Xarxa catalana i balear de suport a la Querella Argentina: COMENCEN ELS TREBALLS D'EXHUMACIÓ DE CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ I VOLEM DONAR LES GRÀCIES

Dilluns 12 de desembre de 2022 serà per sempre per a nosaltres un dia per celebrar. L'Antonio Martos Jiménez va poder veure com començaven els treballs d'exhumació del seu germà Cipriano, un dia tan emotiu com esperat per la família i per totes les persones que amb la seva determinació, solidaritat i suport han fet possible aquesta fita.

Aquesta exhumació la farà l'empresa ATICS. L'encarregat de dirigir aquests treballs va explicar a l'Antonio amb tot detall com es durà a terme, amb total cura i respecte, serietat, rigorositat i provada professionalitat. El temps estimat de durada dels treballs serà entre dos i tres mesos en funció de les condicions en què es trobi la fossa quan sigui oberta.

L'Antonio en aquest dia tan esperat va estar acompanyat per altres querellants a la República Argentina com ell mateix. Una querella que continua viva i de la qual esperem la justícia denegada per l'estat espanyol a la família Martos i que els autors materials de la sàdica tortura i mort d'en Cipriano, així com els responsables que els van blindar d'impunitat fins avui dia, siguin condemnats pels seus crims de lesa humanitat, crims que no tenen prescripció.

Antonio va ser rebut al cementiri de Reus pel nou Director General de Memòria Democràtica Alfons Aragoneses, per la vicealcaldessa de Reus Noemí Llauradó així com per la regidora Montserrat Flores. A la regidora Flores, que ha estat en continu contacte informant puntualment a la nostra Xarxa, li volen agrair la seva tasca. Ella conjuntament amb el Director de Serveis Funeraris de Reus José A. Álvarez es van comprometre a reubicar i resignificar el monòlit que els companys de militància de Cipriano van col·locar a la Fossa 11 del cementiri el 1978. La memòria de Cipriano no pot desaparèixer d'un espai on ha restat per imperatiu de la repressora dictadura els darrers 39 anys, seria com esborrar el terrible crim que es va cometre amb ell.

Acte d'homenatge i record a Cipriano dels companys i companyes de militància. 1979.

També va ser citada la premsa. Van ser presents diferents mitjans locals i nacionals, televisions, ràdios i premsa escrita. L'Antonio es va mostrar molt agraït pel ressò mediàtic que està tenint la notícia de l'exhumació del seu germà, no només per en Cipriano, també per totes les víctimes silenciades i anònimes que encara esperen justícia, per totes les víctimes de desaparició forçada que esperen ser exhumades.

Quan s'assoleix una victòria com aquesta s'ha de celebrar, aquest ha estat un triomf col·lectiu i volem agrair tanta solidaritat. Les gràcies de l'Antonio són extenses. Les nostres encara més. Volem donar les gràcies, en primer lloc, a les companyes i companys d'en Cipriano que van mantenir la seva memòria viva. Gràcies a les companyes i companys querellants de la nostra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina que han acompanyat en tot aquest procés a l'Antonio amb estimació i esperit de lluita, especialment a les companyes Carmen Contero i Maite Blázquez i als company Felipe Moreno i Marc Antoni Malagarriga. Moltes gràcies als nostres advocats de la querella argentina Ana Messuti i Máximo Castex. Gràcies a René Pacheco i a l'ARMH per haver fet l'informe d'exhumació, que es va presentar a la justícia de la República Argentina, i que ens va encoratjar a mantenir que aquesta exhumació era possible davant les negatives de la Generalitat. Gràcies a David Ballester pel seu llibre Vides truncades. Gràcies a l'historiador Salvador Palomar per la seva valuosa aportació a la querella de Cipriano. Gràcies a Sense Ficció de TV3 pel seu documental Vides truncades. Gràcies a l'artista Lola Lasurt per la seva generosa col·laboració que amb la seva obra ha contribuït a la recuperació de la memòria de Cipriano Martos. Gràcies a Roger Mateos pel seu magnífic llibre Caso Cipriano Martos: Vida y muerte de un militante antifranquista, que va treure de l'anonimat a Cipriano. Gràcies a Nan Valentí i David Pintó per la seva meravellosa obra de teatre Molotov sobre la vida i mort de Cipriano. Gràcies a les coratjoses Bruixes del Nord de Sabadell per aconseguir que una plaça de la seva localitat porti el nom d'aquest lluitador antifranquista. Gràcies als centenars de signants, entitats i persones, del manifest per l'exhumació d'en Cipriano, col·laboradors necessaris. Gràcies al grup municipal de la CUP de Reus per portar el 2018 al Ple la petició d'un carrer per a en Cipriano, no va poder ser. Gràcies al Departament de Justícia, Drets i Memòria i en especial a l'exconsellera Lourdes Ciuró per haver fet honor al seu compromís amb l'Antonio i amb la nostra Xarxa. Gràcies a l'ajuntament de Reus per haver posat tots els mitjans per fer possible l'inici d'aquests treballs. Gràcies a l'empresa ATICS per encarregar-se d'aquesta exhumació. Gràcies a la premsa que ha donat veu a l'Antonio i ha fet possible que l'assassinat del seu germà no hagi quedat soterrat en silenci. Gràcies a les companyes i companys de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per haver caminat al costat de l'Antonio per la costeruda senda de la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. I les gràcies més rotundes a l'Antonio Martos Jiménez i a tota la seva família.

Balada del que nunca fue a Granada.

"... Venid los que nunca fuisteis a Granada.

Hay sangre caída, sangre que me llama.

Nunca entré en Granada.

Hay sangre caída del mejor hermano.

Sangre por los mirtos y aguas de los patios.

Nunca fui a Granada.

Del mejor amigo, por los arrayanes.

Sangre por el Darro, por el Genil sangre.

Nunca vi Granada.

Si altas son las torres, el valor es alto.

Venid por montañas, por mares y campos.

Entraré en Granada."

Rafael Alberti a Federico García Lorca, víctima de desaparició forçada.

A Granada, quan acabin els treballs d'exhumació i les proves d'ADN, portarem a Cipriano per fer possible el retrobament amb els seus pares, enterrats al cementiri de Huétor Tájar. La seva mare i el seu pare van morir amb una gran pena a l'ànima, com diu l'Antonio, per no haver pogut acomiadar-se del fill que li van robar els botxins de la dictadura feixista.

Castellano:

El lunes 12 de diciembre de 2022 será por siempre para nosotros un día para celebrar. Antonio Martos Jiménez pudo ver como empezaban los trabajos de exhumación de su hermano Cipriano, un día tan emotivo como esperado por la familia y por todas las personas que con su determinación, solidaridad y apoyo han hecho posible esta victoria.

Esta exhumación está a cargo de la empresa ATICS. El encargado de dirigir estos trabajos explicó a Antonio con todo detalle como se llevará a cabo, con total respeto, seriedad, rigurosidad y probada profesionalidad. El tiempo estimado de duración de los trabajos será entre dos y tres meses en función de las condiciones en que se encuentre la fosa cuando sea abierta.

Antonio en este día tan esperado estuvo acompañado por otros querellantes en la República Argentina como él mismo. Una querella que continúa viva y de la cual esperamos la justicia denegada por el estado español a la familia Martos y que los autores materiales de la sádica tortura y muerte de Cipriano, así como los responsables que los blindaron de impunidad hasta hoy, sean condenados por sus crímenes de lesa humanidad, crímenes que no tienen prescripción.

Antonio fue recibido en el cementerio de Reus por el nuevo Director General de Memoria Democrática de la Generalitat de Catalunya Alfons Aragoneses, por la vicealcaldesa de la localidad de Reus Noemí Llauradó así como por la concejala Montserrat Flores. A la concejala Flores, que ha estado en continuo contacto informando puntualmente a nuestra Xarxa, le queremos agradecer su atención. Ella conjuntamente con el Director de Servicios Funerarios de Reus José A. Álvarez se comprometieron a reubicar y resignificar el monolito que los compañeros de militancia de Cipriano colocaron a la Fosa 11 del cementerio el 1978. La memoria de Cipriano no puede desaparecer de un espacio donde ha permanecido por imperativo de la represora dictadura los últimos 39 años, seria como borrar el terrible crimen que se cometió con él.

También fue citada la prensa estando presentes diferentes medios locales y nacionales de Catalunya, televisiones, radios y prensa escrita. Antonio se mostró muy agradecido por el eco mediático que está teniendo la noticia de la exhumación de su hermano, no solo por Cipriano, también por todas las víctimas silenciadas y anónimas que todavía esperan justicia, por todas las víctimas de desaparición forzada que esperan ser exhumadas.

Cuando se logra una victoria como esta se tiene que celebrar, este ha sido un triunfo colectivo y queremos agradecer tanta solidaridad. Las gracias de Antonio son extensas. Las nuestras todavía más. Queremos dar las gracias, en primer lugar, a las compañeras y compañeros de Cipriano que mantuvieron su memoria viva, en especial a nuestro compañero Joan Aguirrezabal. Gracias a las compañeras y compañeros querellantes de nuestra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina que han acompañado en todo este proceso a Antonio con todo el cariño y con espíritu de lucha, especialmente a las compañeras Carmen Contero y Maite Blázquez y a los compañeros Felipe Moreno y Marc Antoni Malagarriga. Muchas gracias a nuestros abogados de la querella argentina Ana Messuti y Máximo Castex. Gracias a René Pacheco y a la ARMH por haber hecho el primer informe de exhumación de Cipriano, que se presentó a la justicia de la República Argentina, y que nos alentó a mantener que esta exhumación era posible ante las negativas de la Generalitat. Gracias a David Ballester por su libro Vides truncades. Gracias al historiador Salvador Palomera por su valiosísima aportación a la querella de Cipriano. Gracias a Sense Ficció de TV3 por su documental Vides truncades. Gracias a la artista Lola Lasurt por su generosa colaboración que con su obra ha contribuido a la recuperación de la memoria de Cipriano. Gracias a Roger Mateos por su magnífico libro Caso Cipriano Martos: Vida y muerte de un militante antifranquista, que sacó del anonimato a Cipriano. Gracias a Nan Valentí y David Pintó por su maravillosa obra de teatro Molotov sobre la vida y muerte de Cipriano. Gracias a las combativas Bruixes del Nord de Sabadell por conseguir que una plaza de su localidad lleve el nombre de este luchador antifranquista. Gracias a los centenares de firmantes, entidades y personas, del manifiesto por la exhumación de Cipriano, colaboradores necesarios. Gracias al grupo municipal de la CUP de Reus por llevar al Pleno en 2018 la petición de una calle para Cipriano, no pudo ser. Gracias al Departamento de Justicia, Derechos y Memoria de la Generalitat de Catalunya y en especial a la ex consejera Lourdes Ciuró por haber dado cumplimiento a su compromiso con Antonio y con nuestra Xarxa. Gracias al ayuntamiento de Reus por haber puesto todos los medios para hacer posible el inicio de estos trabajos. Gracias a la empresa ATICS por encargarse de esta exhumación. Gracias a la prensa que ha dado voz a Antonio y ha hecho posible que el asesinato de su hermano no haya quedado enterrado en silencio. Gracias a las compañeras y compañeros de la Mesa de Catalunya d'Entidats Memorialistes por haber caminado junto a Antonio por la pedregosa senda de la verdad, la justicia y la reparación para las víctimas del franquismo y la transición. Y las gracias más rotundas a Antonio Martos Jiménez y a toda su familia.

Balada del que nunca fue a Granada.

"... Venid los que nunca fuisteis a Granada.

Hay sangre caída, sangre que me llama.

Nunca entré en Granada.

Hay sangre caída del mejor hermano.

Sangre miedo los mirtos y aguas de los patios.

Nunca estuve en Granada.

Del mejor amigo, miedo los arrayanes.

Sangre miedo lo Darro, miedo lo Genil sangre.

Nunca vino Granada.

Si altas su las tuestes, el valor se alto.

Venid miedo montañas, miedo madres y campos.

Entraré en Granada."

Rafael Alberti a Federico García Lorca, víctima de desaparición forzada.

A Granada, cuando acaben los trabajos de exhumación y las pruebas de ADN, llevaremos a Cipriano para hacer posible el reencuentro con sus padres, enterrados en el cementerio de Huétor Tájar. Su madre y su padre murieron con una gran pena en el alma, como dice Antonio, por no haber podido despedirse del hijo que le robaron los verdugos de la dictadura fascista.

Galeria fotogràfica:

Companys de militància d'en Cipriano Martos Jiménez.

Antonio Martos amb les companyes i companys de militància d'en Cipriano, de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i el periodista Roger Mateos autor del Caso Cipriano Martos.

Recull de premsa: