MERÇONA, GERMANA DE PUIG ANTICH: DEMANEM JUSTÍCIA, REPARACIÓ I LA VERITAT.

                    Merçona després de declarar a la justícia argentina.

Autor/s: Jordi Panyella (El Punt Aui)

'Demanem justícia, reparació i la veritat'

Entrevista amb Merçona Puig, germana de Salvador Puig Antich · 'A José Utrera Molina li diria que es fiqués en la pell d'en Salvador quan va veure el garrot'

Merçona Puig Antich tenia 13 anys el dia que el seu germà, Salvador, va ser executat pel mètode del garrot vil a la presó Model de Barcelona després que un tribunal militar el condemnés a la pena de mort en un procés farcit d'irregularitats. En l'entrevista, explica l'experiència viscuda la setmana passada a l'Argentina, on va viatjar per ratificar la querella que ha presentat amb les seves germanes contra el règim franquista. Aquesta nit passada, aquesta psicòloga i educadora social ha tornat a la seva feina a Olot, esperant que la jutgessa María Servini de Cubría faci justícia.

—El mes de maig passat li van impedir declarar en videoconferència des de l'ambaixada argentina a Madrid. Què va pensar aleshores?

—Que tot continua igual. Que continuen posant traves a la justícia i que serà molt difícil fer prosperar la querella.

—L'Estat espanyol va maniobrar per impedir-ho?

—Jo tinc clar que això va anar així. La jutgessa va tenir por i es va fer enrere.

—Per tant, per tirar endavant la querella l'única possibilitat era viatjar fins a l'Argentina.

—Sí, només quedava aquesta sortida. A més, els de la Red Aqua, que són els que coordinen les diverses querelles contra el franquisme que s'han presentat, ja hi havien anat i això havia suposat un impuls molt fort per a la querella.

—Després de declarar, com es va sentir?

—Esgotada. Vaig declarar posant-hi els cinc sentits, mirant de ser molt clara i de no generar confusió. Tenia clar que era davant la gran oportunitat de fer justícia.

—En què va consistir la declaració?

—Em va prendre declaració una funcionària. Em va preguntar el motiu del viatge a l'Argentina i aleshores vaig relatar-ho tot; qui era en Salvador, la seva militància anarquista, li vaig dir que atracava bancs però no posava bombes, vaig explicar la detenció, el procés judicial i totes les irregularitats, i com el Tribunal Suprem ha frustrat els dos intents de revisió del cas.

—Què demanen exactament?

—Demanem justícia, reparació i la veritat. També demanem que s'imputi a José Utrera Molina, que era membre del govern que va autoritzar l'execució del meu germà.

—Què pot passar ara?

—Sempre que la jutgessa ha rebut una delegació de querellants, s'hi ha implicat molt, però després el tema s'ha estovat una mica, amb el pas del temps. Nosaltres vam demanar que posi en marxa la possibilitat de declarar per videoconferència i, per tot el que ens va comentar, és probable que acordi noves imputacions. Sembla que té ganes de venir a Espanya i pretén que la justícia espanyola col·labori amb ella.

—Què li diria, a Utrera Molina, si se'l trobés cara a cara?

—Que es posés en la pell d'en Salvador i s'imaginés com es va sentir en veure el garrot i els vint minuts que van passar fins que es va consumar l'execució.