Davant un nombrós grup de persones que van voler retre homenatge a Cipriano Martos vam llegir unes paraules en record de la seva vida, de la seva lluita, del seu patiment i de la seva mort causada per la repressió franquista l'any 1973. Un dia molt important per a la seva família i per als seus companys de militància, ja que inauguràvem una plaça amb el seu nom a la ciutat de Sabadell, la mateixa plaça que en el desè aniversari del seu assassinat li va dedicar el seu partit.
La història d’en Cipriano és la
història de moltes, i alhora, la història d’una minoria. És la història de
moltes persones que han estat per a nosaltres corretja genètica de transmissió
de vida, també de persones que estimem, que admirem, amb les quals convivim i
compartim, fins i tot podem ser nosaltres mateixes. Perquè totes som o podem
ser migrants.
Quan la gana i la humiliació és
el teu únic paisatge sense cap més horitzó s’ha de tenir valor per trencar-ho
buscant una oportunitat per viure amb dignitat. Parlem d’una migració social i
política, per deixar d’acotar el cap i trencar les cadenes de misèria que
imposaven els cacics del Règim a les perdedores, a aquelles que van prendre
partit per la llibertat i a aquelles que no van poder aixecar la veu, pobres del
món, malauradament tan internacionals. Buscant un treball i un sostre es van
trobar un escenari moltes vegades desolador i ple de molt sacrifici, però també
d’esperança i oportunitat, de solidaritat i de canvi, de lluita sindical i
veïnal. Construint drets i destruint al tirà. Una finestra per a totes i tots
els Ciprianos, que van viatjar a les ciutats de les fàbriques i les obres, com
riuada humana a canviar les fesomies d’aquestes. Així va arribar Cipriano a
aquest barri, com ho va fer el seu germà Antonio, com ho van fer les companyes
i companys que va trobar a Sabadell, una família política que li va posar un
llibre a taula i uns ideals per alimentar el seu anhel de justícia social.
D’aquesta manera Cipriano, un emigrant de Maldonadillo, una aldea de Loja, Granada,
amb 26 anys comença la seva
militància en el PCE(ML) i en el FRAP. És en aquest punt on una història de
majories es transforma en una de minòries compromeses fins al límit, una metamorfosi
en papallona de colors antifeixistes volant lliure en l’invisible, exigent i
perillós món de la clandestinitat. Tothom podia veure un Cipriano treballador,
educat, amable, tot generositat, també un Cipriano tímid que volia gaudir de la
vida i tenir una companya. Un Cipriano sensible de sentiments de cotó, amant
dels animals, però també un Cipriano desconegut de conviccions d’acer.
Cipriano va sortir del seu bressol
polític del barri de la Plana del Pintor i Ca n’Oriach de Sabadell on va aprendre de vagues, de
manifestacions, d’accions antifranquistes, també de caigudes i de repressió
policial. El disciplinat Cipriano va aprendre de companyes com la Paqui a
Sabadell i de companys com l’Antonio a Barcelona, imprimint i repartint fulls
volants. Ja estava preparat pel seu viatge a Reus com a part d’una cèl·lula per
fer créixer la militància a les terres tarragonines. Un viatge sense retorn a
l’horror del franquisme.
Tot comença amb una acció a
Igualada repartint octavetes a les portes de la fàbrica Punto Blanco on
s’identifica el cotxe del seu company Pascual, que serà el primer detingut i
torturat fins a deixar-lo irreconeixible. Uns dies després serà en Cipriano qui
caurà davant de l’empresa de construcció on treballava. Va ser arrestat per la
Guàrdia Civil de Reus i portat a la caserna de la ciutat on es van obrir les
portes de l’infern de la dictadura més repressora. Cipriano va ser torturat
brutalment, salvatgement, com tan sols els sàdics i els que odien cegament poden
fer-ho. Els homes de tricorni amb les calaveres de plom, que va retratar el
poeta Lorca, també fill de Granada, també assassinat, no ploraven, gaudien
colpejant, vexant, amenaçant. Torturadors. En un moment de l’interrogatori diu
la Guàrdia Civil que van deixar a en Cipriano sol i que va aprofitar per prendre
pel seu compte un àcid corrosiu que era sobre la taula. Maldat i cinisme
d’uniforme. Tothom que ha estat detingut sap que ni et deixen saltar per una
finestra, ni beure els ingredients d’un Molotov. Cipriano comença el 27 d’agost
un trist, sagnant, dolorós i solitari camí fins a la mort, aïllat i custodiat per
una parella de la Benemèrita al seu llit de l’hospital Sant Joan de Reus. No va
poder ser visitat pel seu advocat, ni va poder acomiadar-se de la seva família,
que ignorava el seu destí.
El dia 17 de setembre de 1973
moria Cipriano Martos Jiménez, tenia 31 anys. El seu assassinat va quedar
amagat a una fossa comuna del cementiri de Reus. La seva mare i els seus
germans, que van viatjar des de Granada amb urgència, no van poder veure el cos
d’en Cipriano, van ser amenaçats per la Guàrdia Civil, fins i tot la seva mare
suplicant, plorant de genolls, va rebre el menyspreu i la violència del cos
armat. La seva família a través de la querella argentina continua exigint l’exhumació
d’en Cipriano perquè descansi amb els seus pares al seu poble.
Para todas las personas que conocieron la humanidad de Cipriano, para todas las personas que la hemos conocido a través de sus familiares y compañeras de militancia, es impresionante este reconocimiento de la ciudad, que le abrió los ojos a la lucha por la justicia. El nombre Cipriano Martos Jiménez ya no será borrado de la historia gracias a su familia, a sus compañeras antifascistas, a la Xarxa Catalana y Balear de Apoyo a la Querella Argentina, al magnífico trabajo de Roger Mateos y a la ciudad de Sabadell. Muchas gracias a aquellas personas que lo han hecho posible. Cipriano vive, su legado también y el mejor homenaje que podemos hacerle es continuar sin desfallecer combatiendo el fascismo, como deber de verdad, justicia y reparación para las víctimas del franquismo y la transición, por los represaliados antifascistas y republicanos de ayer y de hoy, por los derechos humanos del futuro.
Li vam cantar el Bella Ciao i va sonar també Puño en alto del cantant Pedro Faura, company de militància d'en Cipriano.
El periodista Roger Mateos, autor del llibre el caso Cipriano Martos, va presentar la cosina d'en Cipriano. Ella en representació del germà de Cipriano, Antonio, que per motius de salut no va poder assistir a aquest moment tan emotiu per a la seva família, va fer una semblança del seu cosí Cipriano. Ens va dir que era una persona totalment entranyable impossible de no estimar-se-la perquè tenia quelcom especial que enamorava a tothom, que era tot bondat i generositat.
Antonio Martos davant de la caserna on van torturar al seu germà.
El cantaor Luciano Carmona, amic i company de militància d'en Cipriano, i el guitarrista Oriol Obiols van interpretar en honor d'en Cipriano un tema de Juan Meneses dedicat als últims afusellats del franquisme. Luciano no va poder dedicar unes paraules a Cipriano perquè va dir que li emocionava tant el seu record que es posaria a plorar i no podria cantar.
Pascual Carrilero Carrilero.
Volem compartir amb totes i tots aquest poema d’en
Pascual Carrilero Carrilero, company de militància d’en Cipriano Martos, que va
ser detingut a Reus, on vivia amb la seva família, que va ser torturat
brutalment a la mateixa caserna de la Guàrdia Civil, en les mateixes dates que
Cipriano i més tard va ser empresonat a la presó de Tarragona. Pascual va
portar sempre en el seu cor a Cipriano, amb la pena i el dolor d’haver-lo de
recordar totalment destrossat. Amb la ràbia i la impotència d'haver-se de trobar pel carrer amb els seus torturadors impunes. La família de Pascual també és querellant a la República Argentina.
A continuació es va inaugurar la plaça Cipriano Martos descobrint la placa amb el seu nom. Una placa que es va col·locar sense comunicar a ningú aquest canvi al nomenclàtor de la ciutat. Sense cap acte per part de l'actual Ajuntament de Sabadell, que va donar compliment al mandat de l'anterior consistori. Aquest va aprovar un seguit de canvis de noms amb el fil de la memòria històrica com a nexe per reanomenar places i carrers. Ni tan sols es va notificar a les famílies la col·locació d'aquestes plaques. El que no van fer les institucions ho va fer el poble organitzat a través de diferents associacions polítiques i socials.
Per acabar aquesta inauguració es va fer una ofrena floral a la memòria d'en Cipriano com a representant dels centenars de milers de víctimes del feixisme espanyol. També es van recollir les paraules de les persones que van compartir aquest acte, com les de l'artista Lola Lasurt, autora del mural de Reus en honor d'en Cipriano.
Lola Lasurt.
I després la foto de família.
Una cercavila per la ciutat inaugurant places: Patricio Peñalver, activista LGTBI, Cipriano Martos, militant antifranquista assassinat, Clara Campoamor, diputada de la República que va lluitar pel vot femení i ho va fer possible i les Dones del tèxtil, dones treballadores pilar explotat de la Sabadell industrial. Dones com la Carmen que segueix dempeus amb els seus 83 anys i és una digna representant d'una generació que va haver de lluitar molt a les seves vides per aixecar moltes altres, un orgull de dones.
L'acte itinerant es va finalitzar a la plaça de les Dones del tèxtil amb actuacions musicals, la lectura manifest i vermut popular.
Manifest:
A favor de dignificar els canvis del nomenclàtor
Els noms dels carrers i places de la ciutat són el reflex dels referents culturals i històrics amb els quals ens volem identificar com a societat i actuen com elements distintius de la memòria ciutadana i com a referents educacionals i socials.
Sabadell és una ciutat majoritàriament compromesa en la defensa dels drets, les llibertats i els valors democràtics. En conseqüència, la identitat col·lectiva expressada en l’espai públic cal que es correspongui amb aquests drets i valors i també amb aquelles persones que els han defensat i han lluitat per a fer-los realitat.
L’any 1977, amb el retorn de la democràcia, es van substituir els noms més significats del règim franquista per alguns noms populars que havien estat eliminats per la dictadura. Tot i això la recuperació de la memòria democràtica es va quedar curta i es van mantenir noms vinculats al franquisme com els dels alcaldes Josep Mª Marcet i Antoni Llonch,...noms de genocides, esclavistes, repressors del poble o de personatges incompatibles amb els valors democràtics.
Van passar 48 anys sense eliminar cap d’aquests noms indignes dels carrers i places i no va ser fins l’any 2015 que es va substituir el nom d’Alfons XIII pel de la República, gràcies al treball d’entitats ciutadanes com Sabadell per la República. Posteriorment, el nou govern municipal va constituir la Taula de Memòria Històrica i es va iniciar un procés de revisió del nomenclàtor per, entre els seus objectius, adequar-lo a la Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, que obliga la retirada de tota referència a la dictadura franquista de l’espai públic.
Gràcies novament a les propostes de les entitats, el febrer de 2019 el Ple municipal va aprovar excloure del nomenclàtor una dotzena de noms -Feliu Pla, Alfons Sala, Esteve M. Relat, Josep Comas, Francesc Motlló, Josep Mª Arnella, Miquel Arimon, Antoni Cusidó, Antonio López (marquès de Comillas) i Joan Güell, que no representen els valors d’una societat democràtica i substituir-los amb noms a favor de la paritat de gènere, per a rememorar personatges rellevants de la vida cultural i artística, persones represaliades, significades per la seva lluita a favors dels drets i les llibertats, etc.
Fruit d’aquest acord, el mes d’abril d’enguany el govern municipal va aprovar els canvis dels nomenclàtor amb les noves denominacions:
- Cipriano Martos: Lluitador antifranquista i membre del FRAP, va ser torturat i assassinat a Reus per la Guàrdia Civil.
- Patricio Peñalver: Activista vinculat a l’AV de Ca n’Oriac i militant del PSUC. Conegut per la defensa dels drets civils, especialment els del col·lectiu homosexual.
- Clara Campoamor: Escriptora, advocada i defensora dels drets de la dona, en substitución del d’Antoni Llonch.
- Dones del tèxtil: Nom col·lectiu en reconeixement de les dones que amb el seu treball a fàbriques, tallers i a casa, van col·laborar al creixement de la industria tèxtil de la ciutat, en substitució de l’alcalde Josep Mª Marcet.
Han hagut de passar set mesos des d’aquell acord perquè l’actual govern del PSC-Podemos es decidís a materialitzar el canvi de noms. Ho ha fet però de manera clandestina, sense comunicar-ho públicament, ni a la resta dels grups municipals i, ni tan sols, convocar a les entitats que en el seu moment van ser proposants dels actuals noms. Ho han fet sense elmés mínim acte de reconeixement per a les persones i col·lectius ara denominats.
És per tot el què hem exposat que les entitats sotasignades manifestem:
Primer. Denunciem aquest menyspreu per part del govern municipal del PSC-Podemos cap a les persones que ara donen nom a l’espai públic, cap a les seves famílies, a les entitatsproposants i al conjunt de la ciutat que s’ha vist negada d’aquesta restitució democràtica dela nostra memòria col·lectiva.
Segon. Per a nosaltres eliminar noms de personatges franquistes dels nostres carrers i placeso posar els noms de persones mereixedores del seu reconeixement públic, no és un simplecanvi de plaques com sembla ha considerat l’actual govern municipal, sinó un acte dereparació democràtica i de reconeixement ciutadà cap unes persones que van lluitar pelsdrets i les llibertats col·lectives. Però, també volem que aquest acte públic sigui un acte de desgreuge institucional que s’ha negat volgudament.
Tercer. Més enllà d’aquest acte ens comprometem a continuar treballant a favor de la recuperació de la memòria democràtica, en el reconeixement de la lluita antifranquista i de totes aquelles persones que han lluitat per la democràcia, les llibertats i els drets col·lectius i que siguin mereixedores de formar part dels carrers i places de la nostra ciutat.
Quart. Reclamem la continuació de la tasca iniciada i un Pla de treball per a la Taula de la Memòria i per la Taula del Nomenclàtor.
Sabadell, 15 de desembre de 2019
Sabadell per la República
Bruixes del Nord
Crida per Sabadell
Entesa per Sabadell
Esquerra Republicana de Catalunya
Mesa de Catalunya d’entitats Memorialistes i Xarxa Catalana i Balear de Suport a la querellaArgentina
Òmnium Cultural Sabadell
Sabadell en Comú
Galeria Fotogràfica
No hay comentarios:
Publicar un comentario