Avui passaran per l'Audiència Nacional espanyola dos terribles
personatges, dos torturadors implacables del franquisme coneguts per
'Billy el Niño' i 'el Muñecas'. Aquests dos sàdics podrien ser extradits
avui mateix a l'Argentina, on la justícia ha pres la determinació de
jutjar els crims del franquisme, cosa que Espanya no ha fet mai.
El cas té dues implicacions molt importants. D'una banda, el fet
en si. Que una jutgessa argentina puga fer responsables dels seus actes
uns torturadors espanyols és una enorme notícia. Que no siga un fet
simbòlic, vull dir. Que aquests dos personatges siguen posats davant un
tribunal és un fet transcendental. Per ells i els seus actes, però també
per tots aquells que encara viuen tranquils malgrat les
responsabilitats que tenen en la repressió. Entre els quals, per cert, i
d'una manera molt destacada, el sogre del ministre de Justícia
espanyol, que és un vell ministre de Franco, dels que va signar
condemnes de mort.
Amb això, el setge sobre Espanya s'estreny. L'ONU va dir la
setmana passada que era intolerable que els republicans assassinats en
fosses comunes no haguessen estat completament identificats i no fossen
soterrats amb dignitat. Espanya no ha volgut mai, ni amb el PP ni amb el
PSOE, fer passos per jutjar la dictadura, ni tan sols per aclarir-ne
els crims. Però cada volta se senten més veus de la comunitat
internacional que diuen que això no pot continuar així, que no és
tolerable. També perquè creix l'alarma pel retrocés democràtic que el
Partit Popular impulsa en tots els fronts. Recordem el duríssim article
del Wall Street Journal d'aquesta setmana o la dura crítica del Consell
d'Europa a les reformes que promou el ministre de Justícia, precisament
aquest que té un sogre franquista que l'Argentina podria jutjar.
I la segona implicació clara i important del moment que vivim és
aquesta. Com més va més gent hi ha que, des de l'estranger, s'exclama,
alarmada, del baix nivell democràtic de l'estat on encara som i de la
impunitat amb què el feixisme perviu en la societat espanyola. Un
feixisme que, com recordava precisament el Wall Street Journal, té en
l'anticatalanisme una de les cares més evidents.
Ara que s'acosta un xoc de legitimitats, entre l'espanyola i la
catalana, com més clar veja el món quina és l'essència de
l'espanyolisme, millor per a nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario