miércoles, 22 de marzo de 2023

AVUI EL COMPANY MARC MUÑOZ HA DECLARAT A BUENOS AIRES PER L'ASSASSINAT DEL SEU GERMÀ GUSTAU


Marc Muñoz i el nostre advocat Máximo Castex a les 
portes de la seu de la Justícia Federal a Buenos Aires.



Avui el nostre company Marc ha declarat al jutjat de Buenos Aires que instrueix la causa de Justícia contra els crims del franquisme i la transició en el marc de la justícia universal. Aquella que vol evitar que els crims de lesa humanitat restin en la impunitat, tornem a recordar que aquest són crims que no prescriuen. I ho repetim perquè el cas de Gustau Muñoz, germà d'en Marc, no va quedar amnistiat per la llei de 1977, ja que el seu assassinat va tenir lloc la Diada de 1978. L'estat espanyol no li reconeix la seva condició de víctima de crim de lesa humanitat i, per tant, per aquest estat, que no respecta els drets humans, l'assassinat d'en Gustau ha prescrit. Són 45 anys de vergonya, més aviat de poca vergonya dels diferents governs que han passat pel regne d'Espanya d'ençà que es va aprovar la seva monàrquica constitució i cap ha fet un pas per fer justícia a les víctimes de la transició. Tot el contrari, van premiar els torturadors i assassins, els van promocionar en les seves carreres, els van concedir medalles, prebendes econòmiques per continuar amb la seva tasca repressora. Això és el que demostra la declaració que Marc ha pogut, per fi, dur a terme avui. Una declaració que més enllà de denunciar els autors materials dels fets que van acabar amb la vida del jove Gustau i l'escala de comandament arribant a Martín Villa, posa en evidència el continuisme dels mètodes i la impunitat del franquisme en temps de "democràcia" sota la Corona llegada pel dictador. Aquest fet és fonamental per acabar amb els intocables i protegits dels règims asseguts davant d'una jutgessa, que esperem que faci justícia a totes les víctimes d'aquest període, siguin o no querellants elles o les seves famílies. Donem les gràcies a Marc per la seva generositat en la seva lluita, perquè ell vol que la veritat, la justícia i la reparació sigui una realitat per a les centenars de víctimes de la transició, que va ser i continua sent una llosa pels drets humans i per cap concepte va ser ni pacífica, ni modèlica.



Marc Muñoz, Máximo Castex i el periodista Joan Biosca

A la sortida del jutjat Marc ha estat entrevistat pel corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio en Buenos Aires, declaracions que podeu escoltar en el següent enllaç al minut 17:55:



Notícia sobre la declaració de Marc Muñoz al 324:



Volem dir que per en Marc ha estat, com per a totes i tots els querellants, que han pogut declarar en aquesta macrocausa, un moment molt important en la seva recerca de justícia. Totes les companyes i companys compartim amb ell l'alegria d'aquest moment.


El nostre advocat Máximo Castex ha manifestat que la declaració d'en Marc, una hora i mitja de relat, d'emoció, de veritat, d'aportació de proves com el documental "Gustau, la transició al descobert" del director Jaume Domènech, ha estat molt satisfactòria i que obre una porta a continuar lluitant per la justícia per a les víctimes de la transició. Nosaltres afegim que també per acabar amb la impunitat dels botxins i els seus responsables, la impunitat dels crims d'estat, de l'estat espanyol.

Demà Marc participarà al III Foro Mundial de Derechos Humanos a Buenos Aires en representació del COT.


EL DIA 22 DE MARÇ EL NOSTRE COMPANY MARC MUÑOZ DECLARARÀ A BUENOS AIRES, EN EL MARC DE LA QUERELLA ARGENTINA, PEL SEU GERMÀ GUSTAU:

jueves, 9 de marzo de 2023

EL DIA 22 DE MARÇ EL NOSTRE COMPANY MARC MUÑOZ DECLARARÀ A BUENOS AIRES, EN EL MARC DE LA QUERELLA ARGENTINA, PEL SEU GERMÀ GUSTAU.




El nostre company Marc Muñoz, querellant a la República Argentina, podrà declarar el dia 22 de març a les 13 hores al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nro. 1 de Buenos Aires, on la jutgessa María Servini instrueix la Causa 4591/2010 contra els crims de lesa humanitat del franquisme i la transició. 

Marc havia sol·licitat al nostre advocat Máximo Castex poder declarar coincidint amb el seu viatge a Buenos Aires per participar al III Foro Mundial de Derechos Humanos, que es celebrarà a la capital argentina del 20 al 24 de març. La data li ha estat comunicada avui, una data molt esperada pel Marc i per la seva família. Més encara després que no s'hagi donat compliment a les comissions rogatòries enviades des de la República Argentina, incomplint els acords bilaterals entre tots dos països. Ni Marc, ni la resta de persones que volen donar testimoni sobre aquests fets, en el marc d'aquesta querella, han pogut fer-ho en cap jutjat de l'estat espanyol, malgrat les comissions rogatòries enviades.

Volem recordar que el company Marc Muñoz es va querellar pel seu germà Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego, assassinat per la Policia Nacional al carrer Ferran la Diada de 1978. A Gustau li van clavar un tret per l’esquena llevant-li la vida amb només 16 anys. També volem fer esment del fet que aquesta querella va trencar la barrera temporal d'aquesta Causa, que només acceptava casos fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions. Marc va lluitar amb l'advocat Alejandro Nató perquè en Gustau formés part de la querella argentina, arribant el seu cas fins a la Cámara Federal de Casación Penal, que va dictaminar que, el crim de lesa humanitat imprescriptible comés amb Gustau Muñoz, tenia cabuda dins aquesta macrocausa. Així el cas d'en Gustau deixava la transició al descobert, com denuncia el documental que Jaume Doménech  va realitzar sobre el crim d'aquest militant del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que aquella Diada es manifestava contra els Pactes de la Moncloa i per les llibertats i la llibertat del poble de Catalunya. Deixa al descobert que la modèlica i pacífica transició va ser una etapa de continuisme de la repressió i dels crims d'estat, on es van continuar premiant els torturadors de la dictadura. 




Marc Muñoz forma part també del Colectivo de Olvidados de la Transición, COT, que també participarà en aquest III Foro Mundial de Derechos Humanos. Víctimes molt injustament oblidades, i més en casos com el de Gustau, que queden fora de joc, perquè el seu assassí no està emparat per la Llei d'Amnistia de 1977, però el seu crim ha quedat prescrit, perquè l'estat espanyol no li dona a Gustau estatus de víctima de crim de lesa humanitat. 

Compartim l'alegria d'en Marc per aquesta declaració, que forma part de la veritat, la justícia i la reparació que es mereix Gustau i tota la seva família. 



EL DÍA 22 DE MARZO NUESTRO COMPAÑERO MARC MUÑOZ DECLARARÀ EN BUENOS AIRES, EN EL MARCO DE LA QUERELLA ARGENTINA, POR SU HERMANO GUSTAU.


Nuestro compañero Marc Muñoz, querellante en la República Argentina, podrá declarar el día 22 de marzo a las 13 horas en el Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal N.º 1 de Buenos Aires, donde la jueza María Servini instruye la Causa 4591/2010 contra los crímenes de lesa humanidad del franquismo y la transición.

Marc había solicitado a nuestro abogado Máximo Castex poder declarar coincidiendo con su viaje en Buenos Aires para participar en el III Foro Mundial de Derechos Humanos, que se celebrará en la capital argentina del 20 al 24 de marzo. La fecha le ha sido comunicada hoy, una fecha muy esperada por Marc y por su familia. Más todavía después de que no se haya dado cumplimiento a las comisiones rogatorias enviadas desde la República Argentina, incumpliendo los acuerdos bilaterales entre ambos países. Ni Marc, ni el resto de personas que quieren dar testimonio sobre estos hechos, en el marco de esta querella, han podido hacerlo en ningún juzgado del estado español, a pesar de las comisiones rogatorias enviadas.

Queremos recordar que el compañero Marc Muñoz se querelló por su hermano Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego, asesinado por la Policía Nacional en la calle Ferran la Diada de 1978. A Gustau le dispararon por la espalda quitándole la vida con solo 16 años. También queremos hacer mención del hecho que esta querella rompió la barrera temporal de esta Causa, que solo aceptaba casos hasta el 15 de junio de 1977, fecha de las primeras elecciones. Marc luchó con el abogado Alejandro Nató para que Gustau formara parte de la querella argentina, llegando su caso hasta la Cámara Federal de Casación Penal, que dictaminó que, el crimen de lesa humanidad imprescriptible cometido con Gustau Muñoz, tenía cabida dentro de esta macrocausa. Así el caso de Gustau dejaba la transición al descubierto, como denuncia el documental que Jaume Doménech realizó sobre el crimen de este militante del Partido Comunista de España (internacional), que aquella Diada se manifestaba contra los Pactos de la Moncloa y por las libertades y la libertad del pueblo de Catalunya. Deja al descubierto que la modélica y pacífica transición fue una etapa de continuismo de la represión y de los crímenes de estado, en la que se continuaron premiando a los torturadores de la dictadura.

Marc Muñoz forma parte también del Colectivo de Olvidados de la Transición, COT, que también participará en este III Foro Mundial de Derechos Humanos. Víctimas muy injustamente olvidadas, y más en casos como el de Gustau, que quedan fuera de juego, porque su asesino no está amparado por la Ley de Amnistía de 1977, pero su crimen ha quedado prescrito, porque el estado español no le da a Gustau estatus de víctima de crimen de lesa humanidad.

Compartimos la alegría de Marc por esta declaración, que forma parte de la verdad, la justicia y la reparación que se merece Gustau y toda su familia.

jueves, 23 de febrero de 2023

ON SÓN? LES VÍCTIMES DE DESAPARICIÓ FORÇADA O INVOLUNTÀRIA SÓN SOTA LA DEIXADESA DE L'ADMINISTRACIÓ


Avui al Palau Robert Familiars del Banc d'ADN, la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, l'Associació Ateos y Republicanos i l'Associació Lo Riu hem visitat l'exposició "On són?". Hem volgut denunciar que en aquesta exposició no apareix ni una sola vegada la definició Víctima de Desaparició Forçada o Involuntària, que és just la que dona estatus jurídic a aquestes víctimes, que no són simplement desaparegudes, són víctimes de crims de lesa humanitat, imprescriptibles. 

Recomanem al comissariat d'aquesta exposició, que segons ens consta serà itinerant, que rectifiquin i que tinguin en compte aquesta reivindicació dels familiars, que encara esperen que els seus éssers estimats siguin exhumats i a les entitats que els hi donen suport i que incloguin aquesta definició de Víctima de Desaparició Forçada o Involuntària, tal com recull l'ONU, per respecte als drets humans, per ser veritat, per ser de justícia i per reparació. 



Hoy en el Palacio Robert Familiars del Banc d'ADN, la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, la Associació Ateos y Republicanos y la Associació Lo Riu hemos visitado la exposición "Dónde están?". Hemos querido denunciar que en esta exposición no aparece ni una sola vez la definición Víctima de Desaparición Forzada o Involuntaria, que es justo la que da estatus jurídico a estas víctimas, que no son simplemente desaparecidas, son víctimas de crímenes de lesa humanidad, imprescriptibles.

Recomendamos al comisariado de esta exposición, que según nos consta será itinerante, que rectifiquen y que tengan en cuenta esta reivindicación de los familiares, que todavía esperan que sus seres queridos sean exhumados y a las entidades que los apoyan y que incluyan esta definición de Víctima de Desaparición Forzada o Involuntaria, tal como recoge la ONU, por respeto a los derechos humanos, por ser verdad, por ser de justicia y por reparación.

miércoles, 22 de febrero de 2023

ÉS CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ, L' ADN HO CONFIRMA.

L'Antonio amb les companyes Francesca García, també companya de militància d'en Cipriano, i Carmen Contero, querellant a la República Argentina, que el van acompanyar en aquest dia tan important per a la família Martos Jiménez.




Avui torna a ser un dia important en la nostra lluita per la veritat, la justícia i la reparació, les proves d'ADN confirmen que les restes exhumades a Reus corresponen al lluitador antifeixista Cipriano Martos Jiménez. Ara restem a l'espera que el Jutjat d'Instrucció Número 1 de Reus autoritzi l'entrega dels ossos d'en Cipriano als seus familiars. 

Volem recordar que sense l'esforç de les entitats de memòria, i en concret de la nostra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, conjuntament amb la família, no hauríem arribat fins aquí. La foto hauria de ser molt i molt gran per encabir tothom que ho ha fet possible, tothom que ha col·laborat en aquesta lluita guanyada. Milers de gràcies. 


https://elpais.com/espana/catalunya/2023-02-22/las-pruebas-de-adn-confirman-el-hallazgo-de-los-restos-de-cipriano-martos.html?outputType=amp

https://twitter.com/justiciacat/status/1628396588270858241?t=uhV_0lSJl8Bteg92ScpAWQ&s=19

https://twitter.com/cupnacional/status/1628301045993549825?t=Yf7aac6s_0jugoZ9YIudpA&s=08

https://www.diaridesabadell.com/2023/02/22/restes-cipriano-martos-sabadell-2/

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/cas-cipriano-martos-lestudi-dadn-confirma-que-el-cos-exhumat-a-reus-es-el-del-militant-antifranquista/video/6205033/

https://radiosabadell.fm/noticia/ladn-confirma-la-identitat-de-cipriano-martos-les-restes-exhumades-reus

https://www.diaridetarragona.com/reus/el-adn-lo-confirma-los-restos-hallados-en-reus-son-de-cipriano-martos-BK13918018

https://andaluciainformacion.es/granada/1204381/el-adn-confirma-el-hallazgo-de-los-restos-de-cipriano-martos/

https://www.elperiodico.com/es/politica/20230222/cipirano-martos-antifranquista-fosas-memoria-historica-identificado-adn-83387937

https://www.cope.es/actualidad/espana/noticias/las-pruebas-adn-confirman-hallazgo-los-restos-cipriano-martos-20230222_2565157

https://twitter.com/ideal_granada/status/1628368561444950019?t=DHIYk4Pl4uruVTus0qWyWQ&s=08

https://www.publico.es/public/confirmada-identificacio-les-restes-militant-antifranquista-cipriano-martos.html?utm_medium=Public&utm_source=Twitter#Echobox=1677050438

https://www.ara.cat/cultura/identifiquen-cipriano-martos-partit-comunista-fossa-comu-guardia-civil_1_4632710.html

https://www.ccma.cat/324/identificat-el-cos-del-militant-antifranquista-cipriano-martos-assassinat-fa-50-anys/noticia/3213827/

https://www.vilaweb.cat/noticies/identifiquen-les-restes-de-lantifranquista-cipriano-martos/

https://www.granadahoy.com/provincia/antifranquista-Cipriano-Martos-Granada-Reus-identificado-ADN_0_1768623462.html



miércoles, 11 de enero de 2023

PODEM CELEBRAR QUE CIPRIANO MARTOS HA ESTAT EXHUMAT.


Vam tancar l'any dient que celebraríem les victòries del 2023, a falta de les proves d'ADN, podem començar aquest any celebrant que Cipriano Martos ha estat exhumat, després de quasi 50 anys del seu assassinat a mans de la Guardia Civil a la caserna de Reus. 



GRAFCAT4830. REUS (TARRAGONA) (ESPAÑA), 11/01/2023.- Los trabajos de excavación iniciados en diciembre en el cementerio de Reus (Tarragona) para exhumar los restos del militante antifranquista Cipriano Martos, muerto tras su detención en 1973, pueden haber dado ya su fruto. En la imagen el presidente de la Generalitat, Pere Aragonès (c), la consellera de Justicia, Derechos y Memoria, Gemma Ubasart, (2d); el alcalde de Reus, Carles Pellicer (2i) , y Antonio Martos (3d), hermano del militante antifranquista Cipriano Martos, que que han visitado la zona de excavación en el cementerio. EFE/Quique García.

Localizan los posibles restos del antifranquista Cipriano Martos en Reus

11 enero 2023

Reus (Tarragona) (EFE).- Los trabajos de excavación iniciados en diciembre en el cementerio de Reus (Tarragona) para exhumar los restos del militante antifranquista Cipriano Martos, muerto tras su detención en 1973, pueden haber dado ya su fruto.

Aún falta practicar las pruebas de ADN para corroborarlo, pero los técnicos encargados de llevar a cabo los trabajos de exhumación hallaron ayer martes, en la fosa 11 del cementerio general de Reus, los restos de un cuerpo que es compatible con la descripción física de Martos y con la ubicación que consta en los registros funerarios municipales de 1973.

Así lo ha anunciado este miércoles el presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha visitado la zona de excavación en el cementerio, junto a la consellera de Justicia, Gemma Ubasart, y el alcalde de Reus, Carles Pellicer, entre otras autoridades, además de Antonio Martos, hermano de la víctima.

Tras un mes de excavación -las tareas se iniciaron el 12 de diciembre-, los arqueólogos que trabajan sobre el terreno encontraron ayer martes los restos de un hombre adulto joven, a cuatro metros de profundidad, con características muy coincidentes con Martos.

En concreto, se trata de un cuerpo al que se le practicó una autopsia completa de tórax y cráneo: Martos fue, efectivamente, autopsiado por dos médicos forenses tras fallecer el 17 de septiembre de 1973, víctima de la ingesta de ácido sulfúrico en el transcurso de un interrogatorio con torturas en el cuartel de la Guardia Civil de Reus.

Hay un elemento más que lleva a los técnicos a pensar que puede tratarse del cuerpo que buscaban: la marca de una lesión ósea en el hombro izquierdo, que coincide con un episodio de su infancia en un núcleo rural en Loja (Granada), cuando se cayó de una mula y se rompió un hueso, sin poder recibir apenas atención médica.

Francesc Florensa, arqueólogo director de la intervención, de la empresa Atics, y Núria Armentano, responsable de la exploración antropológica, se han mostrado «prudentes» hasta que terminen los trabajos de comprobación, que pueden alargarse uno o dos meses más.

Habrá primero un estudio antropológico para confirmar que coinciden los rasgos de los restos encontrados con los de Martos y, además, se realizará un estudio genético, para comparar el ADN del esqueleto con el del hermano de la víctima.

Pero tan claro lo tienen los técnicos de que esos pueden ser los restos de Cipriano Martos que ya han descartado analizar los otros 40 cuerpos exhumados este último mes de la misma fosa de beneficencia, que corresponden a civiles no represaliados y que serán enterrados de nuevo cuando finalice la intervención.

Tras escuchar las explicaciones de los arqueólogos, acompañado de Aragonès y Ubasart, Antonio Martos se ha «felicitado» por el posible hallazgo del cuerpo de su hermano.

En caso de confirmarse, la familia prevé trasladar los restos a su tierra de origen, para que reposen en el cementerio de Huétor-Tájar (Granada), junto a sus padres, que «murieron con toda la pena en el alma por no haber podido besarlo, ni tan siquiera verlo, cuando murió», ha afirmado Antonio.



El hermano de Cipriano Martos junto al president Pere Aragonès y la consellera Gemma Ubasart. EFE/Quique García.

Aragonès se ha mostrado asimismo esperanzado en que esta exhumación, impulsada por la dirección general de Memoria Democrática de la conselleria que lidera Ubasart, permitirá dar un paso más para «restituir la dignidad» de la víctima, que fue tratada «de manera totalmente inhumana» por la Guardia Civil en los últimos años del franquismo.

Cipriano Martos nació en 1942 en un núcleo de casas dentro del término municipal de Loja, en el seno de una familia de campesinos pobres, y emigró en 1969 a Sabadell (Barcelona), donde se politizó y se enroló en el PCE (ml) y el FRAP.

Ya en la clandestinidad, el partido lo destinó a una célula en Reus, donde en agosto de 1973 fue detenido por la Guardia Civil, que lo interrogó durante más de dos días, hasta que la ingesta de ácido sulfúrico obligó a ingresarlo en el Hospital de Sant Joan, donde agonizó durante 21 días, sin que su familia supiera dónde estaba.

El caso fue incluido en 2014 en la macroquerella ante la justicia argentina por crímenes del franquismo.

Links:

https://twitter.com/perearagones/status/1613159678619357184

https://www.vilaweb.cat/noticies/identificades-restes-cipriano-martos-cementiri-reus/?s=35

https://www.cope.es/actualidad/espana/noticias/localizan-los-posibles-restos-del-antifranquista-cipriano-martos-reus-20230111_2489408

https://www.eldiario.es/catalunya/identificados-restos-cipriano-martos-ultimo-desaparecido-franquismo_1_9857208.html

https://www.diarimes.com/noticies/reus/2023/01/11/identifiquen_les_restes_cipriano_martos_cementiri_reus_espera_confirmacio_adn_132270_1092.html

miércoles, 14 de diciembre de 2022

COMENCEN ELS TREBALLS D'EXHUMACIÓ DE CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ I VOLEM DONAR LES GRÀCIES



Dilluns 12 de desembre de 2022 serà per sempre per a nosaltres un dia per celebrar.  L'Antonio Martos Jiménez va poder veure com començaven els treballs d'exhumació del seu germà Cipriano, un dia tan emotiu com esperat per la família i per totes les persones que amb la seva determinació, solidaritat i suport han fet possible aquesta fita. 



Aquesta exhumació la farà l'empresa ATICS. L'encarregat de dirigir aquests treballs va explicar a l'Antonio amb tot detall com es durà a terme, amb total cura i respecte, serietat, rigorositat i provada professionalitat. El temps estimat de durada dels treballs serà entre dos i tres mesos en funció de les condicions en què es trobi la fossa quan sigui oberta.


L'Antonio en aquest dia tan esperat va estar acompanyat per altres querellants a la República Argentina com ell mateix. Una querella que continua viva i de la qual esperem la justícia denegada per l'estat espanyol a la família Martos i que els autors materials de la sàdica tortura i mort d'en Cipriano, així com els responsables que els van blindar d'impunitat fins avui dia, siguin condemnats pels seus crims de lesa humanitat, crims que no tenen prescripció. 


Antonio va ser rebut al cementiri de Reus pel nou Director General de Memòria Democràtica Alfons Aragoneses, per la vicealcaldessa de Reus Noemí Llauradó així com per la regidora Montserrat Flores. A la regidora Flores, que ha estat en continu contacte informant puntualment a la nostra Xarxa, li volen agrair la seva tasca. Ella conjuntament amb el Director de Serveis Funeraris de Reus José A. Álvarez es van comprometre a reubicar i resignificar el monòlit que els companys de militància de Cipriano van col·locar a la Fossa 11 del cementiri el 1978. La memòria de Cipriano no pot desaparèixer d'un espai on ha restat per imperatiu de la repressora dictadura els darrers 39 anys, seria com esborrar el terrible crim que es va cometre amb ell.

Acte d'homenatge i record a Cipriano dels companys i companyes de militància. 1979.


També va ser citada la premsa. Van ser presents diferents mitjans locals i nacionals, televisions, ràdios i premsa escrita. L'Antonio es va mostrar molt agraït pel ressò mediàtic que està tenint la notícia de l'exhumació del seu germà, no només per en Cipriano, també per totes les víctimes silenciades i anònimes que encara esperen justícia, per totes les víctimes de desaparició forçada que esperen ser exhumades. 


Quan s'assoleix una victòria com aquesta s'ha de celebrar, aquest ha estat un triomf col·lectiu i volem agrair tanta solidaritat. Les gràcies de l'Antonio són extenses. Les nostres encara més. Volem donar les gràcies, en primer lloc, a les companyes i companys d'en Cipriano que van mantenir la seva memòria viva. Gràcies a les companyes i companys querellants de la nostra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina que han acompanyat en tot aquest procés a l'Antonio amb estimació i esperit de lluita, especialment a les companyes Carmen Contero i Maite Blázquez i als company Felipe Moreno i Marc Antoni Malagarriga. Moltes gràcies als nostres advocats de la querella argentina Ana Messuti i Máximo Castex. Gràcies a René Pacheco i a l'ARMH per haver fet l'informe d'exhumació, que es va presentar a la justícia de la República Argentina, i que ens va encoratjar a mantenir que aquesta exhumació era possible davant les negatives de la Generalitat. Gràcies a David Ballester pel seu llibre Vides truncades. Gràcies a l'historiador Salvador Palomar per la seva valuosa aportació a la querella de Cipriano. Gràcies a Sense Ficció de TV3 pel seu documental Vides truncades. Gràcies a l'artista Lola Lasurt per la seva generosa col·laboració que amb la seva obra ha contribuït a la recuperació de la memòria de Cipriano Martos. Gràcies a Roger Mateos pel seu magnífic llibre Caso Cipriano Martos: Vida y muerte de un militante antifranquista, que va treure de l'anonimat a Cipriano. Gràcies a Nan Valentí i David Pintó per la seva meravellosa obra de teatre Molotov sobre la vida i mort de Cipriano. Gràcies a les coratjoses Bruixes del Nord de Sabadell per aconseguir que una plaça de la seva localitat porti el nom d'aquest lluitador antifranquista. Gràcies als centenars de signants, entitats i persones, del manifest per l'exhumació d'en Cipriano, col·laboradors necessaris. Gràcies al grup municipal de la CUP de Reus per portar el 2018 al Ple la petició d'un carrer per a en Cipriano, no va poder ser. Gràcies al Departament de Justícia, Drets i Memòria i en especial a l'exconsellera Lourdes Ciuró per haver fet honor al seu compromís amb l'Antonio i amb la nostra Xarxa. Gràcies a l'ajuntament de Reus per haver posat tots els mitjans per fer possible l'inici d'aquests treballs. Gràcies a l'empresa ATICS per encarregar-se d'aquesta exhumació. Gràcies a la premsa que ha donat veu a l'Antonio i ha fet possible que l'assassinat del seu germà no hagi quedat soterrat en silenci. Gràcies a les companyes i companys de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per haver caminat al costat de l'Antonio per la costeruda senda de la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. I les gràcies més rotundes a l'Antonio Martos Jiménez i a tota la seva família. 

Balada del que nunca fue a Granada.

"... Venid los que nunca fuisteis a Granada.
Hay sangre caída, sangre que me llama.
Nunca entré en Granada.

Hay sangre caída del mejor hermano.
Sangre por los mirtos y aguas de los patios.
Nunca fui a Granada.

Del mejor amigo, por los arrayanes.
Sangre por el Darro, por el Genil sangre.
Nunca vi Granada.

Si altas son las torres, el valor es alto.
Venid por montañas, por mares y campos.
Entraré en Granada."

Rafael Alberti a Federico García Lorca, víctima de desaparició forçada.

A Granada, quan acabin els treballs d'exhumació i les proves d'ADN, portarem a Cipriano per fer possible el retrobament amb els seus pares, enterrats al cementiri de Huétor Tájar. La seva mare i el seu pare van morir amb una gran pena a l'ànima, com diu l'Antonio, per no haver pogut acomiadar-se del fill que li van robar els botxins de la dictadura feixista.

Castellano:

El lunes 12 de diciembre de 2022 será por siempre para nosotros un día para celebrar. Antonio Martos Jiménez pudo ver como empezaban los trabajos de exhumación de su hermano Cipriano, un día tan emotivo como esperado por la familia y por todas las personas que con su determinación, solidaridad y apoyo han hecho posible esta victoria.

Esta exhumación está a cargo de la empresa ATICS. El encargado de dirigir estos trabajos explicó a Antonio con todo detalle como se llevará a cabo, con total respeto, seriedad, rigurosidad y probada profesionalidad. El tiempo estimado de duración de los trabajos será entre dos y tres meses en función de las condiciones en que se encuentre la fosa cuando sea abierta.

Antonio en este día tan esperado estuvo acompañado por otros querellantes en la República Argentina como él mismo. Una querella que continúa viva y de la cual esperamos la justicia denegada por el estado español a la familia Martos y que los autores materiales de la sádica tortura y muerte de Cipriano, así como los responsables que los blindaron de impunidad hasta hoy, sean condenados por sus crímenes de lesa humanidad, crímenes que no tienen prescripción.

Antonio fue recibido en el cementerio de Reus por el nuevo Director General de Memoria Democrática de la Generalitat de Catalunya Alfons Aragoneses, por la vicealcaldesa de la localidad de Reus Noemí Llauradó así como por la concejala Montserrat Flores. A la concejala Flores, que ha estado en continuo contacto informando puntualmente a nuestra Xarxa, le queremos agradecer su atención. Ella conjuntamente con el Director de Servicios Funerarios de Reus José A. Álvarez se comprometieron a reubicar y resignificar el monolito que los compañeros de militancia de Cipriano colocaron a la Fosa 11 del cementerio el 1978. La memoria de Cipriano no puede desaparecer de un espacio donde ha permanecido por imperativo de la represora dictadura los últimos 39 años, seria como borrar el terrible crimen que se cometió con él.

También fue citada la prensa estando presentes diferentes medios locales y nacionales de Catalunya, televisiones, radios y prensa escrita. Antonio se mostró muy agradecido por el eco mediático que está teniendo la noticia de la exhumación de su hermano, no solo por Cipriano, también por todas las víctimas silenciadas y anónimas que todavía esperan justicia, por todas las víctimas de desaparición forzada que esperan ser exhumadas.

Cuando se logra una victoria como esta se tiene que celebrar, este ha sido un triunfo colectivo y queremos agradecer tanta solidaridad. Las gracias de Antonio son extensas. Las nuestras todavía más. Queremos dar las gracias, en primer lugar, a las compañeras y compañeros de Cipriano que mantuvieron su memoria viva, en especial a nuestro compañero Joan Aguirrezabal. Gracias a las compañeras y compañeros querellantes de nuestra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina que han acompañado en todo este proceso a Antonio con todo el cariño y con espíritu de lucha, especialmente a las compañeras Carmen Contero y Maite Blázquez y a los compañeros Felipe Moreno y Marc Antoni Malagarriga. Muchas gracias a nuestros abogados de la querella argentina Ana Messuti y Máximo Castex. Gracias a René Pacheco y a la ARMH por haber hecho el primer informe de exhumación de Cipriano, que se presentó a la justicia de la República Argentina, y que nos alentó a mantener que esta exhumación era posible ante las negativas de la Generalitat. Gracias a David Ballester por su libro Vides truncades. Gracias al historiador Salvador Palomera por su valiosísima aportación a la querella de Cipriano. Gracias a Sense Ficció de TV3 por su documental Vides truncades. Gracias a la artista Lola Lasurt por su generosa colaboración que con su obra ha contribuido a la recuperación de la memoria de Cipriano. Gracias a Roger Mateos por su magnífico libro Caso Cipriano Martos: Vida y muerte de un militante antifranquista, que sacó del anonimato a Cipriano. Gracias a Nan Valentí y David Pintó por su maravillosa obra de teatro Molotov sobre la vida y muerte de Cipriano. Gracias a las combativas Bruixes del Nord de Sabadell por conseguir que una plaza de su localidad lleve el nombre de este luchador antifranquista. Gracias a los centenares de firmantes, entidades y personas, del manifiesto por la exhumación de Cipriano, colaboradores necesarios. Gracias al grupo municipal de la CUP de Reus por llevar al Pleno en 2018 la petición de una calle para Cipriano, no pudo ser. Gracias al Departamento de Justicia, Derechos y Memoria de la Generalitat de Catalunya y en especial a la ex consejera Lourdes Ciuró por haber dado cumplimiento a su compromiso con Antonio y con nuestra Xarxa. Gracias al ayuntamiento de Reus por haber puesto todos los medios para hacer posible el inicio de estos trabajos. Gracias a la empresa ATICS por encargarse de esta exhumación. Gracias a la prensa que ha dado voz a Antonio y ha hecho posible que el asesinato de su hermano no haya quedado enterrado en silencio. Gracias a las compañeras y compañeros de la Mesa de Catalunya d'Entidats Memorialistes por haber caminado junto a Antonio por la pedregosa senda de la verdad, la justicia y la reparación para las víctimas del franquismo y la transición. Y las gracias más rotundas a Antonio Martos Jiménez y a toda su familia.

Balada del que nunca fue a Granada.

"... Venid los que nunca fuisteis a Granada.
Hay sangre caída, sangre que me llama.
Nunca entré en Granada.

Hay sangre caída del mejor hermano.
Sangre miedo los mirtos y aguas de los patios.
Nunca estuve en Granada.

Del mejor amigo, miedo los arrayanes.
Sangre miedo lo Darro, miedo lo Genil sangre.
Nunca vino Granada.

Si altas su las tuestes, el valor se alto.
Venid miedo montañas, miedo madres y campos.
Entraré en Granada."

Rafael Alberti a Federico García Lorca, víctima de desaparición forzada.

A Granada, cuando acaben los trabajos de exhumación y las pruebas de ADN, llevaremos a Cipriano para hacer posible el reencuentro con sus padres, enterrados en el cementerio de Huétor Tájar. Su madre y su padre murieron con una gran pena en el alma, como dice Antonio, por no haber podido despedirse del hijo que le robaron los verdugos de la dictadura fascista.


Galeria fotogràfica:




Companys de militància d'en Cipriano Martos Jiménez.





Antonio Martos amb les companyes i companys de militància d'en Cipriano, de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i el periodista Roger Mateos autor del Caso Cipriano Martos.


Recull de premsa:






























https://www.revistarambla.com/cipriano-martos-vuelve-a-granada/ 

lunes, 26 de septiembre de 2022

DENUNCIEM DAVANT LA COMISSIÓ DE JUSTÍCIA DEL PARLAMENT DEL 22/9/2022 LA SITUACIÓ DE LES EXHUMACIONS A CATALUNYA


Enllaç amb el vídeo de la compareixença del nostre company Marc Antoni Malagarriga en nom de l'Associació de Familiars del Banc d'ADN i de la nostra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina a la comissió de Justícia del Parlament de Catalunya del dia 22 de setembre de 2022: 

Us aconsellem molt encaridament que ho visioneu.

En Marc Antoni en aquesta compareixença va posar en evidència les imperdonables deficiències i la deixadesa de funcions dels diferents governs de la Generalitat en matèria de fosses. Ridícul nombre d’exhumacions, manca d’encreuaments d’ADN de vius i desapareguts forçats, perquè sí, el terme que s’ha d’emprar és desaparicions forçades. Tot un seguit de veritats que busquen justícia i reparació a l’anomenada querella argentina. També es va posar sobre la taula l’exhumació de Cipriano Martos Jiménez mort a mans de la Guardia Civil de Reus un 17 de setembre de 1973, una mort agònica de setmanes de patiment i soledat. Sobre aquesta exhumació, que hauria de començar aquesta tardor si tot anava bé, segons la consellera Ciuró, la família no havia rebut cap mena d’informació sobre com anava tota la part tècnica d’un treball, que és un deute amb els seus germans. Sembla ser que s’ha adjudicat aquest treball a l’empresa ATICS, però no hi ha hagut comunicació oficial. 



Familiars del Banc d'ADN, companyes i companys de la nostra Xarxa i de Memòria de Mallorca.

Les demandes de compliment amb la legislació internacional sobre desaparicions forçades no és l'únic que es va posar sobre la taula d’aquella sala del Parlament. També es van deixar uns ossos que el mateix company Marc Antoni va rescatar del seu vergonyós oblit a prop de La Fatarella, on aquest estiu un incendi ha cremat inquantificables restes òssies de la Batalla de l’Ebre. Uns ossos que  pots trobar-te a la vista donant una passejada, sense que cap autoritat, ni administració, hagi aplicat els protocols deguts per poder tornar-los a les seves famílies. Per aquests fets el nostre company va declarar dissabte a les dependències de Mossos d’Esquadra de Les Corts. Mentre, aquelles serres, on es van lliurar les més dures batalles contra el feixisme i per la llibertat, continuen plenes de víctimes d’una democràcia, que no assumeix la seva responsabilitat vers aquells heroics lluitadors. 




Moment en el qual el nostre company Marc Antoni deixa sobre la taula els ossos recollits a la Terra Alta el dia anterior, 21 de setembre de 2022. Instant que recull la premsa estatal, però que no vam poder veure a TV3. 

Enllaços a premsa:

És colpidor veure com encara avui és possible trobar-se en una caminada els ossos dels antifeixistes, que qualsevol animal pot endur-se al seu cau. Però el pitjor forat és el de l'oblit i encara més fondo i fosc el de la manca de voluntat d'unes administracions, que han oblidat que el feixisme és un monstre ben viu i que podrien ser elles i ells qui un dia es trobin, per les seves conviccions democràtiques, llençades a una cuneta, ben segur que els agradaria que algú els portés a casa amb els seus. Aquests ossos que van tenir, i tenen noms i cognoms, també ho volen. 





Fotos fetes el dia 21 de setembre de 2022.