EL PLE DE LA VERGONYA. REUS NO TINDRÀ UN CARRER AMB EL NOM CIPRIANO MARTOS.

El dia 14 a Reus vam viure un ple de la vergonya, per molts motius, però en parlarem del que va ser el més colpidor per a la nostra Xarxa. La CUP portava una moció amb una proposta per posar el nom de Cipriano Martos a un carrer de la localitat. La Xarxa va estar representada per companyes i companys arribats des de Barcelona i familiars d'en Pascual Carrilero Carrilero, també querellants a l'Argentina i amics del company de militància de Pascual, Cipriano. 

Va ser llarg i esgotador arribar a la darrera proposta al voltant de les 11 de la nit per haver d'empassar-nos les intervencions d'alguns dels grups del consistori. Tot això en mig d'un circ de tres pistes de Tabàrnia com a claca de Ciutadans i PP, embolcallats en la seva imaginària bandera i com bons patriotes en la bandera del atado y bien atado, que com a republicans, més enllà de com  o d'on ens sentim, no ens representa. I parlem d'aquesta gent en el nostre context de defensors dels drets humans que treballem per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme i la transició, perquè mentre es donava lectura a una proposta contra el feixisme, l'odi i la xenofòbia aquesta gent reia i mostrava diferents cartells que ens posaven davant els ulls amb una manca de respecte pels presents que volien honorar les víctimes del feixisme en peu, en silenci, amb una dignitat i solemnitat que en contrast amb l'actitud de befa d'aquells que no tenen ni humanitat, posava la pell de gallina.

Si anem a l'actitud dels polítics, voldríem parlar de dos grups en concret, de Ciutadans i de PDeCAT. De Ciutadans ja es podia esperar una negativa com va ser també la del PP, però els seus arguments contra aquesta petició barrejant terrorisme amb la qüestió plantejada per la CUP, per atacar al seu grup, mentre nosaltres érem allà en representació de les víctimes del terrorisme d'estat va ser a més d'una manca de respecte un despropòsit. Tornar altre cop a llençar a la cara de víctimes sense reparació les víctimes reparades com si arrosseguéssim un pecat original que no ens permet demanar justícia sense que surtin les víctimes de primera i passar-nos la mà per la cara com pagadors eterns de falses reconciliacions. La nostra Xarxa forma part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, que fa 9 anys que és al carrer el darrer dissabte de cada mes defensant els drets de les víctimes del feixisme espanyol, aquesta concentració parla just d'aquest tema: víctimes i reconciliacions, i voldríem reproduir un paràgraf de la seva convocatòria:

És curiós que en el grup de víctimes respectades per l’estat no es faci cap distinció, que la utilització de la vara de mesurar sigui la mateixa per a torturadors com Melitón Manzanas o membres del govern de la dictadura feixista espanyola com Carrero Blanco i estiguin fins i tot més reconeguts que moltes de les víctimes anònimes i oblidades de diferents grups terroristes, que tristament també existeixen. El PP ha desemparat o insultat a certes víctimes poc atractives pel seu discurs polític pensant en rèdits electorals. Així Aznar va concedir una medalla póstuma a l’alumne de la Gestapo el sàdic policia Manzanas i una indemnització a la seva família, mentre es va dedicar a menysprear a l’expresidenta de l’associació de víctimes de l’11-M. Hi ha hagut víctimes de primera, subjectes polítics amb pes específic en les decisions del legislatiu sense que ningú les hagi votades, convertides en lobby de pressió al dictat del PP. A aquestes víctimes ningú les ha dit rancunioses, ni venjatives, ni que fan ús dels seus familiars morts per a obtenir subvencions, ningú les ha parlat de l’oblit necessari per tancar ferides, ningú les ha dit que han de renunciar a la justícia, que han de perdonar i passar full, ningú les ha parlat de reconciliació ni de pagar cap preu en nom d’aquesta. Ningú les retreu que no s’alegrin de la dissolució d’una banda terrorista, que vulguin que continui la dispersió dels seus presos, que es detinguin tots aquells que van matar i no han estat jutjats, que es resolguin totes les morts, es respecta que no vulguin signar cap pau, ni fer cap concessió, ningú les demana generositat per respecte al seu dolor. Les víctimes del franquisme i la transició sempre han d’anar pel davant amb la justificació del no volem venjança, ni tenim rancor, només volem justícia, i encara així ens diuen sempre que estem ancorats al passat i que som un element negatiu que hipoteca el futur democràtic perquè sembrem l’odi i el trencament social. Tenim víctimes recents com Cipriano Martos, Puig Antich, les del 27 de setembre, Germán Rodríguez, Guillem Agulló, més recents que Melitón Manzanas o Carrero Blanco. De quin passat ens parlen? Llegir sencer

Ciutadans deia condemnar l'odi mentre aquest sortia per la seva boca amb un cinisme insultant.

Volem també criticar durament la posició del PDeCAT perquè el seu argument per votar no, després de dir que compartien la moció, insulta la nostra intel·ligència. Les senyores i senyors d'aquest grup ens van dir que va haver-hi moltes víctimes i que per tant era un greuge comparatiu donar un carrer amb una i que per no fer distincions i ser equànimes no es podia fer una excepció amb Cipriano Martos. Per aquesta regla de tres cap represaliat pel feixisme podria tenir cap carrer a cap poble. Aquesta pobra justificació no té més sentit que negar-se "elegantment" a donar un carrer a Cipriano. Totes les víctimes mereixen la mateixa justícia però totes no són iguals  quant a la seva representativitat i aquest cas en el context de la ciutat de Reus és una excepcionalitat. Es tracta d'una mort en terribles condicions per tortures execrables i gens comunes  l'any 1973. El PDeCAT dóna excuses de mal pagador i mentre negava un reconeixement a Cipriano el President de la Generalitat penjava al seu Instagram la portada del llibre sobre el seu cas escrit pel periodista Roger Mateos. Recomanem la seva lectura a aquest grup per veure com les seves explicacions no tenen cap sentit.

Demanem a l’Ajuntament que si no es pot donar un carrer a Cipriano Martos almenys es posi una placa explicativa davant la caserna de la Guàrdia Civil on va ser torturat com a reparació a la família Martos. 

També volem criticar la postura còmoda d'alguns que s'emparen en l'exposició de motius per votar No als acords de la moció, un esport nacional als ajuntaments del país. Els aconsellem que votin els acords deixant constància de que no comparteixen els motius de la seva exposició. I que no facin d'aquest argument un subterfugi per ocultar que tampoc volen els acords. 

Gràcies al grup municipal de la CUP per portar aquesta petició al ple i lamentem profundament que ni Cipriano, ni Guillem hagin pogut tenir aquest reconeixement a la ciutat de Reus.