La història i el perquè de la querella


Com és públicament conegut el 14 d'abril de 2010 es va interposar una querella davant un jutjat penal de l'Argentina pels delictes de genocidi i / o crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936, data del cop militar feixista dels generals africanistes, i el 15 de juny de 1977, data de la celebració de les primeres eleccions democràtiques.

Aquesta querella va ser presentada per familiars de víctimes i associacions socials i de drets humans argentines i espanyoles. A aquesta s'han sumat ja centenars de querellants i denunciants particulars, molts represaliats en l'última etapa de la dictadura i associacions diverses: culturals, socials, sindicals, etc.

La querella es fonamenta jurídicament en el principi de jurisdicció o justícia universal, pel qual els tribunals de justícia de qualsevol país poden actuar quan s'han comès crims que afecten i ofenen la comunitat internacional.

En aplicació d'aquest principi van actuar, a partir de l'any 1996, els tribunals espanyols respecte dels crims contra la humanitat comesos per les dictadures argentina i xilena. Les seves actuacions, impulsades pel jutge Baltasar Garzón, van ser ratificades per les més altes instàncies judicials espanyoles convertint-se en una referència internacional de primer ordre.

Fets com la detenció de Pinochet a Londres durant més de 500 dies o la condemna al repressor argentí Scilingo a més de mil anys de presó per part del Tribunal Suprem d'Espanya - el mateix Tribunal Suprem que avui nega l'investigació dels crims del franquisme -, entre moltes mesures, va incloure el dictat de centenars d'ordres internacionals de detenció i va contribuir decisivament a posar fi a la impunitat a l'Argentina i Xile.

Aquesta impunitat residia en lleis similars a la llei d'Amnistia espanyola que, com les lleis de punt final i obediència deguda en el cas argentí, havien estat aprovades de forma majoritària per un Parlament elegit democràticament, la qual cosa no va impedir la seva anul·lació. Avui, en aquells països, hi ha centenars de condemnats i processats per la comissió de crims de la mateixa classe que els perpetrats per la dictadura a l'estat espanyol.






El Tribunal Suprem del nostre país pretén que la llei d'Amnistia eximeix a la jurisdicció espanyola d'investigar els crims de la dictadura. Passa per alt dues qüestions transcendents: Primera que aquesta llei va ser dictada abans que es promulgués la Constitució, en conseqüència s'ha d'interpretar en el sentit que no pot oposar-se al dret a la justícia i la protecció dels drets fonamentals dels éssers humans que la Constitució proclama i, per tant, al judici dels responsables de crims contra la humanitat. Segona, que abans que es dictés, l'estat espanyol s'havia compromès internacionalment a perseguir a tots aquells que cometessin fets delictius segons els principis generals del dret internacional, encara que aquesta persecució no està prevista en el dret intern. Crims imprescriptibles que, a més, i segons consolidada legislació i jurisprudència nacional i internacional, han de ser investigats i castigats independentment del lloc o la data en què es van cometre.

No només es pretén tornar a desaparèixer els desapareguts, sinó també fer desaparèixer els culpables de la seva desaparició. Es vol impedir que es coneguin els seus crims, els seus noms, els dels assassins, els dels torturadors, els dels segrestadors de nens. S'argüeix fal·laçment que molts estan morts, com si els morts i els seus familiars no necessitessin justícia, i s'omet intencionadament que hi ha centenars de víctimes i repressors vius i que aquests últims poden i han de ser jutjats i sancionats penalment. És prevaricació si s'encobreix sabent que s'està fent.

Com acrediten els casos abans esmentats, l'actuació de tribunals estrangers és una arma poderosa en mans dels pobles per combatre la falta de justícia al propi país. Es converteix, entre altres factors, en una denúncia internacional contra la impunitat; garanteix que les víctimes puguin declarar davant un jutge; permet tirar endavant les investigacions judicials que són negades en el territori en què es va cometre el crim; possibilita que els responsables siguin cridats a prestar declaració i, en tot cas, que, existint indicis sòlids de la seva participació criminal, es dicti presó contra aquests lliurant a l'efecte ordres internacionals de detenció; revela que, davant la persecució internacional i el risc de ser detinguts allà on se'ls trobi, l'únic lloc del món en què gaudeixen d'impunitat és aquell on van perpetrar el delicte.

La jutgessa argentina María Servini de Cubría, davant la qual va recaure la investigació, va donar ja passos importants per fer avançar el procediment. La comanda d'informació a les autoritats espanyoles sobre l'existència i ubicació de fosses comunes i dades personals completes (i confirmació que són vius) d'aquells que apareixen en el procediment com a presumptes autors dels crims investigats: torturadors; jutges que van dictar sentències de mort o manifestament injustes; ministres responsables d'haver ordenat matances o que es van negar a l'atorgament d'indults, membres dels alts comandaments de les forces repressives i dirigents de Falange; directius d'empreses que es van beneficiar del treball esclau; responsables del segrest, apropiació i substitució d'identitat de menors d'edat, etc.

Entre les mesures sol·licitades pels querellants i acordades per la jutgessa es trobava la del seu viatge a Espanya, que no es va produir per problemes amb l'estat espanyol. El seu objectiu era prendre declaració a totes aquelles persones que volien presentar-se com querellants, denunciants o testimonis a la causa. A aquest efecte els rebria a l'ambaixada argentina a Madrid i de ser possible en altres ciutats, a més de visitar llocs emblemàtics de la repressió franquista. Aquests problemes també van impedir les videoconferències en les ambaixades i consolats de les declaracions dels protagonistes d'aquesta querella. L'estat espanyol amb la negació dels crims del franquisme obstaculitza el procés amb totes les seves armes jurídiques.

Recentment la jutgessa ha cursat ordres d'extradició contra quatre torturadors, dos d'aquests ja morts, i altres dos, com el conegut Billy el niño, encara vius i gaudint de la impunitat que fins ara els ha garantit l'estat. 

Encara amb tots els entrebancs que posi l'estat espanyol la querella argentina constitueix una sòlida baula en la llarga lluita per aconseguir veritat, justícia i reparació. Part fonamental del seu èxit és la seva difusió, promoció i recolzament per la ciutadania, per una societat a favor de la democràcia i els drets humans, per un ampli moviment social.

Tots podem participar d'aquesta iniciativa de justícia universal, fins i tot aquelles i aquells que sense haver estat víctimes directes de la repressió és conscient que el conjunt de la societat ha estat agredida per la dictadura i els seus execrables crims i volen fer-se presents a la causa oberta a l'Argentina.

Com donar suport.

No hay comentarios:

Publicar un comentario