Aquest és un bloc d'informació sobre la querella argentina contra els crims del franquisme. Una denúncia de la violació sistemàtica dels drets humans per part del Regne d'Espanya, que posa de manifest els crims de lesa humanitat i genocidi perpetrats pel feixisme espanyol. Crims no prescrits. La Xarxa catalana i balear de suport a la Querella Argentina exigeix Justícia.
sábado, 27 de mayo de 2023
ANTONIO MARTOS REP LA MEMÒRIA DE L'EXHUMACIÓ DEL SEU GERMÀ CIPRIANO
sábado, 13 de mayo de 2023
CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ SERÀ INHUMAT EL 3 DE JUNY A HUÉTOR-TÁJAR, GRANADA.
Les restes de Cipriano Martos Jiménez seran traslladades per la Generalitat de Catalunya i entregades al juny a la família a la seva localitat natal. D'aquesta manera es dona compliment als desitjos del seu germà Antonio, que va reiterar aquesta petició davant els responsables de l'exhumació de la Generalitat de Catalunya i els mitjans de comunicació. La inhumació es dura a terme dissabte 3 de juny a les 10:45 al cementiri de Huétor-Tájar. Prèviament, a les 10 del matí, es farà un acte de memòria i dignitat en record de Cipriano i de la seva lluita. En aquest acte hi seran representants de l'Ajuntament de Huétor-Tájar i la Generalitat de Catalunya amb l'assistència de la consellera de Justícia.
La inhumació de Cipriano Martos serà el punt final a una reivindicació de familiars, de companyes i companys de militància de Cipriano i d'activistes dels drets humans per a les víctimes del franquisme i la transició, com la nostra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, que tant ha treballat per a fer possible aquest dia de veritat, justícia i reparació.
Recordem que malgrat l'alegria per aquesta fita resta molta tristesa entre totes aquelles persones que esperen des de fa dècades que els seus éssers estimats siguin exhumats i retornats a casa seva. A Catalunya resten més de 900 fosses per obrir. Com sempre recorda l'Antonio Martos, el meu germà és un, però en queden molts encara.
La lluita per la justícia per a Cipriano Martos Jiménez continua endavant en forma de querella interposada a la República Argentina per jutjar els responsables de la mort del seu germà.
Castellà:
Los restos de Cipriano Martos Jiménez serán trasladadas por la Generalitat de Catalunya y entregados en junio a la familia en su localidad natal. De este modo se da cumplimiento a los deseos de su hermano Antonio, que reiteró esta petición ante los responsables de la exhumación de la Generalitat de Catalunya y los medios de comunicación. La inhumación se llevará a cabo el sábado 3 de junio a las 10:45 al cementerio de Huétor-Tájar. Previamente, a las 10 de la mañana, se hará un acto de memoria y dignidad en recuerdo de Cipriano y de su lucha. En este acto estarán presentes representantes del Ayuntamiento de Huétor-Tájar y la Generalitat de Cataluña con la asistencia de la consellera de Justícia.
La inhumación de Cipriano Martos pondrá punto final a una reivindicación de familiares, de compañeras y compañeros de militancia de Cipriano y de activistas de los derechos humanos para las víctimas del franquismo y la transición, como nuestra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, que tanto ha trabajado para hacer posible este día de verdad, justicia y reparación.
Recordamos que a pesar de la alegría por poder realizar esta inhumación queda mucha tristeza entre todas aquellas personas que esperan desde hace décadas que sus seres queridos sean exhumados y devueltos a casa. En Catalunya quedan más de 900 fosas por abrir. Como siempre recuerda Antonio Martos, mi hermano es uno, pero quedan muchos todavía.
La lucha por la justicia para Cipriano Martos Jiménez continúa adelante en forma de querella interpuesta en la República Argentina para juzgar a los responsables de la muerte de su hermano.
jueves, 13 de abril de 2023
EL COMPANY MARC MUÑOZ ES VA ENTREVISTAR AMB LA JUTGESSA MARÍA SERVINI A BUENOS AIRES
Marc Muñoz va estar acompanyat pels seus advocats Alejandro Nato i Silvia Najul, que conjuntament amb Máximo Castex i Ana Messuti representen a Marc en aquesta Causa. També per la seva companya Carme, que ha estat una lluitadora incansable per la digna memòria d'en Gustau i el seu dret a la justícia.
miércoles, 22 de marzo de 2023
AVUI EL COMPANY MARC MUÑOZ HA DECLARAT A BUENOS AIRES PER L'ASSASSINAT DEL SEU GERMÀ GUSTAU
jueves, 9 de marzo de 2023
EL DIA 22 DE MARÇ EL NOSTRE COMPANY MARC MUÑOZ DECLARARÀ A BUENOS AIRES, EN EL MARC DE LA QUERELLA ARGENTINA, PEL SEU GERMÀ GUSTAU.
El nostre company Marc Muñoz, querellant a la República Argentina, podrà declarar el dia 22 de març a les 13 hores al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nro. 1 de Buenos Aires, on la jutgessa María Servini instrueix la Causa 4591/2010 contra els crims de lesa humanitat del franquisme i la transició.
Marc havia sol·licitat al nostre advocat Máximo Castex poder declarar coincidint amb el seu viatge a Buenos Aires per participar al III Foro Mundial de Derechos Humanos, que es celebrarà a la capital argentina del 20 al 24 de març. La data li ha estat comunicada avui, una data molt esperada pel Marc i per la seva família. Més encara després que no s'hagi donat compliment a les comissions rogatòries enviades des de la República Argentina, incomplint els acords bilaterals entre tots dos països. Ni Marc, ni la resta de persones que volen donar testimoni sobre aquests fets, en el marc d'aquesta querella, han pogut fer-ho en cap jutjat de l'estat espanyol, malgrat les comissions rogatòries enviades.
Volem recordar que el company Marc Muñoz es va querellar pel seu germà Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego, assassinat per la Policia Nacional al carrer Ferran la Diada de 1978. A Gustau li van clavar un tret per l’esquena llevant-li la vida amb només 16 anys. També volem fer esment del fet que aquesta querella va trencar la barrera temporal d'aquesta Causa, que només acceptava casos fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions. Marc va lluitar amb l'advocat Alejandro Nató perquè en Gustau formés part de la querella argentina, arribant el seu cas fins a la Cámara Federal de Casación Penal, que va dictaminar que, el crim de lesa humanitat imprescriptible comés amb Gustau Muñoz, tenia cabuda dins aquesta macrocausa. Així el cas d'en Gustau deixava la transició al descobert, com denuncia el documental que Jaume Doménech va realitzar sobre el crim d'aquest militant del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que aquella Diada es manifestava contra els Pactes de la Moncloa i per les llibertats i la llibertat del poble de Catalunya. Deixa al descobert que la modèlica i pacífica transició va ser una etapa de continuisme de la repressió i dels crims d'estat, on es van continuar premiant els torturadors de la dictadura.
Marc Muñoz forma part també del Colectivo de Olvidados de la Transición, COT, que també participarà en aquest III Foro Mundial de Derechos Humanos. Víctimes molt injustament oblidades, i més en casos com el de Gustau, que queden fora de joc, perquè el seu assassí no està emparat per la Llei d'Amnistia de 1977, però el seu crim ha quedat prescrit, perquè l'estat espanyol no li dona a Gustau estatus de víctima de crim de lesa humanitat.
Compartim l'alegria d'en Marc per aquesta declaració, que forma part de la veritat, la justícia i la reparació que es mereix Gustau i tota la seva família.
jueves, 23 de febrero de 2023
ON SÓN? LES VÍCTIMES DE DESAPARICIÓ FORÇADA O INVOLUNTÀRIA SÓN SOTA LA DEIXADESA DE L'ADMINISTRACIÓ
Avui al Palau Robert Familiars del Banc d'ADN, la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, l'Associació Ateos y Republicanos i l'Associació Lo Riu hem visitat l'exposició "On són?". Hem volgut denunciar que en aquesta exposició no apareix ni una sola vegada la definició Víctima de Desaparició Forçada o Involuntària, que és just la que dona estatus jurídic a aquestes víctimes, que no són simplement desaparegudes, són víctimes de crims de lesa humanitat, imprescriptibles.
Recomanem al comissariat d'aquesta exposició, que segons ens consta serà itinerant, que rectifiquin i que tinguin en compte aquesta reivindicació dels familiars, que encara esperen que els seus éssers estimats siguin exhumats i a les entitats que els hi donen suport i que incloguin aquesta definició de Víctima de Desaparició Forçada o Involuntària, tal com recull l'ONU, per respecte als drets humans, per ser veritat, per ser de justícia i per reparació.
Hoy en el Palacio Robert Familiars del Banc d'ADN, la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, la Associació Ateos y Republicanos y la Associació Lo Riu hemos visitado la exposición "Dónde están?". Hemos querido denunciar que en esta exposición no aparece ni una sola vez la definición Víctima de Desaparición Forzada o Involuntaria, que es justo la que da estatus jurídico a estas víctimas, que no son simplemente desaparecidas, son víctimas de crímenes de lesa humanidad, imprescriptibles.
Recomendamos al comisariado de esta exposición, que según nos consta será itinerante, que rectifiquen y que tengan en cuenta esta reivindicación de los familiares, que todavía esperan que sus seres queridos sean exhumados y a las entidades que los apoyan y que incluyan esta definición de Víctima de Desaparición Forzada o Involuntaria, tal como recoge la ONU, por respeto a los derechos humanos, por ser verdad, por ser de justicia y por reparación.
miércoles, 22 de febrero de 2023
ÉS CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ, L' ADN HO CONFIRMA.
L'Antonio amb les companyes Francesca García, també companya de militància d'en Cipriano, i Carmen Contero, querellant a la República Argentina, que el van acompanyar en aquest dia tan important per a la família Martos Jiménez.

Avui torna a ser un dia important en la nostra lluita per la veritat, la justícia i la reparació, les proves d'ADN confirmen que les restes exhumades a Reus corresponen al lluitador antifeixista Cipriano Martos Jiménez. Ara restem a l'espera que el Jutjat d'Instrucció Número 1 de Reus autoritzi l'entrega dels ossos d'en Cipriano als seus familiars.
Volem recordar que sense l'esforç de les entitats de memòria, i en concret de la nostra Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, conjuntament amb la família, no hauríem arribat fins aquí. La foto hauria de ser molt i molt gran per encabir tothom que ho ha fet possible, tothom que ha col·laborat en aquesta lluita guanyada. Milers de gràcies.
https://twitter.com/justiciacat/status/1628396588270858241?t=uhV_0lSJl8Bteg92ScpAWQ&s=19
https://twitter.com/cupnacional/status/1628301045993549825?t=Yf7aac6s_0jugoZ9YIudpA&s=08
https://www.diaridesabadell.com/2023/02/22/restes-cipriano-martos-sabadell-2/
https://twitter.com/ideal_granada/status/1628368561444950019?t=DHIYk4Pl4uruVTus0qWyWQ&s=08
https://www.vilaweb.cat/noticies/identifiquen-les-restes-de-lantifranquista-cipriano-martos/
miércoles, 11 de enero de 2023
PODEM CELEBRAR QUE CIPRIANO MARTOS HA ESTAT EXHUMAT.
Vam tancar l'any dient que celebraríem les victòries del 2023, a falta de les proves d'ADN, podem començar aquest any celebrant que Cipriano Martos ha estat exhumat, després de quasi 50 anys del seu assassinat a mans de la Guardia Civil a la caserna de Reus.
GRAFCAT4830. REUS (TARRAGONA) (ESPAÑA), 11/01/2023.- Los trabajos de excavación iniciados en diciembre en el cementerio de Reus (Tarragona) para exhumar los restos del militante antifranquista Cipriano Martos, muerto tras su detención en 1973, pueden haber dado ya su fruto. En la imagen el presidente de la Generalitat, Pere Aragonès (c), la consellera de Justicia, Derechos y Memoria, Gemma Ubasart, (2d); el alcalde de Reus, Carles Pellicer (2i) , y Antonio Martos (3d), hermano del militante antifranquista Cipriano Martos, que que han visitado la zona de excavación en el cementerio. EFE/Quique García.
Localizan los posibles restos del antifranquista Cipriano Martos en Reus
11 enero 2023
Reus (Tarragona) (EFE).- Los trabajos de excavación iniciados en diciembre en el cementerio de Reus (Tarragona) para exhumar los restos del militante antifranquista Cipriano Martos, muerto tras su detención en 1973, pueden haber dado ya su fruto.
Aún falta practicar las pruebas de ADN para corroborarlo, pero los técnicos encargados de llevar a cabo los trabajos de exhumación hallaron ayer martes, en la fosa 11 del cementerio general de Reus, los restos de un cuerpo que es compatible con la descripción física de Martos y con la ubicación que consta en los registros funerarios municipales de 1973.
Así lo ha anunciado este miércoles el presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha visitado la zona de excavación en el cementerio, junto a la consellera de Justicia, Gemma Ubasart, y el alcalde de Reus, Carles Pellicer, entre otras autoridades, además de Antonio Martos, hermano de la víctima.
Tras un mes de excavación -las tareas se iniciaron el 12 de diciembre-, los arqueólogos que trabajan sobre el terreno encontraron ayer martes los restos de un hombre adulto joven, a cuatro metros de profundidad, con características muy coincidentes con Martos.
En concreto, se trata de un cuerpo al que se le practicó una autopsia completa de tórax y cráneo: Martos fue, efectivamente, autopsiado por dos médicos forenses tras fallecer el 17 de septiembre de 1973, víctima de la ingesta de ácido sulfúrico en el transcurso de un interrogatorio con torturas en el cuartel de la Guardia Civil de Reus.
Hay un elemento más que lleva a los técnicos a pensar que puede tratarse del cuerpo que buscaban: la marca de una lesión ósea en el hombro izquierdo, que coincide con un episodio de su infancia en un núcleo rural en Loja (Granada), cuando se cayó de una mula y se rompió un hueso, sin poder recibir apenas atención médica.
Francesc Florensa, arqueólogo director de la intervención, de la empresa Atics, y Núria Armentano, responsable de la exploración antropológica, se han mostrado «prudentes» hasta que terminen los trabajos de comprobación, que pueden alargarse uno o dos meses más.
Habrá primero un estudio antropológico para confirmar que coinciden los rasgos de los restos encontrados con los de Martos y, además, se realizará un estudio genético, para comparar el ADN del esqueleto con el del hermano de la víctima.
Pero tan claro lo tienen los técnicos de que esos pueden ser los restos de Cipriano Martos que ya han descartado analizar los otros 40 cuerpos exhumados este último mes de la misma fosa de beneficencia, que corresponden a civiles no represaliados y que serán enterrados de nuevo cuando finalice la intervención.
Tras escuchar las explicaciones de los arqueólogos, acompañado de Aragonès y Ubasart, Antonio Martos se ha «felicitado» por el posible hallazgo del cuerpo de su hermano.
En caso de confirmarse, la familia prevé trasladar los restos a su tierra de origen, para que reposen en el cementerio de Huétor-Tájar (Granada), junto a sus padres, que «murieron con toda la pena en el alma por no haber podido besarlo, ni tan siquiera verlo, cuando murió», ha afirmado Antonio.
El hermano de Cipriano Martos junto al president Pere Aragonès y la consellera Gemma Ubasart. EFE/Quique García.
Aragonès se ha mostrado asimismo esperanzado en que esta exhumación, impulsada por la dirección general de Memoria Democrática de la conselleria que lidera Ubasart, permitirá dar un paso más para «restituir la dignidad» de la víctima, que fue tratada «de manera totalmente inhumana» por la Guardia Civil en los últimos años del franquismo.
Cipriano Martos nació en 1942 en un núcleo de casas dentro del término municipal de Loja, en el seno de una familia de campesinos pobres, y emigró en 1969 a Sabadell (Barcelona), donde se politizó y se enroló en el PCE (ml) y el FRAP.
Ya en la clandestinidad, el partido lo destinó a una célula en Reus, donde en agosto de 1973 fue detenido por la Guardia Civil, que lo interrogó durante más de dos días, hasta que la ingesta de ácido sulfúrico obligó a ingresarlo en el Hospital de Sant Joan, donde agonizó durante 21 días, sin que su familia supiera dónde estaba.
El caso fue incluido en 2014 en la macroquerella ante la justicia argentina por crímenes del franquismo.
Links:
https://twitter.com/perearagones/status/1613159678619357184
https://www.vilaweb.cat/noticies/identificades-restes-cipriano-martos-cementiri-reus/?s=35
miércoles, 21 de diciembre de 2022
miércoles, 14 de diciembre de 2022
COMENCEN ELS TREBALLS D'EXHUMACIÓ DE CIPRIANO MARTOS JIMÉNEZ I VOLEM DONAR LES GRÀCIES
https://www.revistarambla.com/cipriano-martos-vuelve-a-granada/

































