lunes, 23 de febrero de 2015

EL NOSTRE SUPORT A LA MOCIÓ QUE CONVERTIRÀ A L'AJUNTAMENT DE BADALONA EN DEMANDANT A LA QUERELLA ARGENTINA

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme dóna suport a la presentació i aprovació de la moció, que convertirà al consistori de Badalona en el primer de Catalunya a afegir-se com a part demandant a la querella argentina, que es va iniciar el 2010 a Buenos Aires. Esperem que iniciatives com aquesta es produeixin en més ajuntaments arreu del territori. 

Encara que al senyor García Albiol, actual batlle de Badalona pel Partit Popular, no sigui amic de "L'Estaca" esperem que aquesta moció sigui un pas més endavant per a què la corcada herència franquista desaparegui. Per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició.

Adjuntem document Moció.


Dades i nota de premsa 

LLoc: Ajuntament Badalona
Dia:    24 de febrer de 2015
Hora: 18 hores

Nota de Premsa en relació a la moció de l'alcalde Xifré de Badalona.

ICV-EUiA. PSC i CiU presenten al ple un moció a proposta d’ERC coincidint amb el 75 aniversari de l’afusellament de l’alcalde republicà al Camp de la Bota. 

El ple municipal debatrà demà una moció on s’acordarà 

“Cursar les instruccions oportunes als serveis jurídics d’aquest Ajuntament, per tal que iniciïn els tràmits per afegir-se com a part demandant en la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament de l’alcalde de Badalona, Sr. Frederic Xifré Masferrer, entre altres. SEGON. Reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme” 

La moció ha estat una iniciativa d’ERC en el marc dels actes organitzats per commemorar el 75 aniversari de l’afusellament de l’Alcalde Xifré i serà aprovada amb els vots favorables del PSC, CiU i ICV-EUiA. 

El passat, dia 15 de febrer, va fer 75 anys que el que havia estat alcalde de Badalona Frederic Xifré Masferrer va ser afusellat per la dictadura franquista després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim, il·legal i sense garanties processals de cap mena. 

Els grups municipals proposants de la moció consideren que és una obligació i un acte de justícia que l’Ajuntament actuï judicialment per condemnar a aquells que van afusellar un alcalde de la ciutat escollit democràticament. 

Més informació sobre el ple: 


Document ERC:

MOCIÓ PER DEMANAR LA COMPAREIXENÇA COM A PART, DE L’AJUNTAMENT
DE BADALONA, EN LA QUERELLA CONTRA L'ESTAT ESPANYOL PER CRIMS
CONTRA LA HUMANITAT PER L'AFUSELLAMENT DE L’ALCALDE DE BADALONA,
FREDERIC XIFRÉ MASFERRER i 47 REPRESENTANTS POLÍTICS CATALANS MÉS
ENTRE ELS QUALS HI HA EL QUE FOU PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA, LLUÍS COMPANYS I JOVER

El passat, dia 15 de febrer, va fer 75 anys que el que havia estat alcalde de
Badalona Frederic Xifré Masferrer va ser afusellat per la dictadura franquista
després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim, il·legal i sense
garanties processals de cap mena.

Cap govern espanyol d’ençà de la transició al regim constitucional espanyol actual
ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la qual cosa
tant en Frederic Xifré, com totes les persones afusellades (unes 192.000, inclòs el
president de la Generalitat Lluís Companys) i empresonades pel regim feixista del
general Franco continuen essent considerades culpables per la justícia espanyola.
L’Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic
d’impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d’Amnistia de l’any 1977,
que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel·lió, sedició, denegació
d’auxili i “els comesos pels funcionaris i agents de l’ordre públic contra l’exercici
dels drets de les persones.”

Malgrat la sol·licitud de derogació feta per part de l’Alt Comissionat de les Nacions
Unides per als Drets Humans i d’entitats del prestigi de Human Rights Watch o
Amnistia Internacional per haver incomplert la normativa internacional sobre drets
humans, la Llei d’Amnistia continua vigent i emparant la impunitat del dels crims
de la dictadura franquista.

Aquesta situació perllongada en el temps suposa en si mateixa una perversió de
la democràcia i, en les seves conseqü.ncies, un greuge i una agressió
permanents a tots els badalonins i badalonines i d’una forma molt especial i
dolorosa a les famílies tant de l’alcalde Xifré, com la de tots els badalonins i
badalonines que van sofrir les represàlies de l’Estat espanyol sota el règim feixista
del dictador Francisco Franco. Un greuge i una agressió que es perpetuen en el
règim actual, de tal manera que el converteix en còmplice passiu, per deixadesa,
inhibició i manca de fonament democràtic.

Tancades, doncs, les portes de la justícia espanyola, la justícia argentina ha
assumit des de fa dos anys la investigació dels crims del franquisme arran de la
denúncia de diverses víctimes. Amb l’obertura de la via de la justícia universal, el
diputat Joan Tardà va presentar el 15 d’octubre de 2013, al jutjat federal número 1
de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini, una querella criminal
contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del
president Lluís Companys, 45 alcaldes catalans, entre els quals hi ha Frederic
Xifré, i dos diputats del Parlament de Catalunya.

És per això que el grup municipal de............... proposa al ple municipal l’adopció
dels següents:

ACORDS

PRIMER. Cursar les instruccions oportunes als serveis jurídics d’aquest
Ajuntament, per tal que iniciïn els tràmits per afegir-se com a part demandant en
la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra l’Estat
espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament de l’alcalde de
Badalona, Sr. Frederic Xifré Masferrer, entre altres.

SEGON. Reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims
duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les
víctimes del franquisme.

TERCER. Enviar una còpia d’aquest acord al Jutjat Central número 1 de Buenos
Aires i al Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya i a les presidències de la
Generalitat i del Parlament de Catalunya.


No hay comentarios:

Publicar un comentario