jueves, 7 de abril de 2016

L'AJUNTAMENT DE POLLENÇA DONARÀ SUPORT A LA CAUSA 4591/10 OBERTA A L'ARGENTINA CONTRA ELS CRIMS DEL FRANQUISME


Marina Llobera Vicens, portaveu del Grup Municipal Alternativa per Pollença (A) presenta, per al seu debat i, si s’escau, aprovació, a la propera sessió ordinària del Ple la següent

MOCIÓ PER A L'IMPULS DE LA VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ EN ELS CASOS DELS REPRESALIATS POLLENCINS PEL COP D'ESTAT I FRANQUISME

Exposició de motius:

El juliol de 1936 la revolta militar, i la posterior guerra civil, encapçalada pel dictador Franco va enderrocar el govern legítim de la República i va instaurar un règim totalitari basat en la persecució i aniquilació física dels defensors i defensores de la llibertat, de la justícia social i dels drets de les persones. Després de la mort de Franco, es va produir un canvi de règim que no va assegurar la condemna del franquisme i que, per contra, va assegurar la impunitat dels que van participar de la repressió.

A dia d'avui, Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, en nombre de persones desaparegudes: es calcula que unes 150.000 persones segueixen enterrades en les devers 2.500 fosses ja localitzades. Tot i que l'aprovació de la Llei 52/2007 va suposar un pas en el procés de recuperació de la memòria històrica, aquesta llei no ha estat suficient i no s'ha desenvoluapt en la seva totalitat, deixant a les víctimes i els seus familiars desemparats. En aquest sentit l'ONU ja ha instat l'Estat espanyol a complir amb els seus deures i compromisos en matèria de desaparicions forçades.

Un crim contra la humanitat són aquelles accions tipificades com a assassinat, extermini, deportació, empresonament, tortura, desaparició forçada, violació, prostitució o esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials o ètnics, o qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d'aquest atac, com va ser el cas.

A falta de la possibilitat de trobar justícia en el propi Estat espanyol, el 14 de abril de 2010 víctimes, familiars i diverses associacions, varen interposar una querella, amparats en la legislació internacional de l'ONU sobre Justícia Universal, davant els tribunals de justícia de la República Argentina amb l'objectiu que s'investiguin els crims comesos pels integrants de la dictadura franquista, s'identifiqui els seus responsables i se'ls sancioni legalment. A Mallorca, 32 famílies i l'associació Memòria de Mallorca s'han personat a la querella, que inclou unes 1.600 persones assassinades, de les que s'han pogut identificar els seus noms.

Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, una jutgessa argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat, delictes que no prescriuen ni poden ser amnistiats per cap llei de «punt i final». Aquesta querella és un fet d'importància trascendental per aquells que lluiten per la Veritat, la Justícia i la Reparació. A Mallorca, ja s'hi han adherit el Consell de Mallorca, l'ajuntament d'Inca i el de Palma, a banda de més de 200 consistoris de tot l'Estat.

L'Ajuntament de Pollença des de fa anys està compromès en la recuperació de la memòria històrica, i s'han retirat els principals monuments d'exaltació del règim feixista, s'ha condemnat el franquisme, s'ha nomenat Fill Il·lustre el que va ser el darrer batle republicà Pere J. Cànaves, i s'han instal·lat plaques commemoratives, també als camins fets a base de treballs forçats pels presoners dels tres camps de concentració que hi va haver al municipi.

Pollença va ser especialment colpejada per la repressió feixista com es desprèn de la Causa 57/1936, per la qual es jutjaven 173 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra i d'emprendre accions de resistència contra el cop militar els dies 19 i 20 de juliol. Moltes altres persones, membres de la Comissió Gestora, afiliats i càrrecs d'organitzacions polítiques d'esquerra i sindicals, també foren represaliades, torturades o desaparegudes durant aquells mesos.

A dia d'avui, el Parlament balear ja ha pres en consideració la Proposició de Llei balear de fosses, que dotarà al govern balear la competència en matèria de localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra civil i el franquisme, així com de fosses, establint un protocol per a la localització i exhumació, i per tant, ja s'ha començat el procés per aprovar una Llei Balear de Fosses.

Per tot això, aquesta regidora presenta al ple de l'Ajuntament, per a la seva aprovació, si procedeix, els següents

ACORDS

1-Donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme.

2-Donar suport a la tramitació de la Llei balear de fosses.

3-Impulsar una comissió d'estudi que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

4-Com a conseqüència de l'informe de la Comissió, es presentaran, si escau, una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

5- Notificar aquest acord a Memòria de Mallorca, a la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, al Parlament de les Illes Balears i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina.



Pollença, 19 de març de 2016



Marina Llobera Vicens


NOTA DE PREMSA . APROVADA LA NOSTRA MOCIÓ PER A LA VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ EN ELS CASOS DELS POLLENCINS REPRESALIATS PEL FRANQUISME.

Màxima satisfacció a Alternativa per l'aprovació de la moció per a la veritat, justícia i reparació en els casos de represaliats pel franquisme, amb un ampli consens polític.
_________________________________________________________________
Des d'Alternativa per Pollença estam molt satisfets que al ple de març s'aprovés la nostra moció per la veritat, justícia i reparació en els casos dels represaliats pel franquisme, amb un ampli consens polític: 15 vots a favor (A-equip de govern-TOTS) i 1 abstenció (PP).
La moció aprovada contenia entre els acords dos punts de caire simbòlic: per una banda, donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme. En aquesta causa, de Mallorca, s'hi han personat una trentena de famílies i Memòria de Mallorca, en nom de les més de 1.600 víctimes documentades, algunes d'elles pollencines. Per altra banda, donar suport també a la tramitació de la Llei balear de Fosses que s'està treballant al Parlament Balear.

Pel que fa a la part pràctica, es va acordar crear una comissió d'estudi municipal que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.
Finalment, es va aprovar també que, d'acord amb l'informe elaborat per la comissió, es presentarà una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.
Hem de tenir en compte que Pollença va ser un dels municipi especialment colpejats per la repressió feixista per la resistència que es plantejà per part de l'Ajuntament, les agrupacions d'esquerres i sindicals, els carrabiners i els soldats d'Aviació de la base els dies 19 i 20 de juliol. Les conseqüències foren un macroprocés judicial, la Causa 57/1936, per la que es jutjaven 148 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra (que, per altra banda, no s'havia declarat al municipi) i d'emprendre accions de resistència. D'aquestes, 103 eren civils, 20 carrabiners, 24 soldats d'Aviació i un sergent de la Guàrdia Civil. El judici acabà amb 18 penes de mort, 100 condemnats a penes d'entre 20 i 30 anys de presó, i 27 absolts. De les penes de mort se n'executaren 6 (el president de la Comissió gestora, el sergent dels carrabiners, tres directius de l'agupació obrera La Confianza i el president de l'Agrupació Socialista). A banda d'aquesta causa, s'afusellaren per altres causes a 5 persones més (entre ells un altre membre de la Comissió gestora). Finalment, també s'assassinaren o despareixeren 15 pollencins més (entre ells presidents del diferents partits locals d'esquerra i un altre membre més de la Comissió gestora), a banda de les dues persones més que varen matar en el confrontament amb els soldats franquistes dia 20 de juliol.

Pollença, 1 d'abril de 2016

Alternativa per Pollença Més informació: alternativaperpollenca@gmail.com 

LA QUERELLA ARGENTINA PIDE AVANZAR EN LA PESQUISA SOBRE LA MUERTE Y DESAPARICIÓN DE GARCÍA LORCA



En busca de la verdad sobre el poeta

La Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica española presentará hoy en el juzgado de Servini de Cubría un escrito para que la Justicia argentina contribuya a investigar el crimen del escritor.

 Por Adrián Pérez. Página12.

A los muertos que en España estuvieron más vivos como muertos que en ningún lugar del mundo durante la Guerra Civil, Federico García Lorca le rindió tributo con su obra, con su vida. A cuatro meses de cumplirse ochenta años de su asesinato, la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) española presentará hoy en el juzgado de María Romilda Servini de Cubría un escrito para que la Justicia argentina contribuya a investigar el crimen del poeta. El oficio pide a la magistrada argentina que remita una comisión rogatoria al titular del Juzgado de Instrucción de Madrid que corresponda para que recabe del Ministerio del Interior español copias certificadas de un documento de la 3ª Brigada Regional de Investigación Social de la Jefatura Superior de Policía de Granada. Es la primera vez que un archivo oficial del franquismo reconoce que García Lorca fue asesinado y que la querella argentina pide avanzar en la pesquisa sobre su muerte y desaparición.
En el informe redactado por la policía de Granada, fechado el 9 de julio de 1965 y publicado en el Ministerio de Gobernación, Dependencia Política Interior, el escritor granadino es calificado de socialista por su relación con Fernando de los Ríos y “otros jerifaltes de igual signo político” (sic), se lo considera masón y es sindicado como integrante de la logia Alhambra. El expediente señala además que la Brigada Regional de Policía lo había tildado de realizar “prácticas de homosexualismo, aberración que llegó a ser vox pópuli”, y reconoce que “no habían antecedentes de casos concretos” en tal sentido.
Al producirse el golpe de Estado contra la Segunda República (rebelión liderada por Franco, el “Glorioso Movimiento Nacional”, para los escribas policiales), García Lorca había llegado a Granada. Dos visitas de las fuerzas represoras lo empujaron de su domicilio madrileño a refugiarse en casa de los ex falangistas hermanos Rosales Camacho. De allí salió detenido, entre los últimos días de julio y los primeros de agosto de 1965, por una orden del Gobierno Civil ejecutada por Ramón Ruiz Alonso, diputado de la Confederación Española de Derechas Autónoma, Juan Trescastro y otros hombres cuyos nombres fueron tachados de los registros oficiales. Los alrededores de la casa fueron atestados de milicias y guardias de asalto, apostados de modo ampuloso en bocacalles y tejados del barrio. Los documentos policiales indican que el poeta fue sacado tiempo después de los calabozos del Gobierno Civil “por fuerzas dependientes del mismo” y fue llevado en un coche a la localidad de Viznar, con otro detenido cuyas circunstancias se desconocen, para ser “pasado por las armas”, en un lugar conocido como Fuente Grande.
Adriana Fernández representa en Argentina a la ARMH y es querellante en la causa que investiga los crímenes del franquismo. Señala, en diálogo con Página/12, que los documentos que entregará en Comodoro Py, acompañada por Ana Messuti y Máximo Castex, abogados de la querella, confirman que García Lorca fue ejecutado. “Es la primera denuncia que se hace para que se investigue esta documentación que probaría su asesinato”, dice. “No queremos que los nombres de nuestros familiares queden manchados como traidores a la patria. Queremos que se reivindique esa lucha porque ellos apoyaban una forma de gobierno libertaria, igualitaria, llena de valores”, completa.
Desde Madrid, Emilio Silva, titular de la ARMH, afirma que el texto que Fernández dará a Servini permaneció oculto durante más de tres décadas de democracia, en el archivo del Ministerio del Interior, y que llegó a la asociación de forma anónima, con el pedido de guardarlo hasta tener autorización para hacerlo público. “Nuestra intención, además de denunciar el caso –adelanta Silva–, es tratar de que la causa abierta en Argentina contribuya a la apertura de los archivos en los que tenemos constancia que permanecen ocultos por el Estado español, cuya ocultación sirve para dañar a las víctimas y beneficiar a los verdugos.”
Ana Messuti destaca que no se debe olvidar que se trata de una causa de crímenes contra la humanidad. “Pero además de inscribirse entre los crímenes contra la humanidad cometidos durante ese período, hay algo universal que resulta particularmente lesionado con la muerte del poeta: es la humanidad que pierde una de sus voces más maravillosas”, sostiene la abogada. Sobre el derrotero judicial de la denuncia, Máximo Castex advierte que una vez recibida, la jueza deberá resolver si hace lugar al pedido de la querella. Si la respuesta de la magistrada es afirmativa y la medida es remitida a la comisión rogatoria, el juez español que resulte sorteado deberá tramitar el pedido de colaboración.
Según la historia oficial, el cuerpo de Federico García Lorca fue enterrado en un paraje “muy a flor de tierra, en un barranco, en un lugar que se hace muy difícil de localizar”. El poeta había escrito, antes de su desaparición: “En la bandera de la libertad bordé el amor más grande de mi vida”.