viernes, 16 de abril de 2021

REPARACIÓ PEL NOSTRE COMPANY QUERELLANT LLUÍS SERRA.



Drets humans són veritat, justícia i reparació, reparació jurídica i també política, moral i social, a les sales de justícia, a les institucions i als carrers.


Avui volem compartir amb vosaltres que el nostre estimat amic i querellant Lluís Serra aquest 14 d'abril, a més de commemorar la proclamació de la Segona República i de la República Catalana, ha viscut un moment molt anhelat per ell, la col·locació d'una placa en la sala de plens de l'ajuntament del Prat de Llobregat en memòria del seu pare i dels regidors del consistori republicà que van ser assassinats pel feixisme espanyol al Camp de la Bota. Homenatge merescut per un home que ha dut a terme una lluita històrica incansable per totes les víctimes del franquisme i de la transició amb generositat i perseverança. Per a ell el reconeixement del seu pare sense l'homenatge a totes les  víctimes del franquisme i del nazisme de la localitat no és tal, aquesta generositat és la característica principal d'en Lluís Serra fill, del qual el seu pare estaria molt orgullós, nosaltres ho estem de que sigui el nostre company. 




També volem retre homenatge a totes les víctimes del Prat defensores de la legalitat republicana recordant la concentració de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en la seva memòria. Tots els noms, tota la dignitat.




Lluís Serra i Giribert tindrà també un carrer al Prat, una victòria republicana, un batlle republicà farà fora un rei corrupte, fill de la dictadura, del nomenclàtor de la ciutat. Les veïnes i veïns del fins ara Passeig Joan Carles I tindran el goig de viure en una adreça encapçalada per un lluitador antifeixista tot honestedat i honorabilitat. Gràcies a totes les persones que ho han fet possible i a les entitats antifeixistes del Prat de Llobregat.



Lluís Serra i els noms de les persones represaliades del Prat de Llobregat.

Castelllano:

Derechos humanos son verdad, justicia y reparación, reparación jurídica y también política, moral y social, en las salas de justicia, en las instituciones y en las calles.

Hoy queremos compartir con vosotros que nuestro estimado amigo y querellante Lluís Serra este 14 de abril, además de conmemorar la proclamación de la Segunda República y de la República Catalana, ha vivido un momento muy anhelado por él, la colocación de una placa en la sala de plenos del ayuntamiento del Prat de Llobregat en memoria de su padre y de los regidores del consistorio republicano que fueron asesinados por el fascismo español en el Camp de la Bota. Homenaje merecido por un hombre que ha llevado a cabo una lucha histórica incansable por todas las víctimas del franquismo y de la transición con generosidad y perseverancia. Para él el reconocimiento de su padre sin el homenaje a todas las víctimas del franquismo y del nazismo de la localidad no es tal, esta generosidad es la característica principal de  Lluís Serra hijo, del cual su padre estaría muy orgulloso, nosotros lo estamos de que sea nuestro compañero.

Queremos rendir también homenaje a las víctimas del Prat defensoras de la legalidad republicana recordando la concentración de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en su memoria. Todos los nombres, toda la dignidad.

Lluís Serra i Giribert tendrá también una calle en el Prat de Llobregat, una victoria republicana en el 90 aniversario de la proclamación del 14 d'abril de 1931. Un alcalde republicano echará a un rey corrupto impuesto por el franquismo del nomenclator de la ciudad. Las vecinas y vecinos del hasta ahora Paseo Juan Carlos I tendrán la satisfacción de vivir en una dirección encabezada por un luchador antifascista todo honestidad y honorabilidad. Gracias a todas las personas que lo han hecho posible y a las entidades antifascistas del Prat de Llobregat.



Intervenció d'en Lluís minut 26, un homenatge també a totes les dones de la guerra i la postguerra.

Dolores Sancho Sabaté, mare d'en Lluís Serra.


miércoles, 14 de abril de 2021

11è ANIVERSARI DE LA QUERELLA ARGENTINA. 90è ABRIL REPUBLICÀ.

 



La lluita per la memòria de les víctimes del franquisme ha estat un gran revulsiu per al republicanisme i més encara la reivindicació de les víctimes de la transició, ja que ha posat de manifest el continuisme del Règim i que sense ruptura democràtica no pot haver-hi ni memòria antifeixista, ni República. Però potser el punt d'inflexió per a la visibilització social de les reivindicacions republicanes ha estat la cerca incansable de justícia per a les víctimes del feixisme espanyol que van defensar la legalitat republicana. Una justícia que la monarquia constitucional, constituïda pel franquisme i sense gens de respecte pels drets humans de les nostres víctimes, ha denegat per activa i per passiva. La percepció que la República va lligada al concepte de justícia s'universalitza quan la Causa 4591/10, coneguda com a querella argentina, comença a caminar un 14 d'abril de 2010, una data escollida, representativa i simbòlica.

La impunitat sorgida del cop d'estat de juliol de 1936 ha sobreviscut fins al dia d'avui. La transició per a ocultar els seus propis crims els ha individualitzat i aïllat per a descontextualizarlos i excloure'ls del concepte repressió de l'estat, i així entronitzar la falsa democràcia sobrevinguda després de la mort del genocida. En aquest cas el gran valor de la querella argentina és posar de manifest la força d’allò col·lectiu, és posar en evidència que no es tracta de crims aleatoris, accidents involuntaris i fortuïts si no que formen part d'un modus operandi, d'una orquestra sempre dirigida per la batuta de la impunitat. El continuisme del franquisme en institucions i aparells de l'estat, consentit i premiat. I la idea de conjunt de la repressió soferta abans i després del dictador és la pedra angular de la memòria entesa com a defensa dels drets de les víctimes del franquisme i la transició, com a pilar d'una democràcia digna del seu nom i com una vacuna contra el feixisme, els fonaments d'una ruptura amb la impunitat de la dictadura i de la monarquia constitucional i una llavor republicana de drets humans.

Avui commememorem el 90è aniversari de la República i celebrem l'11è aniversari de la nostra querella en la República Argentina, anhelant l'adveniment de les repúbliques i justícia per a totes les persones que formen part de la Causa 4591/10.

Moltíssimes gràcies als nostres advocats Ana Messuti i Máximo Castex pel seu treball, la seva empatia i la seva solidaritat, ja que sense ells no hagués estat possible obrir aquesta porta a la veritat, la justícia i la reparació.

11 ANIVERSARIO DE LA QUERELLA ARGENTINA. 90 ABRIL REPUBLICANO.

La lucha por la memoria de las víctimas del franquismo ha sido un gran revulsivo para el republicanismo y más aun la reivindicación de las víctimas de la transición, ya que ha puesto de manifiesto el continuismo del Régimen y que sin ruptura democrática no puede haber ni memoria antifascista, ni República. Pero quizá el punto de inflexión para la visibilización social de las reivindicaciones republicanas ha sido la búsqueda incansable de justicia para las víctimas del fascismo español, que defendieron la legalidad republicana. Una justicia que la monarquía constitucional, constituida por el franquismo y sin ningún respeto por los derechos humanos de nuestras víctimas, ha denegado por activa y por pasiva. La percepción de que la República va ligada al concepto de justicia se universaliza cuando la Causa 4591/10, conocida como querella argentina, comienza a caminar un 14 de abril de 2010, una fecha tan escogida, como representativa y simbólica.

La impunidad surgida del golpe de estado de julio de 1936 ha sobrevivido hasta el día de hoy. La transición para ocultar sus crímenes los ha individualizado y aislado para descontextualizarlos y excluirlos del concepto represión del estado, y así entronizar la falsa democracia sobrevenida después de la muerte del genocida. En este caso el gran valor de la querella argentina es poner de manifiesto la fuerza de lo colectivo, es poner en evidencia que no se trata de crímenes aleatorios, accidentes involuntarios y fortuitos si no que forman parte de un modus operandi, de una orquesta siempre dirigida por la batuta de la impunidad. El continuismo del franquismo en instituciones y aparatos del estado, consentido y premiado. Y la idea de conjunto de la represión sufrida antes y después del dictador es la piedra angular de la memoria entendida como defensa de los derechos de las víctimas del franquismo y la transición, como pilar de una democracia digna de su nombre y como una vacuna contra el fascismo, los cimientos de una ruptura con la impunidad de la dictadura y de la monarquía constitucional y una semilla republicana de derechos humanos. 

Hoy conmemoramos el 90 aniversario de la República y celebramos el 11 cumpleaños de nuestra querella en la República Argentina, anhelando el advenimiento de las repúblicas y justicia para todas las personas que forman parte de la Causa 4591/10.

Muchísimas gracias a nuestros abogados Ana Messuti y Máximo Castex por su trabajo, su empatía y su solidaridad, ya que sin ellos no hubiera sido posible abrir esta puerta a la verdad, la justicia y la reparación.