sábado, 31 de mayo de 2014

Roger Heredia, Banc d'adn dels familiars de la guerra civil i el franquisme.





Xarxanet


  • NumberSign busca micromecenes a través de Verkami
    NumberSign busca micromecenes a través de Verkami
  • Marc Antoni i Roger, impulsors del Banc d'ADN
    Marc Antoni i Roger, impulsors del Banc d'ADN
  • Imatge del Parlament el dia de l'aprovació de la moció
    Imatge del Parlament el dia de l'aprovació de la moció
  • Desencaixats explica la història de les fosses de Capolat
    Desencaixats explica la història de les fosses de Capolat
  • Imatge del documental Desencaixats
    Imatge del documental Desencaixats
  • Maria Núria i Josep Maria Benet i Jornet, busquen el seu avi matern
    Maria Núria i Josep Maria Benet i Jornet, busquen el seu avi matern
  • L'Eduard Martí, busca el seu pare
    L'Eduard Martí, busca el seu pare
En Marc Antoni i en Roger han impulsat un Banc d’ADN dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil. Ara busquen micromecenes per fer un documental explicant la importància de conservar la informació genètica.
En Roger Heredia Jornet i en Marc Antoni Malaguarriga Picas, són el besnét i el nebot de dos soldats republicans desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola. Els dos es van conèixer l’any 2010 en unes jornades organitzades pelMemorial Democràtic i en aquesta trobada van descobrir que no existia cap protocol definit per recollir el testimoni genètic (ADN) dels familiars vius dels desapareguts a la Guerra Civil i que aquest testimoni es podria pedre.
Per aquest motiu es van posar a treballar a contrarellotge per tal de crear unBanc d’ADN i l’any 2012, tal i com explica en Roger Heredia «es publicava un protocol a seguir per tal de que les famílies es facin el testimoni genètic». La creació del Banc d'ADN va comptar amb el suport del Laboratori de Genètica Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Els desapareguts a Catalunya
A Catalunya hi ha més de 4.500 famílies que han intentat trobar els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil, són dades recollides des delMemorial Democràtic, però es calcula que en total hi ha gairebé 14.000 famílies amb desapareguts. El mapa de fosses comunes de Catalunya en té localitzades 240, però s’ha d’actualitzar amb unes 100 fosses més, i d'aquestes només se n'han obert 2 com a prova pilot: la de Gurb i la de Prats de Lluçanès.
«És necessari conscienciar als familiars perquè s'acullin al protocol i cal treballar de pressa ja què els familiars directes són molt grans»
El Banc d’ADN
Finalment l'any 2013 la Generalitat va aprovar una moció per tal d’impulsar el Banc de l’ADN amb la finalitat de que totes les famílies que tinguin algun familiar desaparegut «començant per aquestes més de 4.600 famílies que ja han fet el pas de buscar-los, però també, totes aquelles que no ho han fet fins ara, s’apuntin al Banc d’ADN». Actualment compta amb 14 famílies, una xifra «insignificant» com explica en Roger Heredia perquè «és totalment necessari conscienciar als familiars perquè s'acullin a aquest protocol i cal que treballem de pressa ja què els familiars directes són molt grans».
«Desencaixats»
L’any 2013 en Carles Seuba, en Guillem Escriche, i juntament amb el Tomás Muñoz, van produir el documental «Desencaixats» que recull els testimonis de Capolat, un petit poble del Berguedà on hi ha diferents fosses comunes que s’han anat localitzant gràcies a la gent del poble que va viure la guerra civil.
Precisament la seva temàtica en paral·lel entre el documental i la creació del Banc d'ADN va portar al autors i a en Roger i en Marc Antoni a decidir realitzar un document audiovisual per difondre què és i com pot ajudar als familiars de desapareguts participar en aquest Banc d’ADN que és, segons en Guillem Escriche, un projecte «vital» i una iniciativa admirable.
Micromecenatge contra l’oblit
«Ens hem trobat amb molta més incomprensió de la que esperàvem» explica en Roger, «és un tema que s’ha d’explicar molt bé perquè en molts casos és gairebé un tabú». Per aquest motiu han decidit engegar una campanya de a través deVerkami per recollir fons i realitzar un documental que arribi a més gent i conscienciï de la importància de preservar aquesta informació genètica.
En Guillem Escriche explica que l'objectiu del video «és donar a conèixer el banc d'ADN perquè tothom que tingui familiars desapareguts, sàpiga que hi ha una nova eina per treballar, trobar i identificar desapareguts». Molta gent encara avui té por o no sap que pot fer alguna cosa pels seus desapareguts.
El vídeo comptarà amb el testimoni de persones que ja estan participant en el Banc de l’ADN i alguns d’ells ja han començat a gravar els seus testimonis com és el cas del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i la seva germana Maria Núria, que busquen el seu avi matern.
En Roger i en Marc Antoni esperen que a finals d’any puguin com a mínim arribar a tenir 1000 famílies formant part del Banc de l’ADN. De moment 74 mecenes han fet la seva aportació al projecte documental. Fins el dia 21 de juny es poden fer aportacions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario