Avui ha declarat al Jutjat Número 3 d'Esplugues de Llobregat la nostra companya María Teresa Blázquez Losa, ho ha fet per ratificar-se en la querella presentada a la República Argentina per la desaparició forçosa del seu avi Joan Losa Campomar. Ens agradaria poder dir que la declaració de la Maite a requeriment de l'exhort de la jutgessa María Romilda Servini ha estat una experiència positiva però no ha estat així. El tracte rebut al jutjat ha estat marcat per un seguit de circumstàncies que el funcionariat ha volgut emmarcar en el capítol de la manca de recursos del seu jutjat però que va més enllà d'això, perquè el fet que no hi hagi una sala on recollir les declaracions de les ciutadanes i ciutadans no és excusa. Passi que s'hagi de declarar davant de funcionaris i usuaris però les converses creuades entre els que ocupaven l'espai i les interrupcions han fet que la Maite no pogués centrar-se en la seva demanda de veritat, justícia i reparació. Tant ha estat així que en un moment donat la Maite ha demanat respecte aixecant la veu entre la indignació i el plor dient: "Ni respetan la memoria de los muertos, ni la declaración de los vivos". Encara que li han demanat disculpes han convertit un dia molt important de denúncia i justícia en una experiència desagradable. Les companyes i companys que l'esperaven fora, sabedors del que havia passat, han rebut entre aplaudiments a una Maite nerviosa i emocionada. Maite ha fet la declaració amb la foto dels seus avis al pit i el mocador de l'Associació Memòria de Mallorca al coll.
Maite a la seva declaració ha demanat poder recuperar els ossos del seu avui perquè per fi puguin descansar al costat de la seva àvia. Esperem que ben aviat aquesta fossa sigui oberta tal com es va comprometre el Govern de Les Illes amb l'Associació Memòria de Mallorca. Ha demanat que s'obrin totes les fosses. Però no ha oblidat els consells de guerra, el treball esclau i tants crims de lesa humanitat comesos pel franquisme.
Joan Losa Campomar era mecànic dentista, militant d'Esquerra Republicana, estava casat i tenia una filla de mesos que no va poder ser estimada pel seu pare. Joan vivia al Port de Pollença, a Mallorca, quan va ser empresonat després del cop d'estat contra el govern legal de la República. El 22 de gener de 1937 va ser posat en llibertat però mai va tornar a casa, l'esperava un camió conduït per falangistes que el van traslladar al cementiri de Porreres on el van fer desaparèixer dins una fossa comuna amb 26 companys més. Va ser assassinat a l'edat de 34 anys.
Tot el nostre suport a la companya Maite.
Entrevista a Maite Blázquez a Ona Mediterrània el 17 de febrer de 2015:
El nostre suport més sincer i emocionat per la Maite. Cal demanar justícia pels nostres familiars i amics víctimes de la repressió franquist. S'ho mereixen de totes totes. Cal demanar veritat, reconeixement, reparació i prou impunitat a les autoritats actuals, si és que tenen una mica d'honor i sentit democràtic.
ResponderEliminarJosep Viana