viernes, 16 de abril de 2021

REPARACIÓ PEL NOSTRE COMPANY QUERELLANT LLUÍS SERRA.



Drets humans són veritat, justícia i reparació, reparació jurídica i també política, moral i social, a les sales de justícia, a les institucions i als carrers.


Avui volem compartir amb vosaltres que el nostre estimat amic i querellant Lluís Serra aquest 14 d'abril, a més de commemorar la proclamació de la Segona República i de la República Catalana, ha viscut un moment molt anhelat per ell, la col·locació d'una placa en la sala de plens de l'ajuntament del Prat de Llobregat en memòria del seu pare i dels regidors del consistori republicà que van ser assassinats pel feixisme espanyol al Camp de la Bota. Homenatge merescut per un home que ha dut a terme una lluita històrica incansable per totes les víctimes del franquisme i de la transició amb generositat i perseverança. Per a ell el reconeixement del seu pare sense l'homenatge a totes les  víctimes del franquisme i del nazisme de la localitat no és tal, aquesta generositat és la característica principal d'en Lluís Serra fill, del qual el seu pare estaria molt orgullós, nosaltres ho estem de que sigui el nostre company. 




També volem retre homenatge a totes les víctimes del Prat defensores de la legalitat republicana recordant la concentració de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en la seva memòria. Tots els noms, tota la dignitat.




Lluís Serra i Giribert tindrà també un carrer al Prat, una victòria republicana, un batlle republicà farà fora un rei corrupte, fill de la dictadura, del nomenclàtor de la ciutat. Les veïnes i veïns del fins ara Passeig Joan Carles I tindran el goig de viure en una adreça encapçalada per un lluitador antifeixista tot honestedat i honorabilitat. Gràcies a totes les persones que ho han fet possible i a les entitats antifeixistes del Prat de Llobregat.



Lluís Serra i els noms de les persones represaliades del Prat de Llobregat.

Castelllano:

Derechos humanos son verdad, justicia y reparación, reparación jurídica y también política, moral y social, en las salas de justicia, en las instituciones y en las calles.

Hoy queremos compartir con vosotros que nuestro estimado amigo y querellante Lluís Serra este 14 de abril, además de conmemorar la proclamación de la Segunda República y de la República Catalana, ha vivido un momento muy anhelado por él, la colocación de una placa en la sala de plenos del ayuntamiento del Prat de Llobregat en memoria de su padre y de los regidores del consistorio republicano que fueron asesinados por el fascismo español en el Camp de la Bota. Homenaje merecido por un hombre que ha llevado a cabo una lucha histórica incansable por todas las víctimas del franquismo y de la transición con generosidad y perseverancia. Para él el reconocimiento de su padre sin el homenaje a todas las víctimas del franquismo y del nazismo de la localidad no es tal, esta generosidad es la característica principal de  Lluís Serra hijo, del cual su padre estaría muy orgulloso, nosotros lo estamos de que sea nuestro compañero.

Queremos rendir también homenaje a las víctimas del Prat defensoras de la legalidad republicana recordando la concentración de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en su memoria. Todos los nombres, toda la dignidad.

Lluís Serra i Giribert tendrá también una calle en el Prat de Llobregat, una victoria republicana en el 90 aniversario de la proclamación del 14 d'abril de 1931. Un alcalde republicano echará a un rey corrupto impuesto por el franquismo del nomenclator de la ciudad. Las vecinas y vecinos del hasta ahora Paseo Juan Carlos I tendrán la satisfacción de vivir en una dirección encabezada por un luchador antifascista todo honestidad y honorabilidad. Gracias a todas las personas que lo han hecho posible y a las entidades antifascistas del Prat de Llobregat.



Intervenció d'en Lluís minut 26, un homenatge també a totes les dones de la guerra i la postguerra.

Dolores Sancho Sabaté, mare d'en Lluís Serra.


miércoles, 14 de abril de 2021

11è ANIVERSARI DE LA QUERELLA ARGENTINA. 90è ABRIL REPUBLICÀ.

 



La lluita per la memòria de les víctimes del franquisme ha estat un gran revulsiu per al republicanisme i més encara la reivindicació de les víctimes de la transició, ja que ha posat de manifest el continuisme del Règim i que sense ruptura democràtica no pot haver-hi ni memòria antifeixista, ni República. Però potser el punt d'inflexió per a la visibilització social de les reivindicacions republicanes ha estat la cerca incansable de justícia per a les víctimes del feixisme espanyol que van defensar la legalitat republicana. Una justícia que la monarquia constitucional, constituïda pel franquisme i sense gens de respecte pels drets humans de les nostres víctimes, ha denegat per activa i per passiva. La percepció que la República va lligada al concepte de justícia s'universalitza quan la Causa 4591/10, coneguda com a querella argentina, comença a caminar un 14 d'abril de 2010, una data escollida, representativa i simbòlica.

La impunitat sorgida del cop d'estat de juliol de 1936 ha sobreviscut fins al dia d'avui. La transició per a ocultar els seus propis crims els ha individualitzat i aïllat per a descontextualizarlos i excloure'ls del concepte repressió de l'estat, i així entronitzar la falsa democràcia sobrevinguda després de la mort del genocida. En aquest cas el gran valor de la querella argentina és posar de manifest la força d’allò col·lectiu, és posar en evidència que no es tracta de crims aleatoris, accidents involuntaris i fortuïts si no que formen part d'un modus operandi, d'una orquestra sempre dirigida per la batuta de la impunitat. El continuisme del franquisme en institucions i aparells de l'estat, consentit i premiat. I la idea de conjunt de la repressió soferta abans i després del dictador és la pedra angular de la memòria entesa com a defensa dels drets de les víctimes del franquisme i la transició, com a pilar d'una democràcia digna del seu nom i com una vacuna contra el feixisme, els fonaments d'una ruptura amb la impunitat de la dictadura i de la monarquia constitucional i una llavor republicana de drets humans.

Avui commememorem el 90è aniversari de la República i celebrem l'11è aniversari de la nostra querella en la República Argentina, anhelant l'adveniment de les repúbliques i justícia per a totes les persones que formen part de la Causa 4591/10.

Moltíssimes gràcies als nostres advocats Ana Messuti i Máximo Castex pel seu treball, la seva empatia i la seva solidaritat, ja que sense ells no hagués estat possible obrir aquesta porta a la veritat, la justícia i la reparació.

11 ANIVERSARIO DE LA QUERELLA ARGENTINA. 90 ABRIL REPUBLICANO.

La lucha por la memoria de las víctimas del franquismo ha sido un gran revulsivo para el republicanismo y más aun la reivindicación de las víctimas de la transición, ya que ha puesto de manifiesto el continuismo del Régimen y que sin ruptura democrática no puede haber ni memoria antifascista, ni República. Pero quizá el punto de inflexión para la visibilización social de las reivindicaciones republicanas ha sido la búsqueda incansable de justicia para las víctimas del fascismo español, que defendieron la legalidad republicana. Una justicia que la monarquía constitucional, constituida por el franquismo y sin ningún respeto por los derechos humanos de nuestras víctimas, ha denegado por activa y por pasiva. La percepción de que la República va ligada al concepto de justicia se universaliza cuando la Causa 4591/10, conocida como querella argentina, comienza a caminar un 14 de abril de 2010, una fecha tan escogida, como representativa y simbólica.

La impunidad surgida del golpe de estado de julio de 1936 ha sobrevivido hasta el día de hoy. La transición para ocultar sus crímenes los ha individualizado y aislado para descontextualizarlos y excluirlos del concepto represión del estado, y así entronizar la falsa democracia sobrevenida después de la muerte del genocida. En este caso el gran valor de la querella argentina es poner de manifiesto la fuerza de lo colectivo, es poner en evidencia que no se trata de crímenes aleatorios, accidentes involuntarios y fortuitos si no que forman parte de un modus operandi, de una orquesta siempre dirigida por la batuta de la impunidad. El continuismo del franquismo en instituciones y aparatos del estado, consentido y premiado. Y la idea de conjunto de la represión sufrida antes y después del dictador es la piedra angular de la memoria entendida como defensa de los derechos de las víctimas del franquismo y la transición, como pilar de una democracia digna de su nombre y como una vacuna contra el fascismo, los cimientos de una ruptura con la impunidad de la dictadura y de la monarquía constitucional y una semilla republicana de derechos humanos. 

Hoy conmemoramos el 90 aniversario de la República y celebramos el 11 cumpleaños de nuestra querella en la República Argentina, anhelando el advenimiento de las repúblicas y justicia para todas las personas que forman parte de la Causa 4591/10.

Muchísimas gracias a nuestros abogados Ana Messuti y Máximo Castex por su trabajo, su empatía y su solidaridad, ya que sin ellos no hubiera sido posible abrir esta puerta a la verdad, la justicia y la reparación.



miércoles, 16 de septiembre de 2020

CARTA A CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ

CARTA EN EL 47 ANIVERSARIO DE LA MUERTE DE CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ EL 17 DE SEPTIEMBRE DE 1973. NO OLVIDAMOS, NO PERDONAMOS.

 


Querido compañero Cipriano, sabemos que en este momento te sentirás terriblemente solo, sufriendo lo inimaginable y que tendrás miedo por ti y por tus camaradas. Seguro que en esa cama de hospital donde ahora estás postrado te asaltarán mil pensamientos dolorosos bajo la atenta mirada de los guardias civiles que te custodian día y noche, como si estuvieras en condiciones de huir. Quizá los mismos guardias que te torturaron sin tregua desde el día que te detuvieron, ese 25 de agosto de 1973 que no podrás olvidar. Ese momento fue el principio de tu trágico final, porque nos duele en lo más profundo decirte que no sobrevivirás a las quemaduras del ácido que te hicieron ingerir, dirán que por voluntad propia, los muy cobardes. Es muy duro decirte esto cuando ni tan siquiera puedes alzar tu abrasada voz contra tanto sadismo. Se te escapará la vida sin poder ver por última vez los rostros de tus amados padres y tus queridos hermanos. Tres semanas de agonía ocultándoles tu paradero y sin poder acompañarte en el trago más amargo de tus 30 años. 

Esta vez el crimen no será en Granada donde te dieron a luz hace 27 años, será en Reus y serán los que tienen la calavera de plomo, como escribió Lorca, quienes te robarán el último aliento. Y el día que eso ocurra vivirás por siempre en la memoria de tus camaradas del PCE (m-l), del FRAP y del sindicato OSO. Te convertirás en un mártir involuntario de la causa antifascista y republicana y al mismo tiempo formarás parte de la legión de víctimas anónimas para una sociedad amnésica, ajena a tanto nombre y apellido de represaliados por la dictadura y en transición. Y te preguntarás que qué es eso de la transición, será lo que tú te temías cuando escribisteis sobre un muro de Reus: “Abajo la monarquía del pelele Juan Carlos”, un pelele que resultará ser muy espabilado y que se largará siendo rey emérito a los Emiratos Árabes riéndose de sus súbditos y con el dinero conseguido gracias a los negocios a la sombra del trono que le regalará Franco. Se irá él y dejará al hijo que ya ha procreado una futura reina, o eso cree. Así el invento de la transición se llevará por delante tu anhelada república popular y federativa, será una traición a antifascistas, republicanas y republicanos, una legitimación de los verdugos, ideólogos y ejecutores, que serán vergonzosamente amnistiados por aquello de la reconciliación nacional, que si te sonará, será la dormidera de las luchas legítimas y necesarias de quienes con su entrega y compromiso dais lo mejor de vosotros. 

Te escribimos para decirte que puedes estar tranquilo porque aunque con cuatro décadas de retraso, gracias a la lucha de tu hermano Antonio, todo humanidad, de tus camaradas de lucha y de los que te conocerán a través de sus testimonios, tu nombre no será borrado ya de la historia. Conociendo tu forma de ser quizá eso no te importe, pero para nosotras y nosotros es fundamental que todo el mundo sepa de tu predisposición a ayudar compartiendo lo poco que tienes, de tu empatía con el que sufre la humillación, la explotación, la pobreza, de tu amor por los animales y de tus ganas de aprender y mejorar para cambiar el mundo arriesgándolo todo. Y eso será parte de la herencia que nos dejarás y que enriquecerá nuestro patrimonio, el que sacia nuestra hambre de derechos para todas las víctimas del franquismo y la transición.

Te extrañará leer estas letras llegadas desde tan lejos en el tiempo, desde este 2020 donde la lucha antifascista sigue siendo tan necesaria como el aire que respiramos y que intentan robarnos a cada paso que da el insaciable capitalismo sin entrañas. Y seguro que te preguntas que quiénes somos, pues somos la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, una red de querellantes que busca justicia en una República que supo cumplir con sus deberes democráticos. En un juzgado de allí ya constan los nombres de quienes te detuvieron, te torturaron y te dejaron agonizando en esa sala inhóspita del hospital de Sant Joan de Reus. Tu hermano se querellará por ti, declarará en un juzgado de Sabadell donde todavía vive y la Xarxa le acompañará en todo momento. Tu familia, tus compañeras y compañeros, que no te olvidarán nunca, explicarán generosamente al periodista Roger Mateos las vivencias que compartiste con ellos. Roger escribirá un gran libro sobre ti lleno de verdad y honestidad, relatará tu vida de Maldonadillo al cementerio de Reus donde te enterrarán con nocturnidad e ilegalidad falsificando la firma de tu padre, en una fosa de beneficencia. No verás como tu madre será maltratada por los tricornios que entre amenazas y empujones le negarán ver tu cuerpo impermeables a las amargas lágrimas de quien te amamantó y no podrá amortajarte, ni velarte. 

Tu historia Cipriano será conocida y tu nombre aparecerá en diarios, radios y televisiones y seguramente en tu modestia eso no te consuele, pero creemos que si lo hará el saber que lo que viviste y lo que sacrificaste abrirá los ojos de muchas personas ajenas a tantas heridas abiertas a causa de la represión, esa que comenzó un 17 de julio de 1936 y que no paró después de la muerte del dictador en 1975. Tú que renunciaste a tanto para militar en la clandestinidad tuviste una muerte también clandestina, que romperá más de 40 años después el silencio impuesto por quienes quisieron ocultar el execrable crimen que cometieron contigo. 

En diciembre de 2019 una plaza en el barrio de Sabadell donde comenzaste tu formación política y combativa llevará tu nombre y decenas de personas entre ellas tus camaradas te rendirán homenaje entre flores, poemas y cantos. El camino no ha llegado a su fin, todavía peleamos para que tus restos sean exhumados y puedas descansar en paz junto a tu madre y tu padre en Granada, para que tus represores sean juzgados y recibas la justicia que te mereces.  

Gracias Cipriano por tu ejemplo de sencillez, humildad y firmes convicciones. Te querrán y respetarán los que no podrán conocerte, te amarán los que te conocieron y estarás siempre presente en la memoria de tus compañeras y compañeros, como en la de Pascual Carrilero que te sostuvo en sus brazos cuando destrozado y casi inconsciente le obligaron a cargar contigo. Él superará las torturas físicas pero no las psicológicas y te llevará clavado como un alfiler de infinita pena en su alma. 

Honor y gloria Cipriano porque tú, paria de la tierra, serás la sal de los derechos que nos quedan por conquistar y reconquistar. 

lunes, 7 de septiembre de 2020

FEM POSSIBLE EL DOCUMENTAL SOBRE GUSTAU MUÑOZ, VÍCTIMA DE MARTÍN VILLA


El director de documentals Jaume Domènech serà l'encarregat de documentar el cas d'en Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego, assassinat per l'esquena per la policia de Martín Villa amb només 16 anys la Diada de 1978. Aquest serà el punt de partida per demostrar que la transició ni va ser pacífica, ni va ser modèlica i que la impunitat i la injustícia han acompanyat a les víctimes d'aquest període a l'estat espanyol fins al dia d'avui. Per poder dur a bon terme aquest interessant i necessari treball de veritat, justícia i reparació cal la solidaritat de totes les persones defensores dels drets humans. Aquest documental posará al descobert la veritat, formarà part de la reparació que s'exigeix i també serà una eina valuosa en la lluita per la justícia que manté en Marc Muñoz de Bustillo pel seu germà. 

El cas d'en Gustau va arribar a la querella argentina gràcies al treball dels advocats Alejandro Nató i Silvia Najul que de la mà de la família Muñoz de Bustillo Gallego van fer possible que es puguin presentar a aquesta Causa 4591/2010 fets posteriors al 15 de juny de 1977. En aquest moment l'equip d'advocats que porta endavant aquesta querella estan encapçalats pels nostres advocats Máximo Castex i Ana Messuti. Els hi donem les gràcies per la seva feina solidària i compromesa. 

Si voleu fer una aportació podeu col·laborar a aquesta entrada de Verkami, on trobareu tota la informació sobre el projecte. Moltes gràcies en nom de la família i de les persones amigues i companyes d'en Gustau, també de part de les querellants de la nostra Xarxa.

Aquí teniu un tast:


verkami_1e5d500ba83de41a3db1b8b2e71fe8fd.jpg
En Marc Aureli Muñoz de Bustillo Gallego amb el director Jaume Domènech en un moment del rodatge.

El director de documentales Jaume Domènech será el encargado de documentar el caso de  Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego, asesinado por la espalda por la policía de Martín Villa con solo 16 años el 11 de septiembre de 1978. Este será el punto de partida para demostrar que la transición no fue pacífica, ni fue modélica y que la impunidad y la injusticia han acompañado a las víctimas de este periodo en el estado español hasta el día de hoy. Para poder llevar a buen término este interesante y necesario trabajo de verdad, justicia y reparación hace falta la solidaridad de todas las personas defensoras de los derechos humanos. Este documental pondrá al descubierto la verdad, formará parte de la reparación que se exige y también será una herramienta valiosa en la lucha por la justicia que mantiene Marc Muñoz de Bustillo por su hermano.

El caso de Gustau llegó a la querella argentina gracias al trabajo de los abogados Alejandro Nató y Silvia Najul que de la mano de la familia Muñoz de Bustillo Gallego hicieron posible que se puedan presentar en esta Causa 4591/2010 hechos sucedidos con posterioridad al 15 de junio de 1977. En este momento el equipo de abogados que lleva adelante esta querella está encabezado por nuestros abogados Máximo Castex y Ana Messuti. Les damos las gracias a ellas y ellos por su labor solidaria y comprometida. 

Si queréis hacer una aportación podéis colaborar en esta entrada de Verkami, donde encontrareis toda la información sobre el proyecto. Muchas gracias en nombre de la familia y de las personas amigas y compañeras de Gustau, también de parte de las querellantes de nuestra Xarxa.

Aquí tenéis una muestra:

domingo, 6 de septiembre de 2020

EL COMPANY QUERELLANT MARC MUÑOZ I EL NOSTRE ADVOCAT MÁXIMO CASTEX AL FAQS - TV3



El company Marc Muñoz de Bustillo ens parla del cas del seu germà Gustau,  assassinat per l'esquena per la policia de Martín Villa amb només 16 anys la Diada de 1978. En Marc, querellant a la nostra Causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme i la transició, posa al descobert amb el seu relat la impunitat en democràcia, que va permetre la tortura i l'assassinat. Impotència, tristesa, esgarrifança, però també lluita per la justícia que es mereix en Gustau i la seva família. 

A partir del minut 33 tenim la intervenció del nostre advocat Máximo Castex a qui volen donar les gràcies per aquests 10 anys de treball solidari, compromès i digne.



El director de documentals Jaume Domènech serà l'encarregat de documentar el cas d'en Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego com punt de partida per demostrar que la transició ni va ser pacífica, ni va ser modèlica i que la impunitat i la injustícia han acompanyat a les víctimes d'aquest període a l'estat espanyol fins al dia d'avui. Per poder dur a bon terme aquest interessant i necessari treball de veritat, justícia i reparació cal la solidaritat de totes les persones defensores dels drets humans. Si voleu fer una aportació podeu col·laborar a aquesta entrada de Verkami. Moltes gràcies en nom de la família i de les persones amigues i companyes d'en Gustau, també de part de les querellants de la nostra Xarxa.

Aquí teniu un tast:



jueves, 3 de septiembre de 2020

AVUI ENS HEM CONCENTRAT A BARCELONA PER ACUSAR MARTÍN VILLA



Avui ens hem convocat al carrer Ferran de Barcelona, on va ser assassinat en Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego amb només 16 anys,  per dir alt i molt clar que acusem Martín Villa i als expresidents dels diferents governs del Regne d'Espanya que li han donat suport. Aquesta tarda declararà el responsable de moltes de les morts de la transició, que va continuar prenent vides compromeses i valuoses en nom de la seva democràcia. Gràcies a totes les persones que ens han acompanyat.


Després d'atendre als mitjans les companyes i companys de la nostra Xarxa han posat la paraula. 


Així com estem assistint al blindatge de la institució monàrquica a l’ull de l’huracà, en un esperpent del vassallatge, amb un sabó reial, que donen president i ministres, diuen que socialistes, que paguem totes i tots, sabó i càrrecs. Un sabó que regalima per l’espai públic i amb el qual volen fer-nos caure en els seus paranys de mentides per evitar que caigui la corona corrupta. D’aquesta manera també tant PSOE com PP, gràcies a la fina divisió de poders que afina segons les seves simpaties i interessos de torn, curiosament molt coincidents, ha impedit que Martín Villa hagi declarat fins ara malgrat que ell sempre s’ha mostrat cínicament disposat a fer-ho. I és que protegir a Juan Carlos, a Felipe i a Martín Villa, entre d’altres, és protegir la transició i la ruleta trucada d’aquesta democràcia del casino de l’oligarquia. Una ruleta de desgràcia, que no van deixar desbancar en nom de la justícia social a la República democràtica i on la banca insaciable continua guanyant. 

Martín Villa va jurar els Principios del Movimiento com ho va fer l’emèrit Juan Carlos, que el 1979 va condecorar a qui va ser Governador Civil de Barcelona mentre es torturava amb sadisme i a dojo a Via Laietana, amb la Gran Cruz de la Real y muy Distinguida Orden de Carlos III. Juan Carlos va deixar a contracor el pròsper negoci, que li va traspassar el dictador, al seu fill Felip i aquest seguint el costum del Regne d’Espanya d’emparar els botxins va condecorar al rei dels consells d’administració d’empreses estratègiques, Martín Villa, el 2017. El responsable del 3 de març, dels Santfermins 78 i dels atacs de falses banderes, de les ferides i morts als carrers de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Felipe li va concedir un premi per ser un dels diputats membre de las Cortes Constituyentes, mare de la Constitució del 78, la que va segellar el lligat i ben lligat i va posar la cirereta enverinada en forma de corona al pastís que es continuen menjant els que mai han passat gana. 

Martín Villa va ser cap del Ministeri de la Governació al qual li van canviar més tard el nom per Ministeri de l’Interior, dins la línia de l’operació maquillem el franquisme. Com ministre tenia sota el seu comandament a tot l’elenc de repressors policials del franquisme, molts d’ells no només no retirats del servei i jutjats gràcies a la llei d’Amnistia, sinó que van ser premiats i condecorats per Martín Villa. Així van continuar amb les seves sàdiques carreres com salvadors de la pàtria, un cop més, aquesta vegada en la lluita bruta contra el terrorisme constituint-se en braç armat i torturador de la plantilla del terror d’estat, pagat pels fons reservats del clavegueram del bipartidisme. Aquests van continuar amb la tradició proporcionant víctimes al TOP rebatejat com Audiència Nacional el 1977. Sense oblidar tots els grups de feixistes que amb total impunitat ferien i mataven antifeixistes gratis.

No sabem si Martín Villa arribarà a declarar aquest cop, si la seva declaració tindrà cap conseqüència, però sí sabem que li fa mal al sistema no defallir. Un sistema fill de la falsa reconciliació nacional, imposada a cop d’oblit i mentida, de la humiliació de les víctimes del franquisme i la transició, víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Recordem que els colpistes van matar antifeixistes, van assassinar la veritat i que la seva mà encara ens emmordassa amb les fulles de l’arbre del terror que van plantar i que encara ens reprimeix perquè ens tapa el bosc de la resistència. La Causa 4591/2010 formada per centenars de querellants és una part de la lluita per trencar amb aquesta xacra d’impunitat, més enllà del resultat, tot el camí recorregut i el que hem de recórrer encara pagarà la pena. 

Rodolfo Martín Villa, falangista de pro, radical transformista, sempre ha estat a l’arrel del problema d’aquest estat fallit de nom Espanya. Actor polític i econòmic transitant al més pur estil portes giratòries i corrupció marca del Regne. Escriptor d’excepció de la història que mai van poder escriure les vençudes, les persones amb principis que no es van deixar convèncer pels cants de sirena de la democràcia que patim, jove però decrèpita, que ens llença contra les roques de la desmemòria per esclatar-nos contra l’obediència deguda del seu punt final. 



Estos últimos meses hemos estado escribiendo cartas a nuestras víctimas, cartas llenas de verdad, justicia y reparación, de emoción, llenas de valores humanos,  republicanos, revolucionarios porque es humano rebelarse contra la injusticia, es un deber y un derecho. Este epistolario de amor y respeto a nuestras víctimas del franquismo y la transición constituye un homenaje a su compromiso, su coraje, sus ideas, sus vidas y sus sueños.

Mientras nosotros nos dedicamos a defender los maltrechos derechos humanos con la palabra, otros se dedican a escribir cartas envenenadas que atacan a la dignidad de nuestras víctimas, que ponen de manifiesto que la serpiente del estado sigue poniendo sus huevos de miseria moral, sigue reptando sibilina defendiendo el legado del dictador y muerde a quien quiera derribarlo inoculándole el veneno del estigma social. Es la misma centenaria sierpe guardiana de la injusticia que ahora muda su piel bicolor a ritmo electoral bajo el signo de la corona.

La carta pretoriana de los expresidentes del Reino de España y de los sindicatos del Régimen pone de manifiesto que vivimos en estado permanente de desvergüenza. Es una carta no de apoyo a Martín Villa es una misiva para defender el cortijo de la transición, salvar sus muebles y blindar a sus señoritos y capataces. Las loas infectas hacia el que fuera falangista de pro, cargo público en dictadura y transición, hombre rico por la gracia de la puerta del eterno giro en pago a los servicios prestados, no se puede tildar más que de miserable.

Pero estas cartas del oprobio ponen en evidencia la fragilidad del sistema, demuestran que la querella argentina más allá de su resultado final es un instrumento valioso de justicia y democracia, tanto es así que en éstas hay un intento de intimidación a la jueza Servini. Con este apoyo a uno de los suyos han querido enseñar el prepotente pero fláccido músculo patrio a una República independiente desde 1816, que sí hizo sus deberes tras sufrir una dictadura.

Alabar a Martín Villa es sustentar el Régimen del 78 al que sus excargos se aferran como a tabla de salvación en medio de la tempestad fruto de la semilla de rabia, que ellos en su eterna arrogancia siguen sembrando. Un amenazante maremoto antimonárquico y antifranquista, porque en el 2020 todavía es necesario luchar contra los vicios de la dictadura. Estas cartas nos han enseñado las ajadas bambalinas que tras el escenario de la pseudodemocracia española anuncian el desgaste de sus tramoyas y esperamos que la caída definitiva del telón. Mientras el estado se pone la medalla haciendo gala de su generosidad no impidiendo esta vez la declaración de Martín Villa, nosotros denunciamos sus crímenes.

Hoy acusamos a Martín Villa, pero también a González, Aznar, Zapatero y Rajoy como artífices, autores necesarios, cómplices y encubridores de la impunidad, que tanto daño sigue causando a víctimas y familiares. Hoy denunciamos su indecencia y les decimos como les dijimos a quienes ellos siguen amparando que no pasarán.


Carta a Gustau de la nostra Xarxa.

Gustau, ets tan jove i estàs tan ple de vida als teus setze anys que parlar-te de mort és dolorosament imperdonable. Ens fa mal al cor i a l’ànima fer-te arribar aquesta carta i no poder fer res per canviar el teu destí. Malauradament no ets el primer jove antifeixista que ha sortit de la infantesa per convertir-se involuntàriament i de forma tràgica en estendard de la lluita pels drets humans. Ens ha colpit veure el teu cos inert estès a terra al carrer Ferran de Barcelona víctima de la repressió policial l’11 de setembre de 1978, fotografia d’un assassinat d’estat. Ens afligeix que la teva militància contrària als Pactes de la Moncloa, que ens duran a un camí d’impunitat disfressada de progrés i democràcia, ens dol que les teves reivindicacions per la llibertat de i a Catalunya, mentre ben bé tothom havia claudicat sense resistència a la transició, ens fa molt de mal que sigui encara una digna lluita a dur a terme contra un sistema monàrquic ben podrit de corrupció. 

Gustau no has restat a l’oblit encara que com a víctima d’aquest període vergonyós, que no finalitza, no tens el lloc que et mereixes a la memòria col·lectiva, com desenes de morts de l’amnèsica transició, tancats amb pany i clau al calaix de la impunitat, que com tu esperen justícia. 

La bala que et matarà sortirà d’una pistola comprada per l’estat espanyol, el policia nacional que et dispararà està a les ordres del ministre Rodolfo Martín Villa, senyor dels carrers l’any de la teva mort i responsable de la persecució i eliminació de la digna dissidència antifeixista contra el franquisme sense Franco. 

La teva família tindrà una amorosida cura del teu record i una posició combativa per la reparació que us deuen, formant part de la causa oberta a la República Argentina contra els crims de lesa humanitat del franquisme i la transició. I et demanaràs què com és això. La resposta és perquè al Regne d’Espanya en el que encara vivim, les víctimes antifeixistes no tenen dret a la justícia. I t’estranyarà molt que sigui a l’Argentina, que tu coneixes com una dictadura militar, la que ara sigui una democràcia capaç de jutjar els seus crims d’estat, la que et doni empar. Volem dir-te que el teu cas obrirà les portes de la justícia argentina a altres víctimes assassinades després del 1977,  i aquesta victòria és teva. 

El dia 3 de setembre de 2020 estarà citat a declarar Rodolfo Martín Villa responsable com ja sabràs de les morts dels obrers de Vitòria i de la mort d’en Germán Rodríguez fa dos mesos per a tu, de les ferides del teu company de militància Jordi Martínez de Foix, que morirà un mes després que tu a les portes de l’aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys. Martín Villa serà responsable de la teva mort i de tantes morts anònimes mentre ocupava els càrrecs de Ministre de Governació, més tard d’Interior, com a cap d’unes Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb llicència per matar. El cínic Martín Villa dirà que veient qui l’acusa està molt tranquil, està tranquil perquè no deu tenir consciència, decència, ni remordiments. La seva política de persecució de la protesta dels opositors als seus Règims va ser efectiva, ja que transitem per on van marcar aquells contra els que aixecaves la teva veu i les nostres exigències de justícia esdevenen una catifa on es netegen els seus opressors peus. 

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a les Víctimes del Franquisme i la Transició t’escriu aquesta carta per fer-te saber que acusem Martín Villa, ho fem en el teu nom Gustau, en el nom d’en Vicente, de Germán, Juan Gabriel, Pedro, Francisco, Romualdo, José, Bienvenido, Jordi i de tantes i tants més sense justícia. I li diem que no hauria d’estar tan tranquil perquè encara que no sigui condemnat per la justícia, si tindrà la condemna de la vergonya sentenciada per la veritat La tindrà quan per fi siguem els perdedors qui posem la nostra paraula negre sobre blanc al foli de la història i el seu nom sigui arrossegat pel fang. Aquest és el nostre contracte de veritat, justícia i reparació amb tu i amb totes les víctimes del feixisme espanyol.  

Ens acomiadem de tu Gustau amb total gratitud pel teu valent compromís amb les llibertats i amb un bri d’esperança al cor en què la vostra llavor antifeixista germini amb fruits de justícia social i drets pel poble i pels pobles. Continuarem fins a la victòria en nom del vostre sacrifici. Per sempre vius.

Salut company.

Otros nombres por los que esta tarde preguntarán a Martín Villa. Ni olvido, ni perdón. Verdad, Justicia y Reparación. 

Germán Rodríguez, tenía 27 años y era hijo de una conocida familia de Pamplona. Murió de un disparo en la frente en pleno centro de la ciudad el segundo día de las fiestas de 1978. En los Sanfermines de 1978, el 8 de julio de 1978 en Pamplona (España), tras el despliegue de una pancarta en favor de la amnistía total, la Policía Armada intervino dejando más de 150 heridos y un estudiante muerto por un tiro en la frente. Esta intervención llevó una huelga general en Navarra y protestas que se extendieron por Álava, Guipúzcoa, Vizcaya y el resto de Navarra. Estos sucesos nunca fueron juzgados.

Los hechos sucedieron a las cinco y diez de la tarde del 3 de marzo de 1976 cuando efectivos de la Compañía de Reserva de Miranda de Ebro y de la guarnición de Vitoria de la Policía Armada desalojaron de la iglesia de San Francisco de Asís del barrio de Zaramaga, populoso barrio obrero situado al norte de la ciudad, a 4.000 trabajadores en huelga reunidos en asamblea. La policía lanzó gases lacrimógenos al interior de la iglesia y disparó con fuego real y pelotas de goma a las personas que salían del recinto. Murieron cinco personas y fueron heridas más de ciento cincuenta.6​ Los fallecidos fueron:

Pedro María Martínez Ocio de 27 años de edad, trabajador de Forjas Alavesas, falleció en el mismo lugar de los hechos.​

Francisco Aznar Clemente de 17 años de edad, estudiante y operario de panadería, falleció en el mismo lugar de los hechos.

Romualdo Barroso Chaparro de 19, gravemente herido murió poco después.

José Castillo García de 32 años, trabajador de Basa, una sociedad del Grupo Arregui, falleció posteriormente.

Bienvenido Pereda Moral de 30 años, trabajador de grupos Diferenciales, falleció posteriormente.​

Vicente Antón era un joven trabajador natural de San Martín de Tábara, Zamora. El 8 de marzo de 1976 tiene lugar en Bizkaia una huelga en protesta por la Matanza del 3 de marzo, en la que paran 150.000 trabajadores. Unas 8.000 personas tratan de hacer una asamblea en Basauri y la Guardia Civil los dispersa utilizando armas de fuego. El joven Vicente es encontrado en el suelo gravemente herido, con un disparo en la cabeza, que le causó la muerte. Tenía 18 años.

Juan Gabriel Rodrigo Knafo era un trabajador de la refinería. El 5 de marzo de 1976 tuvo lugar una manifestación en Tarragona con el lema «Vitoria hermanos, nosotros no olvidamos» que denunciaba la masacre ocurrida en Vitoria tres día antes. Huyendo de la carga policial, tres personas se refugiaron en un edificio de la calle Unió y una de ellas, Juan Gabriel, cayó al vacío al recibir el impacto de una bala de goma disparada por la policía.

Fuente:Wikipedia.


Per posar fi a aquest digne acte de denúncia hem fet una ofrena floral a Gustau, en Marc ha estat l'encarregat de col·locar les flors i la fotografia del seu germà. 


Prou impunitat! Volem justícia!




Clarificadora entrevista a la nostra advocada Ana Messuti. Aprofitem per donar-li les gràcies per la seva fantàstica tasca solidària i plena de respecte i dignitat. 


 

Galeria fotogràfica.






















Entrevista al nostre company Felipe.

miércoles, 2 de septiembre de 2020

CARTAS DE OPROBIO DESDE EL RÉGIMEN DEL 78. NOSOTROS ACUSAMOS A GONZÁLEZ, AZNAR, ZAPATERO Y RAJOY.



Estos últimos meses hemos estado escribiendo cartas a nuestras víctimas, cartas llenas de verdad, justicia y reparación, de emoción, llenas de valores humanos,  republicanos, revolucionarios porque es humano rebelarse contra la injusticia, es un deber y un derecho. Este epistolario de amor y respeto a nuestras víctimas del franquismo y la transición constituye un homenaje a su compromiso, su coraje, sus ideas, sus vidas y sus sueños.

Mientras nosotros nos dedicamos a defender los maltrechos derechos humanos con la palabra, otros se dedican a escribir cartas envenenadas que atacan a la dignidad de nuestras víctimas, que ponen de manifiesto que la serpiente del estado sigue poniendo sus huevos de miseria moral, sigue reptando sibilina defendiendo el legado del dictador y muerde a quien quiera derribarlo inoculándole el veneno del estigma social. Es la misma centenaria sierpe guardiana de la injusticia que ahora muda su piel bicolor a ritmo electoral bajo el signo de la corona.

La carta pretoriana de los expresidentes del Reino de España y de los sindicatos del Régimen pone de manifiesto que vivimos en estado permanente de desvergüenza. Es una carta no de apoyo a Martín Villa es una misiva para defender el cortijo de la transición, salvar sus muebles y blindar a sus señoritos y capataces. Las loas infectas hacia el que fuera falangista de pro, cargo público en dictadura y transición, hombre rico por la gracia de la puerta del eterno giro en pago a los servicios prestados, no se puede tildar más que de miserable.

Pero estas cartas del oprobio ponen en evidencia la fragilidad del sistema, demuestran que la querella argentina más allá de su resultado final es un instrumento valioso de justicia y democracia, tanto es así que en éstas hay un intento de intimidación a la jueza Servini. Con este apoyo a uno de los suyos han querido enseñar el prepotente pero fláccido músculo patrio a una República independiente desde 1816, que sí hizo sus deberes tras sufrir una dictadura.

Alabar a Martín Villa es sustentar el Régimen del 78 al que sus excargos se aferran como a tabla de salvación en medio de la tempestad fruto de la semilla de rabia, que ellos en su eterna arrogancia siguen sembrando. Un amenazante maremoto antimonárquico y antifranquista, porque en el 2020 todavía es necesario luchar contra los vicios de la dictadura. Estas cartas nos han enseñado las ajadas bambalinas que tras el escenario de la pseudodemocracia española anuncian el desgaste de sus tramoyas y esperamos que la caída definitiva del telón. Mientras el estado se pone la medalla haciendo gala de su generosidad no impidiendo esta vez la declaración de Martín Villa, nosotros denunciamos sus crímenes.

Hoy acusamos a Martín Villa, pero también a González, Aznar, Zapatero y Rajoy como artífices, autores necesarios, cómplices y encubridores de la impunidad, que tanto daño sigue causando a víctimas y familiares. Hoy denunciamos su indecencia y les decimos como les dijimos a quienes ellos siguen amparando que no pasarán.

jueves, 27 de agosto de 2020

CARTA A GUSTAU ADOLF MUÑOZ DE BUSTILLO GALLEGO ASSASSINAT L'11 DE SETEMBRE DE 1978


Gustau, ets tan jove i estàs tan ple de vida als teus setze anys que parlar-te de mort és dolorosament imperdonable. Ens fa mal al cor i a l’ànima fer-te arribar aquesta carta i no poder fer res per canviar el teu destí. Malauradament no ets el primer jove antifeixista que ha sortit de la infantesa per convertir-se involuntàriament i de forma tràgica en estendard de la lluita pels drets humans. Ens ha colpit veure el teu cos inert estès a terra al carrer Ferran de Barcelona víctima de la repressió policial l’11 de setembre de 1978, fotografia d’un assassinat d’estat. Ens afligeix que la teva militància contrària als Pactes de la Moncloa, que ens duran a un camí d’impunitat disfressada de progrés i democràcia, ens dol que les teves reivindicacions per la llibertat de i a Catalunya, mentre ben bé tothom havia claudicat sense resistència a la transició, ens fa molt de mal que sigui encara una digna lluita a dur a terme contra un sistema monàrquic ben podrit de corrupció. 

Gustau no has restat a l’oblit encara que com a víctima d’aquest període vergonyós, que no finalitza, no tens el lloc que et mereixes a la memòria col·lectiva, com desenes de morts de l’amnèsica transició, tancats amb pany i clau al calaix de la impunitat, que com tu esperen justícia. 

La bala que et matarà sortirà d’una pistola comprada per l’estat espanyol, el policia nacional que et dispararà està a les ordres del ministre Rodolfo Martín Villa, senyor dels carrers l’any de la teva mort i responsable de la persecució i eliminació de la digna dissidència antifeixista contra el franquisme sense Franco. 

La teva família tindrà una amorosida cura del teu record i una posició combativa per la reparació que us deuen, formant part de la causa oberta a la República Argentina contra els crims de lesa humanitat del franquisme i la transició. I et demanaràs què com és això. La resposta és perquè al Regne d’Espanya en el que encara vivim, les víctimes antifeixistes no tenen dret a la justícia. I t’estranyarà molt que sigui a l’Argentina, que tu coneixes com una dictadura militar, la que ara sigui una democràcia capaç de jutjar els seus crims d’estat, la que et doni empar. Volem dir-te que el teu cas obrirà les portes de la justícia argentina a altres víctimes assassinades després del 1977,  i aquesta victòria és teva. 

El dia 3 de setembre de 2020 estarà citat a declarar Rodolfo Martín Villa responsable com ja sabràs de les morts dels obrers de Vitòria i de la mort d’en Germán Rodríguez fa dos mesos per a tu, de les ferides del teu company de militància Jordi Martínez de Foix, que morirà un mes després que tu a les portes de l’aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys. Martín Villa serà responsable de la teva mort i de tantes morts anònimes mentre ocupava els càrrecs de Ministre de Governació, més tard d’Interior, com a cap d’unes Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb llicència per matar. El cínic Martín Villa dirà que veient qui l’acusa està molt tranquil, està tranquil perquè no deu tenir consciència, decència, ni remordiments. La seva política de persecució de la protesta dels opositors als seus Règims va ser efectiva, ja que transitem per on van marcar aquells contra els que aixecaves la teva veu i les nostres exigències de justícia esdevenen una catifa on es netegen els seus opressors peus. 

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a les Víctimes del Franquisme i la Transició t’escriu aquesta carta per fer-te saber que acusem Martín Villa, ho fem en el teu nom Gustau, en el nom d’en Vicente, de Germán, Juan Gabriel, Pedro, Francisco, Romualdo, José, Bienvenido, Jordi i de tantes i tants més sense justícia. I li diem que no hauria d’estar tan tranquil perquè encara que no sigui condemnat per la justícia, si tindrà la condemna de la vergonya sentenciada per la veritat La tindrà quan per fi siguem els perdedors qui posem la nostra paraula negre sobre blanc al foli de la història i el seu nom sigui arrossegat pel fang. Aquest és el nostre contracte de veritat, justícia i reparació amb tu i amb totes les víctimes del feixisme espanyol.  

Ens acomiadem de tu Gustau amb total gratitud pel teu valent compromís amb les llibertats i amb un bri d’esperança al cor en què la vostra llavor antifeixista germini amb fruits de justícia social i drets pel poble i pels pobles. Continuarem fins a la victòria en nom del vostre sacrifici. Per sempre vius.

Salut company.


El dia 3 de setembre en la declaració que Rodolfo Martín Villa haurà de fer a l'ambaixada de la República Argentina a Madrid haurà de donar resposta per aquest crim i per molts més. No oblidem, no perdonem. Prou impunitat per a les víctimes de la transició. 


Castellà:

Gustau, eres tan joven y estás tan lleno de vida a tus dieciséis años que hablarte de muerte es dolorosamente imperdonable. Nos duele en el corazón y en el alma escribirte esta carta y no poder hacer nada para cambiar tu destino. Desgraciadamente no eres el primer joven antifascista que ha salido de la niñez para convertirse involuntariamente y de forma trágica en estandarte de la lucha por los derechos humanos. Nos ha golpeado ver tu cuerpo inerte extendido en el suelo en la calle Ferran de Barcelona víctima de la represión policial el 11 de septiembre de 1978, fotografía de un asesinato de estado. Nos aflige que tu militancia contraria a los Pactos de la Moncloa, que nos llevarán a un camino de impunidad disfrazada de progreso y democracia, nos duele que tus reivindicaciones por la libertad de y en Cataluña, mientras casi todo el mundo había claudicado sin resistencia a la transición, nos hace daño que sea todavía una digna lucha que llevar a cabo contra un sistema monárquico podrido de corrupción.

Gustau no serás olvidado, aunque como víctima de este periodo vergonzoso, que no finaliza, no tienes el lugar que te mereces en la memoria colectiva, como decenas de muertes de la amnésica transición, cerradas bajo siete llaves en el cajón de la impunidad,  víctimas que como tú esperan justicia.

La bala que te matará saldrá de una pistola comprada por el estado español, el policía nacional que te disparará está a las órdenes del ministro Rodolfo Martín Villa, señor de las calles el año de tu muerte y responsable de la persecución y eliminación de la digna disidencia antifascista contra el franquismo sin Franco.

Tu familia guardará amorosamente tu recuerdo y tendrá una posición combativa por la reparación que os deben, formando parte de la causa abierta en la República Argentina contra los crímenes de lesa humanidad del franquismo y la transición. Y te preguntarás que cómo puede ser. Pues es porque en el Reino de España en el que todavía vivimos, las víctimas antifascistas no tienen derecho a la justicia. Y te extrañará mucho que sea Argentina, que tú conoces como una dictadura militar, la que ahora sea una democracia capaz de juzgar sus crímenes de estado, la que te dé amparo. Queremos decirte que tu caso abrirá las puertas de la justicia argentina a otras víctimas asesinadas después de 1977, y esta victoria es tuya.

El día 3 de septiembre de 2020 estará citado a declarar Rodolfo Martín Villa, responsable como ya sabrás de las muertes de los obreros de Vitoria y de la muerte de Germán Rodríguez hace dos meses para ti, de las heridas de tu compañero de militancia Jordi Martínez de Foix, que morirá un mes después que tú a las puertas del aniversario del asesinato del Presidente Lluís Companys. Martín Villa será responsable de tu muerte y de tantas muertes anónimas mientras ocupaba los cargos de Ministro de Gobernación y después de Interior, como jefe de unas Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado con licencia para matar. El cínico Martín Villa dirá que viendo quién lo acusa está muy tranquilo, está tranquilo porque no debe tener conciencia, decencia, ni remordimientos. Su política de persecución de la protesta de los opositores a sus regímenes fue efectiva, ya que transitamos por donde marcaron aquellos contra los que levantabas tu voz y que nuestras exigencias de justicia son la alfombra donde se limpian sus opresores pies.

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a les Víctimes del Franquisme i la Transició te escribe esta carta para hacerte saber que acusamos a Martín Villa, lo hacemos en tu nombre Gustau, en el nombre de Vicente, de Germán, Juan Gabriel, Pedro, Francisco, Romualdo, José, Bienvenido, Jordi y de tantas y tantos más sin justicia. Y le decimos que no tendría que estar tan tranquilo porque aunque no sea condenado por la justicia, si tendrá la condena de la vergüenza sentenciada por la verdad. La tendrá cuando por fin seamos los perdedores quienes pongamos nuestra palabra negro sobre blanco en el folio de la historia y su nombre sea arrastrado por el fango. Este es nuestro contrato de verdad, justicia y reparación contigo y con todas las víctimas del fascismo español.

Nos despedimos de ti Gustau con total gratitud por tu valiente compromiso con las libertades y con una brizna de esperanza en el corazón en que vuestra semilla antifascista germine con frutos de justicia social y derechos para el pueblo y para los pueblos. Continuaremos hasta la victoria en nombre de vuestro sacrificio. Por siempre jamás vivos.

Salud compañero.


viernes, 21 de agosto de 2020

NOSALTRES ACUSEM MARTÍN VILLA. CONCENTRACIÓ DE LA MESA DE CATALUNYA.

Aquest mes no durem a terme la nostra 118 concentració seguint les indicacions de la Generalitat de Catalunya davant del creixement exponencial de persones positives en coronavirus. Però seguim en peu de Veritat, Justícia i Reparació, sempre dempeus sense oblidar, amb els drets humans al cap i les nostres víctimes al cor. NOSALTRES ACUSEM MARTÍN VILLA i tots els responsables de la sagnant transició. 

Per responsabilitat i solidaritat. Si et cuides, ens cuides.



Esperem que aquest cop ens passi com al conte del llop, aquell en el qual tant es va anunciar que venia la fera que al final va venir quan ningú ja creia que fos possible. Així estem amb la declaració de Rodolfo Martín Villa, prohome del franquisme i la democràcia, sense despentinar-se i a tot benefici personal, molt benefici i molta impunitat. Martín Villa, un llop milionari amb jaqueta i corbata d’ovella bipartidista, que el dia 3 de setembre haurà de declarar en sòl de la República Argentina al Regne d’Espanya per la seva responsabilitat en crims de lesa humanitat comesos durant la sagnant transició. 

Així com estem assistint al blindatge de la institució monàrquica a l’ull de l’huracà, en un esperpent del vassallatge, amb un sabó reial, que donen president i ministres, diuen que socialistes, que paguem totes i tots, sabó i càrrecs. Un sabó que regalima per l’espai públic i amb el qual volen fer-nos caure en els seus paranys de mentides per evitar que caigui la corona corrupta. D’aquesta manera també tant PSOE com PP, gràcies a la fina divisió de poders que afina segons les seves simpaties i interessos de torn, curiosament molt coincidents, ha impedit que Martín Villa hagi declarat fins ara malgrat que ell sempre s’ha mostrat cínicament disposat a fer-ho. I és que protegir a Juan Carlos, a Felipe i a Martín Villa, entre d’altres, és protegir la transició i la ruleta trucada d’aquesta democràcia del casino de l’oligarquia. Una ruleta de desgràcia, que no van deixar desbancar en nom de la justícia social a la República democràtica i on la banca insaciable continua guanyant. 

Martín Villa va jurar els Principios del Movimiento com ho va fer l’emèrit Juan Carlos, que el 1979 va condecorar a qui va ser Governador Civil de Barcelona mentre es torturava amb sadisme i a dojo a Via Laietana, amb la Gran Cruz de la Real y muy Distinguida Orden de Carlos III. Juan Carlos va deixar a contracor el pròsper negoci, que li va traspassar el dictador, al seu fill Felip i aquest seguint el costum del Regne d’Espanya d’emparar els botxins va condecorar al rei dels consells d’administració d’empreses estratègiques, Martín Villa, el 2017. El responsable del 3 de març, dels Santfermins 78 i dels atacs de falses banderes, de les ferides i morts als carrers de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Felipe li va concedir un premi per ser un dels diputats membre de las Cortes Constituyentes, mare de la Constitució del 78, la que va segellar el lligat i ben lligat i va posar la cirereta enverinada en forma de corona al pastís que es continuen menjant els que mai han passat gana. 

Martín Villa va ser cap del Ministeri de la Governació al qual li van canviar més tard el nom per Ministeri de l’Interior, dins la línia de l’operació maquillem el franquisme. Com ministre tenia sota el seu comandament a tot l’elenc de repressors policials del franquisme, molts d’ells no només no retirats del servei i jutjats gràcies a la llei d’Amnistia, sinó que van ser premiats i condecorats per Martín Villa. Així van continuar amb les seves sàdiques carreres com salvadors de la pàtria, un cop més, aquesta vegada en la lluita bruta contra el terrorisme constituint-se en braç armat i torturador de la plantilla del terror d’estat, pagat pels fons reservats del clavegueram del bipartidisme. Aquests van continuar amb la tradició proporcionant víctimes al TOP rebatejat com Audiència Nacional el 1977. Sense oblidar tots els grups de feixistes que amb total impunitat ferien i mataven antifeixistes gratis.

No sabem si Martín Villa arribarà a declarar aquest cop, si la seva declaració tindrà cap conseqüència, però sí sabem que li fa mal al sistema no defallir. Un sistema fill de la falsa reconciliació nacional, imposada a cop d’oblit i mentida, de la humiliació de les víctimes del franquisme i la transició, víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Recordem que els colpistes van matar antifeixistes, van assassinar la veritat i que la seva mà encara ens emmordassa amb les fulles de l’arbre del terror que van plantar i que encara ens reprimeix perquè ens tapa el bosc de la resistència. La Causa 4591/2010 formada per centenars de querellants és una part de la lluita per trencar amb aquesta xacra d’impunitat, més enllà del resultat, tot el camí recorregut i el que hem de recórrer encara pagarà la pena. 

Rodolfo Martín Villa, falangista de pro, radical transformista, sempre ha estat a l’arrel del problema d’aquest estat fallit de nom Espanya. Actor polític i econòmic transitant al més pur estil portes giratòries i corrupció marca del Regne. Escriptor d’excepció de la història que mai van poder escriure les vençudes, les persones amb principis que no es van deixar convèncer pels cants de sirena de la democràcia que patim, jove però decrèpita, que ens llença contra les roques de la desmemòria per esclatar-nos contra l’obediència deguda del seu punt final. 



Castellano:

Esperamos que esta vez nos pase como en el cuento del lobo, aquel en el cual tanto se anunció que vendría la fiera que al final vino cuando nadie ya creía que fuera posible. Así estamos con la declaración de Rodolfo Martín Villa, prohombre del franquismo y la democracia, sin despeinarse y a todo beneficio personal, mucho beneficio y mucha impunidad. Martín Villa, un lobo millonario con chaqueta y corbata de oveja bipartidista, que el día 3 de septiembre tendrá que declarar en suelo de la República Argentina en el Reino de España por su responsabilidad en crímenes de lesa humanidad cometidos durante la sangrienta transición.

Así como estamos asistiendo al blindaje de la institución monárquica en el ojo del huracán, en un esperpento del vasallaje, con un jabón real, que dan presidente y ministros, dicen que socialistas, que pagamos todas y todos, jabón y cargos. Un jabón que chorrea por el espacio público y con el cual quieren hacernos resbalar en sus trampas de mentiras para evitar que caiga la corona corrupta. De este modo también tanto PSOE como PP, gracias a la fina división de poderes que afina según sus simpatías e intereses de turno, curiosamente muy coincidentes, ha impedido que Martín Villa haya declarado hasta ahora a pesar de que él siempre se ha mostrado cínicamente dispuesto a hacerlo. Y es que proteger a Juan Carlos, a Felipe y a Martín Villa, entre otros, es proteger la transición y la ruleta trucada de esta democracia del casino de la oligarquía. Una ruleta de desgracia, que no dejaron desbancar en nombre de la justicia social a la República democrática y donde la banca insaciable continúa ganando.

Martín Villa juró los Principios del Movimiento como lo hizo el emérito Juan Carlos, que el 1979 condecoró a quién fue Gobernador Civil de Barcelona mientras se torturaba con sadismo y sin pausa en vía Laietana, con la Grande Cruz de la Real y muy Distinguida Orden de Carlos III. Juan Carlos dejó a regañadientes el próspero negocio, que le traspasó el dictador, a su hijo Felipe y este siguiendo la costumbre del Reino de España de amparar a los verdugos condecoró al rey de los consejos de administración de empresas estratégicas, Martín Villa, el 2017. El responsable del 3 de marzo, de los Santfermins 78 y de los ataques de falsas banderas, de las heridas y muertes en las calles de Cataluña y de todo el estado español. Felipe le concedió un premio por ser uno de los diputados miembro de las Cortes Constituyentes, madre de la Constitución del 78, la que selló el atado y bien atado y puso la cerecita envenenada en forma de corona al pastel que se continúan comiendo los que nunca han pasado hambre.

Martín Villa fue jefe del Ministerio de la Gobernación al cual le cambiaron más tarde el nombre por Ministerio del Interior, dentro de la línea de la operación maquillemos el franquismo. Como ministro tenía bajo su mando a todo el elenco de represores policiales del franquismo, muchos de ellos no solo no retirados del servicio y no juzgados gracias a la ley de Amnistía, sino que fueron premiados y condecorados por Martín Villa. Así continuaron con sus sádicas carreras como salvadores de la patria, una vez más, esta vez en la lucha sucia contra el terrorismo constituyéndose en brazo armado y torturador de la plantilla del terror de estado, pagado por los fondos reservados del alcantarillado del bipartidismo. Estos continuaron con la tradición proporcionando víctimas al TOP rebautizado como Audiencia Nacional en 1977. Sin olvidar todos los grupos de fascistas que con total impunidad herían y mataban antifascistas gratis.

No sabemos si Martín Villa llegará a declarar esta vez, si su declaración tendrá alguna consecuencia, pero sí sabemos que le hace daño al sistema no desfallecer. Un sistema hijo de la falsa reconciliación nacional, impuesta a golpe de olvido y mentira, de la humillación de las víctimas del franquismo y la transición, víctimas de crímenes de lesa humanidad imprescriptibles. Recordamos que los golpistas mataron antifascistas, asesinaron la verdad y que su mano todavía nos amordaza con las hojas del árbol del terror que plantaron y que todavía nos reprime porque nos tapa el bosque de la resistencia. La Causa 4591/2010 formada por centenares de querellantes es una parte de la lucha para romper con esta lacra de impunidad, más allá del resultado, todo el camino recorrido y el que tenemos que recorrer todavía sin duda valdrá la pena.

Rodolfo Martín Villa, falangista de pro, radical transformista, siempre ha estado en la raíz del problema de este estado fallido de nombre España. Actor político y económico transitando al más puro estilo puertas giratorias y corrupción marca del Reino. Escritor de excepción de la historia que nunca pudieron escribir las vencidas, las personas con principios que no se dejaron convencer por los cantos de sirena de la democracia que sufrimos, joven pero decrépita, que nos tira contra las rocas de la desmemoria para estrellarnos contra la obediencia debida de su punto final.