viernes, 17 de abril de 2015

LA QUERELLA ARGENTINA A GIRONA






El Punt Avui

Clama al cel

Un moment de la xerrada que es va fer al centre cívic de Palau. Foto: E.R.
1
No som valentes, és que clama al cel, va dir en algun moment de la xerrada la Marçona Puig Antich, i, si saben de qui parlo, ja es poden imaginar la força que pot tenir la frase. Clama al cel que encara s'hagi de combatre la dictadura, va comentar, en un altre moment, Felipe Moreno, un antic militant antifranquista que representa la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina amb admirable serenitat, eloqüència i determinació. En l'acte per presentar el procés judicial iniciat als tribunals argentins perquè s'investiguin i sancionin els crims comesos durant el franquisme que dimecres passat es va fer al centre cívic de Palau, no en va dir res, però en Felipe, després de tants anys, encara conserva al cos el record de la crueltat d'un cèlebre torturador vocacional que anomenaven Billy el Niño i que no era un mite del Far West, sinó un miserable policia de la brigada politicosocial dels anys setanta. En la xerrada també hi era present Inés García Holgado, argentina néta, neboda i reneboda d'espanyols perdedors i executats, que és una de les primeres querellants i que, venint d'on ve, situada més enllà de la mínima distància que la lucidesa requereix, va aportar la perplexitat de qui ha sobreviscut altres dictadures i veu com es tracta en aquest país la justícia i la memòria. Als carrers de l'Argentina, ens va dir, per preservar el record dels desapareguts, hi ha rajoles de colors a l'indret on se'ls va veure per darrera vegada. Aquí encara en tenim una bona part sepultats en foses comunes sense identificar. Després de Cambodja, hi va afegir, l'Estat espanyol és, amb unes 88.000 persones, el que lidera el rànquing mundial. País de rècords, el nostre.
Clama al cel que després de tants anys no s'hagin establert les veritats històriques, que s'hagi d'anar a l'Argentina a la recerca de la justícia que es nega aquí i que els descendents i hereus de la dictadura s'hagin apropiat de la democràcia i la justícia després de devorar-ne l'ànima. Quaranta anys de repressió en dictadura i quaranta de negligència en democràcia ens contemplen. La memòria a l'entorn del franquisme i la repressió segueix viva, però agitant-se en un silenci neguitós i incòmode, i si la querella argentina s'ha convertit en una oportunitat per a la veritat i la justícia, és gràcies als que tenen estímuls prou poderosos per no rendir-se mai. Han invocat principis de justícia universal que mantenen que els delictes de lesa humanitat no prescriuen i que és més important la naturalesa del crim que la nacionalitat de la víctima, però ho fan amb quasi tots els vents d'aquest país en contra.
Ara que les limitacions del nostre model democràtic són més òbvies que mai, i que la veritable naturalesa dels hereus d'un franquisme que pretén passar impunement a la història ens ensenya alguna cosa més que la poteta, s'hauria de convertir en una causa col·lectiva, i caldria multiplicar les adhesions i les mocions als ajuntaments. Perquè no podem deixar els querellants sols, perquè la jutgessa argentina ha de percebre el pes d'una societat expectant i ansiosa, i perquè clama al cel.
Darrera actualització ( Dissabte, 18 d'abril del 2015 02:00 )
Publicat a

“És greu dir que els crims de Franco van ser legals”


“El grup de treball de desaparicions forçades de l'ONU ha demanat al govern espanyol que jutgi o extradeixi els responsables d'aquella barbàrie”

“Pel que sembla, vindrà a Catalunya a visitar la presó Model i el Castell de Montjuïc, tal com li ha demanat el fiscal, per investigar els casos del president Lluís Companys i Salvador Puig Antich”


Inés García Holgado, ahir a la tarda, davant del Parlament de Catalunya Foto: ANDREU PUIG.
1
Els bancs d'ADN són una eina bàsica per tancar expedients i arribar a conèixer
la veritat
Ella i Darío Rivas van ser les primeres víctimes de la dictadura franquista que va interposar, l'any 2010, una querella a l'Argentina. Nascuda a Buenos Aires, va conèixer la història del seu avi i dos tiets avis, tots assassinats pel règim, per boca de la seva àvia, nascuda a Badalona. Quinze anys després d'iniciar una lluita que no renuncia a guanyar, aquesta advocada és aquests dies a Catalunya per donar suport al banc d'ADN que recull mostres per identificar restes a fosses comunes.
Què va pensar, el 13 de març passat, quan el govern espanyol va denegar l'extradició de vuit exministres franquistes per considerar que en el moment de firmar les sentències de mort no cometien cap delicte i que, en qualsevol cas, aquests estarien prescrits?
Dir que els crims de Franco van ser legals, quan van ser judicis sumaris, militars i sense possibilitat de defensa és greu, fins i tot des del punt de vista jurídic. Vaig sentir una gran tristesa. Realment, són delictes de lesa humanitat. Miri, a Espanya hi ha com a mínim 114.000 persones enterrades en fosses comunes. I dic com a mínim perquè aquests són els casos que hi havia denunciats el 2006, quan el jutge Garzón va agafar el cas.
La va sorprendre, la decisió del govern espanyol?
Reconec que teníem més esperances en els casos de Billy el Niño i Jesús Muñecas [exfuncionaris judicials acusats de tretze delictes de tortures]. Però quan l'Audiencia Nacional en va denegar l'extradició per considerar que els delictes ja havien prescrit, ens vam adonar que la segona part, la que afectava els responsables polítics d'aquell temps, seria més costeruda.
I ara, què?
No perdem l'esperança i seguim endavant. Hem presentat un altre escrit per acreditar més delictes de persones com ara Utrera Molina i Martín Villa.
I la jutgessa instructora. Com va rebre la notícia María Servini de Cubría?
Ella també està decidida a tirar endavant, i no descarta demanar més extradicions, si es dóna el cas. En una reunió, Servini ens va assegurar que aquesta és la causa més important que té entre mans. Pel que sembla, tornarà aviat a l'Estat espanyol, concretament a Catalunya. per visitar la presó Model i el castell de Montjuïc, tal com li ha demanat el fiscal, per investigar els casos del president Lluís Companys i Salvador Puig Antich. I ha enviat un escrit al govern espanyol demanant l'obertura d'una fossa comuna on hi ha enterrat el pare d'una de les denunciants. Però és clar, el govern espanyol tampoc accepta.
Han rebut el suport de l'ONU.
Ens va rebre el grup de treball de desaparicions forçades de l'ONU, que va celebrar el 35è aniversari a Buenos Aires. Els vam ensenyar la documentació, els vam explicar el problema que hi ha amb les fosses comunes a Espanya... I dies després, el 27 de març, tots aquests experts van demanar al govern espanyol que jutgi o extradeixi els responsables d'aquella barbàrie.
Té contacte regular amb els querellants catalans?
Sí, sobretot amb Marçona Puig Antic, que m'estimo moltíssim, i amb Felipe Moreno, una persona que és una enciclopèdia vivent d'aquest tema. I també amb Pablo Mayoral i altres. Fins i tot amb gent amb qui he connectat a través de les xarxes socials.
Ha vingut a Catalunya a donar suport al banc d'ADN pels familiars desapareguts a la Guerra Civil.
I tant que sí! Tenen tot el meu suport. Així que vaig conèixer la seva existència, els vaig enviar mostres de sang de la meva àvia i els vaig posar en contacte amb Luís Fontdebrider [president de l'equip argentí d'arqueologia, pioner en l'aplicació de les ciències forenses per recuperar i identificar les víctimes de la repressió durant la dictadura argentina], que els ha garantit tot el seu suport. Allà el banc d'ADN és públic, té més de 9.000 mostres de 4.000 famílies, molts punts d'informació i una seixantena de centres de la salut on es poden anar a lliurar mostres de manera gratuïta.
Aquí tot just ha començat a caminar...
El que estan fent en Roger Heredia i la Carme Barrot [impulsors del banc, que té el suport de la UB] té molt de mèrit. Perquè ho han fet tot partint des de zero i cercant el suport de les institucions. Els bancs d'ADN, com els que funcionen a l'Argentina o Xile, són una eina bàsica i fonamental per tancar expedients que continuaran oberts fins que no s'identifiquin els cadàvers, i per conèixer la veritat. A Catalunya tenen 340 fosses marcades, i segur que n'hi ha més per descobrir, perquè fixi's que a la Terra Alta, on es va lliurar la batalla de l'Ebre, no se n'ha descobert cap encara. Memòria, veritat i reparació. És l'única manera de tancar aquests capítols tan terribles de la nostra història.

No hay comentarios:

Publicar un comentario