El diputat d'ERC al Congrés, JoanTardà, presenta a Buenos Aires una querella en nom d'Esquerra Republicana contra l’Estat espanyol pel Crim contra la Humanitat que va representar la mort del President Companys en el 73 aniversari del seu afusellament. Tardà ha destacat que 'tard o d'hora havia de passar el que està passant, que un cop tancades totes les portes per fer justícia a l'Estat espanyol s'ha de recórrer a la justícia universal per fer justícia sobre els crims del franquisme i acabar amb el conegut com a model d'impunitat espanyol que s'empara un cop rere altre en la Llei d'Amnistia per tancar una xarxa de silenci sobre el franquisme i obstruir l'acció de la justícia'.
Tardà ha insistit que 'el model espanyol és una anomalia que queda palesa en el fet que es declari competent per perseguir dictadures d'altres estats i tanqui una cortina de silenci i de reiterada obstrucció a la justícia sobre els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura feixista a Espanya'. L’Estat espanyol, encara ara, entrat el segle XXI, es nega a reparar les víctimes del feixisme i jutjar els responsables materials dels fets. Sobre la base de la vigent llei preconstitucional d’Amnistia de 1977, que el govern espanyol es nega a derogar malgrat les demandes en aquest sentit arribades d’arreu (fins i tot en 2002 s’hi afegí l’Alt Comissionat de NNUU per als Drets Humans) per haver equiparat víctimes i botxins i incomplir la normativa internacional de Drets Humans.
A diferència de totes les democràcies que van patir passats totalitaris, l’Estat espanyol no ha metabolitzat el passat amb la reparació de les víctimes de la Dictadura i ha defugit d’enfortir els valors democràtics de la societat per tal que mai més res de tot allò pogués tornar a passar. El govern del PSOE va blindar la impunitat amb l’aprovació de la Llei de la Memòria de l’any 2007, negant jurídicament la condició de víctima a les persones represaliades, declarant legals els tribunals de la Dictadura i, en conseqüència, legals també les seves sentències. El President de Catalunya Lluís Companys, la personalitat de major rang institucional elegida democràticament afusellada a Europa, així com milers de demòcrates antifeixistes perseguits, ni tan sols han vist anul·lades les seves sentències.
A pesar de totes les dificultats i malgrat els impediments sorgits d’alguns estats, d’entre els quals i de manera preeminent l’espanyol, la causa de la justícia universal creix. A Nuremberg no es va tancar cap porta sinó que es van obrir totes les categories penals imprescriptibles de Crim contra la Pau, Crim de Guerra i Crim contra la Humanitat. Posteriorment, NNUU les va consagrar com a dret internacional i justícia universal i, avui dia, han esdevingut un veritable valor de civilització.
Tal com ha explicat Joan Tardà, 'recentment, en nom de la justícia universal a la República argentina es va obrir una causa contra l’Estat espanyol. Esquerra Republicana aquest 15 d’octubre s’hi persona per Crim contra la Humanitat per l’assassinat del president del partit i Catalunya, aportant alhora proves testificals de l’afusellament de 45 alcaldes del nostre partit i de dos diputats, en entendre que, quant al pla d’extermini dels càrrecs electes d’Esquerra, els tribunals argentins poden exercir la seva jurisdicció conforme al dret penal internacional. En definitiva, atenent al fet que en la data dels fets, aquests ja es trobaven prohibits pel dret internacional'.
'La querella catalana dins la causa argentina obre la porta a que les víctimes del feixisme espanyol puguin trobar en la justícia universal una finestra de veritat, justícia i reparació. Volem aprofitar l'ocasió per contribuir a la dignificació de la democràcia encausant tots els responsables dels crims del franquisme, no només en temps del franquisme sinó els que han contribuït a la manca de reparació obstruint la justícia , és a dir els responsables tant per comissió com per omissió. Orfes encara d’un Estat català que ja hauria jutjat els responsables dels Crims contra la Humanitat infringits als nostres conciutadans represaliats, els valors democràtics s’obren pas a a través de la justícia universal, ara, a l’Argentina' ha reblat.
La querella, que ha estat redactada pels lletrats Gemma Calvet, Jordi Cortada i l'advocat argentí César Sivo, i que ha comptat amb la col·laboració del Equipo Nizkor, es presentarà a registre aquest dimarts 15 d'octubre al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº1 de Buenos Aires adreçat a la jutgessa Servini de Cubria que instrueix el cas.
Coincidint amb la presentació de la querella s'han organitzat actes al Casal Català Quatre Barres de la ciutat argentina de Morón, al Casal Catalunya de Buenos Aires, al Casal dels Països Catalans de La Plata, a la Universidad Nacional de La Plata, i una trobada amb la Comissión de Derechos Humanos y Garantías del Parlament argentí que presideix el diputat Remo Carlotto.
Podeu descarregar la querella a través d'aquest enllaç: http://www.esquerra.cat/companys/querella_argentina.pdf
I descarregar la fotografia de Joan Tardà al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº1 de Buenos Aires:http://www.esquerra.cat/companys/tarda_argentina.jpg
Cordialment,
Gabinet de premsa
Esquerra Republicana
No hay comentarios:
Publicar un comentario