Avui al Museubadalona s'ha celebrat un acte sota el títol Justícia i Memòria Històrica: La Querella Argentina. En aquesta xerrada han participat l'historiador Mateu Chalmeta, en Felipe Moreno company de la nostra Xarxa i l'Antoni Bou coordinador de la querella d'en Lluís Companys. Agrair al públic assistent la seva complicitat i la cinquantena d'adhesions que vam recollir aquesta tarda.
Mateu Chalmeta com investigador de la figura de l'alcalde Frederic Xifré i Masferrer, afusellat al Camp de la Bota el 15 de febrer de 1940, va fer una semblança més humana d'aquest empresari veí de Badalona. Va interpretar en aquesta clau el seu consell de guerra i ens va deixar una sèrie de qüestions sobre la taula, que van quedar sense una resposta clara sobre les diferències d'aquest cas amb molts altres consells de guerra. Potser la dada més sorprenent per Chalmeta és que encara que és condemnat a mort, a pesar dels moltíssims avals de gent preponderant del bàndol colpista a la ciutat, la seva sentència no es complirà després de rebre el enterado sinó quatre mesos després. El fet d'esperança inicial es va transformar en una condemna afegida. L'historiador va dir que després d'analitzar i estudiar la figura d'en Xifré va arribar a la conclusió de què era una molt bona persona, paraules que ben segur van ser agraïdes per la seva néta present a la sala. Entre altres reflexions al fil de les preguntes del torn de paraules, va fer un apunt sobre la possible data de les eleccions del 27 de setembre i el que va pensar, igual que molts de nosaltres, que aquesta data, que era per construir futur, era una data per la història perquè aquest mateix dia de l'any 1975 van ser afusellats les cinc darreres víctimes del franquisme, una a Cerdanyola, Jon Paredes Manot, Txiki.
El company Felipe Moreno va explicar en què consisteix la querella, com es pot presentar, en quin punt ens trobem ara i quines són les seves perspectives de futur. Ens va traslladar que havíem de ser optimistes, que s'havia fet molt de camí i que tot està obert i no hem de defallir en la nostra lluita per la veritat, la justícia i la reparació. Entre les preguntes dels assistents potser la inquietud més gran era que passarà si no es pot prendre declaració a cap dels imputats i si aquesta causa es perllonga molt i van morint tots aquells pels quals han estat sol·licitades ordres d'extradició. En Felipe va respondre que encara es poden produir aquestes declaracions, que la jutgessa en un dels seus viatges a Espanya podria prendre aquestes declaracions, que aquestes persones imputades no poden sortir de l'estat espanyol. Que encara que hem de tenir molt present que la querella és un fet judicial, té un rerefons polític molt important, que tenint en compte la situació actual i els canvis que es poden produir en aquest any electoral, el futur de la querella pot ser molt diferent. Si el pròxim govern a Madrid fos veritablement democràtic, derogaria la llei d'Amnistia tal com ha demanat Nacions Unides i es podria inclús jutjar aquests crims a l'estat espanyol.
L'Antoni Bou va explicar com va ser la presentació de la querella d'en Lluís Companys i com aquesta es va convertir en una querella per 46 membres d'Esquerra Republicana assassinats pel feixisme espanyol, tots ells càrrecs electes. Ens va fer cinc cèntims del seu viatge a l'Argentina amb el diputat Joan Tardà i tota la feina feta, que va ser moltíssima, des de les entrevistes amb la jutgessa, el fiscal i altres persones relacionades amb aquesta querella fins als centres catalans de Buenos Aires amb el que es va trobar com al ben mig de Catalunya. També va explicar com va portar a en Tardà a la cantonada dels carrers Ayacucho amb Ribadavia de Buenos Aires per ensenyar un dels molts edificis modernistes de la ciutat, on sota una bonica cúpula havia un encintat amb la llegenda: no hi ha somnis impossibles (en català), doncs això. Si després de la tardor es gesta una república catalana, la querella argentina tindrà continuitat a aquest país, va anunciar.
Ens va explicar com funciona el sistema judicial argentí, la separació més efectiva de poders, no com a l'estat espanyol. Va recordar, com el company Felipe, que aquí amb la justícia internacional es van obrir causes contra dictadors i militars xilens i argentins i que ara amb la darrera retallada a la llei, aquí es pot dir que ja no en tenim aquesta eina per jutjar crims de lesa humanitat fora de les nostres fronteres, i dins tampoc, amb les nostres pròpies lleis de punt final. També ens va avançar que la visita de la jutgessa María Servini de Cubría es produiria a principis de setembre d'aquest any.
Fills i veïns de Badalona afusellats al Camp de
la Bota de Barcelona.
Nascuts i veïns de Badalona.
José
Almirall Aragall, mecànic, 36 anys.
Francisco
Constantí Sitjà, camperol, 35 anys.
Francisco
Crisol Sosa, forner, 25 anys.
José
Custó Llinés, comerç, 33 anys.
Enrique
Almanzora Casanovas, manobre, 28 anys.
Joaquín
Almanzora Casanovas, modelista, 34 anys.
Vicente
Durán Comas, camperol, 35 anys.
Amadeo
Bonet Ferret, pintor, 42 anys.
José
Botell Barrila, comerç, 46 anys.
Diego
Gallardo García, escrivent, 22 anys.
Joaquín
Gasull Gil, tintorer, 33 anys.
Miguel
Gasull Gil, xofer, 31 anys.
Ramón
Gené Mayolas, pescador, 45 anys.
Joaquín
Grau Tarraras, comerç, 54 anys.
José
Guardiola Busquets, transportista, 44 anys.
Manuel
Inglés Albiol, metalúrgic, 26 anys.
Isidoro
Isal Piqué, camperol, 36 anys.
Francisco
Marimón Codina, filador, 36 anys.
Ramón
Murtra Ramón, embalador, 43 anys.
José
Niubó Campins, jornaler, 38 anys.
Esteban
Pont Jorba, forner, 28 anys.
Gustavo
Rosés Casanova, jornaler, 54 anys.
Arturo
Sanfilemón Amela, pescador, 39 anys.
Antonio
Sedó Ana, contramestre, 49 anys.
Francisco
Silvestre Montroig, treballador ajuntament, 27 anys.
Ramón
Vidal Rigola, contramestre, 29 anys.
Nascuts a Badalona veïns d’altres poblacions.
Julián
Caballero Pellejero, litògraf, 29 anys. San Adrià de Besòs.
José
M. Casademunt Vila, comerç, 19 anys. Barcelona.
Marcos
Mas Sánchez, mecànic, 33 anys. Vic.
Juan
Tusell Sitjà, camperol, 39 anys. Tiana.
Veïns de
Badalona.
Santiago
Alonso Elías, cabo de arbitrios, 42 anys. Barcelona.
Raimundo
Alonso Martínez, manobre, 49 anys. Crespos - Àvila.
Ginés
Balestegui Vivancos, jornaler, 41 anys. Mazarrón – Múrcia.
Isidoro
Beltrán Segura, manobre, 42 anys. Caravaca de la Cruz – Múrcia.
Antonio
Blayá Méndez, fogoner, 33 anys. Lorca - Múrcia.
Juan
Bofill i Pagès, camperol, 54 anys. Sant Adrià de Besòs.
Juan
Caballería Palau, xofer i mecànic, 47 anys. Súria.
Enrique
Camarena Almela, jornaler, 44 anys. Tavernes – València.
Ángel
Carboneras Escobar, porter, 59 anys. Caudete – Albacete.
Antonio
Carrasco García, jornaler, 48 anys. Múrcia.
Pedro
Casino Soriano, xofer, 38 anys. Xelva – València.
Diego
Castellano Valera, guixaire, 27 anys.
Arboleas - Almeria
Carmen
Claramunt Bonet, ama de casa, 28 anys. Roda de Barà.
José
Díaz Belmonte, manobre, 48 anys. Vélez Rubio – Almeria.
Antonio
Díaz Carrillo, telefonista, 48 anys, Antequera – Màlaga.
Blas
Díaz Romero, lampista (plomero), 25 anys. Vélez Rubio – Almeria.
Estebán
Ducat Martínez, jornaler, 32 anys. Alzira – València.
Manuel
Estebán de la Iglesia, auxiliar de farmàcia, 38 anys. Ledesma - Salamanca
Melitón
Farriol Domènech, metalúrgic, 33 anys. Sant Joan de les Fonts.
Andrés
Fonts Jordà, escrivent, 43 anys. Reus.
Fernando
Francesc Pérez, treballador ajuntament, 38 anys. Alcúdia - València.
Francisco
García Espinosa, metalúrgic, 50 anys. Mazarrón – Múrcia.
Antonio
García García, tintorer, 29 anys. Mazarrón – Múrcia.
José
Antonio García Martínez, serrador,
29 anys. La Unión – Múrcia.
Andrés
García Moreno, fuster, 36 anys. Fuente Álamo – Múrcia.
Francisco
García Parra, tintorer, 28 anys. Vélez Rubio – Almeria.
Mariano
Gil Ferrer, jornaler, 52 anys. Alobras - Terol.
Ángel
Guill Silvestre, advocat, 54 anys. Jaca – Osca.
Melitón
Giménez Berruezo, jornaler, 20 anys. Barcelona.
Juan
Ginel Romero, ajustador, 34 anys. Almeria.
Juan
González Muntpart, xofer, 45 anys. Sant Genís de Vilassar.
Domingo
González Oms, vidrier, 44 anys. Penyiscola – Castelló.
Miguel
Guirau Segura, mecànic, 25 anys. Vélez-Rubio – Almeria.
Juan
Guixá Segura, fogoner i xofer, 38 anys. El Bruc.
León
Huertas García, jornaler, 33 anys. Benamira, Medinaceli - Sòria.
Manuel
Isamat García, manobre, 55 anys. Haro - Logronyo.
Laureano
Liguero Galindo, mecànic, 58 anys. Montgat.
José
López Navarro, metalúrgic, 24 anys. Albatana – Albacete.
Francisco
Lorca Cuadrado, manobre, 46 anys. Lorca – Múrcia.
Juan
Mariné Badia, forner, 38 anys. Sant Boi de Llobregat
Antonio
Martínez Aguilar, sabater, 30 anys. Múrcia.
Antonio
Martínez Aznar, jornaler, 33 anys. Mazarrón – Múrcia.
Fernando
Martínez Bernabé, jornaler, 27 anys. Mazarrón –Múrcia.
Salvador
Martínez García, obrer, 38 anys. Jumilla – Múrcia.
Juan
Martínez López, jornaler, 26 anys. Vélez Rubio – Almeria.
Francisco
Martínez Martínez, manobre, 35 anys. Barcelona.
Francisco
Mas Valdavell, treballador, 53 anys. Barcelona.
Alfonso
Méndez Pérez, fundidor, 32 anys. Múrcia.
Juan
Montesinos Castellanos, fuster, 19 anys. Huércal-Overa - Almeria.
Donato
Murciano Arguilés, fogoner, 42 anys. Cuervo de Teruel.
Antonio
Pardo Martínez, conductor tramvia, 48 anys. Totana – Múrcia.
Facundo
Ramón Peiró Martínez, xofer i dibuixant, 31 anys. Cartagena – Múrcia.
Agustín
Pérez Frías, jornaler, 40 anys. Castroverde (Lugo o Salamanca)
Francisco
Polidano Iniesta, secretari del jutjat, 41 anys. Caravaca de la Cruz – Múrcia.
Ramón
Prósper Querol, ajustador, 50 anys. Mislata – València.
Antonio
Puig Riera, matalasser, 38 anys. Barcelona.
Silvestre
Ramón María, xofer i mecànic, 32 anys. Vélez Rubio – Almeria.
Bernardino
Ramos Luis, curtidor, 24 anys. Barcelona.
Manuel
Rodríguez Gómez, porter, 38 anys. Rubí.
José
Romeo Soriano, comerç, 36 anys. Urdués – Osca.
Juan
Romero López, jornaler, 57 anys. Xelva – València.
Sebastián
Romero Pérez, serrador, 42 anys. Jumilla – Múrcia.
Luis
Sánchez Bonet, guàrdia civil, 46 anys. Monóvar – Alacant.
Ginés
Sánchez Quiles, jornaler, 44 anys. Vélez Rubio – Almeria.
José
Sayas Corín, corder, 26 anys. Xelva – València.
Juan
Soler Gallego, jornaler, 37 anys. Mazarrón – Múrcia.
Anselmo
Toya Cazorro, comerç, 35 anys. Osca.
Ricardo
Valero Torrero, jornaler, 49 anys.
Utiel - València.
Rafael
Vidal Serra, obrer, 33 anys. Ulldecona.
Frederic
Xifré Masferrer, comerç, 55 anys. Barcelona.
Recordar
al senyor García Albiol que va haver-hi un temps i una gent que va començar a
fer neteja i que var arribar a tots els racons. Recordem el nacionalsocialisme
que va passar d’un missatge xenòfob a cometre un genocidi esfereïdor. Quan es
compleixen 70 anys de l’alliberament dels camps d’extermini i quan creix el
feixisme a Europa amb paraules com les seves, no podem permetre aquests tipus
de discursos. Per això afegim aquest llistat de badalonins que van viure l’horror dels camps nazis, els que van poder tornar i els que van deixar allà la seva vida i
fer memòria per a la no repetició.
Badalonins deportats al camp de Mauthausen.
Lliberats 05/05/45.
Antonio
Fraderas Mayola, 31 anys.
Roberto
Giménez Moreno, 25 anys.
Carlos
Borràs Lluch , 29 anys.
José
Borràs Lluch, 28 anys.
Agustín
Castells Catalán, 32 anys.
Morts a Mauthausen.
Buenaventura
Coderch Lluch, 34 anys. 11/01/43.
Calixto
Fabrach Galubardes, 26 anys. 26/01/42.
Francisco
Llobet Serret , 39 anys. 22/09/41.
José
María López Juárez, 23 anys. 01/01/42.
Juan
Navarro Lorente, 25 anys. 21/05/43.
Juan
Orriols Canals, 22 anys. 10/02/42.
David
Pérez López, 34 anys. 22/09/41.
Roberto
Rizal Ballester, 25 anys. 22/08/41.
Fernando
Rovira Llansó, 22 anys. 20/11/41.
Antonio
Valls Manich, 27 anys. 18/12/41.
Document Moció presentada i aprovada per l'ajuntament de Badalona amb l'abstenció del PP i els vots positius de ICV-EUA, PSC i CIU per a la participació del consistori en la querella argentina, convertint a aquesta ciutat en la primera de tota Catalunya a fer-ho.
Justicia per el meu Tiet Ramon Vidal i Rigola afusallat per ordre del dictador assesi francisco franco que se anulli el judici sumarissim va se un traidor va fer un cop de estat a un gobern democratic surtit de las urnes, VISCA CATALUNY LLIURE
ResponderEliminarJusticia per el meu Tiet Ramon Vidal i Rigola afusallat per ordre del dictador assesi francisco franco que se anulli el judici sumarissim va se un traidor va fer un cop de estat a un gobern democratic surtit de las urnes, VISCA CATALUNY LLIURE
ResponderEliminar