MOLLET ES PERSONARÀ EN LA QUERELLA ARGENTINA PER L'ALCALDE FORTUNY

XERRADA SOBRE LA QUERELLA ARGENTINA DEL COMPANY FELIPE MORENO AL CONGRÉS DEL SINDICAT D'ESTUDIANTS

Ahir la tarda el nostre company i portaveu Felipe Moreno va parlar de la Causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme i la transició al Congrés del Sindicat d'Estudiants. La xerrada va girar entorn la impossibilitat de trobar veritat, justícia i reparació a l'estat espanyol,  estem tan convençuts avui com el 14 d'abril de 2010 que es va interposar les primeres querelles dins d'aquesta Causa. De fet, aquest convenciment és el que ens va dur a la República Argentina després de moltes negatives i del rebuig de la justícia de l'estat espanyol a totes les iniciatives jurídiques de víctimes i familiars de víctimes. Només ens quedava la Justícia Universal per trencar la impunitat que suposen lleis com la d'Amnistia del 77, llei de punt final a mida dels botxins, i el atado y bien atado, que encara funciona. Tenim moltes mostres d'aquesta protecció dels crims de la dictadura, les actuacions de la fiscalia a ordres del govern de torn, perquè aquesta impunitat no és cosa només del PP, el bipartidisme ha protegit aquest sistema d'oblit. Les resolucions judicials com la darrera del mes passat a Vitòria que rebutja obrir causa per investigar els crims del 3 de Març com havia sol·licitat la Diputació d'Araba. A més d'una llei de Memòria poruga i indecent, amb dotació pressupostària 0 des de l'entrada d'un Rajoy que ens ha retallat tots els nostres drets. Per això la nostra Xarxa s'oposa a interposar querelles a l'estat espanyol perquè no podem esperar justícia quan no existeix la voluntat de fer-la i perquè aquesta via posa en perill tot el treball amb esforç i molta il·lusió  fet a l'Argentina que ha obert aquesta causa segons el principi del seu dret a jutjar crims de lesa humanitat i/o genocidi quan no siguin jutjats al país on s'han produït els mateixos. Continuem treballant doncs en aquest camí de la Causa 4591/10 oberta a Buenos Aires.

La lluita de la Memòria és una lluita de futur, és la vostra i és la de totes les persones, col·lectius i pobles que reivindiquen drets, justament el que van fer els represaliats del franquisme i la transició des de les seves idees. Moltes i molts estudiants van ser represaliats, torturats empresonats i morts. No podem oblidar.

COMUNICAT AL GOVERN DE LA GENERALITAT EN RELACIÓ ALS CINC EXHORTS EMESOS PER LA JUTGESSA MARÍA SERVINI, EN VISTES A LA IDENTIFICACIÓ GENÈTICA DELS DESAPAREGUTS 1936-1977 A CATALUNYA.

 

Ja és sabut que la justícia espanyola es troba immersa en un negacionisme permanent dels crims del franquisme, negacionisme que rau en la privació a les famílies de les garanties que ens atorga el Dret Internacional. L’atzucac d’aquests darrers mesos amb la Fiscalia General de l'Estat [1], té repercussions directes en les nostres reclamacions. És per això que hem decidit fer pública aquesta
declaració.

La Querella Argentina és una porta que obre a les famílies amb parents desapareguts entre 1936 i 1977 —presumptes víctimes de Desaparició Forçada—, el camí per adreçar-se a un tribunal de justícia i fer valer els seus drets a la Veritat, la Justícia i la Reparació.

Com a donants del Banc d’ADN de la Universitat de Barcelona/Fundació Bosch i Gimpera, vam decidir prendre aquest camí i reclamar el dret a identificar els cossos dels nostres parents (pares, oncles, avis, rebesavis). Per això, el 26 de març de 2015, varem consultar a l’advocada de la Querella, Sra. Ana Messuti, la possibilitat de sol·licitar a la jutgessa Servini li demanés a la Generalitat que procedís a comparar les més de 100 mostres d’ADN de persones vives, que es conserven al banc genètic, que vam iniciar el 2011, amb les mostres de DNA de desenes i desenes de cossos ja exhumats pel Govern de la Generalitat, el que, de fa més de 30 anys, té competències en arqueologia.

Deu mesos després, el 29 de gener d’enguany, enllestíem una denúncia que signàvem davant la seu del Banc d’ADN de la UB/FBG, a l’Hospital Clínic de Barcelona, fent-ne entrega al lletrat argentí Máximo Castex. Vint dies després, el 18 de febrer de 2016, la nostra denúncia era admesa a tràmit al «Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal n.1» de Buenos Aires. Els 257 folis que la
integraven demostren que, des de fa 5 anys, hi ha dades fefaents de vius i morts esperant ser comparades.

L’onze d’abril, la jutgessa Maria Servini emetia 5 exhorts que, pel conducte del Ministerio de Justicia espanyol, s’han enviat als jutjats de: La Fatarella, Gandesa, Tarragona, Mataró i Barcelona. Aquests exhorts no van contra cap persona. S’adrecen a 5 departaments de la Generalitat: Presidència, Exteriors, Justícia, Interior i Cultura. Tots ells tenen part de les competències estatals en resoldre els casos de Desaparició Forçada inclosos dins el període 1936-1977. (Fem referència a la Desaparició Forçada [2] perquè és la qualificació que, dins l’àmbit del dret penal internacional, correspon als delictes que originen la nostra causa).

Malgrat que aquests cinc exhorts [3] han arribat als jutjats catalans a mitjan juliol, cap d’aquests jutjats no ens ha donat informació oficial sobre la seva destinació. Aquesta manca de transparència en aquesta mena de diligències, no fan altra cosa que empitjorar la situació de desempara a les víctimes dels greus crims assenyalats. Com sigui, la minsa informació rebuda ens indica que alguns dels exhorts han estat retornats a la justícia argentina, això és, que la seva execució ha estat denegada, incomplint d'aquesta manera el Tractat Bilateral d’Extradició i Cooperació Judicial mútua, en matèria penal, concertat entre l’Argentina i Espanya el 1987.

En aquestes circumstàncies, de totes totes, l'únic que demana en aquests exhorts la jutgessa argentina és que s'engegui la feina que s'ha de fer, és a dir, que es faci ús de tots els recursos disponibles per a la identificació de les restes ja exhumades de possibles víctimes d'assassinats durant el període comprès entre 1936-1977, i que aquesta feina es faci bé, conforme als estàndards internacionals, és per això que ens omple d’esperança que el Govern de la Generalitat anunciés, el 7 de setembre passat, el «Programa d’Identificació Genètica» amb les conselleries d’Exteriors, Justícia i Salut.

En concordança, volem transmetre a la Generalitat la voluntat de tots els qui signem aquesta denúncia, de continuar treballant en aquesta tasca, en ferm, i a la que hi hem dedicat els nostres coneixements i esforços de fa anys. Hi hem sigut des del principi, apostant per una eina estratègica com és la genètica, i no redundaria en benefici de ningú —encara menys dels familiars afectats—, que aquests coneixements i esforços quedessin desaprofitats.

El Govern pot tenir la certesa que ens tindrà sempre al seu costat per vetllar que la feina pendent, que és molta, es faci amb el rigor merescut.

Sra. Ana Messuti

Advocada

Sr. Máximo Castex 

Advocat

Sr. Marc Antoni Malagarriga i Picas

Representant general de la denúncia

Sr. Felipe Moreno Martín

Representant del «Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat»
Sr. Joan Ruana i Llop
Representant de «Lo Riu, associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre»

Sra. Glòria Martí i Prunera 

Representant de l’«Associació del Banc d'ADN de Familiars de Desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola i Postguerra»

Sr. Francesco Mengo

Representant de l’«Associació AltraItàlia»

 

[ 1 ] 30.09.2016 Escrit de la Fiscal General de l'Estat, Sra. Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, a totes les fiscalies territorials de l'Estat Espanyol.
http://www.altraitaliabcn.org/wp-content/uploads/2016/11/FiscaliaGeneralDelEstado_nRefST412_2016-A_ConsueloMadrigalMartinezPereda.pdf

L'esperit d'aquest comunicat queda perfectament resumit en el segon paràgraf de la penúltima pàgina: «El procedimiento penal seguido en Argentina es un proceso inviable y ajeno, por tanto, al interés de la Justicia».

[ 2 ] «Convención Internacional para la protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas»
(Naciones Unidas/Derechos Humanos/Oficina del Alto Comisionado)
http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/ConventionCED.aspx

[ 3 ] 11.04.2016 A la documentació dels cinc exhorts, idèntics, que la justícia argentina ens ha fet arribar com a part denunciant, mereix destacar-hi dos fragments: on es declara la responsabilitat de la Generalitat sobre les restes humanes ja exhumades però encara sense identificar: «… hagan uso de todos los recursos disponibles para la identificación de les restos ya exhumados de posibles represaliados víctimas de asesinatos que tuvieron lugar en Catalunya en escenarios diversos de la Guerra Civil Española y posterior dictadura, durante el período comprendido entre los años 1936-1977, depositados en diferentes dependencias bajo custodia del gobierno catalán, a saber…» i on es declara l'existència del Banc d'ADN de la UB, como reservori genètic dels familiars vius, autèntic leitmotiv de la demanda: «Hágase conocer a la autoridad exhortada, conforme se denunciara en autos, de la existencia y disponibilidad de un Laboratorio de Genética Forense en la Facultad de Medicina de la Universitat de Barcelona, con una larga trayectoria en genética humana…».

Comunicado en castellano:

http://dom.cat/11qs

COMUNICADO DE JUECES POR LA DEMOCRACIA EN RESPUESTA AL DOCUMENTO DE LA FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO

COMUNICADO SOBRE LA CARTA DE LA FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO EN RELACIÓN AL AUXILIO JUDICIAL A LA JUEZA ARGENTINA 

Hemos tenido conocimiento de la carta emitida sin ningún tipo de publicidad por la Fiscal General del Estado a los Fiscales Jefes de las Audiencias Provinciales de 30 de septiembre de 2016 a cuenta de las comisiones rogatorias remitidas por el Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº 1 de la República Argentina en la causa en que se investigan delitos cometidos durante la Guerra Civil Española y la postguerra.

Jueces para la Democracia muestra su sorpresa por dicho documento puesto que es difícil encuadrarla dentro de los instrumentos jurídicos de organización que recoge la Ley 50/1981, de 30 diciembre 1981, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal. Ni siquiera lleva título la referida carta, recordando que la Fiscal General del Estado puede impartir a sus subordinados órdenes o instrucciones (art. 25) sin que dicha carta invoque ninguno de esos apelativos. Sin embargo, impone un criterio específico de informe a los fiscales involucrados en el despacho de estos asuntos, contra el principio de independencia (art. 7), mucho más allá del contenido de cualquier orden o instrucción, sólo referido a asuntos de servicio o al ejercicio de las funciones, no a su contenido.

Más allá del contenido jurídico de la citada carta, sobre lo que es de competencia de las autoridades judiciales encargadas de prestar asistencia, Jueces para la Democracia quiere recordar a la Fiscalía General del Estado que está obligada constitucionalmente por el Derecho Internacional, en concreto, por el Tratado de Extradición y Asistencia Judicial en materia penal entre el Reino de España y la República Argentina, firmado en Buenos Aires el 3 de marzo de 1987 (BOE núm. 170, de 17 de julio de 1990), cuyo art. 28 exige prestar asistencia mutua en materia penal incluso cuando por cualquier razón los hechos no sean punibles, o, como dice la Fiscalía General del Estado, los responsables estén muertos, haya prescrito el delito o esté amnistiado. El único límite para denegar la asistencia es que no haya un "interés de la Justicia". Y en este caso hay un demostrado interés por la Justicia. 

Desde Jueces para la Democracia queremos recordar una vez más, en este caso a la Fiscalía General del Estado, que el Grupo de Trabajo sobre Desapariciones Forzadas de la ONU viene instando al Estado Español a adoptar las medidas legales y judiciales necesarias para asegurar que las desapariciones forzadas no sean crímenes sujetos a amnistía y a los responsables directos de la administración de justicia, jueces y fiscales, a que se personen en las exhumaciones y luego analicen y actúen sobre los resultados que las mismas arrojen. Seguimos siendo el segundo país del mundo, tras Camboya, con mayor número de personas víctimas de desapariciones forzadas cuyos restos no han sido recuperados ni identificados.

Jueces para la Democracia, como asociación judicial comprometida con la defensa de los Derechos Humanos universalmente reconocidos, vuelve a expresar públicamente en esta ocasión su compromiso con los familiares y asociaciones de familiares de desaparecidos para garantizar sus derechos, y denuncia los incumplimientos del actual gobierno español de las previsiones de la Ley de Memoria Histórica. Ello está llevando no sólo a la impunidad por los delitos cometidos durante la dictadura, sino a que queden materialmente sepultados en el olvido.

Desde Jueces para la Democracia queremos denunciar la insensibilidad de la Fiscalía General del Estado y recordar que nuestras instituciones estatales siguen haciendo dejación de sus funciones y permiten que sigan existiendo decenas de miles de personas enterradas en fosas comunes. Resulta inadmisible que un Estado democrático siga negando a toda la sociedad el derecho a conocer el pasado y que se dé cumplido homenaje y protección a todas aquellas personas que fueron asesinadas con ocasión del golpe militar de 1936 y la posterior represión franquista.

SECRETARIADO DE JUECES PARA LA DEMOCRACIA

LA QUERELLA ARGENTINA A LA 3a JORNADA FEM MEMÒRIA. FALSET 22/10/2016

El dia 22 es va celebrar a Falset la tercera jornada Fem Memòria, un acte ple d'imatges, paraules, sons i molta solidaritat. Aquest primer vídeo és un resum de 10 minuts del que vam compartir. Vam estar molt honorats de poder explicar què és la querella, el punt en el qual ens trobem i el camí que encara ens queda per recórrer.

Gràcies a totes i tots els que vau fer possible aquesta jornada. I gràcies, eternes gràcies a les i els brigadistes internacionals, que es mereixen honor i veritat, justícia i reparació. Pels que van caure a la batalla, pels que van patir els camps de concentració, les presons, els consells de guerra, la tortura, la mort, dins i fora de les nostres fronteres.

XERRADA SOBRE LA NOSTRA CAUSA A L'ARGENTINA I PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL MI MANZANICA

 

Gràcies a Alfredo Aloisio per convidar-nos a aquesta xerrada per la veritat, la justícia i la reparació on vam poder gaudir del documental "Mi Manzanica", de poder obrir un interessant col·loqui amb els directors i amb els ponents. Esperem tornar-nos a trobar en els espais de defensa dels drets humans i la Justícia Universal. 

 

Els directors d'aquest emotiu documental, un d'ells el besnét de la protagonista, l'Aurora Marco, ens van exposar com va néixer aquesta filmació. No hi quep cap dubte que una part molt important neix de l'amor familiar, però també de la necessitat de transmetre la importància d'aquesta història de guerra que parla de valors universal que ens donen el títol d'humanitat. Ells volen amb aquest treball involucrar la gent més jove en la recuperació de les seves memòries familiars com a punt de partida en una implicació més ambiciosa de conscienciació de la importància de recuperar socialment els drets i les llibertats que es van defensar i pels quals els avis van lluitar donant tot el que tenien, el seu sacrifici i la seva vida. 

El marit de l'Aurora va lluitar pel futur de la seva filla, la seva manzanica, i el seu amor per l'àvia del director va donar els seus fruits en aquest documental que el porta a la vida com un home treballador, honest, fidel, solidari i valent. Un heroi que ja no serà un desconegut. Gràcies a l'Aurora perquè ella també va ser una heroïna anònima de les milers que han escrit en silenci la història real i oblidada d'aquesta Espanya que no reconeixem.

http://puntdegir.com/Mi-manzanica

 

 

 

La xerrada la va obrir el nostre company Felipe que va explicar l'insult que suposa l'escrit de la Fiscal General de l'Estat desglossant punt per punt un document que atenta als drets de les víctimes del franquisme i la transició, a la idea de democràcia i justícia. Un document que s'atrinxera en les excuses de sempre, que nega i falta a la veritat, però que no aconseguirà frenar aquest procés que per l'estat espanyol hauria de ser de la vergonya. Llei d'Amnistia, Constitució, reconciliació, no retroactivitat, prescripció dels crims, defectes de forma, tot un argumentari ple de pols de la impunitat franquista. Un document que coacciona la llibertat dels jutges que esperem compleixin amb el seu jurament i amb la seva independència perquè la fiscalia no pot fiscalitzar la seva tasca. La pregunta final és quina mena de justícia podem esperar d'aquest estat? La resposta, a la vista del vergonyós escenari viscut aquest cap de setmana és cap.

 

A continuació va intervenir la nostra companya Flor que va explicar les seves querelles i denúncies. Ella ha estat una de les 9 companyes i companys que han pogut declarar als jutjats catalans entre 2015 i 2016, un fet que ha estat un pas molt important i reparador en la seva reivindicació de justícia. No només va parlar-nos del seu pare Antonio Calzada i dels seus oncles assassinats, també ho va fer dels companys d'aquests, que van compartir el patiment de la seva família, sindicalistes anarquistes que volien millorar les condicions de la classe treballadora de la conca minera de Riotinto. Ella sempre diu que quan parla del seu pare està parlant pensant en totes les víctimes, totes són nostres. Us deixem el link amb totes aquestes històries:

http://lesnostresvictimesmesacatalunya.blogspot.com.es/

 

 

Horacio va parlar del paper de la Central de Treballadors de l'Argentina i del seu suport a la nostra Causa posant infraestructures al nostre servei a la ciutat de Buenos Aires. Els hem de donar les gràcies per la seva implicació i col·laboració. També ens va parlar de la dictadura argentina, dels desapareguts, dels torturats, dels assassinats, germans en el sofriment del feixisme, del terrorisme d'estat, però no pas en la impunitat, ells jutgen als seus botxins, aquí se'ls protegeix. Estem d'acord amb les seves paraules, en què el silenci que empara aquesta impunitat és fill del terror que produeix l'extermini organitzat del dissident i del seu entorn encara que sigui aliè a les seves activitats. 

Després es va produir un debat molt interessant i una de les conclusions va ser una de molt evident, escau el relleu generacional en la lluita contra la impunitat i la recuperació de la memòria d'acord amb els drets humans i els seus principis de veritat, justícia i reparació, des de l'àmbit educatiu i des de l'entorn familiar, perquè com sempre diem la Memòria no és una qüestió de passat sinó una eina de futur i indispensable per un present en què haurem de lluitar pels nostres familiars i amics, les nostres víctimes i per les seves idees, perquè avui més que mai hem de construir un món millor per les noves filles i fills de la terra.

COMUNICADO DE NUESTRA XARXA DE APOYO A LA JUEZA SERVINI

Después de todo lo acontecido en la última semana nos vemos en la obligación de compartir este comunicado con tod@s vosotr@s, en realidad unas palabras de apoyo a la Causa 4591/10 y a su jueza instructora María Servini a la que tan agradecid@s estamos.

El pasado día 4 de octubre nuestro compañero de Causa y querellante en la República Argentina Gerardo Iglesias se dirigió a los juzgados de Oviedo acompañado por nuestra abogada Ana Messuti, haciendo un gran esfuerzo dado su estado de salud, para declarar. No pudo hacerlo porque una instrucción de la Fiscalía coaccionó a la jueza que debía dar cumplimiento al exhorto enviado desde el Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de Buenos Aires, incumpliendo así el desempeño de sus funciones, que no está subyugado a los requerimientos de la Fiscalía. El documento presentado como excusa para intentar frenar las declaraciones de víctimas y sobre todo de victimarios es un documento político vergonzoso presentado al dictado del Gobierno. Todo ante el miedo a que aquellos, que según el ministro Fernández Díaz perdimos la guerra queramos ganarla a través de la Justicia Universal que tan generosamente nos ofrece la República Argentina. Es la triste treta con los argumentos de siempre, Ley de Amnistía y Constitución-reconciliación, para no ver sentados en el banquillo a aquellos que sirvieron con devoción en dictadura y en "democracia" sin renegar de su pasado, sin dar cuentas por sus crímenes de lesa humanidad, que volvemos a recordar, no prescriben por mucho que le duela al Gobierno y a sus Ministerios.

Llegados a este punto y echando la vista atrás, desde el 2010 la denominada Querella argentina ha dado muchos pasos y tenemos la certeza de que todavía tiene mucho que recorrer. En este largo caminar, el estado español nos ha puesto muchas piedras en nuestra senda de verdad, justicia y reparación que hemos ido sorteando de la mano de la jueza Servini. Piedras como la negativa a las declaraciones por vídeo-conferencia, la denegación de las extradiciones, la fiscalía defendiendo los intereses de reconocidos torturadores. Pero eso no nos desanimó y la lista de querellantes y denunciantes fue creciendo y sigue haciéndolo.  La cara de Ascensión Mendieta ante la esperanza de poder enterrarse junto a los huesos de su padre que tantos años permanecieron en una oscura fosa. Las caras de todas nuestras compañeras y compañeros al salir de los juzgados españoles después de declarar tras los requerimientos de la jueza Servini. Esos rostros satisfechos de poder relatar ante la justicia del Reino de España todo lo que sufrieron ellos o sus familiares, aunque no sea el estado español el que les brinde la oportunidad de hacer justicia, en su eterno aferrarse a la impunidad que ofrecen al franquismo. El balance es más que positivo porque veníamos de la más absoluta nada.

Hasta que un gobierno democrático no tenga el valor y la dignidad de eliminar la Ley de Amnistía y los pactos de la Transición, que con el paso del tiempo a menos personas representa, tal como hizo la República Argentina con su ley de punto final, que permitió juzgar a los criminales de la dictadura militar. Hasta que las víctimas de los que a través de las armas derrocaron la legalidad democrática republicana e instauraron una dictadura y las bases de nuestros déficits democráticos no tengan voz. Hasta que los derechos de las víctimas, 80 años después del golpe de estado, no sean reconocidos no podremos hablar de Justicia, la que se imparte en los juzgados, no en otros foros donde ilegítimo sustituye a ilegal, perdón a verdad y reconciliación a reparación. 

Por eso nos ratificamos en esta Causa, depositamos toda nuestra confianza en la vía argentina como única opción de justicia hasta la fecha para las víctimas del franquismo y la transición. Agradecemos a la jueza María Servini su dedicación y esfuerzo y le pedimos que siga siendo la valedora de nuestros derechos como hasta ahora, con la total independencia que ha caracterizado su labor.

A las juezas y jueces del estado español pedirles que sean fieles a su juramento o promesa de su cargo y obligaciones entre las que se encuentra la independencia. 

Seguiremos trabajando en el marco de esta Causa por y para las víctimas y sus familiares esperando que un día el rencor o el miedo de los legisladores no impidan acabar con la impunidad de los verdugos.

LOS JUECES PUEDEN TOMAR DECLARACIÓN A LOS 19 ALTOS CARGOS FRANQUISTAS A PESAR DE LA NEGATIVA DE LA FISCALÍA

ALEJANDRO TORRÚS. Público. 6/10/2016

MADRID.- La llamada 'querella argentina', única causa judicial que investiga los crímenes del franquismo, no ha muerto. Muy a pesar de la Fiscalía... y del Gobierno del Partido Popular. Los juzgados españoles tienen plena libertad para tomar declaración a los 19 altos cargos del franquismo que han sido imputados en Argentina y a las víctimas de la dictadura que han presentado denuncia, tal y como solicitó a España la magistrada María Servini de Cubría a través de varios exhortos. 

Así lo confirman a Público los portavoces de la Asociación Profesional de Magistratura y del Foro Judicial Independiente, que señalan que la instrucción remitida por la Fiscalía a los diferentes juzgados en la que insta a no prestar ayuda a la Justicia de Argentina es solo una "postura" que no tiene por qué cumplirse. 

"Cuando se recibe una solicitud de cooperación internacional quien la recibe es un juzgado español y, por lo tanto, es al juez español al que corresponde decidir si da cumplimiento o no. El Fiscal actúa en defensa de la legalidad, siempre, y está obligado a informar al juzgado sobre si aconseja o no cumplimentar y en qué medida, pero en ningún modo se trata de una instrucción vinculante", ha explicado a Público Celso Rodríguez Padrón, portavoz de Asociación Profesional de Magistratura. 

La directriz de la Fiscalía, no obstante, provocó que el pasado martes el titular del juzgado número 4 de Oviedo suspendiera la declaración de Gerardo Iglesias, fundador de Izquierda Unida, por las torturas que sufrió durante la dictadura. La suspensión se achacó a las instrucciones de la Fiscalía, pero el portavoz de Foro Judicial Independiente, Conrado Gallardo, aclara que la decisión "no depende del Ministerio Público". 

"Si un juez extranjero te pide que tomes declaración a un ciudadano, lo normal es que el juez no se niegue. Es lo normal y es difícil negarse. Otra cosa diferente sería adoptar medidas coercitivas contra la persona en cuestión en virtud de una orden de un país extranjero. Pero si te piden que se tome declaración parece que lo mínimo que se puede hacer es llamar a la persona en cuestión y si no quiere declarar... pues nada... no se le puede obligar", explica Gallardo, en conversación telefónica con Público. 

La Fiscalía puede apelar ante la Audiencia Provincial

Los expertos, por tanto, han señalado a Público que los jueces españoles pueden cumplimentar los exhortos remitidos desde Argentina haciendo caso omiso de la postura del Ministerio Fiscal, que rechazaba esta posibilidad. 

No obstante, si un Juzgado decide rechazar la postura de la Fiscalía y tomar declaración a alguno de los 19 altos cargos del franquismo imputados en Argentina o a las víctimas de la dictadura entonces el Ministerio Fiscal podría recurrir la decisión de éste. 

"Si el Juzgado siguiese un criterio contrario al expuesto por el Ministerio Fiscal, éste podrá recurrir su decisión. Primero ante el propio Juzgado, y si éste mantuviese su criterio, la decisión podrá ser objeto de apelación ante la Audiencia Provincial", sentencia Celso Rodríguez Padrón, portavoz de Asociación Profesional de Magistratura.

La Fiscalía pide suspender las declaraciones de los 19 franquistas apelando otra vez a la ley de Amnistía

Público. 04/10/2016

OVIEDO.- Una vez más la ley de Amnistía, la Transición, la supuesta prescripción de los delitos y el argumento de que el franquismo, en caso de juzgarlo, habría que hacerlo en España. La Fiscalía General del Estado ha esgrimido estos motivos para pedir la suspensión de la declaración de los 19 altos cargos del franquismo imputados en Argentina por sus responsabilidades durante la dictadura. Asimismo, la Fiscalía también ha pedido suspender la declaración de los querellantes, entre ellas la de Gerardo Iglesias, que tenía que haberse producido este martes y que finalmente ha suspendida. 

El escrito presentado por la Fiscalía, al que ha tenido acceso Efe, pero no la defensa de Gerardo Iglesias, se opone a dar cumplimiento a la diligencia de auxilio judicial tramitada por la juez argentina María Servini de Cubría e incide en que los hechos que se intentan investigar competen a la justicia española y no a la argentina e incide además en que estarían "claramente prescritos".

Según el Ministerio Público, el objeto "indeterminado" del proceso y la extensión temporal que trata de abarcar, entre 1936 y 1977, "apuntan a una especie de causa generalradicalmente incompatible con el propio concepto de proceso penal y con sus principios inspiradores". Además, incide en que, pese a que los tratados internacionales determinan que los delitos contra la humanidad no prescriben, esa exigencia ha sido llevada al ordenamiento jurídico español, tiene una aplicación de futuro y no es procedente otorgarle una interpretación retroactiva por impedirlo la seguridad jurídica.

Asimismo, subraya que a los hechos investigados en Argentina les sería de aplicación de la Ley de Amnistía de 1977 que fue, afirma la Fiscalía, "consecuencia de una clara y patente reivindicación de las fuerzas políticas ideológicamente contrarias al franquismo" así como una reivindicación "necesaria e indispensable dentro de la operación llevada a cabo para desmontar el entramado del régimen franquista".

Según el Ministerio Público, dado el "evidente" sentido de reconciliación de la Transición, que "exigió que todas las fuerzas políticas cedieran algo", la Ley de Amnistía no fue una normativa "aprobada por los vencedores, detentadores del poder, para encubrir sus propios crímenes" y la Constitución sí derogó otras normas pero no ésta al ser "un pilar esencial para superar el franquismo".

Dado que la Transición fue "voluntad del pueblo español, articulada en una ley" que continúa vigente y cuya derogación correspondería al Parlamento, ningún juez o tribunal puede, según la Fiscalía, "cuestionar la legitimidad de tal proceso". La Fiscalía rechaza también la apertura de una causa en Argentina sobre los menores sustraídos durante el franquismo dado que se está investigando en los tribunales españoles.

Por su parte, la responsable federal de Memoria Democrática de Izquierda Unida, Esther López Barceló, ha tachado de “intolerable cacicada” e “impresentable trato judicial” esta actuación de la Fiscalía, que “sigue garantizando la impunidad del franquismo y no los derechos de las víctimas”.

COMUNICAT DE LA NOSTRA XARXA SOBRE EL VIATGE DE LA JUTGESSA SERVINI A L'ESTAT ESPANYOL

Comunicat de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.

En resposta a les nombroses preguntes rebudes sobre el possible viatge de la jutgessa María Romilda Servini que instrueix la Causa 4591/10, on estan incloses totes les querelles i denúncies presentades fins a la data d’avui a la República Argentina, us volem transmetre la següent informació: La jutgessa no viatjarà aquest octubre ni a l’estat espanyol, ni a Catalunya.

El principal motiu per aquest viatge era prendre declaracions indagatòries als imputats pels quals es va demanar l’extradició a la República Argentina. Després de la denegació de l’estat espanyol en la seva línia de protecció de la impunitat franquista, aquest març es van enviar 19 exhorts als jutjats espanyols requerint aquestes declaracions indagatòries davant la jutgessa Servini. Exhorts que afecten personalitats del Règim com Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina, però també a membres de les forces repressores de la dictadura i la transició com Pacheco i Muñecas, advocats, jutges, metges… Donada la impossibilitat d’obtenir información efectiva dels diferents jutjats espanyols i molt menys de tenir una data de citació per aquests imputats, el viatge previst amb aquesta finalitat aquest octubre, queda postergat. Si en els dies vinents aquesta situació es reverteix aquesta visita de la jutgessa Servini podria fer-se el mes de novembre, tot depèn de l’administració de justícia del Regne d’Espanya.

Veritat, justícia i reparació.