La Xarxa Catalana i Balear de Suport
a la Querella Argentina contra els crims del franquisme respecte a la decisió
de l’Audiència Nacional de denegar la sol·licitud de la jutgessa argentina
María Servini per prendre declaració a Rodolfo Martín Villa a l’estat espanyol
pels crims dels 3 de Març a Vitòria manifestem que:
El jutge De la Mata de
l’Audiència Nacional a la seva resolució de data 22 d’octubre d’enguany ha
denegat la comissió rogatòria de la jutgessa Servini no fent valdre el conveni
entre la República Argentina i el Regne d’Espanya i emparant-se en la Llei preconstitucional
d’Amnistia de 1977.
Els arguments d’aquesta resolució
ja els hem denunciat milers de vegades.
Les excuses dels diferents
governs espanyols per no fer front al deure de jutjar els crims de lesa
humanitat comesos en el seu territori, no són més que defenses antidemocràtiques
i contràries als drets humans del model d’impunitat espanyol. No s’ha volgut
legislar per acabar amb aquesta terrible xacra i un exemple ben clar és que el
Congrés va rebutjar reformar aquest març la Llei d’Amnistia.
Ja hem exigit per activa i per
passiva la derogació d’aquesta llei de punt final i que el Regne d’Espanya
signi i ratifiqui els Convenis internacionals de Nacions Unides que avalen la imprescriptibilitat
dels crims de lesa humanitat. No volem tornar a sentir que els crims del
franquisme i la transició han prescrit com si es tractés d’un delicte
qualsevol. Ni que no es poden jutjar els crims de lesa humanitat per la no retroactivitat
del Codi Penal que només permet fer-ho per a delictes comesos a partir de l’1
d’octubre de 2004. Ens parlen d’aquest marc com si fos impossible moure’l pel
seu caràcter diví.
Estem més que fartes les víctimes
i els seus familiars de què la fiscalia es posicioni en defensa dels interessos
dels botxins i no de les persones que van patir tota mena de violència i/o van
ser assassinades, sense dret avui dia a la veritat, la justícia i la reparació.
Estem dolgudes perquè agafar-se a
la legalitat vigent espanyola per dir que no hi ha marc legal per actuar d’altra
manera és cinisme en estat pur ja que existeix un poder legislatiu covard i/o
complaent amb el franquisme.
Estem indignades perquè el jutge
De la Mata fa en la seva resolució d’advocat defensor de Martín Villa marcant
la seva reiterada bona disposició a declarar davant la justícia argentina i
deixant entreveure que si encara no ho ha pogut fer és per un capritx de la
jutgessa Servini, a la qual li ofereix diferents vies per dur a terme la
declaració, tot plegat bastant ofensiu.
De la Mata fa judicis de valor
glorificant la Llei que exculpa a funcionaris, responsables polítics i de
l’administració de la dictadura franquista a la qual qualifica de “pilar essencial,
insubstituïble i necessari per superar el franquisme” com si fos un venedor
porta a porta de la Transició.
Volem recordar que Martín Villa
durant la matança de Vitòria era Ministre de Relacions Sindicals i a partir del
juliol del 1976 va passar a ser Ministre de la Governació. Durant el franquisme
va ser Governador Civil de Barcelona i Jefe Provincial del Movimiento mentre a
la comissaria de Via Laietana es torturava salvatgement i amb total impunitat. Després
dels fets de Vitòria es va presentar a l’hospital amb Fraga Iribarne per
visitar als ferits per les homicides càrregues policials, una foto que ens
parla de responsabilitats. Prou de blanquejar els currículums dels franquistes,
també des de la instància judicial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario