COMUNICAT DE MEMÒRIA DE MALLORCA DAVANT LA RECENT SENTÈNCIA DEL TSJIB SOBRE EL MONUMENT FEIXISTA DE SA FEIXINA

Davant la recent sentència del TSJIB que ordena mantenir el monument franquista de Sa Feixina,  Memòria de Mallorca vol mostrar públicament la seva indignació. 

Expressam la nostra repulsa a la judicialització, com han fet ARCA i una de les associacions de veïnats de Santa Catalina, de la retirada de simbologia feixista dels nostres carrers. És un clar símptoma de què els llargs quaranta anys de dictadura i d’altres tants de silenci no només han afectat una part important de la població sinó també a associacions suposadament progressistes que “extravien” el seu discurs i objectius confluint amb la vella i amb l’actual extrema dreta.

Queda enregistrat per a la història. No ho oblidarem.

Aquesta simplesa d’argument de què les pedres (o el patrimoni) no tenen ideologia es pot defensar seriosament? Senyors i senyores d’ARCA, com vostès saben molt bé, el primer que fan els pobles quan derroquen una tirania és tombar i eliminar la seva simbologia.  

I cal que recordem avui també la errònia decisió del consistori de Palma l'any 2010 de voler contextualitzar el feixisme que impregna tot el monument, tenia una oportunitat immillorable per a la seva retirada, aquella decisió és  l’origen de la surrealista i vergonyosa situació que patim avui.

Qualcú s’imagina una sentència com aquesta a altres països on ideologies totalitàries aliades del franquisme també van arribar al poder? Impossible veure una situació semblant a Alemanya, on cap associació suposadament progressista tindria la gosadia de demanar la protecció de simbologia nazi ni cap jutge ordenaria el seu manteniment sense que la immensa majoria de la població se’ls tirés al damunt. Són les grans diferències entre una societat autènticament democràtica i una altra que, sociològicament, encara no ha superat el franquisme.

Senyors i senyores d’ARCA, senyora Aina Calvo, senyora Nanda Ramon i senyor Grosske, senyors jutges que avui han pres aquesta injusta decisió, prenguin nota: Aquest monument ofèn i fa molt de mal a nombroses persones aquí i ara. Així ens ho fan saber molts dels nostres socis i sòcies víctimes del franquisme. Qui són vostès per convertir aquest greuge en pedra en una al·legoria contra les guerres i dictadures quan encara avui fa mal a molta de gent veure-ho dret? Per què anteposen un inexistent valor patrimonial o falsament simbòlic al dolor de les víctimes?

Queda enregistrat per a la història. No ho oblidarem.

Paco Ferrer, soci de Memòria de Mallorca i supervivent de la “Carretera de la Muerte” (la via entre Màlaga i Almeria on el creuer Baleares bombardejà sense pietat població civil que fugia aterrada) ens contava que se li regirava l’estómac quan passava pel parc de Sa Feixina i veia el monument. Per la seva memòria i per la de la resta de víctimes del franquisme volem anunciar que una sentència d’un jutge de clar i demostrat tarannà conservador no ens frenarà. Continuarem batallant fins a la retirada completa d’aquest ignominiós monument. Que ningú tengui cap dubta.

Salut i Memòria.

Tot el nostre suport i solidaritat amb les companyes i companys de Memòria de Mallorca davant de tanta indefensió i humiliació per part de la Justícia espanyola. Sa Feixina tombarà! Ni oblit, ni perdó.

Spoiler per a feixistes:

MOLOTOV UNA OBRA D’ART IMPACTANT. UN HOMENATGE A CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ.

MOLOTOV

El 6 de maig al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet, en una de les jornades de memòria de l’ajuntament de la localitat, es va representar l’obra Molotov sobre la vida del lluitador antifranquista Cipriano Martos Jiménez. Les persones que van tenir la sort de compartir tan magnífica representació van viure una muntanya russa d’emocions en un muntatge que ha sabut conjugar magistralment imatge i so, animació i interpretació, música i poesia, humor i tragèdia amb un ritme tan trepidant que fa impossible no tenir tots els sentits a l’escenari. Una obra de gran originalitat que estableix un vincle entre les lluites d’ahir i les d’avui, entre la repressió d’avui i la d’ahir amb una banda sonora dels anys 70. Unes notes que ens retrotreu a un temps on mentre la majoria escoltava a Luis Aguilé en la ràdio, en la clandestinitat hi havia una generació de gent compromesa que se la jugava cada dia per derrocar la dictadura. Ho feien en la soledat d’una dura lluita antifeixista, que només coneixia un cercle molt reduït, mentre a les seves inadvertides vides sonava de fons la cançó protesta de cantautors com Patxi Andion: Una, dos y tres, una, dos y tres… (¿repúbliques?). L’humor és present a una obra que explica una història tan dura com la mort del protagonista després d’haver estat torturat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. Aquest humor és un baló d’oxigen per a l’espectador per poder enfrontar els moments més dramàtics de la vida d’aquest sindicalista, víctima d’un crim d’estat imprescriptible. Molotov també és un documental, una filmació amb testimonis de persones properes a Cipriano, al seu entorn de militància i a l’activisme que exigeix justícia en el seu nom. 

Aquesta obra és un treball que reflecteix el respecte i el rigor amb què director, intèrprets i tot l’equip de Molotov s’han apropat a la vida i mort d’aquest militant del FRAP a partir de l'imprescindible llibre del periodista Roger Mateos "Caso Cipriano Martos: vida y muerte de un militante antifranquista". Destacar la valentia i el compromís de la companyia que pronuncia en veu alta els noms dels repressors i relata uns fets, que encara volen que restin en el més fosc dels oblits d’una transició interminable de corones imposades.

No ens resta més que donar les gràcies a tot l’equip de Molotov per aquesta obra d’art contra la impunitat i per la veritat, la justícia i la reparació. Esperem que molta gent tingui el gust de viure una experiència que ben segur li tocarà el cor i li mourà la consciència. 

El 6 de mayo en el Teatro Segarra de Santa Coloma de Gramenet, en una de las jornadas de memoria del ayuntamiento de la localidad, se representó la obra Molotov sobre la vida del luchador antifranquista Cipriano Martos Jiménez. Las personas que tuvieron la suerte de compartir tan magnífica representación vivieron una montaña rusa de emociones en un montaje que ha sabido conjugar magistralmente imagen y sonido, animación e interpretación, música y poesía, humor y tragedia con un ritmo tan trepidante que hace imposible no tener todos los sentidos en el escenario. Una obra de gran originalidad que establece un vínculo entre las luchas de ayer y las de hoy, entre la represión de hoy y la de ayer con una banda sonora de los años 70. Unas notas que nos retrotrae a un tiempo donde mientras la mayoría escuchaba a Luis Aguilé en la radio, en la clandestinidad había una generación de gente comprometida que se la jugaba cada día para derribar la dictadura. Lo hacían en la soledad de una dura lucha antifascista, que solo conocía un círculo muy reducido, mientras en sus inadvertidas vidas sonaba de fondo la canción protesta de cantautores como Patxi Andión: una, dos y tres, una dos y tres… (¿repúblicas?). El humor está presente en una obra que explica una historia tan dura como la muerte del protagonista después de haber sido torturado en el cuartel de la Guardia Civil de Reus. Este humor es un balón de oxígeno para el espectador para poder enfrentar los momentos más dramáticos de la vida de este sindicalista, víctima de un crimen de estado imprescriptible. Molotov también es un documental, una filmación con testigos de personas próximas a Cipriano, a su entorno de militancia y al activismo que exige justicia en su nombre.

Esta obra es un trabajo que refleja el respeto y el rigor con qué director, intérpretes y todo el equipo de Molotov se han acercado a la vida y muerte de este militante del FRAP a partir del imprescindible libro del periodista Roger Mateos "Caso Cipriano Martos: Vida y muerte de un militante antifranquista". Destacar la valentía y el compromiso de la compañía que pronuncia en voz alta los nombres de los represores y relata unos hechos, que todavía quieren que permanezcan en el más oscuro de los olvidos de una transición interminable de coronas impuestas. 

No nos resta más que dar las gracias a todo el equipo de Molotov por esta obra de arte contra la impunidad y por la verdad, la justicia y la reparación. Esperamos que mucha gente tenga el gusto de vivir una experiencia que seguramente le tocará el corazón y le removerá la conciencia. 

Vídeo amb el col·loqui posterior a l’obra amb el director David Pintó, els intèrprets Joan Valentí “Nan” i Montse Pelfort, la companya de militància de Cipriano Francesca García i el company Felipe Moreno de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.

Vídeo con el coloquio posterior a la obra con el director David Pintó, los intérpretes Joan Valentí “Nan” y Montse Pelfort, la compañera de militancia de Cipriano Francesca García y el compañero Felipe Moreno de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.