Gustau, ets tan jove i estàs tan ple de vida als teus setze anys que parlar-te de mort és dolorosament imperdonable. Ens fa mal al cor i a l’ànima fer-te arribar aquesta carta i no poder fer res per canviar el teu destí. Malauradament no ets el primer jove antifeixista que ha sortit de la infantesa per convertir-se involuntàriament i de forma tràgica en estendard de la lluita pels drets humans. Ens ha colpit veure el teu cos inert estès a terra al carrer Ferran de Barcelona víctima de la repressió policial l’11 de setembre de 1978, fotografia d’un assassinat d’estat. Ens afligeix que la teva militància contrària als Pactes de la Moncloa, que ens duran a un camí d’impunitat disfressada de progrés i democràcia, ens dol que les teves reivindicacions per la llibertat de i a Catalunya, mentre ben bé tothom havia claudicat sense resistència a la transició, ens fa molt de mal que sigui encara una digna lluita a dur a terme contra un sistema monàrquic ben podrit de corrupció.
Gustau no has restat a l’oblit encara que com a víctima d’aquest període vergonyós, que no finalitza, no tens el lloc que et mereixes a la memòria col·lectiva, com desenes de morts de l’amnèsica transició, tancats amb pany i clau al calaix de la impunitat, que com tu esperen justícia.
La bala que et matarà sortirà d’una pistola comprada per l’estat espanyol, el policia nacional que et dispararà està a les ordres del ministre Rodolfo Martín Villa, senyor dels carrers l’any de la teva mort i responsable de la persecució i eliminació de la digna dissidència antifeixista contra el franquisme sense Franco.
La teva família tindrà una amorosida cura del teu record i una posició combativa per la reparació que us deuen, formant part de la causa oberta a la República Argentina contra els crims de lesa humanitat del franquisme i la transició. I et demanaràs què com és això. La resposta és perquè al Regne d’Espanya en el que encara vivim, les víctimes antifeixistes no tenen dret a la justícia. I t’estranyarà molt que sigui a l’Argentina, que tu coneixes com una dictadura militar, la que ara sigui una democràcia capaç de jutjar els seus crims d’estat, la que et doni empar. Volem dir-te que el teu cas obrirà les portes de la justícia argentina a altres víctimes assassinades després del 1977, i aquesta victòria és teva.
El dia 3 de setembre de 2020 estarà citat a declarar Rodolfo Martín Villa responsable com ja sabràs de les morts dels obrers de Vitòria i de la mort d’en Germán Rodríguez fa dos mesos per a tu, de les ferides del teu company de militància Jordi Martínez de Foix, que morirà un mes després que tu a les portes de l’aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys. Martín Villa serà responsable de la teva mort i de tantes morts anònimes mentre ocupava els càrrecs de Ministre de Governació, més tard d’Interior, com a cap d’unes Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb llicència per matar. El cínic Martín Villa dirà que veient qui l’acusa està molt tranquil, està tranquil perquè no deu tenir consciència, decència, ni remordiments. La seva política de persecució de la protesta dels opositors als seus Règims va ser efectiva, ja que transitem per on van marcar aquells contra els que aixecaves la teva veu i les nostres exigències de justícia esdevenen una catifa on es netegen els seus opressors peus.
La Xarxa Catalana i Balear de Suport a les Víctimes del Franquisme i la Transició t’escriu aquesta carta per fer-te saber que acusem Martín Villa, ho fem en el teu nom Gustau, en el nom d’en Vicente, de Germán, Juan Gabriel, Pedro, Francisco, Romualdo, José, Bienvenido, Jordi i de tantes i tants més sense justícia. I li diem que no hauria d’estar tan tranquil perquè encara que no sigui condemnat per la justícia, si tindrà la condemna de la vergonya sentenciada per la veritat La tindrà quan per fi siguem els perdedors qui posem la nostra paraula negre sobre blanc al foli de la història i el seu nom sigui arrossegat pel fang. Aquest és el nostre contracte de veritat, justícia i reparació amb tu i amb totes les víctimes del feixisme espanyol.
Ens acomiadem de tu Gustau amb total gratitud pel teu valent compromís amb les llibertats i amb un bri d’esperança al cor en què la vostra llavor antifeixista germini amb fruits de justícia social i drets pel poble i pels pobles. Continuarem fins a la victòria en nom del vostre sacrifici. Per sempre vius.
Salut company.
El dia 3 de setembre en la declaració que Rodolfo Martín Villa haurà de fer a l'ambaixada de la República Argentina a Madrid haurà de donar resposta per aquest crim i per molts més. No oblidem, no perdonem. Prou impunitat per a les víctimes de la transició.
Castellà:
Gustau, eres tan joven y estás tan lleno de vida a tus dieciséis años que hablarte de muerte es dolorosamente imperdonable. Nos duele en el corazón y en el alma escribirte esta carta y no poder hacer nada para cambiar tu destino. Desgraciadamente no eres el primer joven antifascista que ha salido de la niñez para convertirse involuntariamente y de forma trágica en estandarte de la lucha por los derechos humanos. Nos ha golpeado ver tu cuerpo inerte extendido en el suelo en la calle Ferran de Barcelona víctima de la represión policial el 11 de septiembre de 1978, fotografía de un asesinato de estado. Nos aflige que tu militancia contraria a los Pactos de la Moncloa, que nos llevarán a un camino de impunidad disfrazada de progreso y democracia, nos duele que tus reivindicaciones por la libertad de y en Cataluña, mientras casi todo el mundo había claudicado sin resistencia a la transición, nos hace daño que sea todavía una digna lucha que llevar a cabo contra un sistema monárquico podrido de corrupción.
Gustau no serás olvidado, aunque como víctima de este periodo vergonzoso, que no finaliza, no tienes el lugar que te mereces en la memoria colectiva, como decenas de muertes de la amnésica transición, cerradas bajo siete llaves en el cajón de la impunidad, víctimas que como tú esperan justicia.
La bala que te matará saldrá de una pistola comprada por el estado español, el policía nacional que te disparará está a las órdenes del ministro Rodolfo Martín Villa, señor de las calles el año de tu muerte y responsable de la persecución y eliminación de la digna disidencia antifascista contra el franquismo sin Franco.
Tu familia guardará amorosamente tu recuerdo y tendrá una posición combativa por la reparación que os deben, formando parte de la causa abierta en la República Argentina contra los crímenes de lesa humanidad del franquismo y la transición. Y te preguntarás que cómo puede ser. Pues es porque en el Reino de España en el que todavía vivimos, las víctimas antifascistas no tienen derecho a la justicia. Y te extrañará mucho que sea Argentina, que tú conoces como una dictadura militar, la que ahora sea una democracia capaz de juzgar sus crímenes de estado, la que te dé amparo. Queremos decirte que tu caso abrirá las puertas de la justicia argentina a otras víctimas asesinadas después de 1977, y esta victoria es tuya.
El día 3 de septiembre de 2020 estará citado a declarar Rodolfo Martín Villa, responsable como ya sabrás de las muertes de los obreros de Vitoria y de la muerte de Germán Rodríguez hace dos meses para ti, de las heridas de tu compañero de militancia Jordi Martínez de Foix, que morirá un mes después que tú a las puertas del aniversario del asesinato del Presidente Lluís Companys. Martín Villa será responsable de tu muerte y de tantas muertes anónimas mientras ocupaba los cargos de Ministro de Gobernación y después de Interior, como jefe de unas Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado con licencia para matar. El cínico Martín Villa dirá que viendo quién lo acusa está muy tranquilo, está tranquilo porque no debe tener conciencia, decencia, ni remordimientos. Su política de persecución de la protesta de los opositores a sus regímenes fue efectiva, ya que transitamos por donde marcaron aquellos contra los que levantabas tu voz y que nuestras exigencias de justicia son la alfombra donde se limpian sus opresores pies.
La Xarxa Catalana i Balear de Suport a les Víctimes del Franquisme i la Transició te escribe esta carta para hacerte saber que acusamos a Martín Villa, lo hacemos en tu nombre Gustau, en el nombre de Vicente, de Germán, Juan Gabriel, Pedro, Francisco, Romualdo, José, Bienvenido, Jordi y de tantas y tantos más sin justicia. Y le decimos que no tendría que estar tan tranquilo porque aunque no sea condenado por la justicia, si tendrá la condena de la vergüenza sentenciada por la verdad. La tendrá cuando por fin seamos los perdedores quienes pongamos nuestra palabra negro sobre blanco en el folio de la historia y su nombre sea arrastrado por el fango. Este es nuestro contrato de verdad, justicia y reparación contigo y con todas las víctimas del fascismo español.
Nos despedimos de ti Gustau con total gratitud por tu valiente compromiso con las libertades y con una brizna de esperanza en el corazón en que vuestra semilla antifascista germine con frutos de justicia social y derechos para el pueblo y para los pueblos. Continuaremos hasta la victoria en nombre de vuestro sacrificio. Por siempre jamás vivos.
Salud compañero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario