EN LA PELL DE LA QUERELLA ARGENTINA. CLUB DE LECTURA D'ÒMNIUM REUS.

L'ester Carrilero, la Maria Teresa Baiget, el Felipe Moreno i la Carme Andrade.

Ahir les companyes i companys de la Xarxa van ser convidats pel club de lectura d'Òmnium a una de les seves sessions al Teatre Bravium de Reus amb el motiu del comentari del llibre de la Maria Barbal "En la pell de l'altre". Va ser una experiència molt interessant i una nova manera de fer difusió de la nostra querella. Vam ser convidats per la Carme Andrade, conductora d'aquest acte, que ens va donar pas després dels comentaris sobre el llibre. 

Aquest treball de la Maria Barbal ens parla d'una dona impostora que viu una vida inventada i que es constitueix en veu d'una associació de la Memòria. Entre els seus capítols es parla de la tortura i dins d'aquest marc la Carme va tenir un record per en Cipriano Martos que va ser torturat i mort a Reus. Per parlar de la seva història i de la del seu pare, en Pascual Carrilero, l'Ester va donar el seu testimoni per primera vegada en públic. Pascual era company d'en Cipriano, va caure amb ell i va ser torturat en les mateixes dependències de la caserna de la Guardia Civil de Reus. L'Ester no va poder contenir les llàgrimes quan va començar el seu relat. Les seves paraules amb tanta veritat denunciant tanta injustícia ens van emocionar a totes. Ella era una nena de 9 anys però té un record molt viu de com van entrar a casa seva i com a partir d'aquí les seves vides van ser diferents, ella també ho va patir. Hem de donar les gràcies a l'Ester per compartir amb una dignitat aclaparadora la història del seu pare. En una jornada que girava entorn de la impostura ella ens va obrir una finestra a una realitat autèntica transmesa de pell a pell, de cor a cor, amb molta generositat. Va parlar sense embuts de la tortura amb la seva cruesa, de la presó i de les marques invisibles però profundes que van acompanyar al seu pare tota la seva vida. Gràcies també a la seva mare, la Maria Teresa, que es va emocionar molt recordant aquells dies d'estiu de l'any 73. Era agost quan es van endur el seu home, orgullós, integre, de forts principis, autodidacta i lluitador. El pas per les mans dels aparells de la dictadura va canviar a en Pascual, a més de les seqüeles físiques li va quedar per sempre la pena de la pèrdua d'un company, la marca de la vexació i la ràbia continguda quan es trobava anys després pels carrers de la seva ciutat amb qui van ser els seus torturadors, lliures. Una impotència davant d'un pesat silenci també compartida per la Maria.

El company Felipe també va compartir amb nosaltres la seva experiència. Ell va ser detingut després dels darrers afusellaments del franquisme, on tres companys seus van ser assassinats per un agònic Franco que va morir matant. Va obrir la seva memòria personal al grup donant una descripció més íntima d'aquells dies en el que va ser torturat a la Dirección General de Seguridad i més tard empresonat. Un testimoni també colpidor i emotiu. Va explicar que ell s'ha querellat a Buenos Aires denunciant el seu torturador Billy el Niño i en aquest context va parlar de la querella argentina, de com funciona i en què punt ens trobem. Va animar als presents a adherir-se a la querella i es van recollir adhesions de suport. També va respondre les preguntes de tothom i ens vam acomiadar amb aplaudiment de totes per a totes. 

Felicitem per aquesta iniciativa el grup que tan bona acollida ens va donar per portar unes vides reals de novel·la a una sessió de comentaris de ficcions sobre realitats sobrecollidores. I com molt bé va exposar la Carme, per fer visible que el franquisme van ser 40 anys i no només la repressió de postguerra, que als anys 70 es continuaven violant els drets humans a l'estat espanyol i que ella va poder veure amb els seus ulls els efectes sobre les esquenes fuetejades dels seus companys. Víctimes vives, botxins vius i una porta a la justícia efectiva.

Aquest acte també es va convertir en un petit homenatge el dia abans de l'1 de Maig a la lluita pels drets de la classe treballadora, en la figura d'uns sindicalistes que van patir la repressió per intentar conquerir allò que cada dia ens roben.