimes ho són dia sí i dia també. Les nostres víctimes i els seus familiars són insultades i els monuments als botxins continuen en peu com el de Tortosa o Sa Feixina a Mallorca. Encara hem de demanar perdó per demanar justícia. Diuen que toca mirar al futur i no estar encallats en el passat, però si no fem net, el futur, tal com estem veient, serà ben obscur. No ens cal que demanin perdó, ens calen lleis i fets que defensin els drets inalienables de les víctimes de crim de lesa humanitat, cal veritat, justícia i reparació i que no posin entrebancs a la justícia de la República Argentina, que és a hores d'ara la nostra esperança d'obtenir justícia. 

5- Les víctimes de la transició. 

Aquestes víctimes són les més oblidades, són considerades víctimes de fets aïllats, deslligades del context de repressió de la transició i, per tant, no considerades víctimes de crims de lesa humanitat, sinó víctimes de crims prescrits i sense dret a la justícia. Per això des de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina hem volgut donar suport total i absolut al col·lectiu de víctimes de la transició, siguin o no querellants a la República Argentina, i continuarem fent-ho. Ho fem en forma de querella i també al carrer, que no hem d'abandonar si volem acabar amb la impunitat. La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes retrà aquest mes un homenatge a les dones assassinades a mans de les forces i cossos de seguretat de l’estat i dels grups feixistes emparats per aquestes.