jueves, 26 de abril de 2018

AVUI HA DECLARAT EN JORDI CARRILERO A TARRAGONA PER LES TORTURES DEL SEU PARE PASCUAL CARRILERO CARRILERO





La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina ha estat avui donant suport al nostre company Jordi Carrilero i a la seva germana Ester. En Jordi ha declarat aquest matí al Jutjat d'Instrucció Nº 1 de Tarragona en compliment del requeriment de la jutgessa argentina María Romilda Servini, que instrueix la nostra Causa 4591/2010 per crims de genocidi i/o lesa humanitat comesos pel franquisme i en la transició, de 17 de juliol de 1936 fins al 15 de juny de 1977.

Jordi Carrilero va denunciar davant la justícia argentina, al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1, les tortures i l'empresonament del seu pare, Pascual Carrilero Carrilero, comerciant reusenc, que va ser brutalment torturat a la caserna de la Guardia Civil de Reus quan va ser detingut amb altres companys del FRAP, com en Cipriano Martos Jiménez. Van ser detinguts per propaganda il·legal. Cipriano va beure un líquid corrusiu quan era sota la custòdia dels agents d'aquest cos, morint després d'una llarga agonia. Pascual va ser jutjat pel TOP. Ell no es va recuperar mai de l'horror viscut dins de la caserna de Reus, mai va poder oblidar com el van fer carregar el cos torturat del seu company i mai va superar la mort d'aquest, a qui va dedicar aquest sentit poema.

Pascual Carrilero Carrilero




En sortir del jutjat, Jordi s'ha mostrat molt satisfet per haver pogut verbalitzar en seu judicial el patiment del seu pare. Ha comentat la vergonya que és no poder rebre justícia a l'estat espanyol i haver de dirigir-se a la justícia argentina per obtenir reparació. Ha denunciat que ni PP, ni PSOE han fet res per trencar amb el silenci i la impunitat dels assassins. Visiblement emocionat ha elogiat la figura del seu pare i d'en Cipriano com a gent digna, valenta, uns herois. 

Ha valorat el tracte humà rebut per part de la funcionària del jutjat però ha dit que això no tapa la tristesa i la indignació de no obtenir justícia aquí. 

Ha recordat com sent adolescent, l'any 87, quan acompanyava al seu pare a la parada del mercat de Reus, es va apropar un home que es va posar davant d'en Pascual i li va etzibar "qué bien que te dimos, qué bien que te dimos". El seu pare va abaixar un moment la vista i va sortir de darrere el taulell i el va agafar per la camisa insultant-lo. Quan el seu fill li va demanar que qui era aquella persona ell va callar. En arribar a casa seva en Jordi va preguntar a la seva mare per aquell home i ella li va dir: aquest va torturar al teu pare. Això també formarà part de la seva declaració.

En Jordi es va presentar a aquesta Causa tot buscant la veritat, la justícia i la reparació negada a l'estat espanyol a les víctimes del franquisme i la transició.


domingo, 1 de abril de 2018

ENTREVISTA AL COMPAÑERO DE NUESTRA XARXA FELIPE MORENO

GENTE CORRIENTE- FELIPE MORENO
JORDI COTRINA

Militó contra el franquismo y ahora lo hace en la causa de restaurar la dignidad de las víctimas

Felipe Moreno:" Billy el Niño" me torturó pero el delincuente soy yo"
El 13 de octubre de 1975, Felipe Moreno (Bayárcal, Almería, 1946) fue detenido en Segovia a punta de pistola. Era militante del PCE (m-l) y el FRAP, formaciones en las que fomentaba la organización y propaganda comunista y antifranquista. Hace 40 años fue torturado y encarcelado como terrorista; ahora, como coordinador de la plataforma catalana de la querella argentina, milita en la causa de restaurar la dignidad de las víctimas del franquismo.
-¿Por qué le detuvieron?
-Mi función era reorganizar a las bases comunistas y repartir propaganda para visualizar la represión. A un contacto mío lo detuvieron y me tuvo que delatar porque lo estaban torturando. La detención fue por propaganda ilegal: tiraron del hilo y llegaron a mí.
-El FRAP legitimaba la lucha armada, ¿usted también?
-Sí, aunque como máximo llevaba una navaja, armas de fuego no: si me hubieran encontrado una pistola posiblemente me hubieran fusilado.
-¿Cómo le trataron?
-Me metieron en un coche y me llevaron a la Dirección General de Seguridad, en Madrid, donde me tuvieron 13 días. Me interrogaron y torturaron, y cuando se cansaron porque no sabían quién era, me tuvieron 3 días esposado a un radiador.
-¿De qué clase de torturas hablamos?
-Sobre todo palizas: 'Billy el Niño' era experto. Él me pegaba y Conesa estaba sentado en su sillón. Entre tres me ponían sobre una mesa y me pegaban en la planta de los pies con una porra; cuando se me enfriaban, me volvían a pegar o me ponían a andar. También me tumbaban: dos se me ponían encima y otro me pegaba en los testículos, lo que me tuvo un mes orinando sangre y me ocasionó un desprendimiento de testículo. 
-Después le metieron en la cárcel.
-Sí, a los 13 días, después de interrogarme sin que yo dijera nada, me explicaron que me habían aplicado el régimen antiterrorista de la Ley 10/75: me llevaron a una celda de castigo incomunicado sin que hubiera podido hablar con un juez.
-Allí pasó un año.
-Sí: llegué a compartir celda con miembros de ETA. A los 3 meses me interrogó el juez por primera vez.
-¿Por qué le dejaron salir?
-En el 76 salí bajo fianza porque no sabían qué hacer con nosotros. Nos habían tenido en prisión preventiva sin pruebas para meter miedo a la gente pero no hubo sentencia: recibí una carta de archivo del caso. Por lo que sí me condenaron fue por otro juicio que tenía pendiente en Zaragoza: 3 años por propaganda ilegal y 5 por asociación ilícita, condena que nunca cumplí porque fue cuando todavía estaba en la cárcel y los de instituciones penitenciarias debieron pensar que para qué me iban a llevar a otro sitio si ya estaba entre rejas.
-La Ley de Amnistía debió borrar esos antecedentes de su expediente.
-No lo hizo: 'Billy el Niño' me torturó pero, a ojos de la Justicia española, el delincuente soy yo. Lo sé porque una vez fui a denunciar un robo en el coche de mis padres y me detuvieron porque decían tener vigente una orden de caza y captura del 73. Todo eso tendría que haberse destruido pero está archivado y consta como mis antecedentes penales.
-¿Qué busca como querellante en Argentina?
-Nunca he pedido prestaciones económicas como víctima porque no me interesa el dinero, sino la dignidad de todas las víctimas. Quiero que un tribunal reconozca públicamente que aquello fue ilegal y que esos tipos fueron torturadores. ¿Que luego les amnistían? Muy bien, pero que sean condenados y que conste en sus expedientes. El problema es que el Estado no acepta la realidad porque el poder económico de ahora es el mismo que se levantó en el 36.