Antonio ha arribat avui a la Ciutat de la Justícia una mica impressionat perquè no sabia com aniria el procés de la seva declaració, però alhora anava molt tranquil, amb la serenor que dona la dignitat i la veritat. Quan entres per la porta d'un jutjat, i hem tingut diferents exemples entre els nostres declarants requerits pels exhorts arribats des del Jutjat de Buenos Aires, no saps quina serà la rebuda per part de les funcionàries i funcionaris, en aquest cas ha estat molt bona, professional i atenta, com hauria de ser en qualsevol cas.
Ha pogut declarar acompanyat de la nostra companya i advocada Pilar Rebaque, a la qual donem les gràcies per la seva tasca solidària i compromesa. També volem tenir un record per a la nostra estimada advocada Ana Messuti que no va poder acompanyar-nos però que també va estar entre nosaltres.
Entre les persones que sí van poder acompanyar l'Antonio hi eren antigues companyes i companys de la seva militància al PCE (M-L) i el FRAP, així com de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme. Algunes ja han declarat també aquí a Catalunya com el Lluís o la Flor, mentre que el nostre portaveu Felipe Moreno ho va fer a Buenos Aires. Sempre és una satisfacció i un pas endavant poder deixar constància en seu judicial de tota la repressió causada per una dictadura assassina i una transició poruga i complaent amb el Règim, impunitat sense límits.
Imatge d'arxiu d'Antonio Silva.
Antonio va denunciar davant el Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de Buenos Aires la seva detenció i trasllat a la comissaria de Via Laietana, les vexacions i tortures dirigides pel conegut Roberto Conesa i el seu empresonament. Antonio va ser amic i company de militància d'en Cipriano Martos Jiménez quan estaven en l'aparell de propaganda a Barcelona, és un dels testimonis que apareix al llibre del periodista Roger Mateos, Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista, editat per Anagrama. El crim pel qual va patir salvatges cops i amenaces a la seva família era encarregar-se de fer els fulls volants per conscienciar a la gent del fet que calia organitzar-se i lluitar pels seus drets laborals i democràtics.
Antonio continua sent un activista social i una persona compromesa, treballadora, lluitadora i solidària. Ell ja ha declarat i se sent orgullós i satisfet per haver denunciat la vulneració dels drets humans una vegada més, en aquest cas en la seva persona.
A Roberto Conesa se li va concedir la Medalla de Oro al Mérito Policial el 13 de juny de 1977, signada per Martín Villa, també acusat per querellants a la Causa 4591/10 pels crims de Vitòria del 3 de març. Veure aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario