Vam compartir una tarda d'homenatge a Paquita i a Juan el dia de la presentació del llibre de les seves memòries "70 años de lucha, coraje y compromiso, Memorias de Juan Martínez Martínez". Unes hores de molta emoció i reconeixement a unes persones meravelloses amb un gran diccionari vital d'experiència antifeixista on mai ha figurat la paraula defallir. Sempre dempeus, sempre fidels al seu compromís amb honestedat i integritat. Milers de gràcies per formar per sempre més part de la nostra família de veritat, justícia i reparació. Les companyes i companys de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i de la Mesa de Catalunya d'Entitat Memorialistes sempre portaran al cor el vostre exemple.
Text d'homenatge a Paquita i Juan.
És un honor per a nosaltres parlar-vos aquesta tarda de la nostra estimada Paquita, per a nosaltres, Paquita Dinamitera, des de la primera vegada que la vam sentir recitar l’encoratjador poema de Miguel Hernández, dedicat a Rosario Sánchez Mora.
Eres la nata de las mujeres, la espuma de la trinchera.
Digna como una bandera de triunfos y resplandores…
Així l’hauria descrita també a ella el seu poeta favorit. Nuestra compañera Paquita continúa siendo un referente para todas las personas que tuvimos la gran suerte de compartir causas y luchas con ella. Por eso, a pesar del olvido, que la acompañó hasta el final de sus días, ella, es hoy memoria viva. El intolerable e imperdonable olvido de una sociedad y unas instituciones que no cumplieron con aquellos preceptos inviolables en cualquier democracia plena como son la verdad, la justicia y la reparación. Y el terrible olvido de una enfermedad que le robó toda una vida de recuerdos de militancias y compromiso por la justicia social. Este último olvido incluso le robó el olvido que el franquismo y la democracia extendieron sobre los execrablescrímenes de lesa humanidad que sufrió su familia. Justamente, aquel olvido oficial, que había sido uno de
los motores de sus ideales y también la correa de transmisión, que nos ha convertido en difusoras de su amarga y a la vez admirable vida. Nadie la borrará ya de la historia, no lo permitiremos.
Parece mentira que una niña de la cárcel, como ella misma se denominaba, marcada por una tragedia demoledora de familiares asesinados por los golpistas fascistas, pudiera regalar con tanta generosidad tanta ternura. Su tío Faustino asesinado, su tío Laureano muerto en la prisión, su tío Victorino al cabo de pocos
meses de salir del presidio a causa de las inhumanas condiciones que sufrían los presos, su tía Maximina encarcelada durante varios años, su padre Alejandro y su
tío Lorenzo presos esclavos del franquismo en el Valle de los Caídos. Y lo más duro de todo, su madre Francisca muerta en prisión cuando ella solo era un bebé de meses, una madre de la cual solo le quedaba una fotografía y el dolor punzante de la pérdida. Todas estas personas ausentes, pero tan presentes en su vida, hicieron de Paquita una mujer humana y combativa.
La única fortuna que heredó Paquita fue el legado de una dignidad familiar tan grande que solo un corazón enorme como el suyo podía acoger. Orgullo de legado de clase obrera, comprometida, republicana y roja, como
era ella. La pudimos ver con la cabeza alta en huelgas, manifestaciones y todo tipo de reivindicaciones a favor de la clase trabajadora junto a su inseparable Juan.
La història de Paquita és la del patiment d’una impunitat insofrible. Una impunitat d’assassina repressió franquista a l’aixopluc d’un estat espanyol, que li va negar la justícia que li devia. Per això, tant la Paquita com el seu company de vida i militàncies, Juan, es van querellar a la República Argentina pels crims de lesa humanitat, imprescriptibles, de què van ser víctimes. El regne d’Espanya, que ens va facilitar el corrupte dictador, aquell que va passar per les seves colpistes armes la legal República, té un deute amb les milers I milers de Paquitas i Juanes, que mai han estat reparats, I amb les milers i milers d’antifeixistes que encara resten a les cunetes.
La Paquita de poder haver estat una nena de la República, en comptes d’una nena de la presó, hauria pogut gaudir d’una infància feliç sense mort, sense presons, sense fam i malalties, sense llàgrimes d’amargura i abraçada per una mare, que sempre va trobar molt a faltar. Amb la República la vida de la Paquita, i la de tantes nenes i dones, hauria estat molt diferent. Haurien crescut en temps d’emancipació i de llibertat i no en mig d’una guerra i una postguerra tan miserable com les oligarquies, els militars i l’Església que la van imposar a foc i sang. S’haurien desenvolupat entre drets imprescindibles com l’educació, entre llibres de poesia i cançons d’esperança. Paquita hauria crescut recitant amb la seva encisadora veu, capaç de fondre les ànimes més glaçades, versos de justícia social.
Estem molt agraïdes d’haver conegut una Paquita tan solidària, tan empàtica i amb un somriure tan dolç que ens alegrava els dies més foscos. Una Paquita tan forta I amb tant coratge, que ens continua empenyent a lluitar pels drets humans i contra l’oblit, fins a la victòria, sempre.
Aquesta dona valuosa, entre altres moltes cançons, ens cantava en totes les concentracions de reivindicació de totes les memòries antifeixistes:
una canción, una canción,
llena las calles de la ciudad.
Canta el martillo,
canta el motor,
ya canta el brazo trabajador.
Todas las manos se van a alzar,
un solo puño las unirá.
Pueblo que canta no morirá.
I la nostra enyorada Paquita tampoc.
Volem dedicar aquestes sinceres i sentides paraules sobre la nostra Paquita al seu estimat Juan, del que ens honorem tenir per company de lluita i al que admirem i estimem. Gràcies, Juan, pel teu exemple de resistència malgrat les detencions, les tortures, la presó i la repressió feixista patida, avui més que mai, davant l’avenç implacable del feixisme, ens calen referents com tu.
Vienes quemando la brisa,
con soles de primavera,
para plantar la bandera,
con la luz de tu sonrisa.
Tu amor revolucionario,
te conduce a nueva empresa,
donde esperan la firmeza,
de tu brazo libertario.
Seguiremos adelante,
como junto a ti seguimos.
Comandante Juan Martínez.
Per molts anys de vida i de memòria company Juan!
Notícies:
No hay comentarios:
Publicar un comentario