CINQUANTA-UNENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ: EXTERMINI I OBLIT.
MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES.
MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES.
Dissabte 31 de maig, 12 hores, Plaça Sant Jaume.
Important punt d'informació i recollida d'adhesions a la Querella Argentina a Barcelona, en l'acte dels companys de la Mesa de Catalunya. Apropa't i dóna'ns el teu suport!.
Important punt d'informació i recollida d'adhesions a la Querella Argentina a Barcelona, en l'acte dels companys de la Mesa de Catalunya. Apropa't i dóna'ns el teu suport!.
http://mesadecatalunya.blogspot.com.es
CONCENTRACIÓN NÚMERO 51. VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN:
EXTERMINIO Y OLVIDO.
MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES.
MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES.
Sábado 31 de mayo, 12 horas, Plaça Sant Jaume.
Importante punto de información y recogida de adhesiones a la Querella Argentina en Barcelona, en el acto de los compañeros de Mesa de Catalunya. Acércate y danos tu apoyo!.
NO SÓN FUM, SÓN HISTORIA TANGIBLE.
No es pot ignorar que entre els filsferros electrificats, la fam, la malaltia, els treballs forçats, les vexacions i humiliacions hi havia antifeixistes d'arreu de l'estat espanyol, persones posades al límit humà de resistència que no hem d'oblidar mai. Els hi van robar el seu últim alè a la càmera de gas, amb el tret gratuït, amb l'esgotament sota el cop de bastó, amb experiments perversos, amb el suïcidi induït per la desesperació com última sortida. La mort els va arribar a alguns com una alliberació per a escapar d'un infern indescriptible. I els sobrevivents són herois anònims, exponents de la fortalesa humana vers l'odi dels que en les seves mancances busquen culpables per a sacrificar en nom de les seves pròpies misèries. La majoria assassinada d'una manera o altra pel feixisme que va créixer sense impediments en una Europa que tenia més por de l'organització del poble contra l'opressió que dels majors criminals de la història moderna. Dins de l'abominable holocaust hi ha un genocidi antifeixista silenciat.
Si hi ha un lloc de memòria destacat per a nosaltres en el mapa genocida europeu és el camp de Mauthausen i els seus camps satèl·lits de Gusen i Hartheim. Allà més de cinc mil antifeixistes de l'estat espanyol, que segur van pujar per la seva famosa escala de la mort, van deixar la seva vida. Per aquests camps van passar més de set mil víctimes. La dictadura feixista espanyola va deixar que el braç executor fos el del seu aliat alemany, que el va ajudar en el seu sagnant triomf a canvi d'oferir-li un laboratori perfecte, un assaig general. Franco va considerar apàtrides als presoners ara de Hitler que van lluitar contra el seu cop d'estat, però aquests tenien una pàtria molt més gran que la "una, grande y libre", la que lluïa en la pancarta amb la qual van rebre als alliberadors del camp.
En un moment històric on partits i associacions de caràcter feixista d'una Europa insolidària i cega davant la pujada de l'extrema dreta és molt important recordar l'horror viscut. La memòria històrica universal ha de ser reivindicada però sense oblidar que aquí també va haver-hi un extermini del dissident i també van existir camps de concentració, centenars d'ells desconeguts pel gruix de la població, amagats, tapats. Amb aquesta ocultació es continua assenyalant que aquestes coses només passava amb el nazisme i fent servir el terme nazi de manera vergonyosa per a insultar a aquells que van plantar cara a aquest monstre feixista, aquí i allà, ahir i avui. Tot el que no els agrada als emparadors del franquisme és titllat de feixisme, tergiversadors històrics. Aquesta distorsió es manté inalterable des dels consells de guerra on els rebels eren els que jutjaven i després assassinaven sota aquesta acusació als que van defensar la legalitat democràtica republicana.
Per això és tan important tenir presents totes les víctimes que van ser engolides per l'avenç del feixisme, cal recordar que la història es repeteix sota la batuta dels que volen esclafar les veus de llibertat i de justícia social. No hem d'oblidar que la conquesta i la defensa de drets es fa des d'una posició activa i visible, que el no dir no en el moment oportú és estar sota l'esclavatge del consentiment encara que sigui per omissió. La Mesa de Catalunya ha dit no, diu no i dirà NO! No passareu pas per la nostra passivitat.
El proper dissabte 31 tindrem una nova jornada de memòria militant i activa, recordarem i reivindicarem els antifeixistes caiguts als camps d'extermini, els sobrevivents i els resistents que després de tant patiment es van sobreposar per a continuar lluitant pels seus ideals i contra la dictadura.
CAST.
En nuestro acto y como cada mes, colaboramos con la Xarxa Catalana y Balear de sport a la Querrella argentina contra los crímenes del franquismo informando y recogiendo adhesiones a la Querella. Firma tu y da tu apoyo a la lucha contra la impunidad del franquismo.
NO SON HUMO, SON HISTORIA TANGIBLE.
No se puede ignorar que entre las alambradas electrificadas, el hambre, la enfermedad, los trabajos forzados, las vejaciones y humillaciones había antifascistas de todo el estado español, personas puestas al límite humano de resistencia que no tenemos que olvidar nunca. Les robaron su último aliento en la cámara de gas, con el disparo gratuito, con el agotamiento bajo el golpe de bastón, con experimentos perversos, con el suicidio inducido por la desesperación como última salida. La muerte los llegó a algunos como una liberación para escapar de un infierno indescriptible. Y los supervivientes son héroes anónimos, exponentes de la fortaleza humana frente odio de los que en sus carencias buscan culpables para sacrificar en nombre de sus propias miserias. La mayoría asesinada de una manera u otra por el fascismo que creció sin impedimentos en una Europa que tenía más miedo de la organización del pueblo contra la opresión que de los mayores criminales de la historia moderna. Dentro del abominable holocausto hay un genocidio antifascista silenciado.
Si hay un lugar de memoria destacado para nosotros en el mapa genocida europeo es el campo de Mauthausen y sus campos satélites de Gusen y Hartheim. Allá más de cinco mil antifascistas del estado español, que seguro subieron por su famosa escalera de la muerte, dejaron su vida. Por estos campos pasaron más de siete mil víctimas. La dictadura fascista española dejó que el brazo ejecutor fuera lo de su aliado alemán, que lo ayudó en su sangriento triunfo a cambio de ofrecerle un laboratorio perfecto, un ensayo general. Franco consideró apátridas a los prisioneros ahora de Hitler que lucharon contra su golpe de estado, pero estos tenían una patria mucho más grande que la "una, grande y libre", la que lucía en la pancarta con la cual recibieron a los liberadores del campo.
En un momento histórico donde partidos y asociaciones de carácter fascista de una Europa insolidaria y ciega ante la subida de la extrema derecha es muy importante recordar el horror vivido. La memoria histórica universal tiene que ser reivindicada pero sin olvidar que aquí también hubo un exterminio del disidente y también existieron campos de concentración, centenares de ellos desconocidos por el grueso de la población, escondidos, tapados. Con esta ocultación se continúa señalando que estas cosas sólo pasaba con el nazismo y usando el término nazi de manera vergonzosa para insultar a aquellos que hicieron frente a este monstruo fascista, aquí y allá, ayer y hoy. Todo lo que no les gusta a los que amparan al franquismo es tildado de fascismo, tergiversadores históricos. Esta distorsión se mantiene inalterable desde los consejos de guerra donde los rebeldes eran los que juzgaban y después asesinaban bajo esta acusación a los que defendieron la legalidad democrática republicana.
Por eso es tan importante tener presentes todas las víctimas que fueron tragadas por el adelanto del fascismo, hay que recordar que la historia se repite bajo la batuta de los que quieren chafar las voces de libertad y de justicia social. No tenemos que olvidar que la conquista y la defensa de derechos se hace desde una posición activa y visible, que lo no decir no en el momento oportuno es estar bajo la esclavitud del consentimiento aunque sea por omisión. Mesa de Cataluña ha dicho no, dice no y dirá NO! No pasaréis por nuestra pasividad.
El próximo sábado 31 tendremos una nueva jornada de memoria militante y activa, recordaremos y reivindicaremos los antifascistas caídos en los campos de exterminio, los supervivientes y los resistentes que después de tanto sufrimiento se sobrepusieron para continuar luchando por sus ideales y contra la dictadura.
No es pot ignorar que entre els filsferros electrificats, la fam, la malaltia, els treballs forçats, les vexacions i humiliacions hi havia antifeixistes d'arreu de l'estat espanyol, persones posades al límit humà de resistència que no hem d'oblidar mai. Els hi van robar el seu últim alè a la càmera de gas, amb el tret gratuït, amb l'esgotament sota el cop de bastó, amb experiments perversos, amb el suïcidi induït per la desesperació com última sortida. La mort els va arribar a alguns com una alliberació per a escapar d'un infern indescriptible. I els sobrevivents són herois anònims, exponents de la fortalesa humana vers l'odi dels que en les seves mancances busquen culpables per a sacrificar en nom de les seves pròpies misèries. La majoria assassinada d'una manera o altra pel feixisme que va créixer sense impediments en una Europa que tenia més por de l'organització del poble contra l'opressió que dels majors criminals de la història moderna. Dins de l'abominable holocaust hi ha un genocidi antifeixista silenciat.
Si hi ha un lloc de memòria destacat per a nosaltres en el mapa genocida europeu és el camp de Mauthausen i els seus camps satèl·lits de Gusen i Hartheim. Allà més de cinc mil antifeixistes de l'estat espanyol, que segur van pujar per la seva famosa escala de la mort, van deixar la seva vida. Per aquests camps van passar més de set mil víctimes. La dictadura feixista espanyola va deixar que el braç executor fos el del seu aliat alemany, que el va ajudar en el seu sagnant triomf a canvi d'oferir-li un laboratori perfecte, un assaig general. Franco va considerar apàtrides als presoners ara de Hitler que van lluitar contra el seu cop d'estat, però aquests tenien una pàtria molt més gran que la "una, grande y libre", la que lluïa en la pancarta amb la qual van rebre als alliberadors del camp.
En un moment històric on partits i associacions de caràcter feixista d'una Europa insolidària i cega davant la pujada de l'extrema dreta és molt important recordar l'horror viscut. La memòria històrica universal ha de ser reivindicada però sense oblidar que aquí també va haver-hi un extermini del dissident i també van existir camps de concentració, centenars d'ells desconeguts pel gruix de la població, amagats, tapats. Amb aquesta ocultació es continua assenyalant que aquestes coses només passava amb el nazisme i fent servir el terme nazi de manera vergonyosa per a insultar a aquells que van plantar cara a aquest monstre feixista, aquí i allà, ahir i avui. Tot el que no els agrada als emparadors del franquisme és titllat de feixisme, tergiversadors històrics. Aquesta distorsió es manté inalterable des dels consells de guerra on els rebels eren els que jutjaven i després assassinaven sota aquesta acusació als que van defensar la legalitat democràtica republicana.
Per això és tan important tenir presents totes les víctimes que van ser engolides per l'avenç del feixisme, cal recordar que la història es repeteix sota la batuta dels que volen esclafar les veus de llibertat i de justícia social. No hem d'oblidar que la conquesta i la defensa de drets es fa des d'una posició activa i visible, que el no dir no en el moment oportú és estar sota l'esclavatge del consentiment encara que sigui per omissió. La Mesa de Catalunya ha dit no, diu no i dirà NO! No passareu pas per la nostra passivitat.
El proper dissabte 31 tindrem una nova jornada de memòria militant i activa, recordarem i reivindicarem els antifeixistes caiguts als camps d'extermini, els sobrevivents i els resistents que després de tant patiment es van sobreposar per a continuar lluitant pels seus ideals i contra la dictadura.
CAST.
En nuestro acto y como cada mes, colaboramos con la Xarxa Catalana y Balear de sport a la Querrella argentina contra los crímenes del franquismo informando y recogiendo adhesiones a la Querella. Firma tu y da tu apoyo a la lucha contra la impunidad del franquismo.
NO SON HUMO, SON HISTORIA TANGIBLE.
No se puede ignorar que entre las alambradas electrificadas, el hambre, la enfermedad, los trabajos forzados, las vejaciones y humillaciones había antifascistas de todo el estado español, personas puestas al límite humano de resistencia que no tenemos que olvidar nunca. Les robaron su último aliento en la cámara de gas, con el disparo gratuito, con el agotamiento bajo el golpe de bastón, con experimentos perversos, con el suicidio inducido por la desesperación como última salida. La muerte los llegó a algunos como una liberación para escapar de un infierno indescriptible. Y los supervivientes son héroes anónimos, exponentes de la fortaleza humana frente odio de los que en sus carencias buscan culpables para sacrificar en nombre de sus propias miserias. La mayoría asesinada de una manera u otra por el fascismo que creció sin impedimentos en una Europa que tenía más miedo de la organización del pueblo contra la opresión que de los mayores criminales de la historia moderna. Dentro del abominable holocausto hay un genocidio antifascista silenciado.
Si hay un lugar de memoria destacado para nosotros en el mapa genocida europeo es el campo de Mauthausen y sus campos satélites de Gusen y Hartheim. Allá más de cinco mil antifascistas del estado español, que seguro subieron por su famosa escalera de la muerte, dejaron su vida. Por estos campos pasaron más de siete mil víctimas. La dictadura fascista española dejó que el brazo ejecutor fuera lo de su aliado alemán, que lo ayudó en su sangriento triunfo a cambio de ofrecerle un laboratorio perfecto, un ensayo general. Franco consideró apátridas a los prisioneros ahora de Hitler que lucharon contra su golpe de estado, pero estos tenían una patria mucho más grande que la "una, grande y libre", la que lucía en la pancarta con la cual recibieron a los liberadores del campo.
En un momento histórico donde partidos y asociaciones de carácter fascista de una Europa insolidaria y ciega ante la subida de la extrema derecha es muy importante recordar el horror vivido. La memoria histórica universal tiene que ser reivindicada pero sin olvidar que aquí también hubo un exterminio del disidente y también existieron campos de concentración, centenares de ellos desconocidos por el grueso de la población, escondidos, tapados. Con esta ocultación se continúa señalando que estas cosas sólo pasaba con el nazismo y usando el término nazi de manera vergonzosa para insultar a aquellos que hicieron frente a este monstruo fascista, aquí y allá, ayer y hoy. Todo lo que no les gusta a los que amparan al franquismo es tildado de fascismo, tergiversadores históricos. Esta distorsión se mantiene inalterable desde los consejos de guerra donde los rebeldes eran los que juzgaban y después asesinaban bajo esta acusación a los que defendieron la legalidad democrática republicana.
Por eso es tan importante tener presentes todas las víctimas que fueron tragadas por el adelanto del fascismo, hay que recordar que la historia se repite bajo la batuta de los que quieren chafar las voces de libertad y de justicia social. No tenemos que olvidar que la conquista y la defensa de derechos se hace desde una posición activa y visible, que lo no decir no en el momento oportuno es estar bajo la esclavitud del consentimiento aunque sea por omisión. Mesa de Cataluña ha dicho no, dice no y dirá NO! No pasaréis por nuestra pasividad.
El próximo sábado 31 tendremos una nueva jornada de memoria militante y activa, recordaremos y reivindicaremos los antifascistas caídos en los campos de exterminio, los supervivientes y los resistentes que después de tanto sufrimiento se sobrepusieron para continuar luchando por sus ideales y contra la dictadura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario