Marina Llobera Vicens, portaveu del Grup Municipal
Alternativa per Pollença (A) presenta, per al seu debat i, si s’escau,
aprovació, a la propera sessió ordinària del Ple la següent
MOCIÓ PER A L'IMPULS DE LA
VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ EN ELS CASOS DELS REPRESALIATS POLLENCINS PEL COP
D'ESTAT I FRANQUISME
Exposició de motius:
El juliol de 1936 la revolta militar, i la posterior guerra civil,
encapçalada pel dictador Franco va enderrocar el govern legítim de la República
i va instaurar un règim totalitari basat en la persecució i aniquilació física
dels defensors i defensores de la llibertat, de la justícia social i dels drets
de les persones. Després de la mort de Franco, es va produir un canvi de règim
que no va assegurar la condemna del franquisme i que, per contra, va assegurar
la impunitat dels que van participar de la repressió.
A dia d'avui, Espanya és el segon país del món, després de
Cambodja, en nombre de persones desaparegudes: es calcula que unes 150.000
persones segueixen enterrades en les devers 2.500 fosses ja localitzades. Tot i
que l'aprovació de la Llei 52/2007 va suposar un pas en el procés de
recuperació de la memòria històrica, aquesta llei no ha estat suficient i no
s'ha desenvoluapt en la seva totalitat, deixant a les víctimes i els seus
familiars desemparats. En aquest sentit l'ONU ja ha instat l'Estat espanyol a
complir amb els seus deures i compromisos en matèria de desaparicions forçades.
Un crim contra la humanitat són aquelles accions tipificades com a
assassinat, extermini, deportació, empresonament, tortura, desaparició forçada,
violació, prostitució o esterilització forçada, persecució per motius polítics,
religiosos, ideològics, racials o ètnics, o qualsevol acte inhumà que causi
greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix,
sempre que aquestes conductes es cometin com part d'un atac generalitzat o
sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d'aquest atac, com va
ser el cas.
A falta de la possibilitat de trobar justícia en el propi Estat
espanyol, el 14 de abril de 2010 víctimes, familiars i diverses associacions,
varen interposar una querella, amparats en la legislació internacional de l'ONU
sobre Justícia Universal, davant els tribunals de justícia de la República Argentina
amb l'objectiu que s'investiguin els crims comesos pels integrants de la
dictadura franquista, s'identifiqui els seus responsables i se'ls sancioni
legalment. A Mallorca, 32 famílies i l'associació Memòria de Mallorca s'han
personat a la querella, que inclou unes 1.600 persones assassinades, de les que
s'han pogut identificar els seus noms.
Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, una jutgessa
argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus
protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat,
delictes que no prescriuen ni poden ser amnistiats per cap llei de «punt i
final». Aquesta querella és un fet d'importància trascendental per aquells que
lluiten per la Veritat, la Justícia i la Reparació. A Mallorca, ja s'hi han
adherit el Consell de Mallorca, l'ajuntament d'Inca i el de Palma, a banda de
més de 200 consistoris de tot l'Estat.
L'Ajuntament de Pollença des de fa anys està compromès en la
recuperació de la memòria històrica, i s'han retirat els principals monuments
d'exaltació del règim feixista, s'ha condemnat el franquisme, s'ha nomenat Fill
Il·lustre el que va ser el darrer batle republicà Pere J. Cànaves, i s'han
instal·lat plaques commemoratives, també als camins fets a base de treballs
forçats pels presoners dels tres camps de concentració que hi va haver al
municipi.
Pollença va ser especialment colpejada per la repressió feixista
com es desprèn de la Causa 57/1936, per la qual es jutjaven 173 persones de
Pollença acusades de no acatar el ban de guerra i d'emprendre accions de
resistència contra el cop militar els dies 19 i 20 de juliol. Moltes altres
persones, membres de la Comissió Gestora, afiliats i càrrecs d'organitzacions
polítiques d'esquerra i sindicals, també foren represaliades, torturades o
desaparegudes durant aquells mesos.
A dia d'avui, el Parlament balear ja ha pres en consideració la
Proposició de Llei balear de fosses, que dotarà al govern balear la competència
en matèria de localització i identificació de persones desaparegudes durant la
Guerra civil i el franquisme, així com de fosses, establint un protocol per a
la localització i exhumació, i per tant, ja s'ha començat el procés per aprovar
una Llei Balear de Fosses.
Per tot això, aquesta regidora presenta al ple de l'Ajuntament,
per a la seva aprovació, si procedeix, els següents
ACORDS
1-Donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo
Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la
República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de
Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la
conculcació dels drets humans durant el Franquisme.
2-Donar suport a la tramitació de la Llei balear de fosses.
3-Impulsar una comissió d'estudi que reuneixi familiars de les
víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats
memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de
Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel
que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos,
en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin
derivar de la propera Llei Balear de Fosses.
4-Com a conseqüència de l'informe de la Comissió, es presentaran,
si escau, una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos
dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la
humanitat.
5- Notificar aquest acord a Memòria de Mallorca, a la Xarxa
Catalana i Balear de suport a la querella argentina, al Parlament de les Illes
Balears i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la
Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina.
Pollença, 19 de març de 2016
Marina Llobera Vicens
Màxima satisfacció a Alternativa per l'aprovació de la moció per a la
veritat, justícia i reparació en els casos de represaliats pel franquisme, amb
un ampli consens polític.
_________________________________________________________________
Des d'Alternativa per Pollença estam molt
satisfets que al ple de març s'aprovés la nostra moció per la veritat, justícia
i reparació en els casos dels represaliats pel franquisme, amb un ampli consens
polític: 15 vots a favor (A-equip de govern-TOTS) i 1 abstenció (PP).
La moció aprovada contenia entre els acords
dos punts de caire simbòlic: per una banda, donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en
lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la
República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de
Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la
conculcació dels drets humans durant el Franquisme. En aquesta causa, de
Mallorca, s'hi han personat una trentena de famílies i Memòria de Mallorca, en
nom de les més de 1.600 víctimes documentades, algunes d'elles pollencines. Per
altra banda, donar suport també a la tramitació de la Llei balear de Fosses que
s'està treballant al Parlament Balear.
Pel que fa a la part pràctica, es va acordar crear una
comissió d'estudi municipal que reuneixi familiars de les víctimes,
representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per
elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades
durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen
ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la
presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera
Llei Balear de Fosses.
Finalment, es va aprovar també que, d'acord amb l'informe
elaborat per la comissió, es presentarà una denúncia per les persones de
Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que
varen ser víctimes de crims contra la humanitat.
Hem de tenir en compte que Pollença va ser un dels municipi
especialment colpejats per la repressió feixista per la resistència que es
plantejà per part de l'Ajuntament, les agrupacions d'esquerres i sindicals, els
carrabiners i els soldats d'Aviació de la base els dies 19 i 20 de juliol. Les
conseqüències foren un macroprocés judicial, la Causa 57/1936, per la que es
jutjaven 148 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra (que,
per altra banda, no s'havia declarat al municipi) i d'emprendre accions de
resistència. D'aquestes, 103 eren civils, 20 carrabiners, 24 soldats d'Aviació
i un sergent de la Guàrdia Civil. El judici acabà amb 18 penes de mort, 100
condemnats a penes d'entre 20 i 30 anys de presó, i 27 absolts. De les penes de
mort se n'executaren 6 (el president de la Comissió gestora, el sergent dels
carrabiners, tres directius de l'agupació obrera La Confianza i el president de
l'Agrupació Socialista). A banda d'aquesta causa, s'afusellaren per altres
causes a 5 persones més (entre ells un altre membre de la Comissió gestora).
Finalment, també s'assassinaren o despareixeren 15 pollencins més (entre ells
presidents del diferents partits locals d'esquerra i un altre membre més de la
Comissió gestora), a banda de les dues persones més que varen matar en el
confrontament amb els soldats franquistes dia 20 de juliol.
Pollença, 1 d'abril de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario