Ahir va ser un dia molt emotiu per la Flor, en David i en Xavier, declaraven a un jutjat de l'estat espanyol a requeriment de la justícia argentina a través de l'exhort de la jutgessa María Servini de Cubría que instrueix la Causa 4591/10 contra els crims del franquisme. Va ser l'estiu de 2012 quan aquesta companya i aquests companys de la nostra Xarxa van entregar la seva querella a la nostra advocada Ana Messuti, que les va remetre al nostre advocat a l'Argentina Máximo Castex a Buenos Aires. Quatre anys més tard es trobaven a les portes dels jutjats de Cornellà de Llobregat amb el neguit de l'espera i el desig de poder ratificar-se en les seves querelles. Companyes i companys de la Xarxa, de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes i d'altres entitats i partits querellants a l'Argentina a més d'altres persones que van donar el seu suport a aquest acte de justícia van suportar un sol poc clement amb un gran somriure de satisfacció. Gràcies a totes i a tots.
Però pels querellants els protagonistes del dia van ser els seus familiars, Antonio, José i Justo, les seves històries i les seves paraules, que en la seva absència van ser traslladades per la Flor, en David i en Xavier al jutge del jutjat n. 2 de Cornellà al que volem agrair el seu tractament, cortesia i respecte pels declarants, que va fer més fàcil que els nervis i l'emoció no trenquessin el fil dels seus discursos. La nostra companya i advocada Pilar Rebaque també va ser present en aquestes declaracions acompanyant i donant suport als querellants. Les cintes enregistrades seran enviades al Juzgado Nacional en lo Correccional y Criminal Federal nº 1 de Buenos Aires.
L'emoció va expressar-se també en forma de llàgrimes de justícia, de deure complert, de catarsi, en un pas més cap a la justícia que exigeixen, que exigim, un pas més cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les seves cares satisfetes, les seves mans subjectant les fotografies d'aquells que van ser víctimes de crims de lesa humanitat, totes víctimes d'un franquisme viu i impune que l'estat espanyol empara sense gens de vergonya, són la imatge de la lluita pels drets humans, de la perseverança i de l'esperança. Sou un exemple.
Pilar entrant amb Flor, David i Xavier als jutjats de Cornellà de Llobregat
L'emoció va expressar-se també en forma de llàgrimes de justícia, de deure complert, de catarsi, en un pas més cap a la justícia que exigeixen, que exigim, un pas més cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les seves cares satisfetes, les seves mans subjectant les fotografies d'aquells que van ser víctimes de crims de lesa humanitat, totes víctimes d'un franquisme viu i impune que l'estat espanyol empara sense gens de vergonya, són la imatge de la lluita pels drets humans, de la perseverança i de l'esperança. Sou un exemple.
Cornellà de Llobregat és una de les ciutats de Catalunya amb més querellants, particulars i col·lectius.
Flor Calzada Díaz va denunciar a la justícia argentina, al Juzgado
Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de Buenos Aires, la
repressió que va sofrir el seu pare Antonio Calzada i el patiment
familiar per aquests fets. També va posar denúncia al consolat argentí
de Barcelona pels seus oncles Ramón i Enrique Herrada Domínguez, el
primer desaparegut i el segon afusellat després d'un consell de guerra
que el va condemnar a mort.
Més
informació sobre l'Antonio Calzada, nascut a La Campana, Sevilla,
militant de la CNT que va ser condemnat a mort i commutada la seva pena
per la de reclusió:
David
Lora Barajas va denunciar el cas del seu avi, José Barajas Galiano, un
militant de les Joventuts Socialistes que amb 20 anys va marxar
voluntari al front a defensar la República i que justament per això va
patir l'horror i la misèria dels Batallons Disciplinaris com a esclau
del franquisme construint a pic i pala les carreteres del Pirineu de
Navarra.
José Barajas va néixer a Huelma, Jaén, i va morir el 2012 a Barcelona als 96 anys.
Vídeo on José Barajas explica la seva història.
Xavier
Pérez va denunciar el cas del seu avi, un militant socialista Tinent
d'Alcalde de la població de A Cañiza, Pontevedra, que va ser condemnat a
mort en consell de guerra i afusellat a la ciutat de Vigo el 31
d'octubre de 1936. El seu nét ho va fer seguint el desig del seu avi que
va deixar una petició de justícia al seu testament escrit darrere la
foto dels seus tres fills petits.
Més informació sobre Justo Moure Giráldez:
Links premsa:
No hay comentarios:
Publicar un comentario