Entrevista al programa Planeta Prat del querellant a l'Argentina Lluís Serra després de la seva declaració a la Ciutat de la Justícia de Barcelona a requeriment de la jutgessa María Servini, que instrueix la Causa contra els crims del franquisme, del 17/07/1936 al 15/06/1977.
Aquest és un bloc d'informació sobre la querella argentina contra els crims del franquisme. Una denúncia de la violació sistemàtica dels drets humans per part del Regne d'Espanya, que posa de manifest els crims de lesa humanitat i genocidi perpetrats pel feixisme espanyol. Crims no prescrits. La Xarxa catalana i balear de suport a la Querella Argentina exigeix Justícia.
jueves, 30 de julio de 2015
lunes, 27 de julio de 2015
jueves, 23 de julio de 2015
EL COMPANY LLUÍS SERRA HA DECLARAT AVUI ACOMPANYAT DE L'ADVOCADA DE LA QUERELLA ARGENTINA ANA MESSUTI A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA
A les 9.30 el nostre company Lluís Serra es trobava a la porta de la Ciutat de la Justícia de Barcelona preparat per declarar. Després d'una nit d'insomni pel neguit d'un acte tan important per a ell com donar el seu testimoni, en compliment de l'exhort de la jutgessa Servini, es trobava amb forces per aquest acte de reparació. Aquesta declaració d'avui és conseqüència de la querella que l'any passat va interposar a l'Argentina per l'assassinat del seu pare, Lluís Serra i Giribert, que va ser batlle dels anys 36 al 37 del Prat de Llobregat.
En Lluís ha atès els mitjans de comunicació acompanyat de la nostra advocada Ana Messuti i de la nostra companya i advocada Pilar Rebaque, present també en les declaracions d'en Juan Martínez a Rubí i d'en Pere Fortuny a Mollet. Aquesta serà la darrera declaració a Catalunya fins a propers exhorts.
En Pere Fortuny ha estat fent costat al seu amic i company Lluís, tots dos membres de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que tant ha treballat per la dignificació del Fossar de la Pedrera on es troben els ossos dels afusellats del Camp de la Bota, 1717 víctimes del franquisme, com els pares d'en Lluís i en Pere. Una relació que es recull al llibre "Justícia, no venjança", promogut per la seva entitat i del qual han regalat un exemplar dedicat a l'Ana Messuti.
Eren les 10 del matí quan en Lluís ha pujat al Jutjat d'Instrucció número 26 per declarar com testimoni d'un delicte de Lesa Humanitat, tal com recull la seva citació. Passava més d'una hora quan un Lluís satisfet ha sortit de declarar davant la jutgessa, una declaració que ha estat gravada i que formará part d'aquesta Causa 4591/10 contra els crims del franquisme del 15 de juliol de 1936 al 15 de juny de 1977.
Ha estat inevitable que l'emoció fos present en el seu testimoni, no només pel seu pare, també per la seva mare que va haver de ser una dona molt forta en una situació terrible i amb un fill petit en la més crua postguerra, la dels vençuts i represaliats.
Lluís Serra i Giribert
En Lluís va rebre com a herència del seu pare la seva vida de treballador incansable per la justícia social i la solidaritat, aquest llegat l'ha sabut administrar molt bé i podem dir que ha honorat el seu pare amb dignitat i compromís, sent un excel·lent ésser humà, company i activista dels moviments socials i de la Memòria Històrica.
Membres de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella i de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes hem donat suport, en aquest dia tan especial per a tots nosaltres, al nostre company Lluís. Continuem la nostra lluita per la veritat, la justícia i la reparació per les víctimes del franquisme i la transició.
EL PUNT AVUI: LA QUERELLA CONTRA ELS CRIMS DE FRANCO ARRIBA ALS JUTJATS
SOCIETAT
Per primer cop tres jutges catalans accepten prendre declaració a testimonis que han denunciat els seus casos en la querella argentina
El Col·legi d'Advocats fa costat als impulsors de la iniciativa
Lluís Serra, de 77 anys, viurà avui un dia molt especial. El jutjat d'instrucció 26 de Barcelona l'espera aquest matí per prestar declaració i exposar els motius pels quals es va afegir a la coneguda com la querella argentina que denuncia els crims comesos durant el règim franquista. Ahir, en roda de premsa al Col·legi d'Advocats de Barcelona, Serra va tenir problemes per poder vèncer l'emoció en recordar les circumstàncies que van acabar amb l'afusellament del seu pare, alcalde del Prat de Llobregat per ERC durant la Guerra Civil, el novembre del 1939 al Camp de la Bota de Barcelona, a mans del règim franquista i en plena onada de terror per la cruel repressió que es va desplegar en els mesos posteriors al final del conflicte.
La declaració de Serra serà la tercera que realitzen ciutadans catalans en seu judicial catalana i en el marc de la querella contra els crims del franquisme que instrueix la jutgessa de Buenos Aires, Maria Servini de Cubría. A més de Serra, ja han declarat Pere Fortuny, fill del que també va ser alcalde d'ERC a Mollet del Vallès i que també va ser afusellat el 1939, i Juan Martínez, un terrassenc que va ser detingut i torturat per la policia de Franco a la dècada dels anys cinquanta.
Aquests tres no són els primers ciutadans de Catalunya que declaren per una de les denúncies incloses en la querella argentina –ja ho va fer, per exemple, Merçona Puig Antich en representació de la seva família, o Jordi Tardà pel que fa a la denúncia corresponent a l'afusellament del president Lluís Companys–, però sí que són els primers que ho han pogut fer en un jutjat de Catalunya, a través d'un exhort o comunicació enviada des d'Argentina per la mateixa María Servini.
Tots tres van comparèixer ahir, amb l'advocada Ana Mesuti, el portaveu de la xarxa catalana i balear de suport a la querella, Felipe Moreno, i altres impulsors de la querella, a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, en un acte que va oficialitzar el suport de la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi i del mateix Col·legi d'Advocats a la macro denúncia contra el franquisme.
El recorregut judicial de la querella és llarg i incert, però tant Martínez com Fortuny van coincidir ahir en afirmar que el simple fet de poder prestar declaració sobre el seu cas en un jutjat ja els ha suposat una satisfacció. Tot i això, Martínez va qualificar de “lamentable” el fet que s'hagi hagut de recórrer a la justícia argentina per poder prestar declaració.
Esperant la jutgessa
En el marc de la instrucció de la querella, la jutgessa Servini de Cubria va fer una primera visita a l'Estat espanyol i s'espera que aquest any en pugui fer una altra i que visiti Catalunya. “Aquest és el seu compromís”, va dir ahir l'advocada Messuti.
La lletrada va voler ressaltar la importància de totes les passes que s'estan fent en aquest procés, sigui quin sigui el resultat final, recordant que “la justícia és un camí que es fa caminant”, i va subratllar “la importància” de les declaracions.
Juan Martínez, torturat pels germans Creix
Arribat a Terrassa el 1953, procedent d'Andalusia, el 1956 ja militava al PSUC i el 1957 va patir la primera d'un seguit de detencions. Va acabar als calabossos de Via Laietana a mercè dels policies Creix, “especialistes en pegar”, segons recorda. Allí va patir tot tipus de vexacions.
LA FRASE
La justícia és un camí que es fa caminant
Ana Messuti
ADVOCADA DELS DENUNCIANTS
DE LA QUERELLA ARGENTINA
DE LA QUERELLA ARGENTINA
Fill de l'alcalde del Prat de Llobregat, afusellat el 1939
El 18 de novembre del 1939, Lluís Serra i Giribert, afiliat a la UGT, alcalde del Prat de Llobregat i voluntari a la batalla de l'Ebre, va ser afusellat al Camp de la Bota. Havia estat detingut a Girona, durant la retirada, i jutjat en un consell de guerra que el va condemnar a mort per auxili a la rebel·lió.
Fill de l'alcalde de Mollet del Vallès, afusellat el 1939
Josep Fortuny Torrens, alcalde de Mollet del Vallès, va creure que el franquisme seria cosa de pocs dies. Un cop va deixar la família a França va tornar a Espanya on va ser detingut. Sosté que la intervenció del capellà de Mollet va ser determinant perquè es portés a terme l'execució del seu pare.
miércoles, 22 de julio de 2015
ELS PRIMERS DECLARANTS DE LA QUERELLA ARGENTINA ALS JUTJATS CATALANS A L'ICAB AMB L'ADVOCADA ANA MESSUTI
Volem agrair a l'ICAB i a la Comissió de Memòria Històrica d'aquest Col·legi aquesta convocatòria per la premsa per donar a conèixer les primeres declaracions als jutjats catalans dels querellants a l'Argentina pels crims del franquisme a requeriment de la jutgessa María Servini de Cubría.
Rosa Maria Barberà, vicedegana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha obert aquest acte donant les gràcies als intervinents i mostrant el suport del Col·legi. Ha estat l'encarregada de donar les paraules i ens ha encoratjat per continuar amb aquesta tasca.
Jordi Palou com a representant de la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi ha recordat que aquesta comissió va donar suport a la querella i a les extradicions. Com Director del Memorial Democràtic també ha fet memòria recordant la resolució exprés i explicita de suport a la querella del Parlament de Catalunya, que va estar suspès pel mateix franquisme que va afusellar el President Companys.
L'Argentina va tenir en l'estat espanyol un impuls per fer justícia al seu propi pais, fent ús de la justícia universal per jutjar un repressor de la dictadura argentina. Amb el temps a la República Argentina es van derogar les lleis de punt final. Ara els querellants esperen de l'Argentina justícia. Recentment el relator de l'ONU ha instat a l'estat espanyol a què lliurin els possibles extradits a l'Argentina o que els jutgin pels crims comesos.
Palou ens ha encoratjat a continuar amb aquesta tasca. I ha volgut dir a aquells que diuen que no té importància això que fem, que amb perspectiva, amb el pas del temps, es veurà que aquest treball sense pausa ens donarà la raó. Ha felicitat les víctimes, familiars i professionals que estan darrere d'aquesta causa.
En Juan Martínez ha començat agraint als advocats laboralistes que en aquells anys de la repressió van assistir als que van compartir la lluita per a derrocar la dictadura, pels drets de la classe treballadora, que ha estat la més castigada. Ha dit que per a ell ha estat una esperança poder declarar i donar fe d'uns fets tan terribles i ha lamentat que s'hagi hagut de fer a l'Argentina.
Ell va arribar a Terrassa l'any 53, al 56 militava al PSUC i al 57 va patir la primera detenció. Va començar la tortura al lloc de feina, després a comissaria amb cops de peu i puny, registre de casa seva davant de la seva companya i els seus fills espantats, trencant mobles i robant els pocs diners que tenia allà. Més tard el van portar a Barcelona on va conèixer els germans Creix, especialistes en pallises. Li van fer "l'armari", "la rana", nu el feien saltar mentre li pegaven i no el deixaven dormir.
Cap govern s'ha preocupat de la Llei d'Amnistia que ha servit als torturadors per amnistiar-se ells, ha dit. Els familiars han estat els que han investigat aquests crims. Quan ens vam assabentar de la querella argentina es va obrir una llum per a nosaltres. M'agradaria que això continués, nosaltres seguim a la batalla, entregant adhesions a la querella. Ha acabat dient: ara fa falta més que mai el compromís i l'organització per treballar per la Memòria.
Pere Fortuny va explicar com li va anar la seva declaració a Mollet el dia 14 d'aquest mes. Ha dit: "Anava amb certa intranquil·litat perquè per la meva experiència m'he trobat amb funcionaris feixistes i em vaig trobar la sorpresa de la felicitació de la funcionària per la meva declaració."
Van assassinar el meu pare per l'ordre del capellà del poble quan ell li havia salvat prèviament la vida i a unes monges del convent també. Quan la meva àvia va anar a demanar ajut pel seu fill li van donar com a resposta "Dios te ampare hermana", l'àvia que era creient va deixar d'anar a l'església. El capellà ens ho va robar tot i va viure a casa nostra. També va intervenir amb l'alcalde perquè ningú avalés al meu pare amb amenaces de sancions, i van recollir poques signatures. Jo tenia 6 anys quan el capellà va venir a casa, va entrar i ens va dir que venia de fer una gestió que ho recordarien tota la vida, tota la família agenollada li besaven les mans. L'endemà, quan la mare va anar a la presó li van dir que no calia que tornés, havien afusellat al pare aquella nit. Tenia raó el capellà, no ho vam oblidar mai. La meva àvia no va voler ni el dia de la seva mort un mossèn, ni una missa.
La Llei d'Amnistia va ser acceptada per tots excepte per Esquerra Republicana que no estava legalitzada en aquell moment. L'any 76 es va constituir la nostra associació Pro-Memòria als Immolats per la llibertat a Catalunya, vam promoure el monument del Parlament i una còpia al Fossar de la Pedrera, que es va condicionar després de 7 anys lluitant amb l'Ajuntament de Barcelona, el senyor Maragall no ens volia ni rebre. El 2007 la Vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega ens va demanar que volíem amb la Llei de la Memòria li vam dir que l'anul·lació dels judicis. No va passar. Tots menys Esquerra van votar aquesta Llei. Un partit del qual no direm el nom per no fer mal, va dir que valia més això que res, una llei que no condemna el franquisme i reafirma les condemnes com a vàlides. Sort que hem trobat una justícia a l'Argentina que ens dóna esperança i que esperem arribi a bon terme.
El meu pare era obrer de la Papelera Española i membre de l'UGT. Va defensar els drets dels treballadors i va treballar per la justícia social al Prat de Llobregat i això el va significar. Sentia allò que feia hi sabia comunicar-ho i això li va valdre l'odi de molts. Va ser Conseller i després Batlle d'El Prat. Va fer tot el possible per evitar els desordres fins a tal punt que la FAI li va fer un toc d'atenció. Més tard va anar voluntari al front i va participar a la Batalla de l'Ebre, de retirada el van detenir a Girona, va passar per camps de concentració, va patir tortura i interrogatoris, presó, judici i condemna a mort per "Rebelión". La meva mare va fer tot el que va poder fins va portar una carta a Burgos demanant clemència al Generalísimo, li van dir que li entregarien al Caudillo, al cap d'unes hores el meu pare moria al Camp de la Bota. El patrimoni que en va deixar va ser una carta amb el seu testament vital on deia que ell havia lluitat per la justícia social amb honestedat sense tacar-se les mans de sang i que havia d'anar amb el cap molt alt. En aquest punt Lluís s'ha emocionat fins al punt que ha hagut de parar un moment la seva intervenció com quan ha parlat de la seva mare, vídua, amb un nen de divuit mesos, que ja havia perdut una filla petita, amb una postguerra molt dura, que va suportar tot de manera heroica, fent de pare i mare.
Va militar a un parell de partits però ho va deixar encara que sempre ha estat al costat dels moviments populars. Diu que el silenci ha jugat a favor dels repressors que ens deien "rojos separatistas". Va venir la Llei d'Amnistia, més tard la de la Memòria i nosaltres continuem com si no existíssim. Gràcies a la justícia argentina, una justícia d'esperança, universal per aquest drama tan terrible que hem viscut.
Felipe Moreno portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina ha expressat que a l'Argentina s'ha anat a demanar veritat, justícia i reparació, allò que l'estat espanyol ens ha negat a nosaltres i als nostres familiars. L'esperança de què puguin ser reparats el que han viscut amb por, perseguits, torturats, empresonats. La nostra lluita des de la primera trobada amb Ana Messuti el 2012 ha estat ferma i hem aconseguit un èxit judicial, parcial, però èxit, poder anar a declarar en seu judicial.
Ha remarcat que el suport de la societat catalana és molt ampli, ajuntaments, institucions com la Comissió de Memòria de l'ICAB. Que la unió de la societat civil és clau per fer justícia, potser en un futur en uns jutjats catalans. Per això demana recolzament a les entitats, als ajuntaments perquè es querellin pels seus regidors i batlles represaliats, per qualsevol dels seus ciutadans assassinats o torturats. Sense color polític i amb tots els colors d'aquells que van plantar cara al feixisme, la Xarxa, fa esforços per portar endavant aquesta querella.
Ana Messuti ha començat la seva intervenció dient que la llei mordassa és la que porten les víctimes del franquisme sempre. Ha parlat dels fruits de la querella recordant que la justícia és un camí que es fa caminant, que aquestes declaracions són part d'aquest camí i que han portat satisfacció als declarants.
Paraules de l'advocada Ana:
Les declaracions van començar a Buenos Aires amb 5 querellants membres de La Comuna, la vídua d'uns dels darrers afusellats del franquisme el 27-S. Més tard ho van fer 13 més, entre elles una senyora que va complir 89 anys a l'avió, el seu metge va dir que ell no autoritzava el viatge però que si fos la seva mare la portaria a declarar. Per evitar aquests viatges costosos econòmicament i físicament es van passar a fer videoconferències però ens van trobar amb problemes, pressions de l'estat espanyol i de la cancelleria del govern argentí. Es van pendre 15 declaracions al consolat de Madrid. En aquestes són tan important les paraules com els silencis, es necessita un ambient propici i el suport de l'advocat. Un bon jutge ho ha de tenir present.
La visita de la jutgessa Servini va determinar l'actual escenari, va prendre declaració en jutjats espanyols de Sevilla, Madrid i Gernika, havia de fer-ho també a Palma però no li va ser possible per agenda, allà 33 persones grans esperaven per declarar. Els advocats davant d'aquesta situació vam exposar el cas a premsa, i s'ha de dir la importància que va tenir la cobertura dels periodistes, perquè encara que l'exhort de la jutgessa era per prendre ella les declaracions, els jutjats de Palma de Mallorca van prendre declaració sense la presència d'aquesta. De la mateixa manera va poder declarar el lluitador Félix Padín als 97 anys, 2 mesos abans de morir, a Miranda de Ebro, ja que no va poder fer-ho davant la jutgessa perquè a causa de l'emoció es va posar malalt i va haver de ser hospitalitzat.
Com les videoconferències, encara que al sól argentí del consolat, portaven problemes, vam demanar aquests exhorts per fer aquestes declaracions que han començat aquest mes de juliol. 3 a Catalunya, 3 a Madrid, 1 a Almeria i al setembre a Málaga i al Pais Basc. A Madrid no van tenir ni l'atenció de deixar declarar asseguts als declarants. A Collado Villalba en canvi van comentar que sentia que s'hagués de fer així, a requeriment de la justícia argentina. Cap jutjat s'ha negat a complir l'exhort.
Borges va dir que a argentins i espanyols els hi separava tot un idioma i això vam sentir quan van declarar Billy el Niño i el Capitán Muñecas, uns parlaven l'idioma de la justícia universal altres semblaven parlar altra llengua. En canvi els declarants han entès molt bé l'idioma de la justícia universal, en aquestes declaracions l'idioma s'apropa a la llengua de les víctimes. Per això les declaracions són una peça indispensable, la veu dels declarants.
Tenim una lluita paral·lela, la de les extradicions o judicis, tal com han dit les Nacions Unides. S'ha portat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats perquè aquests imputats siguin extradits. Els passos que s'han de donar són varis i simultanis, aquesta és una causa molt complexa. Tenim per una banda la lluita contra la impunitat, els exhorts per exhumacions, les declaracions, les extradicions dels imputats vius, és com un gran vaixell que viatja en una carrera contra el temps. Referint-se a les exhumacions ens ha explicat que un jutjat de Guadalajara està tramitant justament l'exhumació del pare de la querellant de 89 anys que va viatjar a l'Argentina, el seu testimoni va ser fonamental, quan li va dir a la jutgessa: "solo quiero pedir un hueso de mi padre para llevarlo a la tumba conmigo" i va aconseguir emocionar-la.
Ens moguem en un plànol internacional on els juristes espanyols els hi costa moure's, els declarants per la seva banda es belluguen en aquest terreny, no els hi pesa, són ciutadans del món. Felicito els declarants perquè ens ensenyen cada dia i són un exemple per a tots.
La jutgessa està molt amoïnada per no haver pogut viatjar a Catalunya però té previst fer-ho aquest any perquè és un punt molt important, es tracta d'un problema d'agenda perquè a l'Argentina també és any electoral.
Toni Bou va començar disculpant l'absència d'en Joan Tardà, que encara que volia compartir taula amb els declarants, avui havia d'estar al Congrés dels Diputats. Tardà va estar impulsor de la querella d'Esquerra pel President Lluís Companys i 47 càrrecs electes més.
La querella a la que es va afegir Esquerra i que es va interposar el 14 d'abril de 2010 per a nosaltres és la querella del poble. Aquesta ha de ser cabdal en el procés constituent en una república catalana, perquè l'estat català reconeixerà les víctimes del franquisme.
A l'Argentina em van dir: "la historia hace referencia a los muertos y la memoria histórica a los vivos." Quan en Pere va sortir del jutjat de fer la seva declaració, jo li vaig demanar, com et sents? i ell en va respondre que alliberat després de 76 anys de patiment.
Esquerra ha portat 6 mocions a diferents ajuntaments de Catalunya perquè siguin part de la querella i han estat aprovades, com a Taradell, Mollet o Badalona.
Bou ha recordat les paraules de la jutgessa en un acte a Madrid on ens va dir que se'n recordava de nosaltres, que ho tenia present i pendent, feia referència al seu proper viatge a Catalunya.
Gràcies al poble argentí, un mirall pel nostre futur estat català.
Links premsa:
Víctimes del franquisme declaren als jutjats catalans
La querella argentina contra els crims del franquisme avança amb declaracions de represaliats als jutjats catalans
Video:
Víctimas del franquismo declaran ante jueces españoles por la Querella argentina
12 víctimas del franquismo declaran por la querella argentina
Declaracions familiars crims franquisme
martes, 21 de julio de 2015
L'AJUNTAMENT DE MOLLET ES QUERELLARÀ A L'ARGENTINA PER L'AFUSELLAMENT DE L'ALCALDE JOSEP FORTUNY ERC
Declaració d'Ara Mollet-ERC-MES
Aprovacions històriques a l’Ajuntament de Mollet
Aprovacions històriques a l’Ajuntament de Mollet
Dilluns 20 de juliol va ser un dia que per als republicans molletans passarà a la història. Després de molts anys intentant aprovar unes mocions determinades, finalment ahir van ser aprovades per una Junta de Portaveus. Aquest mes de juliol s’havia de celebrar un ple ordinari, però davant l’incompliment d’Alcaldia de fer-ne la seva convocatòria, ha hagut de ser en la primera Junta de Portaveus d’aquest mandat. El passat vespre, els regidors d’Ara Mollet – ERC – MES presents a l’Ajuntament celebraven les fites assolides a nivell molletà i nacional.
La segona moció aprovada tracta sobre la compareixença de l'Ajuntament en el judici per l'assassinat de l'alcalde Fortuny. La proposta contempla cursar les instruccions oportunes als serveis jurídics de l'Ajuntament perquè s'iniciïn els tràmits per afegir-se com a part demanant en la querella presentada en un jutjat de Buenos Aires contra l'Estat espanyol per l'afusellament de l'alcalde de Mollet del Vallès Josep Fortuny i Torrents. Justament, aquest mes de juliol fa setanta sis anys que Josep Fortuny va ser afusellat per la dictadura franquista. La moció reclama també l’anul·lació dels judicis sumaríssims que es van fer durant el franquisme i ha estat presentada per donar suport a Pere Fortuny, fill de l’alcalde republicà, que el passat 14 de juliol va ser citat a declarar (per primer cop en 76 anys) als jutjats de Mollet a instàncies de la justícia argentina. Pensem que en un moment històric com aquest l’Ajuntament de Mollet ha de ser al costat de la justícia que vol rescabalar la dignitat del seu alcalde republicà afusellat. La moció, presentada pel grup d'Ara Mollet – ERC–MES, ha estat aprovada amb els vots de PSC, Canviem Mollet, Ara Mollet - ERC - MES, CiU i l'abstenció de Ciutadans i el Partit Popular.
MOCIÓ PER DEMANAR LA COMPAREIXENÇA DE L’AJUNTAMENT DE
MOLLET COM A PARTEN LA QUERELLA CONTRA L'ESTAT ESPANYOL PER CRIMS CONTRA LA
HUMANITAT PER L'AFUSELLAMENT DE L’ALCALDE DE MOLLET, JOSEP FORTUNY I TORRENTS
Aquest juliol farà setanta sis anys que Josep Fortuny i Torrents, que va
ser alcalde de Mollet del Vallès, va ser afusellat per la dictadura franquista
després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim, il·legal i sense
garanties processals de cap mena.
Cap govern espanyol d’ençà de la transició al règim constitucional espanyol
actual ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la
qual cosa, tant en Josep Fortuny i Torrents com totes les persones afusellades
(unes 192.000, inclòs el president de la Generalitat Lluís Companys) i
empresonades pel règim feixista del general Franco continuen essent
considerades culpables per la justícia espanyola.
L’Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món
democràtic d’impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d’Amnistia
de l’any 1977, que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel·lió,
sedició, denegació d’auxili i ‘els comesos pels funcionaris i agents de l’ordre
públic contra l’exercici dels drets de les persones’.
Malgrat la sol·licitud de derogació feta per part de l’Alt Comissionat de
les Nacions Unides per als Drets Humans i d’entitats del prestigi de Human
Rights Watch o Amnistia Internacional per haver incomplert la normativa
internacional sobre drets humans, la Llei d’Amnistia continua vigent i emparant
la impunitat dels crims de la dictadura franquista.
Aquesta situació perllongada en el temps suposa en si mateixa una perversió
de la democràcia i, en les seves conseqüències, un greuge i una agressió
permanents a tots els molletans i molletanes i, d’una forma molt especial i
dolorosa, a les famílies de l’alcalde Josep Fortuny i Torrents i de tots els
molletans que van sofrir les represàlies de l’Estat espanyol sota el règim
feixista del dictador Francisco Franco. Un greuge i una agressió que es
perpetuen en el règim actual, de tal manera que el converteix en còmplice
passiu, per deixadesa, inhibició i manca de fonament democràtic.
Tancades, doncs, les portes de la justícia espanyola, la justícia argentina
ha assumit des de fa dos anys la investigació dels crims del franquisme arran
de la denúncia de diverses víctimes. Amb l’obertura de la via de la justícia
universal, el diputat Joan Tardà va presentar el 15 d’octubre de 2013, al
jutjat federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini,
una querella criminal contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per
l’afusellament del president Lluís Companys, 45 alcaldes catalans, entre els
quals hi ha Josep Fortuny i Torrents, i dos diputats del Parlament de
Catalunya.
Arran d’aquesta querella, dimarts 14 de juliol de 2015, el fill de
l’alcalde republicà afusellat va comparèixer als Jutjats de Mollet, un fet
històric en la lluita per la justícia i la memòria històrica.
És
per això que el grup municipal d’Ara Mollet – ERC – MES proposa al ple
municipal l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Cursar les instruccions oportunes als serveis jurídics d’aquest
Ajuntament, per tal que iniciïn els tràmits per afegir-se com a part demandant
en la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra
l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament de l’alcalde
de Mollet del Vallès, Sr. Josep Fortuny i Torrents, entre altres.
SEGON. Reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis
sumaríssims duts a terme durant el
període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del
franquisme.
TERCER. Donar tot el suport necessari a en Pere Fortuny i Velàzquez, fill
de l’alcalde afusellat, lluitador per la memòria històrica i president de
l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya.
TERCER. Enviar una còpia d’aquest acord al Jutjat Central número 1 de
Buenos i al Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya i a les presidències de
la Generalitat i del Parlament de Catalunya.
Mollet del Vallès, juliol de 2015
martes, 14 de julio de 2015
EL COMPANY PERE FORTUNY HA DECLARAT AVUI AL JUTJAT DE MOLLET EN COMPLIMENT DE L'EXHORT DE LA JUTGESSA SERVINI
Abans de les 10.30 en Pere Fortuny es trobava a la porta dels jutjats de Mollet del Vallès acompanyat per la seva família desitjós de declarar. Allà ha atès els mitjans de comunicació locals que han mostrat molt d'interès per aquesta segona declaració a Catalunya a requeriment de l'exhort de la jutgessa María Servini que instrueix la causa 4591/2010, coneguda com a querella argentina, i que va començar el seu recorregut un 14 d'abril de 2010. En Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, porta des de la mort del dictador, enguany farà ja 40 anys, lluitant per la dignificació de les víctimes del franquisme, la seva tasca va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi que l'any 2008 va ser atorgada a la seva entitat.
Amb la nostra companya, l'advocada Pilar Rebaque ha entrat a fer la seva declaració, un testimoni que per fi ha pogut donar en seu judicial encara que sigui per ordre de la justícia de la República Argentina. Ha pogut explicar l'assassinat del seu pare, en Josep Fortuny, l'últim batlle republicà de Mollet, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, i les conseqüències que va patir la seva família, la repressió, l'espoli i les vexacions. Donar testimoni del seu cas sense oblidar els companys de partit del seu pare que van ser afusellats i que recull la querella que va interposar Esquerra a la justícia argentina l'octubre del 2013 pel President Lluís Companys i Jover i 47 càrrecs electes més. Tampoc ha oblidat les 1717 dones i homes que van caure per les bales feixistes al Camp de la Bota, on cada any fan un acte recordatori, tot afegint al seu testimoni el llibre que la seva associació va fer com homenatge a totes aquestes víctimes del franquisme i que porta per títol: Justícia, no venjança.
Representants de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, els companys Felipe Moreno i la Carmen Contero; el querellant, activista de la Memòria i membre dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, en Lluís Serra; els companys d'Esquerra, en Toni Bou, coordinador de la querella d'Esquerra, l'advocat del partit Lapiedra i els regidors Oriol López i Marta Vilaret d'Ara Mollet-ERC, han donat suport a en Pere en aquest dia tan especial per ell.
Després de quasi hora i mitja ha sortit del jutjat on ha estat molt ben atès per la funcionària que li ha pres declaració. Aquesta ha estat la seva valoració:
Quatre generacions de Fortuny han rebut avui una petita reparació dins d'un camí molt llarg que en Pere va començar a recórrer de nen amb la mort del seu pare a mans dels colpistes feixistes, que el va marcar i que va fer d'ell un home lluitador que mai ha deixat de reivindicar el seu pare i de demanar veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis franquistes. En Pere és també membre de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes amb la qual comparteix aquesta exigència des de fa més de 6 anys, cada mes a la plaça Sant Jaume. Recuperem el relat d'en Pere sobre els tràgics fets que l'any 39 van canviar la seva vida, bloc Les nostres víctimes de la Mesa de Catalunya.
Recull de premsa
martes, 7 de julio de 2015
EL COMPANY JUAN MARTINEZ HA DECLARAT AVUI AL JUTJAT DE RUBÍ EN COMPLIMENT DE L'EXHORT DE LA JUTGESSA SERVINI
A les 9 en punt ha arribat en Juan Martínez a la porta dels jutjats de Rubí acompanyat de la seva companya Paquita Cruz, querellant també a la causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme i de la seva néta. A les portes del Jutjat número 6 s'ha trobat amb la companya de reivindicació de la memòria històrica, l'advocada Pilar Rebaque, per preparar la seva declaració. Estava molt content i podem dir que per a ell avui ha estat un dia molt feliç, per fi arribava l'hora de poder declarar per exposar davant la justícia les tortures, les vexacions, la presó i l'exili soferts per aquest incansable lluitador antifranquista durant la dictadura.
A les 9.30 ha arribat la premsa local que ha entrevistat en Juan abans d'entrar a declarar al jutjat de la jutgessa Ana Pérez Carrillo.
Abans de les 10 una trentena de persones s'havien reunit a les portes dels jutjats de Rubí per acompanyar i donar suport al company Juan.
Entre aquestes persones els companys de militàncies d'en Juan, la gent del seu partit EUiA, els amics de Solidaritat amb Cuba i les companyes i companys de la Memòria. També la Marta Ribas diputada d'ICV al Parlament de Catalunya, que ha volgut compartir aquest dia tan especial pel company Joan, el primer querellant que ha declarat a Catalunya.
Felipe Moreno, querellant i membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i la també querellant rubinenca Carmen Contero han estat en tot moment al costat d'en Juan. Volem agrair a les companyes Flor i Carmen la feina feta de redacció i documentació que va fer possible la presentació d'aquesta querella i la declaració del dia d'avui. Ha estat un dia molt important per a totes les companyes i companys de la Xarxa, que ens ajudem i compartim, així, totes en certa manera hem declarat aquest matí.
http://www.radiorubi.fm/index.php/video-noticies/item/10009-juan-martinez-jo-vull-justicia-no-vull-venjanca
A les 11.40 entre aplaudiments ha sortit un més que satisfet Juan tant pel tracte dispensat pels funcionaris del jutjat, per la oficial que l'ha pres declaració, fins a la jutgessa que l'ha supervisada i signada, com per haver pogut haver donat testimoni en seu judicial de tot el que va patir. Ha dit:"lo he declarado todo", però també ha deixat clar que encara queda molt camí i que l'hem de lluitar, perquè en Juan que va ser represaliat pel franquisme per les seves idees continua pensant que la justícia social és irrenunciable.
Més d'una quinzena de persones han esperat amb molta calor la sortida d'en Juan amb el que s'ha fet una foto de record d'una jornada que sens dubte és un pas més endavant en la senda de la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició, unes víctimes de crims que no tenen prescripció.
Com
a militant de la Memòria Històrica i lluitador per les llibertats va
buscar a l'Argentina la justícia que denega l'estat espanyol a les
víctimes del franquisme, que van ser objecte de crims de lesa humanitat
que no tenen prescripció.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)