La companya de Altraitalia va llegir aquests text en nom de la Xarxa. Moltes gràcies.
Us volem donar les gràcies en nom
de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina pel vostre
recolzament i per aquesta
iniciativa.
La música és una via, una eina de
denúncia que agermana lluites per les llibertats i els drets fonamentals. Així
en mig d’aquest concert ens trobem en el lloc ideal per a reivindicar a les
centenars de milers de víctimes del cop d’estat de 1936, que van lluitar contra
el feixisme i que anaven al front cantant cançons que encara perviuen com
himnes de solidaritat i justícia social. Cançons que potser van cantar també
les i els brigadistes argentins com la Mika Etchebéhère o la Fanny Edelman, als
quals tant i tant els hem d’agrair. Les víctimes del feixisme espanyol i els
seus familiars, en el cas de les desaparegudes, de les que foren assassinades
després de consells de guerra il·legals de sentències que avui continuen
vigents, les torturades salvatgement que van morir tot esperant justícia, els
de les criatures robades…. La llista és llarga. Aquestes dones, homes, nenes i
àvies truquen a la porta de la justícia argentina apel·lant a la universalitat
dels drets humans i la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat. Ho fan
fartes de demanar veritat, justícia i reparació als diferents tribunals de
l’estat espanyol i d’haver-se d’empassar les seves humiliants negatives.
L’estat espanyol, com va passar a
l’Argentina, Xile i altres països, que van estar sotmesos a dictadures
assassines, té una llei de punt final, inamovible i sacralitzada, la llei
d’Amnistia de 1977. Sota aquesta llei d’impunitat dels crims del feixisme
espanyol es refugia un victimari que ha gaudit de la recompensa rebuda per la
seva condició de botxí. Una llei que ha estat censurada per l’ONU i per altres
organismes internacionals que han instat a la seva derogació mentre el govern
espanyol la defenia amb més força. Aquesta és la llei que ens barra el pas a la
justícia. Però no contents amb això, aquí en tenim altra llei de punt final, la
coneguda com la de la Memòria, més aviat la de la desmemòria. Una llei que ve a
lligar els silencis i els pactes de la Transició, que no castiga ni els crims,
ni els criminals, que equipara víctimes i victimaris sota l’argument de què
tots van patir una guerra, oblidant els 40 anys de dictadura i lo pitjor, oblidant
que no es el mateix defensar la democràcia que atacar amb armes la legalitat
votada pel poble sobirà tot fent la salutació feixista. Mai serà igual aixecar
el puny contra la injustícia que estendre el braç per lloar un dictador.
Som moltes i molts els que hi han
i hem posat totes les nostres il·lusions en la justícia de la República
Argentina. Com querellants, com denunciants, donant suport, fent difusió i
signant. Hem recollit milers de signatures que ja han viatjat a Buenos Aires i
encara continuem. La nostra tasca és mantenir viva aquesta lluita donant tot
tipus d’informació a través de la nostra pàgina web i el nostre Facebook.
Sentim no poder estar avui amb
totes i tots vosaltres, part de la Xarxa està avui a Santa Cruz de Moya en
l’homenatge a les guerrilleres i guerrillers, que van lluitar fins al seu últim alé amb una idea al cap
que es poden reflectir en les paraules d’un il·lustre argentí anomenat el Che:
Hasta la victoria siempre. Aquestes víctimes encara continuen estigmatitzades
considerades com bandolers o delinqüents, altres com els últims afusellats del
franquisme són considerats terroristes mentre torturadors, que van aprendre amb
la Gestapo, fa pocs anys van rebre pòstumament medalles. Així és l’estat
espanyol, aquí no hi ha hagut més que injustícia i alguna placa commemorativa
que regularment acaba rebent un atac feixista. Per això avui posem els nostres
ulls sobre l’oceà Atlàntic tot esperant que el vaixell de la querella argentina
arribi a bon port.
Seguiu amb la festa perquè amb
l’alegria combativa i sense perdre el ritme caminem per a construir un món de
veritat, justícia i reparació en la defensa dels drets de totes les víctimes
del feixisme, aquí i allà. Per
elles: ni oblit, ni perdó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario